dimecres, 25 de desembre del 2013
diumenge, 22 de desembre del 2013
La grossa de Madronyolàndia -FINALITZAT-
Bon dia a totes les zones de parla catalana-valenciana-balear, que diria Joan Amades. Són les 8:44 del matí i estem en directe retransmetent la grossa de Nadal. Un paio amb ulleres passa les boles als notaris. Suposo que la majoria hem jugat les dues loteries, la nostra i la d'ells, tot i que l'anunci era per a per a boicotejar la d'avui.
Sóc Scaramanga des del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, i abans de res us introduïré a les loteries. Com a una manera de recaptar impostos, el rei Carles III va importar les loteries del seu Regne de Nàpols el 1763. Els catalans no debem res a nivell cultural a aquest home, però sí a nivell econòmic: descentralitzà el comerç amb Amèrica obrint Barcelona al món en lloc d'haver de passar per Sevilla sí o sí.
El gran José Maria Íñigo preveu que el número acaba en 15 i a RAC1 torna el Sr. Casamajor.
AAAAAH! El bombo gegant ataca, desil·lusionant al personal. A RAC1 parlen de gallifantes mentre el bombo ejecula sobre la tramuja, com diuen a l'emissora.
A mi l'escenari de la loteria em recorda el al laboratori de Frankenstein del 1930. És com si estuguéssin fotent... Un moment..Ahhhh... La tramuja em recorda un plat de cereals. Quina gana. Ja busquen frikis per la tele.
El Sardà ha dut un costumari Amades, així que comença la saragata.
Com caigui la tramuja riurem.
Estem en un moment rotllo. Que tirin les boles de cop, COLLONS! I ara surt el gafe del Poirot. Simptomàtic?
Tinc gana. En lloc de premis grossos veig brotxetes. Me'n vaig a buscar menjar. Si en Muramasa és per aquí, espero que em prengui el testimoni.
El dels premis sembla l'Angry Video Game Nerd.
El primer premi gros ha tocat entre altres llocs a SORT, BARCELONA (Plaça Urquinaona), MANISSES i PARLA (Madrid), on resideix un amigatxo d'aquí els blogaires. ¿Ké ase, Jesús?¿T'ha tocao o ké ase?
Merda de publicitat... I a sobre són els putos mateixos anuncis tota la puta estona! Ara surt un anunci sobre la pobresa a l'Índia. Contrastos. Gran home Vicenç Ferrer. Un gran home. Un català universal per a la Història de la Humanitat. Marxo una estona, que m'estic pixant.
La Bruixa d'Or ja arrassa: Te vah a acordá de la bruha!!!
El notari principal florentineja. Històries de la ràdio amb la parella homosexual Hitchcock & Davis, professors del British Council de Barcelona.
Em pregunto si el S. XVIII ja es feia el sorteig igual...
A RAC1... El segon premi! Número 79712 He, he... A les Canàries, Tenerife. 7/12. El meu natalici. I més publicitat. A que em passo a TVE? Ja ho he fet. TVE amb àudio de RAC1.
Em pregunto si els tubs per on surten les boles són una representació del corn de l'abundància mitològic.
He de marxar. Espero que en Muramasa reculli el testimoni... Fins aviat!
Aquí la "retransmissió" d'en Muramasa. No m'agrada gens la loteria, trobo que és el que en castellà se'n diu un "engañabobos", així que tiraré de mínims, que una imatge val més que mil paraules:
Sóc Scaramanga des del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, i abans de res us introduïré a les loteries. Com a una manera de recaptar impostos, el rei Carles III va importar les loteries del seu Regne de Nàpols el 1763. Els catalans no debem res a nivell cultural a aquest home, però sí a nivell econòmic: descentralitzà el comerç amb Amèrica obrint Barcelona al món en lloc d'haver de passar per Sevilla sí o sí.
El gran José Maria Íñigo preveu que el número acaba en 15 i a RAC1 torna el Sr. Casamajor.
AAAAAH! El bombo gegant ataca, desil·lusionant al personal. A RAC1 parlen de gallifantes mentre el bombo ejecula sobre la tramuja, com diuen a l'emissora.
A mi l'escenari de la loteria em recorda el al laboratori de Frankenstein del 1930. És com si estuguéssin fotent... Un moment..Ahhhh... La tramuja em recorda un plat de cereals. Quina gana. Ja busquen frikis per la tele.
El Sardà ha dut un costumari Amades, així que comença la saragata.
Com caigui la tramuja riurem.
Estem en un moment rotllo. Que tirin les boles de cop, COLLONS! I ara surt el gafe del Poirot. Simptomàtic?
Tinc gana. En lloc de premis grossos veig brotxetes. Me'n vaig a buscar menjar. Si en Muramasa és per aquí, espero que em prengui el testimoni.
El dels premis sembla l'Angry Video Game Nerd.
El primer premi gros ha tocat entre altres llocs a SORT, BARCELONA (Plaça Urquinaona), MANISSES i PARLA (Madrid), on resideix un amigatxo d'aquí els blogaires. ¿Ké ase, Jesús?¿T'ha tocao o ké ase?
Merda de publicitat... I a sobre són els putos mateixos anuncis tota la puta estona! Ara surt un anunci sobre la pobresa a l'Índia. Contrastos. Gran home Vicenç Ferrer. Un gran home. Un català universal per a la Història de la Humanitat. Marxo una estona, que m'estic pixant.
La Bruixa d'Or ja arrassa: Te vah a acordá de la bruha!!!
El notari principal florentineja. Històries de la ràdio amb la parella homosexual Hitchcock & Davis, professors del British Council de Barcelona.
Em pregunto si el S. XVIII ja es feia el sorteig igual...
A RAC1... El segon premi! Número 79712 He, he... A les Canàries, Tenerife. 7/12. El meu natalici. I més publicitat. A que em passo a TVE? Ja ho he fet. TVE amb àudio de RAC1.
Em pregunto si els tubs per on surten les boles són una representació del corn de l'abundància mitològic.
He de marxar. Espero que en Muramasa reculli el testimoni... Fins aviat!
Aquí la "retransmissió" d'en Muramasa. No m'agrada gens la loteria, trobo que és el que en castellà se'n diu un "engañabobos", així que tiraré de mínims, que una imatge val més que mil paraules:
dijous, 19 de desembre del 2013
Democràcia
Estem vivint dies de la prostitució de la democràcia.
Bé, de fet es confon democràcia amb partitocràcia. Democràcia és el poder del poble, i no hi ha res més democràtic que deixar que el poble s'expressi, un referèndum és la màxima expressió de la democràcia. I els representants del poble tenen l'obligació de treballar per al poble, i preguntar-li quan calgui.
En canvi, en aquests temps la democràcia està segrestada pels partits polítics, el que anomenem partitocràcia. I això no és gens democràtic, perquè els partits, sobretot els majoritaris es creuen amb l'autoritat moral, no només de fer el que els dóna la gana amb els escons dels votants sense donar ni una explicació, sinó que a més es passen pel forro del dallonses el seu programa electoral. El pitjor ve quan retallen drets del poble sense preguntar al poble si vol desprendre's d'aquests drets.
I aquí vull diferenciar entre el govern espanyol i el català, ambdós han retallat pressupostos, i força, però amb tot això de les tarifes judicials i la llei de seguretat ciutadana, és obvi qui ha retallat drets i qui ha fet el que ha pogut.
D'altra banda, és cert que la democràcia implica unes lleis, però aquestes lleis no són inamovibles, i se suposa que si el poble vol canviar-les, els partits polítics han de fer tot el possible per adaptar les lleis a la situació. De fet, això m'inspira una mica per fer un altre petit article d'opinió sobre lleis.
Bé, de fet es confon democràcia amb partitocràcia. Democràcia és el poder del poble, i no hi ha res més democràtic que deixar que el poble s'expressi, un referèndum és la màxima expressió de la democràcia. I els representants del poble tenen l'obligació de treballar per al poble, i preguntar-li quan calgui.
En canvi, en aquests temps la democràcia està segrestada pels partits polítics, el que anomenem partitocràcia. I això no és gens democràtic, perquè els partits, sobretot els majoritaris es creuen amb l'autoritat moral, no només de fer el que els dóna la gana amb els escons dels votants sense donar ni una explicació, sinó que a més es passen pel forro del dallonses el seu programa electoral. El pitjor ve quan retallen drets del poble sense preguntar al poble si vol desprendre's d'aquests drets.
I aquí vull diferenciar entre el govern espanyol i el català, ambdós han retallat pressupostos, i força, però amb tot això de les tarifes judicials i la llei de seguretat ciutadana, és obvi qui ha retallat drets i qui ha fet el que ha pogut.
D'altra banda, és cert que la democràcia implica unes lleis, però aquestes lleis no són inamovibles, i se suposa que si el poble vol canviar-les, els partits polítics han de fer tot el possible per adaptar les lleis a la situació. De fet, això m'inspira una mica per fer un altre petit article d'opinió sobre lleis.
dimecres, 18 de desembre del 2013
Suposem, suposem, que la civada, que la civada...
A veure, juguem al joc d'imaginar coses,
Posem-nos en situació. Diuen que el referèndum per a la independència de Catalunya és il·legal i que la sobirania depèn del poble espanyol, tot i això, també diuen que en cas de fer-se a tota Espanya també seria il·legal (no en feu gaire cas, és lògica espanyola).
Pensem el cas contrari, suposem que un territori es vol annexionar a Espanya. Ja sé que és un panorama fictici excessivament optimista, però en principi seria possible. En cas de donar-se aquesta situació, també seria il·legal fer-ne un referèndum? o es trobaria alguna porta amagada per fer-lo?
Anem un xic més lluny, en cas que aquest suposat territori ho volgués fer de veritat, això d'annexionar-se, NOMÉS tindria dret a decidir el territori espanyol? o el territori en qüestió tindria alguna cosa a dir?
I per acabar, em remeto a les paraules del senyor Mas a la senyora Camacho, i és que "si fos per vostès, les dones no tindrien dret a vot i els esclaus seguirien sent esclaus."
Posem-nos en situació. Diuen que el referèndum per a la independència de Catalunya és il·legal i que la sobirania depèn del poble espanyol, tot i això, també diuen que en cas de fer-se a tota Espanya també seria il·legal (no en feu gaire cas, és lògica espanyola).
Pensem el cas contrari, suposem que un territori es vol annexionar a Espanya. Ja sé que és un panorama fictici excessivament optimista, però en principi seria possible. En cas de donar-se aquesta situació, també seria il·legal fer-ne un referèndum? o es trobaria alguna porta amagada per fer-lo?
Anem un xic més lluny, en cas que aquest suposat territori ho volgués fer de veritat, això d'annexionar-se, NOMÉS tindria dret a decidir el territori espanyol? o el territori en qüestió tindria alguna cosa a dir?
I per acabar, em remeto a les paraules del senyor Mas a la senyora Camacho, i és que "si fos per vostès, les dones no tindrien dret a vot i els esclaus seguirien sent esclaus."
dimarts, 17 de desembre del 2013
Partir-se de riure i el karma còsmic
Diuen que qui riu últim, riu millor.
En Gallardón es veu que s'ha trencat dues costelles. Això deu ser cosa del karma, primer amb tota la sèrie de tarifes que volia aplicar al món jurídic i després unint-se a tota la colla de mesetaris en contra de la independència de Catalunya.
No m'agrada haver-me d'alegrar dels mals aliens, però ja posats espero que li faci molt de mal i que reflexioni sobre tot el mal que ha fet.
En Gallardón es veu que s'ha trencat dues costelles. Això deu ser cosa del karma, primer amb tota la sèrie de tarifes que volia aplicar al món jurídic i després unint-se a tota la colla de mesetaris en contra de la independència de Catalunya.
No m'agrada haver-me d'alegrar dels mals aliens, però ja posats espero que li faci molt de mal i que reflexioni sobre tot el mal que ha fet.
dilluns, 16 de desembre del 2013
diumenge, 15 de desembre del 2013
La nadala de la consulta
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ
divendres, 13 de desembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts internes del Congreso de los Diputados ens confirmen que allà no fan servir separadors en els seus cartipassos. En declaracions al nostre enviat especial, afirmen que els separadors són anti-constitucionals i que els portaran al Tribunal Constitucional, diuen que prefereixen guardar-ho tot en sobres.
Seguirem informant
Seguirem informant
dijous, 12 de desembre del 2013
Sí o Sí, i per què no?
"Ja la tenim aquí!" que en dirien alguns,
S'ha fet pregar, i força, però per fi tenim el que seria la pregunta i la data. Després de dos dies de reunions semi-secretes entre els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, avui hem dinat amb un bombardeig constant de declaracions i connexions especials.
Com que som catalans, volem el doble de feina, i per això en tindrem dues, de preguntes. La primera seria:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
I la segona, relacionada amb la primera, seria:
- En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
La data, tal i com mostra la imatge, seria cap al 9 de Novembre de l'any vinent.
A mi, personalment, qualsevol cosa que no fos excessivament enrevessada em semblava bé, tot i així trobo estrany que s'hagi optat pel format de doble pregunta. La data, però, sí que em sembla allunyada de l'11-S i espero que això no faci abaixar el soufflé. Jo tinc clar el que votaré.
Les reaccions no s'han fet esperar, des de la meseta segueixen amb les seves tàctiques de quinqui a la sortida de l'escola, cosa esperable i fins a cert punt, normal.
He llegit que algú deia que aquest acord deixa el PSC en calces, ja que podria votar no a la primera pregunta i tots contents, però bé, què hi farem amb un paio que quan té l'oportunitat de fer propaganda del seu programa electoral a la TV comença dient "si, miri, bona nit..." i que el seu pare es declara obertament independentista.
La reacció de PP i C's no la comento ja que és la mateixa que la mesetària però en petit.
Em falta per veure la reacció, probablement tardana, de l'amic Duran i Lleida, queixant-se per qualsevol cosa. I això que en aquesta consulta té l'opció de votar NO a que Catalunya sigui un Estat, fins i tot votar Sí a la primera i NO a la segona.
He de dir que aquesta notícia a mi m'agafa un pèl en calces ja que feia temps que volia fer un article d'opinió on proposava votar no a la consulta, donant com a hipòtesi que la pregunta sofrís un gir d'intencionalitat, fent que fos quelcom com:
- Vol que Catalunya segueixi formant part d'Espanya?
De forma que aquesta suposada pregunta no entrés en conflicte amb la Constitució. Però com que se m'han avançat, ja no el podré fer.
Tindrem un any 2014 força entretingut, em moro de ganes de veure què fa l'Estat espanyol per tal d'impedir la consulta, de fet, ja ho he dit molts cops, friso per veure entrar els tancs a Barcelona, i veure com reaccionaria Europa.
S'ha fet pregar, i força, però per fi tenim el que seria la pregunta i la data. Després de dos dies de reunions semi-secretes entre els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, avui hem dinat amb un bombardeig constant de declaracions i connexions especials.
Com que som catalans, volem el doble de feina, i per això en tindrem dues, de preguntes. La primera seria:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
I la segona, relacionada amb la primera, seria:
- En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
La data, tal i com mostra la imatge, seria cap al 9 de Novembre de l'any vinent.
A mi, personalment, qualsevol cosa que no fos excessivament enrevessada em semblava bé, tot i així trobo estrany que s'hagi optat pel format de doble pregunta. La data, però, sí que em sembla allunyada de l'11-S i espero que això no faci abaixar el soufflé. Jo tinc clar el que votaré.
Les reaccions no s'han fet esperar, des de la meseta segueixen amb les seves tàctiques de quinqui a la sortida de l'escola, cosa esperable i fins a cert punt, normal.
He llegit que algú deia que aquest acord deixa el PSC en calces, ja que podria votar no a la primera pregunta i tots contents, però bé, què hi farem amb un paio que quan té l'oportunitat de fer propaganda del seu programa electoral a la TV comença dient "si, miri, bona nit..." i que el seu pare es declara obertament independentista.
La reacció de PP i C's no la comento ja que és la mateixa que la mesetària però en petit.
Em falta per veure la reacció, probablement tardana, de l'amic Duran i Lleida, queixant-se per qualsevol cosa. I això que en aquesta consulta té l'opció de votar NO a que Catalunya sigui un Estat, fins i tot votar Sí a la primera i NO a la segona.
He de dir que aquesta notícia a mi m'agafa un pèl en calces ja que feia temps que volia fer un article d'opinió on proposava votar no a la consulta, donant com a hipòtesi que la pregunta sofrís un gir d'intencionalitat, fent que fos quelcom com:
- Vol que Catalunya segueixi formant part d'Espanya?
De forma que aquesta suposada pregunta no entrés en conflicte amb la Constitució. Però com que se m'han avançat, ja no el podré fer.
Tindrem un any 2014 força entretingut, em moro de ganes de veure què fa l'Estat espanyol per tal d'impedir la consulta, de fet, ja ho he dit molts cops, friso per veure entrar els tancs a Barcelona, i veure com reaccionaria Europa.
dimarts, 10 de desembre del 2013
Nova capçalera
Benvolguts colmos, colmados i queviures,
Pràcticament des de que va començar aquest bloc ha viscut sense capçalera, possiblement degut a la falta de perícia, o a la mandra. Avui m'hi he posat, però, i he aconseguit alguna cosa interessant. La podeu veure al capdamunt, espero que us agradi, i si no, doncs no sé què hi feu aquí.
Salutacions.
Pràcticament des de que va començar aquest bloc ha viscut sense capçalera, possiblement degut a la falta de perícia, o a la mandra. Avui m'hi he posat, però, i he aconseguit alguna cosa interessant. La podeu veure al capdamunt, espero que us agradi, i si no, doncs no sé què hi feu aquí.
Salutacions.
dissabte, 7 de desembre del 2013
Com vam viure el dia de la Constitució (2013) a AeeC!
scaramanga
Dia 6 de desembre, dia de la Pepa: Avui m'he despertat, he planificat una novel·la amb en Muramasa, he dinat cap i pota, he seguit planificant, he jugat al Candy Crush, he vist el Barça, he sopat una poma i a clapar. Fin de la cita.
Muramasa
Jo, per la meva part em vaig posar el despertador del mòbil sobre les 6:30, com un dia normal, em va sonar una mica quan li va donar la gana, com un dia normal, vaig encendre el televisor amb RAC1, com un dia normal i vaig mandrejar fins les 8:30h aproximadament, com un dia normal.
Em vaig llevar sense presses, vaig encendre l'ordinador i vaig estar fent coses fins l'hora d'esmorzar. Vaig esmorzar el que esmorzo habitualment, i vaig escoltar la tertúlia de cal Basté (ahir amb Jofre Llombart) com gairebé cada dia; la meva mare em va demanar que pelés i tallés una carbassa, per fer-ne puré, ja que feia temps que la teniem i no volíem que se'ns fes malbé.
Vaig seguir fent coses, com intentar avançar un capítol d'un fan-fiction per al meu bloc, TDD-1, avançar l'entrada que faig per a un bloc que es diu Anti-Marca.com i que últimament vinc publicant dissabtes, intentar començar a dibuixar extres, també per al meu bloc TDD-1, fins que em van donar les 12, hora en la que havia quedat virtualment amb l'scaramanga per parlar d'un projecte a mig termini que m'agradaria que féssim junts, mentre escoltava música:
(Per als curiosos, és el disc que està sonant a l'habitació de Ms. Tiffany Case a la novel·la Diamonds are Forever de Ian Fleming)
Cap a un quart de dues vaig començar a preparar la part del dinar que la meva mare no havia preparat, pasta amb bolonyesa de tonyina. Vam dinar els meus pares i jo un xic més d'hora que de costum, i per tant vaig a acabar abans. Vaig estar de 14:30h a 17:00h aprox fent cosetes a l'ordinador fins que vaig reprendre la conversa amb l'scaramanga i a les 18:00 aproximadament vaig berenar, com faig habitualment, berenant el que solc prendre habitualment.
Després vaig veure el bàsquet i el futbol, aprofitant la mitja part del bàsquet per sopar, les sobres del dinar, i comentant els dos esdeveniments esportius amb l'scaramanga. Vaig seguir discutint afers d'alt secret amb ell fins que se'm va fer l'hora d'anar a dormir.
Dia 6 de desembre, dia de la Pepa: Avui m'he despertat, he planificat una novel·la amb en Muramasa, he dinat cap i pota, he seguit planificant, he jugat al Candy Crush, he vist el Barça, he sopat una poma i a clapar. Fin de la cita.
Muramasa
Jo, per la meva part em vaig posar el despertador del mòbil sobre les 6:30, com un dia normal, em va sonar una mica quan li va donar la gana, com un dia normal, vaig encendre el televisor amb RAC1, com un dia normal i vaig mandrejar fins les 8:30h aproximadament, com un dia normal.
Em vaig llevar sense presses, vaig encendre l'ordinador i vaig estar fent coses fins l'hora d'esmorzar. Vaig esmorzar el que esmorzo habitualment, i vaig escoltar la tertúlia de cal Basté (ahir amb Jofre Llombart) com gairebé cada dia; la meva mare em va demanar que pelés i tallés una carbassa, per fer-ne puré, ja que feia temps que la teniem i no volíem que se'ns fes malbé.
Vaig seguir fent coses, com intentar avançar un capítol d'un fan-fiction per al meu bloc, TDD-1, avançar l'entrada que faig per a un bloc que es diu Anti-Marca.com i que últimament vinc publicant dissabtes, intentar començar a dibuixar extres, també per al meu bloc TDD-1, fins que em van donar les 12, hora en la que havia quedat virtualment amb l'scaramanga per parlar d'un projecte a mig termini que m'agradaria que féssim junts, mentre escoltava música:
(Per als curiosos, és el disc que està sonant a l'habitació de Ms. Tiffany Case a la novel·la Diamonds are Forever de Ian Fleming)
Cap a un quart de dues vaig començar a preparar la part del dinar que la meva mare no havia preparat, pasta amb bolonyesa de tonyina. Vam dinar els meus pares i jo un xic més d'hora que de costum, i per tant vaig a acabar abans. Vaig estar de 14:30h a 17:00h aprox fent cosetes a l'ordinador fins que vaig reprendre la conversa amb l'scaramanga i a les 18:00 aproximadament vaig berenar, com faig habitualment, berenant el que solc prendre habitualment.
Després vaig veure el bàsquet i el futbol, aprofitant la mitja part del bàsquet per sopar, les sobres del dinar, i comentant els dos esdeveniments esportius amb l'scaramanga. Vaig seguir discutint afers d'alt secret amb ell fins que se'm va fer l'hora d'anar a dormir.
divendres, 6 de desembre del 2013
RIP Madiba
Ahir vam anar-nos-en a dormir amb la mort de Nelson Mandela, líder sud-africà i lluitador incansable. Des d'AeeC! li donem el més sentit condol.
dimarts, 3 de desembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
L'expert en música d'AeeC! ens ha informat de què els Antònia Font han dissolt el grup degut a què tots els components del grup s'han quedat sense paraules absurdes amb les quals fer les seves conegudes rimes i versos. És probable que ara es dediquin a revisar el Pompeu Fabra i el Maria Moliner cercant inspiració i tornin en un futur.
Seguirem informant.
Seguirem informant.
dimecres, 27 de novembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts externes a AeeC! m'informen de què el Gobierno de España està pensant seriosament en canviar la denominació de la comarca del Pallars Jussà. Addueixen que "una comarca (¡anda! como los hobbies esos) no puede ser soberana, pues la soberanía reside en todo el pueblo de España".
Seguirem informant.
Seguirem informant.
dijous, 21 de novembre del 2013
El temps a destemps (7)
Ja fa un parell de dies que ha començat a fer fred de veritat. I ja fa uns quants dies que dormo amb la finestra tancada perquè per la nit refresca. Ahir va ser un dia força ventós, avui no tant.
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts pròximes a AeeC! informen que el PP ha decidit portar al Tribunal Constitucional l'Oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània perquè segons entenen estan emportant-se per la força trossets d'Espanya. Addueixen que la unitat d'Espanya és indissoluble.
dijous, 14 de novembre del 2013
Els comentaris dels diaris són ES COLMO!!!
En nom d’un mal definit
esperit democràtic, els diaris digitals s’han convertit en un pou de
hooliganisme polític. Tot diari, des de Vilaweb fins La Razón, té una línia
editorial i un sector de lectors determinat. Alhesores, què cony hi fa gent no
catalana ni catalanista donant pel cul a E-noticies i pijiprogres molestant la
gent de La Razón?
On és la suposada democràcia en un munt
d’exaburptes, insults, desqualidicacions i ameneces fets des l’anonimat i amb
la covardia de no donar ni el nom ni la cara? On són els suposats moderadors?
Perquè els comentaris dels diaris es van fer en principi per a crear un deabt
sa entre la ciutadania, pero vist el que s’ha vist, els pocs moderadors que
treballen el que fan és augmentar el sectarisme, deixant comentaris poc
respetuosos que estan en la seva línia ideològica i esborrant tot comentari
respectuós que hi vagi en contra. I si no heu llegit amb atenció, no, no parlo,
d’esports: parlo de noticies de societat, de vegades tan simples com “Un bomber
salva un gatet de la maledicció de Déu contra els masturbadors compulsius”
(home, és que m’estava quedant el post massa seriós, també).
I a tall d’exemple, per a
que vegeu que no em passo ni un pam, aquí teniu dos comentaris fets per gent
que només m’atreveixo a qualifizar de feixista: un de catalanista i un d’espanyolista:
[En una notícia sobre el
Barça a Vilaweb]: “Jo ja no sóc Culer: el Barça està ple de jugadors espanyols”. Amb
tres parells de collons i sense acceptar la realitat. Jo sóc nacionalista i el
primer que vol que La Roja,
sucursal espiritual del madridisme, ho perdi tot, però no hi ha dubte que a més
de ser un ase, el paio és naZionalista.
[En la notícia sobre Fernández
i la sabatilla a E-Noticies]: “Luego vendrán las pistolas”. Aquest
individu, resident a Amposta i que firma amb el nom de Benet [Mussolini?] ens
expressa el seu desig fent veure que no o desitja: que en lloc de parlar,
catalans i la resta de l’Estat anem a les armes i ens exterminem mutuament. El
neonazisme resumit en quatre paraules. Cal admirar la capacitat de síntesi d’aquest
fill de puta, no creieu?
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Felicitats a La Competència
El programa de ràdio La Competència de l'emissora RAC1 ha guanyat el Premio Ondas al millor programa de ràdio.
Jo m'hi vaig enganxar un estiu, en què anant en cotxe amb mon pare estava escoltant el programa especial d'estiu "La competència, especial 50 anys". El meu personatge preferit d'aleshores ençà és en Jean Paul Desgrava, i he anat escoltant bastant fidelment el programa, fins i tot més d'un cop m'he baixat algun podcast.
El programa d'humor basat en fets reals compta amb un munt de personatges, de les veus dels Òscars, Òscar Andreu (el moreno, l'altre) i Òscar Dalmau (el ros, el gran-dictat), amb Oriol de Balanzó, Tomàs fuentes i Natza Farré com a guionistes i Victor Ollé en l'apartat tècnic.
Hi ha personatges recurrents, com en Mohamed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany, en Jean Paul Desgrava o l'avi sense nom.
Personatges temàtics, com en Miquel Cirici en el tema d'estadístiques i enquestes, l'Alejandro Tusset en temes d'espionatge, en Cuautémoc i en Wilson (de Radio Latin Internacional) en temes d'Amèrica Llatina, el Mossèn Papiol en temes religiosos o catòlics
No hi falten traductors ni corresponsals, ja siguin japonesos, xinesos, africans, i entre els que tenen personalitat més definida hi són en Günter Gross per a temes d'Alemanya i en Giorgio Pappardelle per a temes d'Itàlia.
Si voleu descobrir la resta de personatges només heu de sintonitzar RAC1 de 12 a 1, de dilluns a divendres.
font: ARA.cat
Jo m'hi vaig enganxar un estiu, en què anant en cotxe amb mon pare estava escoltant el programa especial d'estiu "La competència, especial 50 anys". El meu personatge preferit d'aleshores ençà és en Jean Paul Desgrava, i he anat escoltant bastant fidelment el programa, fins i tot més d'un cop m'he baixat algun podcast.
El programa d'humor basat en fets reals compta amb un munt de personatges, de les veus dels Òscars, Òscar Andreu (el moreno, l'altre) i Òscar Dalmau (el ros, el gran-dictat), amb Oriol de Balanzó, Tomàs fuentes i Natza Farré com a guionistes i Victor Ollé en l'apartat tècnic.
Hi ha personatges recurrents, com en Mohamed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany, en Jean Paul Desgrava o l'avi sense nom.
Personatges temàtics, com en Miquel Cirici en el tema d'estadístiques i enquestes, l'Alejandro Tusset en temes d'espionatge, en Cuautémoc i en Wilson (de Radio Latin Internacional) en temes d'Amèrica Llatina, el Mossèn Papiol en temes religiosos o catòlics
No hi falten traductors ni corresponsals, ja siguin japonesos, xinesos, africans, i entre els que tenen personalitat més definida hi són en Günter Gross per a temes d'Alemanya i en Giorgio Pappardelle per a temes d'Itàlia.
Si voleu descobrir la resta de personatges només heu de sintonitzar RAC1 de 12 a 1, de dilluns a divendres.
font: ARA.cat
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Mad-rid, estem bojos o què!?
Esquerra Republicana mai li podrà agrair prou a Madrid la quantitat d'independentistes que estan creant.
El més nou és la baixada d'impostos que des de la Comunidad de Madrid s'està promovent. Altres comunitats governades pel PP ja han fet els seus moviments, per exemple Extremadura va presentar el xec nadó. És obvi, doncs, que aquestes mesures estan omplint els pebrots, per dir-ho d'alguna manera, de comunitats donants.
Segurament els madrilenys estaran contents de la quantitat de diners que s'estalviaran, i miraran a Catalunya i se'n riuran de que el nostre conseller d'Economia digui que nosaltres no podem fer el mateix. Això és falta de visió de futur.
Amb una mica de sort, quan siguem independents, veurem con els fills dels que ara se'n riuen, els toca tornar a apoquinar. Això si no ens han exprimit del tot abans.
El més nou és la baixada d'impostos que des de la Comunidad de Madrid s'està promovent. Altres comunitats governades pel PP ja han fet els seus moviments, per exemple Extremadura va presentar el xec nadó. És obvi, doncs, que aquestes mesures estan omplint els pebrots, per dir-ho d'alguna manera, de comunitats donants.
Segurament els madrilenys estaran contents de la quantitat de diners que s'estalviaran, i miraran a Catalunya i se'n riuran de que el nostre conseller d'Economia digui que nosaltres no podem fer el mateix. Això és falta de visió de futur.
Amb una mica de sort, quan siguem independents, veurem con els fills dels que ara se'n riuen, els toca tornar a apoquinar. Això si no ens han exprimit del tot abans.
divendres, 25 d’octubre del 2013
Parot, Parot, que et fotré un mastegot
Henri Parot és un membre d’ETA reaponsable directe o indirecte de 82 assassinats. Aquest poca-vergonya va tenir els sants pebrots d’apel•lar a Estrasburg que l’havien condemnat a 4800 anys de presó quan en realitat tothom sap que el màxim són 30. El fer és que, certament, aquestes condemnes són ridícules i tot ha culminat amb una posada massiva en llibertat d’assassins i violadors que s’hagués pogur evitar posant una veritable cadena parpètua i punt final. Però aquests que ara baixen el cap avergonyits davant d’Estrasburg estaven molt ocupats recollint fiemes per anul•lar un Estatut legal, cosa que ens ha dut a l’actual situació.
Un dels pocs – per no dir l’únic - ministres del Gabinet actual que em sembla digne de cert respecte i consideració més enllà de la ideología que es tingui, Jorge Fernández Díaz, deia ahir que cal guanyar la batalla del relat, paraules que no deia pas quan l’Estatut, però no parlem més del tema.
Em deixa flipat el lema de la mani de demà “Justicia por un final con vencedores y vencidos”. Són conscients del que garlen i proclamen? És que el seu més que comprensible dolor els continua ennuvolant el seny? No han llegit mai sobre les nefastes conseqüències que va tenir el Tractat de Versalles, del 1918? O simplement segueixen al ditet les ehhhhh… “Condicions” per a la rendició del bàndol Nacional durant la Guerra Civil?
Tinc la teoría personal de que si vols pau social, tots els bàndols s’han de baixar els pantalons, així de clar. I si vas amb l’esperit vençedor pujadet i amb ganes de fer sentir el teu membre en el cul del perdedor, la cagues segur.
Això, i que si existís una legislació més dura contra els crims de sang, RES D’AIXÒ HAURIA PASSAT. Però no, ells estaven recollint firmes contra l’Estatut mentre a ETA simplement els deien “aaaaaaaaai, dolentots!”…
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Si Espanya no ens roba que ens deixi marxar
La cosa és molt senzilla.
Aparentment, des de Catalunya es recapten uns impostos i s'envien a Madrid on, aparentment, es reparteixen en funció de les aportacions. Aparentment, perquè des de Catalunya es denuncia un tracte injust en aquest aspecte.
El Montoro ha dit que tot això és mentida i que ho desmentirà amb números. Em fa gràcia perquè sempre estem amb el qui la té més grossa, en aquest cas, els altaveus. Allò que té un segell de "Gobierno de España" és l'únic que s'accepta com a verídic, un axioma, indiscutible, irrefutable i irrebatible; en canvi, un segell de "Generalitat de Catalunya" és sinònim de mentides.
És clar que per molt que els mitjans diguin missa, hi ha qui té credibilitat i hi ha qui no la té. Aquells que diuen que ja hem sortit de la crisi, per, mesos després dir que estem sortint-ne encara, per després dir que ja hem sortit... a mi no em generen ni credibilitat ni confiança.
Tot és molt senzill. Si és veritat que Espanya espolia Catalunya, doncs es fa una consulta al poble a veure si vol seguir sent espoliat o no. Si no és veritat que Espanya espolia Catalunya, això vol dir que els catalans rebem més del que hauriem, i per tant desestabilitzem les magnífiques balances fiscals del Gobierno, i per tant, com que no volem molestar, no els hauria d'importar que marxem. Són víctimes de les seves pròpies paraules.
Com a reflexió, la solidaritat deixa de ser solidaritat quan és obligatòria.
Aparentment, des de Catalunya es recapten uns impostos i s'envien a Madrid on, aparentment, es reparteixen en funció de les aportacions. Aparentment, perquè des de Catalunya es denuncia un tracte injust en aquest aspecte.
El Montoro ha dit que tot això és mentida i que ho desmentirà amb números. Em fa gràcia perquè sempre estem amb el qui la té més grossa, en aquest cas, els altaveus. Allò que té un segell de "Gobierno de España" és l'únic que s'accepta com a verídic, un axioma, indiscutible, irrefutable i irrebatible; en canvi, un segell de "Generalitat de Catalunya" és sinònim de mentides.
És clar que per molt que els mitjans diguin missa, hi ha qui té credibilitat i hi ha qui no la té. Aquells que diuen que ja hem sortit de la crisi, per, mesos després dir que estem sortint-ne encara, per després dir que ja hem sortit... a mi no em generen ni credibilitat ni confiança.
Tot és molt senzill. Si és veritat que Espanya espolia Catalunya, doncs es fa una consulta al poble a veure si vol seguir sent espoliat o no. Si no és veritat que Espanya espolia Catalunya, això vol dir que els catalans rebem més del que hauriem, i per tant desestabilitzem les magnífiques balances fiscals del Gobierno, i per tant, com que no volem molestar, no els hauria d'importar que marxem. Són víctimes de les seves pròpies paraules.
Com a reflexió, la solidaritat deixa de ser solidaritat quan és obligatòria.
dilluns, 21 d’octubre del 2013
AeeC! News (3)
El Gobierno es deu estar estirant dels cabells, o de la perruca, els que poden.
Em fa gràcia l'excusari de la Meseta per no concedir-nos als catalans el dret a decidir (concretament el dret a l'autodeterminació). Vénen a donar-nos lliçons de democràcia, dient que si aconseguim la independència sortirem de la Unió Europea, però després des del vell continent li fumen estocades per la rereguarda.
Ara es veu que això de la doctrina Parot està en contra d'un parell d'articles dels Drets Humans, i això faria que alguns dels terroristes d'ETA que estan a presó des de fa temps, puguin tornar a sortir al carrer, malgrat el pla inicial del Gobierno era que es podrissin a la garjola.
Vagi per davant que des d'AeeC! estem en contra de la violència com a recurs de protesta.
És clar, doncs, que han sortit les associacions de víctimes del terrorisme a defensar els seus drets, cosa que trobo legítima, però, i aquí ve el punt conflictiu: insten al Gobierno a que se salti aquesta sentència del Tribunal dels Drets Humans de la UE. Ara cal veure quina serà la resposta del Gobierno, i és que faci el que faci queda en una posició, com a mínim, incòmoda.
Si acata la sentència, com se suposa que hauria de fer (per això de predicar amb l'exemple), les associacions se li tiraran al damunt i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra del govern i a favor de les víctimes del terrorisme.
Si no acata la sentència, a part de jugar-se alguna mena d'avís per part de la Unió Europea, ens donarà motius als catalans per convocar la consulta tant sí com no, i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra el govern.
Em fa gràcia l'excusari de la Meseta per no concedir-nos als catalans el dret a decidir (concretament el dret a l'autodeterminació). Vénen a donar-nos lliçons de democràcia, dient que si aconseguim la independència sortirem de la Unió Europea, però després des del vell continent li fumen estocades per la rereguarda.
Ara es veu que això de la doctrina Parot està en contra d'un parell d'articles dels Drets Humans, i això faria que alguns dels terroristes d'ETA que estan a presó des de fa temps, puguin tornar a sortir al carrer, malgrat el pla inicial del Gobierno era que es podrissin a la garjola.
Vagi per davant que des d'AeeC! estem en contra de la violència com a recurs de protesta.
És clar, doncs, que han sortit les associacions de víctimes del terrorisme a defensar els seus drets, cosa que trobo legítima, però, i aquí ve el punt conflictiu: insten al Gobierno a que se salti aquesta sentència del Tribunal dels Drets Humans de la UE. Ara cal veure quina serà la resposta del Gobierno, i és que faci el que faci queda en una posició, com a mínim, incòmoda.
Si acata la sentència, com se suposa que hauria de fer (per això de predicar amb l'exemple), les associacions se li tiraran al damunt i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra del govern i a favor de les víctimes del terrorisme.
Si no acata la sentència, a part de jugar-se alguna mena d'avís per part de la Unió Europea, ens donarà motius als catalans per convocar la consulta tant sí com no, i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra el govern.
divendres, 11 d’octubre del 2013
Lítil Catalònia, Ep. 1
Un bon dia em van despertar de bon matí, i es presentà a la meva porta un missatger express amb un paquet misteriós. Quan el vaig obrir, vaig trobar que era tot de ninotets dibuixats a l'inrevés i que responien al títol de Lítil Catalònia. M'ho enviaven els meus amics Cortés i Fonollosa, mercaderia perillosa. En una nota adjuta em deien que havien descobert l'autor en un lloc molt específic de Sant Boi, i deien que es tractava d'un home que era la fusió mateixa d'Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Duran i Lleida i Carme Chacón. Em van encarregar que ho pengés al bloc, i així ho he fet. L'anònim autor és tot un visionari, ja que tota la paperassa que ha arribat tracta DEL FUUUUTUUUUUUR.
AAAAAAAAAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!
[I jo de que cony m'estic rient?]
Continuarà...
NOTA: El tebeo aquest es llegeix de dreta a esquerra. La dreta sempre primer, escolti.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Majories i altres bajanades
Ara que s'acosta el 12 d'Octubre em podré prendre la meva part de venjança contra la senyora Camacho (d'aquí endavant ASC).
Per què? Molt fàcil, fem números. Suposem que som 7 milions de catalans, la meitat de 7 és 3 i mig (3.5). Bé, crec que veieu per on vaig, però acabaré de fer la meva explicació. Tenint en compte que el dia de la Via Catalana es van comptar un milió i mig de persones, es poden donar tres casos aquest dissabte:
- Primer: menys d'un milió i mig de persones manifestant-se al carrer. Òbviament es tractaria d'un estrepitós fracàs. Si es té en compte que segons la senyora ASC la majoria de la població catalana vol mantenir-se a Espanya, obtenir un recompte inferior de persones en la seva manifestació no la deixaria en molt bon lloc.
- Segon: entre un milió i mig i tres milions i mig. Èxit gens menyspreable, però sense arribar a la meitat que preconitza la senyora ASC. Seria un bon moment per apel·lar a la majoria silenciosa que tan de moda està.
- Tercer: Més de tres milions i mig. Èxit rotund. Serà llavors quan començaré a pensar que la independència de Catalunya és impossible, mentre m'acomiado de tots els autobusos de fora de Catalunya que han vingut a passar el cap de setmana.
No he pogut evitar emprar l'expressió de moda "majoria silenciosa".
Què dirà ASC i la seva gent després de la manifestació? Acceptaran, si es donen el primer o el segon cas, que no són majoria? O desviaran l'atenció i tornaran a la seva excusa preferida, anomenada Constitución?
Bajanada número 1: El Montoro ha dit que els salaris a Espanya no s'estan reduint, que estan augmentant moderadament. Després ha hagut de rectificar, admetent que estava fent servir unes altres dades.
Bajanada número 2: El Rajoy ha dit que la recessió s'ha acabat. Algú a part de mi pensa que això no ha fet més que començar?
Bajanada número 3: Avui han entrat al Congrés unes mosses que han mostrat un missatge inscrit a la davantera, a favor de l'avortament, clarament en contra del nou reguitzell que lleis que vol impulsar el senyor Gallardón. Després el mateix Gallardón ha parlat sobre aquestes protestes, adduint les típiques excuses de sempre.
Bajanada número 4: El senyor Montoro va dir que el cinema espanyol no té qualitat. Així es fomenta la Marca España?
Per què? Molt fàcil, fem números. Suposem que som 7 milions de catalans, la meitat de 7 és 3 i mig (3.5). Bé, crec que veieu per on vaig, però acabaré de fer la meva explicació. Tenint en compte que el dia de la Via Catalana es van comptar un milió i mig de persones, es poden donar tres casos aquest dissabte:
- Primer: menys d'un milió i mig de persones manifestant-se al carrer. Òbviament es tractaria d'un estrepitós fracàs. Si es té en compte que segons la senyora ASC la majoria de la població catalana vol mantenir-se a Espanya, obtenir un recompte inferior de persones en la seva manifestació no la deixaria en molt bon lloc.
- Segon: entre un milió i mig i tres milions i mig. Èxit gens menyspreable, però sense arribar a la meitat que preconitza la senyora ASC. Seria un bon moment per apel·lar a la majoria silenciosa que tan de moda està.
- Tercer: Més de tres milions i mig. Èxit rotund. Serà llavors quan començaré a pensar que la independència de Catalunya és impossible, mentre m'acomiado de tots els autobusos de fora de Catalunya que han vingut a passar el cap de setmana.
No he pogut evitar emprar l'expressió de moda "majoria silenciosa".
Què dirà ASC i la seva gent després de la manifestació? Acceptaran, si es donen el primer o el segon cas, que no són majoria? O desviaran l'atenció i tornaran a la seva excusa preferida, anomenada Constitución?
Bajanada número 1: El Montoro ha dit que els salaris a Espanya no s'estan reduint, que estan augmentant moderadament. Després ha hagut de rectificar, admetent que estava fent servir unes altres dades.
Bajanada número 2: El Rajoy ha dit que la recessió s'ha acabat. Algú a part de mi pensa que això no ha fet més que començar?
Bajanada número 3: Avui han entrat al Congrés unes mosses que han mostrat un missatge inscrit a la davantera, a favor de l'avortament, clarament en contra del nou reguitzell que lleis que vol impulsar el senyor Gallardón. Després el mateix Gallardón ha parlat sobre aquestes protestes, adduint les típiques excuses de sempre.
Bajanada número 4: El senyor Montoro va dir que el cinema espanyol no té qualitat. Així es fomenta la Marca España?
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Ai, Alícia!
I no, no és el títol d'un nou single dels Manel.
Com tots sabeu, o hauríeu de saber, l'Alícia Sánchez-Camacho ha anat a Madrid a parlar amb els seus amics presidents del seu partit. D'entrada, l'objectiu era molt noble i lloable, i és que amb afany d'aturar l'independentisme creixent a Catalunya, que se l'està, metafòricament, menjant vol desenterrar el pacte fiscal.
Segurament deu estar maleint la mala hora en què va enviar l'Estatut al Constitucional.
En poques paraules li han tancat la porta als morros. Així, sense més. Al principi venia dient que volia un finançament per a Catalunya amb límit de solidaritat, però segons ella s'ha entès malament, que ella no volia dir que havia de ser exclusiu per a Catalunya, és a dir, tornem al "café para todos".
Quan vegi que està topant contra un mur més sòlid que el formigó armat, ja canviarà d'opinió. O no...
La cosa era molt senzilla. Catalunya no volia rebre més, sinó que volia donar menys. Però ara ja és massa tard, i pel que he sentit avui a can Basté, sembla que els mitjans mesetaris li retiraran el suport a l'Alícia per donar-li l'Albert Rivera i el seu partit, Ciutadans.
Sé que no m'hauria d'alegrar per les desgràcies alienes, però no ho puc evitar... Ai, Alícia!
Com tots sabeu, o hauríeu de saber, l'Alícia Sánchez-Camacho ha anat a Madrid a parlar amb els seus amics presidents del seu partit. D'entrada, l'objectiu era molt noble i lloable, i és que amb afany d'aturar l'independentisme creixent a Catalunya, que se l'està, metafòricament, menjant vol desenterrar el pacte fiscal.
Segurament deu estar maleint la mala hora en què va enviar l'Estatut al Constitucional.
En poques paraules li han tancat la porta als morros. Així, sense més. Al principi venia dient que volia un finançament per a Catalunya amb límit de solidaritat, però segons ella s'ha entès malament, que ella no volia dir que havia de ser exclusiu per a Catalunya, és a dir, tornem al "café para todos".
Quan vegi que està topant contra un mur més sòlid que el formigó armat, ja canviarà d'opinió. O no...
La cosa era molt senzilla. Catalunya no volia rebre més, sinó que volia donar menys. Però ara ja és massa tard, i pel que he sentit avui a can Basté, sembla que els mitjans mesetaris li retiraran el suport a l'Alícia per donar-li l'Albert Rivera i el seu partit, Ciutadans.
Sé que no m'hauria d'alegrar per les desgràcies alienes, però no ho puc evitar... Ai, Alícia!
divendres, 4 d’octubre del 2013
No estem sols
La veritat és que després de sentir a gent com la senyora Camacho i els seus amics per la ràdio, o per la tele, m'entra una mena de depressió i se'm treuen les ganes de fer coses. Suposo que deu ser pel fet de veure com hi ha gent que es creu tot el que diu ella i la gent del seu partit.
També és veritat que a mida que passa el temps comencen a contradir-se en les declaracions, i si s'equivoquen, al més pur estil mafiós, ve el ministre o l'encarregat de torn a deixar les coses clares. Com li va passar a l'ambaixador espanyol a Andorra, que va dir que estava a favor d'un referèndum a Catalunya sempre que fos dins de la legalitat, i a més va afegir que ell estava en contra de la independència de Catalunya, però si hi havia una gran majoria que no s'hi oposaria: past del ministre Margallo.
Per sort hi ha coses que m'animen el dia.
Una associació, SÚMA+E (súmate, vaja), ha sorgit recentment per unir els espanyols catalans "d'adopció" en favor de l'estat propi. Sembla ser que cada cop hi ha més gent que veu les mentides que els mitjans mesetaris i decideix dir que ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou de que escampin impunement visions esbiaixades i falses.
En altre ordre de coses, el Parlament ha inaugurat l'Escó 136 per fomentar la participació ciutadana i acostar la política una mica més al poble. M'ho he d'acabar de mirar, per això.
També és veritat que a mida que passa el temps comencen a contradir-se en les declaracions, i si s'equivoquen, al més pur estil mafiós, ve el ministre o l'encarregat de torn a deixar les coses clares. Com li va passar a l'ambaixador espanyol a Andorra, que va dir que estava a favor d'un referèndum a Catalunya sempre que fos dins de la legalitat, i a més va afegir que ell estava en contra de la independència de Catalunya, però si hi havia una gran majoria que no s'hi oposaria: past del ministre Margallo.
Per sort hi ha coses que m'animen el dia.
Una associació, SÚMA+E (súmate, vaja), ha sorgit recentment per unir els espanyols catalans "d'adopció" en favor de l'estat propi. Sembla ser que cada cop hi ha més gent que veu les mentides que els mitjans mesetaris i decideix dir que ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou de que escampin impunement visions esbiaixades i falses.
En altre ordre de coses, el Parlament ha inaugurat l'Escó 136 per fomentar la participació ciutadana i acostar la política una mica més al poble. M'ho he d'acabar de mirar, per això.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Senyals
Avui parlarem del tema de moda: els pressupostos del Gobierno. Concretament del que falta dels pressupostos.
La dada: el 25% que ha rebaixat el Gobierno de la partida pressupostada respecte de l'any passat destinada a Catalunya referent a la inversió en infraestructures. Suposo que és això el que es coneix com la "Marca España", anar en contra del que dicta el sentit comú, i és estrany, perquè això de "dictar" sembla que a les espanyes ho porten força bé.
I a sobre el macarra d'en Montoro, amb to de perdonavides, ve i diu que amb això Catalunya n'hauria de tenir prou per tornar a ser el motor econòmic d'Espanya. Ara, això sí, després volen diàleg, com si aquí res hagués passat.
I encara que sortim al carrer, segons ells, haurien de sortir com a mínim uns 20 milions de persones al carrer a queixar-se dels pressupostos o de qualsevol altra cosa, i fins i tot i així encara dubto de si farien servir la ja famosa "majoria silenciosa", que ve a ser la meitat de la població espanyola.
Dit això, no li dóna al Margallo per sortir i dir que al Gobierno els preocupa que Catalunya es vulgui separar? Diu que com que són un partit plural cadascú té la seva visió. Però, no eren ells els que deien que farien caure el pes de la llei sobre el Govern català per evitar la ruptura? No eren ells el que deien que la Constitución no ho permet, i punt? Ara em vénen a dir que els preocupa? Doncs a mi això em sembla contradictori, i per què no dir-ho, poc seriós. No eren ells els que volien enviar tancs i fer bombardejos?
O serà que les declaracions d'alguns polítics alemanys en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya, gent que, d'altra banda no són tan fàcilment intimidats, té certa validesa i es veu com una amenaça real?
Per cert, em sembla que la tercera via va morir abans de néixer. Que li preguntin a en Duran. O a en Pere Navarro...
La dada: el 25% que ha rebaixat el Gobierno de la partida pressupostada respecte de l'any passat destinada a Catalunya referent a la inversió en infraestructures. Suposo que és això el que es coneix com la "Marca España", anar en contra del que dicta el sentit comú, i és estrany, perquè això de "dictar" sembla que a les espanyes ho porten força bé.
I a sobre el macarra d'en Montoro, amb to de perdonavides, ve i diu que amb això Catalunya n'hauria de tenir prou per tornar a ser el motor econòmic d'Espanya. Ara, això sí, després volen diàleg, com si aquí res hagués passat.
I encara que sortim al carrer, segons ells, haurien de sortir com a mínim uns 20 milions de persones al carrer a queixar-se dels pressupostos o de qualsevol altra cosa, i fins i tot i així encara dubto de si farien servir la ja famosa "majoria silenciosa", que ve a ser la meitat de la població espanyola.
Dit això, no li dóna al Margallo per sortir i dir que al Gobierno els preocupa que Catalunya es vulgui separar? Diu que com que són un partit plural cadascú té la seva visió. Però, no eren ells els que deien que farien caure el pes de la llei sobre el Govern català per evitar la ruptura? No eren ells el que deien que la Constitución no ho permet, i punt? Ara em vénen a dir que els preocupa? Doncs a mi això em sembla contradictori, i per què no dir-ho, poc seriós. No eren ells els que volien enviar tancs i fer bombardejos?
O serà que les declaracions d'alguns polítics alemanys en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya, gent que, d'altra banda no són tan fàcilment intimidats, té certa validesa i es veu com una amenaça real?
Per cert, em sembla que la tercera via va morir abans de néixer. Que li preguntin a en Duran. O a en Pere Navarro...
diumenge, 29 de setembre del 2013
AeeC! News (2)
El senyor Bauzà ha portat a les Illes Balears la major manifestació, o una de les majors segons el nombre de manifestants comptats, amb el seu decret del trilingüisme, o TIL. Suposo que aquí també farà prevaldre la "majoria silenciosa", com ja van fer amb la Via Catalana els amics del seu partit. Poca broma, es parla d'unes 50.000 a 80.000 persones. AeeC!, ja s'ha dit més d'un cop, i si no ho dic ara, es solidaritza amb els "camises verdes".
Tornant a terra ferma, es veu que hi ha qui vol fer la pilota al PP, i són els germans espanyols de Ciutadans, UPyD. Bé, potser dir-ne germans espanyols, tenint en compte que els propis de ciutadans ja són espanyols, potser no seria l'expressió més encertada. Vaja, que si no hi ha UPyD a Catalunya és perquè ja hi ha Ciutadans i viceversa. Si al principi era el Wert el que volia "espanyolitzar" els nens catalans, ara els d'UPyD li ho posen fàcil.
Es veu que han fet una proposta per blindar el castellà com a llengua vehicular a les escoles, i que òbviament el PP estarà encantat d'acceptar, amb la seva majoria absoluta.
És a dir, estan fabricant uns quants independentistes catalans més. Sembla que no es cansin de fer el ridícul. A cada moviment que fan denoten més la seva desesperació. Per sort, és possible que no haguem d'aguantar més aquestes escomeses molt més temps.
I relacionat amb els amics d'UPyD, no sé si sentir-me preocupat perquè em diguin escombraria, o riure del ridícul incessant que no deixen de fer. Fins i tot quan es parala de "separar bé, la vostra responsabilitat" s'ho agafen en clau política. D'això se'n diu paranoia.
En comptes d'Unión, Progreso y Democracia s'haurien de passar a dir Unimos Paranoias y Derechas, que potser és una definició més encertada del que són.
Tornant a terra ferma, es veu que hi ha qui vol fer la pilota al PP, i són els germans espanyols de Ciutadans, UPyD. Bé, potser dir-ne germans espanyols, tenint en compte que els propis de ciutadans ja són espanyols, potser no seria l'expressió més encertada. Vaja, que si no hi ha UPyD a Catalunya és perquè ja hi ha Ciutadans i viceversa. Si al principi era el Wert el que volia "espanyolitzar" els nens catalans, ara els d'UPyD li ho posen fàcil.
Es veu que han fet una proposta per blindar el castellà com a llengua vehicular a les escoles, i que òbviament el PP estarà encantat d'acceptar, amb la seva majoria absoluta.
És a dir, estan fabricant uns quants independentistes catalans més. Sembla que no es cansin de fer el ridícul. A cada moviment que fan denoten més la seva desesperació. Per sort, és possible que no haguem d'aguantar més aquestes escomeses molt més temps.
I relacionat amb els amics d'UPyD, no sé si sentir-me preocupat perquè em diguin escombraria, o riure del ridícul incessant que no deixen de fer. Fins i tot quan es parala de "separar bé, la vostra responsabilitat" s'ho agafen en clau política. D'això se'n diu paranoia.
En comptes d'Unión, Progreso y Democracia s'haurien de passar a dir Unimos Paranoias y Derechas, que potser és una definició més encertada del que són.
divendres, 27 de setembre del 2013
AeeC! News (1)
Ja ha passat el debat de política general, i ja hi ha qui s'ha tret la careta.
S'ha parlat dels dos temes que avui dia vertebren Catalunya, com són les polítiques socials i pressupostos i la consulta. Però això no és interessant.
Millor parlem de la TIL, la llei de llengües que el senyor Bauzà s'ha tret de la butxaca. Una mena d'intent d'arraconar el català a les Illes Balears, com a mínim allà l'anomenen català, a València en diuen valencià, que no és que m'importi, i a l'Aragó en diuen Lengua del Área del Pirineo Aragonés Oriental, o LAPAO, per als menys profans en la matèria.
Això ha aixecat polseguera, i una vaga indefinida de docents. El que m'agradarà comprovar és si això tindrà alguna conseqüència a les urnes balears en les properes eleccions o seguirà regnant el color blau als escons. Un gag del Polònia de la setmana anterior era ben explícit en la matèria: sortia el senyor Bauzà i deia que havien de fer assignatures en anglès... per exemple fer les classes de català en anglès. Curt i ras.
També seria notícia en Duran i la seva tercera via, que no es diu tercera via segons ell (crec que encara està ancorat en allò que es deia pacte fiscal), però és que es guanya l'adjectiu botifler a pols.
Sí que és notícia, tot i que no és d'estranyar, que en Rajoy aparegui en una televisió nord-americana (sense saber anglès, of course) i com que és un pallús, després intenti censurar l'entrevista perquè ha dit alguna cosa que no hauria d'haver dit.
I per acabar per avui, una reflexió.
La PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) és nazisme, els catalans són nazis, en definitiva, tot el que no li agrada al Gobierno és nazi, i fixeu-vos que sempre s'encarreguen de dir nazi i no "facha". I per què nazi i no feixista, si aparentment és el mateix? bé, us deixo amb aquesta petita reflexió.
S'ha parlat dels dos temes que avui dia vertebren Catalunya, com són les polítiques socials i pressupostos i la consulta. Però això no és interessant.
Millor parlem de la TIL, la llei de llengües que el senyor Bauzà s'ha tret de la butxaca. Una mena d'intent d'arraconar el català a les Illes Balears, com a mínim allà l'anomenen català, a València en diuen valencià, que no és que m'importi, i a l'Aragó en diuen Lengua del Área del Pirineo Aragonés Oriental, o LAPAO, per als menys profans en la matèria.
Això ha aixecat polseguera, i una vaga indefinida de docents. El que m'agradarà comprovar és si això tindrà alguna conseqüència a les urnes balears en les properes eleccions o seguirà regnant el color blau als escons. Un gag del Polònia de la setmana anterior era ben explícit en la matèria: sortia el senyor Bauzà i deia que havien de fer assignatures en anglès... per exemple fer les classes de català en anglès. Curt i ras.
També seria notícia en Duran i la seva tercera via, que no es diu tercera via segons ell (crec que encara està ancorat en allò que es deia pacte fiscal), però és que es guanya l'adjectiu botifler a pols.
Sí que és notícia, tot i que no és d'estranyar, que en Rajoy aparegui en una televisió nord-americana (sense saber anglès, of course) i com que és un pallús, després intenti censurar l'entrevista perquè ha dit alguna cosa que no hauria d'haver dit.
I per acabar per avui, una reflexió.
La PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) és nazisme, els catalans són nazis, en definitiva, tot el que no li agrada al Gobierno és nazi, i fixeu-vos que sempre s'encarreguen de dir nazi i no "facha". I per què nazi i no feixista, si aparentment és el mateix? bé, us deixo amb aquesta petita reflexió.
dijous, 26 de setembre del 2013
Oh! Europa
Tranquils, que no parlaré de la ja mítica sèrie de de TV3.
Aquest petit article l'hauria d'haver fet fa uns dies, ja que tant ràpid com va tot, ara sembla que pugi al carro d'algunes opinions.
Molt s'ha parlat de si Catalunya seguiria a Europa en cas d'un escenari d'independència, hi ha qui diu que no, que automàticament en quedaria fora, hi ha qui no ho afirma de forma tant taxativa, i hi ha qui diu que sí.
En el pretès cas que ens fessin sortir de la Unió Europea a causa de la independència (perquè al pas que va Espanya li faran sortir igualment, encara que diguin que va bé), s'obre un altre interrogant: voldrien els catalans tornar a entrar a la Unió Europea? En Xavier Sala-i-Martín ho va dir l'altre dia a El Món a RAC1, i és que si la Unió Europea, que ha acceptat un país com Croàcia, que s'ha independitzat per mitjà d'una guerra, i n'ha acceptat algun que s'ha independitzat mitjançant una declaració unilateral, si no accepta un país com Catalunya, que vol obtenir la independència de forma democràtica i pacífica, és probable que els habitants catalans no vulguin formar part d'aquella màfia, i menys tenint a Espanya bloquejant l'accés.
Aquest petit article l'hauria d'haver fet fa uns dies, ja que tant ràpid com va tot, ara sembla que pugi al carro d'algunes opinions.
Molt s'ha parlat de si Catalunya seguiria a Europa en cas d'un escenari d'independència, hi ha qui diu que no, que automàticament en quedaria fora, hi ha qui no ho afirma de forma tant taxativa, i hi ha qui diu que sí.
En el pretès cas que ens fessin sortir de la Unió Europea a causa de la independència (perquè al pas que va Espanya li faran sortir igualment, encara que diguin que va bé), s'obre un altre interrogant: voldrien els catalans tornar a entrar a la Unió Europea? En Xavier Sala-i-Martín ho va dir l'altre dia a El Món a RAC1, i és que si la Unió Europea, que ha acceptat un país com Croàcia, que s'ha independitzat per mitjà d'una guerra, i n'ha acceptat algun que s'ha independitzat mitjançant una declaració unilateral, si no accepta un país com Catalunya, que vol obtenir la independència de forma democràtica i pacífica, és probable que els habitants catalans no vulguin formar part d'aquella màfia, i menys tenint a Espanya bloquejant l'accés.
dissabte, 21 de setembre del 2013
Des-banc-ats
Un conegut banc que patrocina la Fórmula 1 ha fitxat l'ínclit Rodrigo Rato com a assessor. La qüestió és com li sortirà la jugada a aquest banc.
Primer de tot he de dir que aquest és un dels bancs principals a nivell d'Europa i el primer, o dels primers, d'Espanya. És a dir, mou una quantitat enorme de clients, i per tant, de diners (pasta gansa). Dit això, ja es va veure què va fer aquest personatge amb una altra entitat bancària anomenada Bankia (abans Caja Madrid).
Vist això, només tinc dues coses a dir:
- La primera és que si tingués els meus estalvis allà, em preocuparia l'estat dels mateixos fins al punt de meditar canviar-los d'entitat (algun lector o lectora sap com funciona l'EVO aquest?).
- La segona és que no m'agrada que un personatge del qual ha quedat demostrada la seva eficàcia per enfonsar bancs, no només no estigui a la garjola, sinó que posi els peus en el principal banc del país. Espero que en el futur Estat Català no haguem de patir obscenitats d'aquesta mena.
Des d'AeeC! faig una crida a canviar els estalvis d'aquesta entitat com a protesta.
Primer de tot he de dir que aquest és un dels bancs principals a nivell d'Europa i el primer, o dels primers, d'Espanya. És a dir, mou una quantitat enorme de clients, i per tant, de diners (pasta gansa). Dit això, ja es va veure què va fer aquest personatge amb una altra entitat bancària anomenada Bankia (abans Caja Madrid).
Vist això, només tinc dues coses a dir:
- La primera és que si tingués els meus estalvis allà, em preocuparia l'estat dels mateixos fins al punt de meditar canviar-los d'entitat (algun lector o lectora sap com funciona l'EVO aquest?).
- La segona és que no m'agrada que un personatge del qual ha quedat demostrada la seva eficàcia per enfonsar bancs, no només no estigui a la garjola, sinó que posi els peus en el principal banc del país. Espero que en el futur Estat Català no haguem de patir obscenitats d'aquesta mena.
Des d'AeeC! faig una crida a canviar els estalvis d'aquesta entitat com a protesta.
El temps a destemps (6)
El matí ha estat a una temperatura molt agradable a Esparreguera. De ben matí ha fet un xic de fred i tot per al meu gust, tot i que com ja dic dormo amb pijama curt i un llençol finet, finet, i per tant tinc més sensibilitat per als canvis de temperatura. Migdia suau.
La tarda l'he passat a Barcelona i he notat que feia CALOR. Amb majúscules. Tant quan m'he desplaçat des d'Esparreguera a Martorell fins a arribar a l'Arc de Triomf, on per cert, feien una fira de vins.
La resta de la tarda l'he passat al Parc de la Ciutadella, on hi feia una temperatura temperada i satisfactòria a l'ombra. El vespre a Esparreguera no ha estat pas fred i la nit es preveu suau, també.
La tarda l'he passat a Barcelona i he notat que feia CALOR. Amb majúscules. Tant quan m'he desplaçat des d'Esparreguera a Martorell fins a arribar a l'Arc de Triomf, on per cert, feien una fira de vins.
La resta de la tarda l'he passat al Parc de la Ciutadella, on hi feia una temperatura temperada i satisfactòria a l'ombra. El vespre a Esparreguera no ha estat pas fred i la nit es preveu suau, també.
divendres, 20 de setembre del 2013
Des-Espe-rats
L'amiga Espe ja ha tornat a parlar.
Va dir que es retirava de la primera línia de la política i això li permet fer el que feia però sense que se li llencin al damunt. I si no fos del partit que és ni fos partidària de la ideologia que té, seria una excel·lent política. He d'admetre que té carisma i capacitat oratòria, i una llengua viperina.
És clar que no és difícil fer-ho millor que en Rajoy. Deu ser com aquell al que "le echaron droja en el colacao", però es mou menys que un maniquí i en qualsevol comparativa surt perdent.
Tornant a la Espe, ara bé i diu que s'hauria de catalanitzar Espanya, i ens llença floretes als catalans i patatim i patatam, coses que quan era presidenta de la comunitat de Madrid, si ho pensava, no ho deia allà, potser sí quan venia aquí (recordem el cas de la parenta catalana).
Perquè, és curiós com venen i diuen meravelles de Catalunya i la seva cultura per després fotre un cleca ben forta. Vaja, que els agrada molt Catalunya, però no tant els catalans.
El que més m'ha agradat, com a tothom suposo, és quan li ha fotut la cleca al ministre d'Hisenda (el Montoro), dient que es recrea en l'augment d'impostos.
El que no m'ha acabat de convèncer és quan ha dit que a les escoles catalanes s'adoctrina segons el barem nacionalista. Es veu que tot el que no sigui el concepte d'"una grande y libre" i castigar els nens de cara al sol, per a ells és adoctrinament secessionista. El "pollo" que tenen muntat a les Balears, ¿també és adoctrinament secessionista?
Va dir que es retirava de la primera línia de la política i això li permet fer el que feia però sense que se li llencin al damunt. I si no fos del partit que és ni fos partidària de la ideologia que té, seria una excel·lent política. He d'admetre que té carisma i capacitat oratòria, i una llengua viperina.
És clar que no és difícil fer-ho millor que en Rajoy. Deu ser com aquell al que "le echaron droja en el colacao", però es mou menys que un maniquí i en qualsevol comparativa surt perdent.
Tornant a la Espe, ara bé i diu que s'hauria de catalanitzar Espanya, i ens llença floretes als catalans i patatim i patatam, coses que quan era presidenta de la comunitat de Madrid, si ho pensava, no ho deia allà, potser sí quan venia aquí (recordem el cas de la parenta catalana).
Perquè, és curiós com venen i diuen meravelles de Catalunya i la seva cultura per després fotre un cleca ben forta. Vaja, que els agrada molt Catalunya, però no tant els catalans.
El que més m'ha agradat, com a tothom suposo, és quan li ha fotut la cleca al ministre d'Hisenda (el Montoro), dient que es recrea en l'augment d'impostos.
El que no m'ha acabat de convèncer és quan ha dit que a les escoles catalanes s'adoctrina segons el barem nacionalista. Es veu que tot el que no sigui el concepte d'"una grande y libre" i castigar els nens de cara al sol, per a ells és adoctrinament secessionista. El "pollo" que tenen muntat a les Balears, ¿també és adoctrinament secessionista?
dijous, 19 de setembre del 2013
D'aquí un any...
Bé, com tots sabeu, d'aquí un any, el 18 de Setembre de 2014 tindrà lloc el referèndum per la independència d'Escòcia.
Això em porta a diversos escenaris segons el resultat que es doni, referent a la consulta catalana.
- Si el referèndum escocès surt que no, des de la meseta es dirà, en cas que la consulta catalana sigui després... bé, seguiran dient que ens enviaran els bombarders i que ens clausuraran les urnes, però vaja, diran que al final sortirà que no perquè els catalans som uns cagacalces.
- Si el referèndum surt que sí i surten de la Unió Europea?, sent la consulta després, serà un somni humit per a molts mesetaris, que ja ens ho deien, i tot dependrà de com es resolgui la situació, però diran que el cas escocès inicia un precedent i que a Catalunya li passarà el mateix.
- Si el referèndum surt que sí i no surten de la Unió Europea? o s'arregla de manera ràpida, es dirà que el cas escocès no inicia cap precedent, perquè els dos casos no s'assemblen, encara que es contradiguin.
Conclusió? La meseta no perd mai.
Això em porta a diversos escenaris segons el resultat que es doni, referent a la consulta catalana.
- Si el referèndum escocès surt que no, des de la meseta es dirà, en cas que la consulta catalana sigui després... bé, seguiran dient que ens enviaran els bombarders i que ens clausuraran les urnes, però vaja, diran que al final sortirà que no perquè els catalans som uns cagacalces.
- Si el referèndum surt que sí i surten de la Unió Europea?, sent la consulta després, serà un somni humit per a molts mesetaris, que ja ens ho deien, i tot dependrà de com es resolgui la situació, però diran que el cas escocès inicia un precedent i que a Catalunya li passarà el mateix.
- Si el referèndum surt que sí i no surten de la Unió Europea? o s'arregla de manera ràpida, es dirà que el cas escocès no inicia cap precedent, perquè els dos casos no s'assemblen, encara que es contradiguin.
Conclusió? La meseta no perd mai.
dimarts, 17 de setembre del 2013
A l'escola
Ja hi tornem a ser.
Sí, sé que sempre començo amb les mateixes construccions, però és que la vida és cíclica, i més quan a l'altra banda sembla que hi hagi una cinta reproductora a la qual cada cert temps li premen el botó de "play".
Aquest cop intenten atacar arran d'una emissió del programa de notícies infantil-juvenil Info-K. En l'esmentada emissió tractaven amb els nens per als nens el tema de la independència i la Via Catalana, pel que he llegit, ja que no m'he vist el vídeo. Una imatge que a priori pot semblar graciosa, però que a certs llocs de la geografia espanyola no ha acabat de fer gràcia.
Primer sembla que se n'han fet ressò dos dels diaris mesetaris, ABC i La Razón (de l'amic Marhuenda), mitjans de comunicació imparcials on els hi hagi i gens sensacionalistes. Òbviament les opinions mesetàries no s'han fet esperar, recorrent al típic discurs de l'adoctrinament. Com si a les escoles només s'ensenyés a ser independentista i odiar Espanya.
Escoltin senyors i senyores mesetàries:
Primer de tot dubto que molts de vostès entenguin aquestes paraules ja que es tracta d'una llengua de bàrbars i toca-pilotes. D'altra banda, bàrbars i toca-pilotes que aporten gairebé un 20% a la seva economia.
Dit això, a les escoles catalanes s'ensenya català i castellà i anglès, matemàtiques i arts plàstiques i musicals, s'ensenya història i filosofia, i ciències. A mi mai els professors a l'escola m'han ensenyat a odiar Espanya, si més no, no l'Espanya plural, demòcrata i transparent que els habitants plurals, demòcrates i transparents que la formen. El que sí que m'han ensenyat, tant a l'escola primària i secundària, però sobretot al batxillerat i l'universitat, és a ser crític.
I sóc crític amb les coses que no es fan bé, i és per mi clar i diàfan que la transició no s'ha fet bé. I per tant, la democràcia que s'ha instaurat a Espanya és una falsa democràcia, que no és ni plural ni transparent. I l'Espanya que jo odio és aquesta Espanya naftalínica, amb olor de ranci i conservada amb formol. Doncs, si el ministre Wert vol espanyolitzar els nens catalans, i per espanyolitzar entén que estimin aquesta Espanya en blanc i negre, l'escola no és el millor lloc per fer-ho, perquè, insisteixo, allà s'hi va a aprendre català i castellà i anglès, matemàtiques i arts plàstiques i musicals, s'ensenya història i filosofia, i ciències. La resta s'aprèn a casa.
Sí, sé que sempre començo amb les mateixes construccions, però és que la vida és cíclica, i més quan a l'altra banda sembla que hi hagi una cinta reproductora a la qual cada cert temps li premen el botó de "play".
Aquest cop intenten atacar arran d'una emissió del programa de notícies infantil-juvenil Info-K. En l'esmentada emissió tractaven amb els nens per als nens el tema de la independència i la Via Catalana, pel que he llegit, ja que no m'he vist el vídeo. Una imatge que a priori pot semblar graciosa, però que a certs llocs de la geografia espanyola no ha acabat de fer gràcia.
Primer sembla que se n'han fet ressò dos dels diaris mesetaris, ABC i La Razón (de l'amic Marhuenda), mitjans de comunicació imparcials on els hi hagi i gens sensacionalistes. Òbviament les opinions mesetàries no s'han fet esperar, recorrent al típic discurs de l'adoctrinament. Com si a les escoles només s'ensenyés a ser independentista i odiar Espanya.
Escoltin senyors i senyores mesetàries:
Primer de tot dubto que molts de vostès entenguin aquestes paraules ja que es tracta d'una llengua de bàrbars i toca-pilotes. D'altra banda, bàrbars i toca-pilotes que aporten gairebé un 20% a la seva economia.
Dit això, a les escoles catalanes s'ensenya català i castellà i anglès, matemàtiques i arts plàstiques i musicals, s'ensenya història i filosofia, i ciències. A mi mai els professors a l'escola m'han ensenyat a odiar Espanya, si més no, no l'Espanya plural, demòcrata i transparent que els habitants plurals, demòcrates i transparents que la formen. El que sí que m'han ensenyat, tant a l'escola primària i secundària, però sobretot al batxillerat i l'universitat, és a ser crític.
I sóc crític amb les coses que no es fan bé, i és per mi clar i diàfan que la transició no s'ha fet bé. I per tant, la democràcia que s'ha instaurat a Espanya és una falsa democràcia, que no és ni plural ni transparent. I l'Espanya que jo odio és aquesta Espanya naftalínica, amb olor de ranci i conservada amb formol. Doncs, si el ministre Wert vol espanyolitzar els nens catalans, i per espanyolitzar entén que estimin aquesta Espanya en blanc i negre, l'escola no és el millor lloc per fer-ho, perquè, insisteixo, allà s'hi va a aprendre català i castellà i anglès, matemàtiques i arts plàstiques i musicals, s'ensenya història i filosofia, i ciències. La resta s'aprèn a casa.
El temps a destemps (5.1)
Aquest matí a Esparreguera feia fred. Ja fa uns dies que a Esparreguera fa fred pel matí, cosa que m'obliga a posar-me pantaló llarg i dessuadora. Però a mida que m'acosto a Barcelona i el sol es lleva mandrós, es nota el microclima de la ciutat comtal capitanejat per la calor.
Migdia calorós, de fet ahir i avui, l'autocar que em porta de Barcelona a Esparreguera era un forn.
La tarda i el vespre han estat suaus a Esparreguera i tanmateix ventosos, ja que l'antena de TV es movia tant que anava tenint interferències constants. La nit es preveu suau, potser fresqueta, fins que em llevi demà amb fred.
Migdia calorós, de fet ahir i avui, l'autocar que em porta de Barcelona a Esparreguera era un forn.
La tarda i el vespre han estat suaus a Esparreguera i tanmateix ventosos, ja que l'antena de TV es movia tant que anava tenint interferències constants. La nit es preveu suau, potser fresqueta, fins que em llevi demà amb fred.
El temps a destemps (5)
A l'Hospitalet de Llobregat és a punt de sortir el sol (cap a les 7:30, no es donarà gaire pressa el Lorenzo, avui). Nit serena, 20 graus amb un 20,7 de temperatura de xafugor.
Es preveu un dia de clima temperat però inestable amb un 70 % de possibilitats de precipitació i un 71% d'humitat realtiva.
Es preveu un dia de clima temperat però inestable amb un 70 % de possibilitats de precipitació i un 71% d'humitat realtiva.
dilluns, 16 de setembre del 2013
No ens volen ni els uns ni els altres
Ho han tornat a fer.
A les Espanyes es van fer caquetes quan degut a la Via Catalana, alguns països bàltics van donar suport a Catalunya. Suposo que deurien pensar que això provocaria una mena de reacció en cadena i tot el món diria el que, d'altra banda, pensen realment, i és que els pobles tenen dret a l'autodeterminació, i més quan el poble ho reclama.
Primer van fer allò tan típic de "si no ho miro és com si no existís", però una cadena de gent que recorre uns 400 quilòmetres és força difícil d'amagar, encara que contingui "figurants de cartró-pedra" o animals de granja.
Era obvi que recorrerien a les típiques tècniques mafioses de sempre i que "sembli un accident". El ministre d'exteriors va cridar els ambaixadors de Letònia i Lituània per picar-los el crostó. Uns s'han "rajat" i els altres estan en procés.
No entenc com hi ha espanyols que aplaudeixin aquestes tècniques, repeteixo, mafioses, perquè això l'únic que demostra és que si ho poden fer amb gent important com poden ser polítics estrangers també ho poden fer amb el poble espanyol. És increïble com són capaços de fer dir a la Unió Europea que si Catalunya s'independitzés, quedaria automàticament fora d'aquest organisme.
I és que aquest tipus d'amenaces no serveixen per apaivagar la voluntat dels pobles. Crec que això només serveix per aquell determinat grup que ja no n'estava convençut d'entrada de la independència. Els que sí que la volem ens és igual quedar fora de la UE, perquè ja han demostrat, abaixant-se els pantalons, que no ens volen. I països d'Europa que no són a la UE com Regne Unit, Andorra o Suïssa, no els va pas tan malament.
Escocesos, valons i flamencs, quebequesos, bascos... no deixaran de tenir el sentiment de poble només perquè la llei ho digui.
A les Espanyes es van fer caquetes quan degut a la Via Catalana, alguns països bàltics van donar suport a Catalunya. Suposo que deurien pensar que això provocaria una mena de reacció en cadena i tot el món diria el que, d'altra banda, pensen realment, i és que els pobles tenen dret a l'autodeterminació, i més quan el poble ho reclama.
Primer van fer allò tan típic de "si no ho miro és com si no existís", però una cadena de gent que recorre uns 400 quilòmetres és força difícil d'amagar, encara que contingui "figurants de cartró-pedra" o animals de granja.
Era obvi que recorrerien a les típiques tècniques mafioses de sempre i que "sembli un accident". El ministre d'exteriors va cridar els ambaixadors de Letònia i Lituània per picar-los el crostó. Uns s'han "rajat" i els altres estan en procés.
No entenc com hi ha espanyols que aplaudeixin aquestes tècniques, repeteixo, mafioses, perquè això l'únic que demostra és que si ho poden fer amb gent important com poden ser polítics estrangers també ho poden fer amb el poble espanyol. És increïble com són capaços de fer dir a la Unió Europea que si Catalunya s'independitzés, quedaria automàticament fora d'aquest organisme.
I és que aquest tipus d'amenaces no serveixen per apaivagar la voluntat dels pobles. Crec que això només serveix per aquell determinat grup que ja no n'estava convençut d'entrada de la independència. Els que sí que la volem ens és igual quedar fora de la UE, perquè ja han demostrat, abaixant-se els pantalons, que no ens volen. I països d'Europa que no són a la UE com Regne Unit, Andorra o Suïssa, no els va pas tan malament.
Escocesos, valons i flamencs, quebequesos, bascos... no deixaran de tenir el sentiment de poble només perquè la llei ho digui.
diumenge, 15 de setembre del 2013
El Temps a Destemps (4)
Ahir no vaig poder actualitzar la secció perquè per la tarda vaig tenir una reunió de monitors i vam aprofitar per celebrar l'aniversari d'un amic nostre, i vaig arribar tardíssim a casa i sense ganes de posar-me a pensar en el temps que havia fet. Tot i que en general, recordo que va ser suau a Barcelona, Eixample esquerre.
Aquest diumenge a Esparreguera pel matí ha fet bon temps tirant a fresqueta. Es nota que s'acosta l'hivern (tot i que primer hem de passar per la tardor).
Un migdia suau i la tarda ha estat freda, he hagut d'obrir l'altra part de la finestra de l'habitació perquè no em donés l'aire de ple. La nit es preveu frescota.
Aquest diumenge a Esparreguera pel matí ha fet bon temps tirant a fresqueta. Es nota que s'acosta l'hivern (tot i que primer hem de passar per la tardor).
Un migdia suau i la tarda ha estat freda, he hagut d'obrir l'altra part de la finestra de l'habitació perquè no em donés l'aire de ple. La nit es preveu frescota.
divendres, 13 de setembre del 2013
El Temps a Destemps (3)
Aquest matí ha estat ventós a Esparreguera. De fet ho ha estat tant que m'ha costat seguir la ràdio, amb interferències constants. Respecte la qüestió tèrmica no em puc queixar, no ha fet fred excessiu i no ha fet calor.
La tarda ha estat perfecta. Sense vent, sense fred, sense calor.
La nit es preveu suau.
La tarda ha estat perfecta. Sense vent, sense fred, sense calor.
La nit es preveu suau.
dijous, 12 de setembre del 2013
El Temps a Destemps (2)
Aquesta nit passada ha fet fresqueta, crec que ja ho vaig dir ahir. De fet em pensava que m'havia refredat durant la nit, però ha estat una falsa alarma... crec.
El matí ha estat fred i el migdia ha fet una finta meteorològica, semblava que anava a fer calor, però res. També ha estat un dia ventós en general. La tarda ha estat menys freda que el matí.
La nit d'avui també es preveu (ai caram! he tornat a fer una previsió...) fresqueta aquí a Esparreguera.
El matí ha estat fred i el migdia ha fet una finta meteorològica, semblava que anava a fer calor, però res. També ha estat un dia ventós en general. La tarda ha estat menys freda que el matí.
La nit d'avui també es preveu (ai caram! he tornat a fer una previsió...) fresqueta aquí a Esparreguera.
Em podeu dir botifler (més o menys)
Ho confesso.
Ahir no vaig anar a la Via Catalana. El motiu no era cap altre que el fet que em feia mandra desplaçar-me. 'No és un bon motiu,' em podeu dir alguns de vosaltres. I pot ser que sigui cert. Això no treu que sigui independentista com el que més, perquè en un suposat referèndum, un sí d'algú que hi va anar i un d'algú que no té el mateix valor.
Ara bé, per compensar em vaig empassar sencer el programa especial del Cuní, des de les 16:45h fins les 23:00h.
Ahir no vaig anar a la Via Catalana. El motiu no era cap altre que el fet que em feia mandra desplaçar-me. 'No és un bon motiu,' em podeu dir alguns de vosaltres. I pot ser que sigui cert. Això no treu que sigui independentista com el que més, perquè en un suposat referèndum, un sí d'algú que hi va anar i un d'algú que no té el mateix valor.
Ara bé, per compensar em vaig empassar sencer el programa especial del Cuní, des de les 16:45h fins les 23:00h.
dimecres, 11 de setembre del 2013
El Temps a Destemps (1)
La nova temporada d'Això és es Colmo! (AeeC!) comença de ple amb una nova secció que intentaré per tots els mitjans que sigui diària (o gairebé). És una mica absurda i inútil i és que tracta, bàsicament, de dir el temps que ha fet durant el dia. Tenint en compte que els noticiaris en fan cada dia una previsió, la cosa té més sentit. Aquí no enganyarem a ningú perquè ens basarem en fets contrastables, provables i totalment empírics.
Pel matí he estat a Esparreguera i ha fet un dia molt rúfol. No ha arribat a ploure, i a sobre ha fet fred. Bé, relativament, tenint en compte que tot l'any vaig amb pijama curt i avui no me l'he tret.
Per la tarda ha seguit fent un dia rúfol i això que no m'he mogut de casa. S'ha vist algun bri de sol en algun moment, però res destacable.
La nit es preveu fresqueta, demà us ho confirmaré (-merda! estic fent previsions-).
Pel matí he estat a Esparreguera i ha fet un dia molt rúfol. No ha arribat a ploure, i a sobre ha fet fred. Bé, relativament, tenint en compte que tot l'any vaig amb pijama curt i avui no me l'he tret.
Per la tarda ha seguit fent un dia rúfol i això que no m'he mogut de casa. S'ha vist algun bri de sol en algun moment, però res destacable.
La nit es preveu fresqueta, demà us ho confirmaré (-merda! estic fent previsions-).
Feliç Diada!
Això és es Colmo! us desitja feliç Diada a tots els catalans!
PD: I també a tots aquells que no sigueu catalans, que no sigui dit.
PD: I també a tots aquells que no sigueu catalans, que no sigui dit.
dimarts, 10 de setembre del 2013
Pares i Peres
Sé que l'estàveu esperant.
I quan dic "Peres" no vull dir peres de fruita sinó de Pere, com a nom propi, i és que l'amic Pere Navarro ha tornat a fer-ne de les seves. Aquest home donaria per a un capítol del Polònia per a ell solet, i no faria falta ni guionistes ni actors secundaris.
De l'autor de "el rei hauria d'abdicar", "acabem amb els foralismes" i la seva expressió favorita "federalisme!", arriba el showman socialista amb una nova actuació:"no sabia que el meu pare era independentista".
Tot va començar quan, en algun moment de la seva vida, Pere Navarro va començar a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. Suposo que algun extraterrestre li va obrir el cap per examinar-li el cervell i en tancar-li de nou es va deixar alguna peça fora, típic cas en que hom desmunta un ordinador o un cotxe i en tornar-lo a muntar sobren peces, i a canvi li va imbuir una idea galàctica que es deia -federalisme-. Tothom sap que les cultures extra-espacials fan servir aquest sistema polític d'organització (excepte quan es tracta d'àliens violents).
La qüestió és que arribat cert punt deuria deixat de tenir contacte amb els seus pares, o això o és que potser fa poc que el seu pare és independentista, potser per portar la contraria al seu fill.
I quan dic "Peres" no vull dir peres de fruita sinó de Pere, com a nom propi, i és que l'amic Pere Navarro ha tornat a fer-ne de les seves. Aquest home donaria per a un capítol del Polònia per a ell solet, i no faria falta ni guionistes ni actors secundaris.
De l'autor de "el rei hauria d'abdicar", "acabem amb els foralismes" i la seva expressió favorita "federalisme!", arriba el showman socialista amb una nova actuació:"no sabia que el meu pare era independentista".
Tot va començar quan, en algun moment de la seva vida, Pere Navarro va començar a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. Suposo que algun extraterrestre li va obrir el cap per examinar-li el cervell i en tancar-li de nou es va deixar alguna peça fora, típic cas en que hom desmunta un ordinador o un cotxe i en tornar-lo a muntar sobren peces, i a canvi li va imbuir una idea galàctica que es deia -federalisme-. Tothom sap que les cultures extra-espacials fan servir aquest sistema polític d'organització (excepte quan es tracta d'àliens violents).
La qüestió és que arribat cert punt deuria deixat de tenir contacte amb els seus pares, o això o és que potser fa poc que el seu pare és independentista, potser per portar la contraria al seu fill.
dissabte, 7 de setembre del 2013
Madrid és desestimada com a seu olímpica per al 2020
Sembla que va ser ahir que vaig deixar en hiatus el bloc. Hem estat certament ocupats tant jo com l'scaramanga, ja que a més d'aquest bloc tant ell com jo en portem cadascú dos més. Espero poder tornar a publicar entrades amb més freqüència ara que ja se'n va l'estiu i tornem al curs regular.
Senyores i senyors, sembla ser que les aspiracions narcisistes i gairebé lascives de Madrid s'han esfumat quan el senyor Rogge, president del COI, l'ha desestimat en primera volta entre les seves competidores directes, Tòquio i Istanbul. Els representants i altra gent que donaven suport a la candidatura, primer s'han quedat de pasta de moniato, i després han fet l'únic que saben fer que és buscar agents externs culpables.
Lluny de fer autocrítica s'ha arribat a acusar de corrupte el comitè, en aquella frase popular castellana "fue a hablar de putas, la tacones" (si algú en té algun equivalent en català li agrairia que m'ho fes saber), i és que el govern espanyol ja té prou feines per amagar les seves vergonyes i li hagués anat de perles allotjar els Jocs Olímpics a Madrid com a cortina de fum.
Com era d'esperar estic molt content pel resultat, ja que en la meva humil opinió Tòquio sabrà aprofitar molt millor aquesta oportunitat. Em sap greu pel madrilenys de bé, que d'haver-n'hi, n'hi ha, però Madrid no ha fet gaire per mi des que tinc ús de raó.
Senyores i senyors, sembla ser que les aspiracions narcisistes i gairebé lascives de Madrid s'han esfumat quan el senyor Rogge, president del COI, l'ha desestimat en primera volta entre les seves competidores directes, Tòquio i Istanbul. Els representants i altra gent que donaven suport a la candidatura, primer s'han quedat de pasta de moniato, i després han fet l'únic que saben fer que és buscar agents externs culpables.
Lluny de fer autocrítica s'ha arribat a acusar de corrupte el comitè, en aquella frase popular castellana "fue a hablar de putas, la tacones" (si algú en té algun equivalent en català li agrairia que m'ho fes saber), i és que el govern espanyol ja té prou feines per amagar les seves vergonyes i li hagués anat de perles allotjar els Jocs Olímpics a Madrid com a cortina de fum.
Com era d'esperar estic molt content pel resultat, ja que en la meva humil opinió Tòquio sabrà aprofitar molt millor aquesta oportunitat. Em sap greu pel madrilenys de bé, que d'haver-n'hi, n'hi ha, però Madrid no ha fet gaire per mi des que tinc ús de raó.
dimecres, 24 de juliol del 2013
Accident de tren gravíssim a Santiago de Compostel·la
Els pensaments i les pregàries d'aquest modest bloc estan amb les víctimes i les seves families.
Descansin En Pau
divendres, 21 de juny del 2013
Ho havia de posar ahir, però me'n vaig oblidar - Enquesta CEO
EDIT: Uf, com estic, havia oblidat dir...
font: Vilaweb
dimarts, 18 de juny del 2013
423. Salvador Espriu. Obres completes. Teatre
Font: ePubCAT
Sinopsi:
Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat al Teatre i recull les obres Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980).
Sinopsi:
Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat al Teatre i recull les obres Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980).
La "Puta i la Ramoneta" és realitat
Unes 24 hores abans de complir-se el plaç, el verkami del joc "La Puta i la Ramoneta" ha arribat als desitjats 4.000 €.
En tant que mecenes i promotor d'aquesta obra, aquest bloc vol felicitar Catalan Games, els companys mecenes, a Marc Zanni, que va estar implicat des del primer dia i al que ja mhe encarregat de felicitar personalment via Facebook, a la societat actalana per mantenir prou sentit de l'humor com per entendre que a nivell polític, el País és una autèntica casa de barrets, a Artur Mas, CiU i tota la Oposició per continuar amb aquesta política que ha propiciat el naixement d'un nou joc de taula.
Ara és el torn dels ciutadans per a jugar a ser polítics, encara que, com sempre, ho haguem hagut de fer pagant.
I si encara no sabeu de que va...
http://www.youtube.com/watch?v=sB2PwRIPAak#!
En tant que mecenes i promotor d'aquesta obra, aquest bloc vol felicitar Catalan Games, els companys mecenes, a Marc Zanni, que va estar implicat des del primer dia i al que ja mhe encarregat de felicitar personalment via Facebook, a la societat actalana per mantenir prou sentit de l'humor com per entendre que a nivell polític, el País és una autèntica casa de barrets, a Artur Mas, CiU i tota la Oposició per continuar amb aquesta política que ha propiciat el naixement d'un nou joc de taula.
Ara és el torn dels ciutadans per a jugar a ser polítics, encara que, com sempre, ho haguem hagut de fer pagant.
I si encara no sabeu de que va...
http://www.youtube.com/watch?v=sB2PwRIPAak#!
dilluns, 17 de juny del 2013
Postals mesetàries, tercera part
Això de xiular a banderes, himnes i personalitats en senyal de descontent està de moda. El que potser no està tant de moda és que surti un paio pel Twitter despotricant dels catalans després de l'acte. Després de la cursa de motos va passar. Es va xiular al senyor Artur Mas i a l'himne d'Espanya.
Va ser llavors quan va aparèixer el secretari del Sindicat Unificat de la Policia i va emetre un tuit on hi va deixar tota la bilis. I passat un temps prudencial, és a dir, l'endemà, seguia en les mateixes. Ai, mareta...
També llegeixo que PP i PSC faran el buit al Concert per la Llibertat. Dels populars hom s'ho podria esperar, però dels sociates, si no fos perquè no te'n pots refiar, no m'ho creuria. Estan passant a ser l'ase dels cops, la nova Puta i Ramoneta, joc en el que per cert hi he acabat contribuint amb 12€ al seu Verkami.
Encara teniu més de 30 hores per acabar-hi de participar, malgrat ja han arribat a l'objectiu de 4000€. Verkami del joc de la Puta i la Ramoneta
Per últim, ara el habitants de la Meseta ho tindran més fàcil per accedir a una caseta "en la costa", i és que s'ha inaugurat l'AVE Madrid-Alacant. I ara que els senyors ministres tindran "la playa de Madrid" més a prop, mentrestant a Catalunya, València i Múrcia ens estem florint esperant el corredor mediterrani.
Responent a un pamflet del PP Català sobre les pensions i la seguretat social: Breu anàlisi sobre la seguretat social al web de Xavier Sala-i-Martín.
Per últim, tot i que ja us ho aniré recordant, Wert al Món a RAC1, dijous. Programa des de Madrid.
Va ser llavors quan va aparèixer el secretari del Sindicat Unificat de la Policia i va emetre un tuit on hi va deixar tota la bilis. I passat un temps prudencial, és a dir, l'endemà, seguia en les mateixes. Ai, mareta...
També llegeixo que PP i PSC faran el buit al Concert per la Llibertat. Dels populars hom s'ho podria esperar, però dels sociates, si no fos perquè no te'n pots refiar, no m'ho creuria. Estan passant a ser l'ase dels cops, la nova Puta i Ramoneta, joc en el que per cert hi he acabat contribuint amb 12€ al seu Verkami.
Encara teniu més de 30 hores per acabar-hi de participar, malgrat ja han arribat a l'objectiu de 4000€. Verkami del joc de la Puta i la Ramoneta
Per últim, ara el habitants de la Meseta ho tindran més fàcil per accedir a una caseta "en la costa", i és que s'ha inaugurat l'AVE Madrid-Alacant. I ara que els senyors ministres tindran "la playa de Madrid" més a prop, mentrestant a Catalunya, València i Múrcia ens estem florint esperant el corredor mediterrani.
Responent a un pamflet del PP Català sobre les pensions i la seguretat social: Breu anàlisi sobre la seguretat social al web de Xavier Sala-i-Martín.
Per últim, tot i que ja us ho aniré recordant, Wert al Món a RAC1, dijous. Programa des de Madrid.
dijous, 13 de juny del 2013
421. Salvador Espriu. Obres completes. Narrativa
font: EPubCAT
Sinopsi: Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat a la Narrativa recull les dues novel·les que va escriure, El Doctor Rip (1931) i Laia (1932), així com els reculls de relats Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952).
Sinopsi: Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat a la Narrativa recull les dues novel·les que va escriure, El Doctor Rip (1931) i Laia (1932), així com els reculls de relats Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952).
dimecres, 12 de juny del 2013
Si ens haguéssim conegut en altres circumstàncies
Sóc dels que fins i tot abans de poder votar, pensava que l'aliança entre ERC i CiU era una gran fita. Ajuntar dos partits que s'anomenaven catalanistes sobiranistes i fins i tot independentistes, malgrat llavors no em semblava tant important el fet que fossin de dretes o d'esquerres, era una possible coalició.
És clar que quan jo encara no podia votar la crisi encara no havia tret el cap. Si aleshores aquests dos partits s'haguessin trobat, les condicions per fer les coses bé serien millors. S'han hagut de trobar en unes circumstàncies molt desfavorables, el desgast polític és enorme, sobretot per al que és al poder i la capacitat de gestió es minimitza amb cada dia que passa.
Les enquestes, com ja s'ha comentat en altres llocs, permeten una lectura determinada, en què es veu com els partits tradicionals, que s'han renovat més aviat poc, o bé ho han fet malament, baixen força, el partits que es decanten per deixar les coses com estan també baixen. I el curiós és que es pot llegir un traspàs de vots de CiU cap a ERC. Aquest és el cas més flagrant.
També veiem com IC-V "aconsegueix" vots del PSC i C's sagna el PP.
Si ERC i CiU haguessin fet més cas als seus impulsos independentistes s'hauria pogut avançar molt més en aquest tema, però llavors imperaven les dues mascotes més irreverents del panorama català: la Puta i la Ramoneta.
Us recordo que queda menys d'una setmana perquè acabi el termini de mecentage a Verkami per al joc de cartes de la Puta i la Ramoneta
I aquí van dos tuits, per als qui els vulgui llegir:
- Zygmunt Bauman defensa que una Catalunya independent pugui ser membre de la Unió Europea
- Cameron a Rajoy sobre l'autodeterminació: 'Cal deixar que la gent decideixi'
És clar que quan jo encara no podia votar la crisi encara no havia tret el cap. Si aleshores aquests dos partits s'haguessin trobat, les condicions per fer les coses bé serien millors. S'han hagut de trobar en unes circumstàncies molt desfavorables, el desgast polític és enorme, sobretot per al que és al poder i la capacitat de gestió es minimitza amb cada dia que passa.
Les enquestes, com ja s'ha comentat en altres llocs, permeten una lectura determinada, en què es veu com els partits tradicionals, que s'han renovat més aviat poc, o bé ho han fet malament, baixen força, el partits que es decanten per deixar les coses com estan també baixen. I el curiós és que es pot llegir un traspàs de vots de CiU cap a ERC. Aquest és el cas més flagrant.
També veiem com IC-V "aconsegueix" vots del PSC i C's sagna el PP.
Si ERC i CiU haguessin fet més cas als seus impulsos independentistes s'hauria pogut avançar molt més en aquest tema, però llavors imperaven les dues mascotes més irreverents del panorama català: la Puta i la Ramoneta.
Us recordo que queda menys d'una setmana perquè acabi el termini de mecentage a Verkami per al joc de cartes de la Puta i la Ramoneta
I aquí van dos tuits, per als qui els vulgui llegir:
- Zygmunt Bauman defensa que una Catalunya independent pugui ser membre de la Unió Europea
- Cameron a Rajoy sobre l'autodeterminació: 'Cal deixar que la gent decideixi'
dimarts, 11 de juny del 2013
Bandarres
Porto notícies fresques.
Un socialista defensant un popular. No ho havíeu vist mai, oi? En la post-compareixença del president Mas en Maurici Lucena ha sortit en defensa del Partit Popular.
Com que no volen donar peus a l'independentisme, i amb aquesta bajanada del federalisme s'estan quedant a l'estacada, s'han de buscar nous aliats per un llarg viatge a enlloc. Ja ho dic jo que això de la política fa estranys companys de viatge. El temps ja posarà a tothom on li correspon, i pel camí que van, els socialistes quedaran amb el cul a l'aire i untat amb vaselina.
Canviant de tema, anem a la Meseta i un xic més enllà.
Sí, senyores i senyors, el Monago n'ha tornat a fer de les seves.
Vol rebaixar l'IRPF dels extremenys amb les rendes més baixes. I a nosaltres qui ens rebaixa l'IRPF?
Li diria el nom del porc i encara no em quedaria tranquil. I a sobre el paio se n'enorgulleix del fet que la seva economia estigui sanejada fins el punt de presentar-se com a exemple a seguir. És clar que jo també viuria la mar de bé si la major part del meu pressupost fos degut a que són altres qui m'ho donen. I després en diuen solidaritat.
La cara de pallús que se'm queda és antològica.
I se suposa que hem de tractar amb gent com aquesta? #TenimPressa
PD: Recordeu el joc de La Puta i la Ramoneta, queda una setmana per finalitzar el termini de mecenatge.
Un socialista defensant un popular. No ho havíeu vist mai, oi? En la post-compareixença del president Mas en Maurici Lucena ha sortit en defensa del Partit Popular.
Com que no volen donar peus a l'independentisme, i amb aquesta bajanada del federalisme s'estan quedant a l'estacada, s'han de buscar nous aliats per un llarg viatge a enlloc. Ja ho dic jo que això de la política fa estranys companys de viatge. El temps ja posarà a tothom on li correspon, i pel camí que van, els socialistes quedaran amb el cul a l'aire i untat amb vaselina.
Canviant de tema, anem a la Meseta i un xic més enllà.
Sí, senyores i senyors, el Monago n'ha tornat a fer de les seves.
Vol rebaixar l'IRPF dels extremenys amb les rendes més baixes. I a nosaltres qui ens rebaixa l'IRPF?
Li diria el nom del porc i encara no em quedaria tranquil. I a sobre el paio se n'enorgulleix del fet que la seva economia estigui sanejada fins el punt de presentar-se com a exemple a seguir. És clar que jo també viuria la mar de bé si la major part del meu pressupost fos degut a que són altres qui m'ho donen. I després en diuen solidaritat.
La cara de pallús que se'm queda és antològica.
I se suposa que hem de tractar amb gent com aquesta? #TenimPressa
PD: Recordeu el joc de La Puta i la Ramoneta, queda una setmana per finalitzar el termini de mecenatge.
dilluns, 10 de juny del 2013
Nivells alts de botiflerisme detectats
Molt bona frase d'en Mohamed Jordi avui a La Competència.
Deixant de banda això, es veu que demà el President Mas farà una presentació de plans d'acció per millorar l'economia. D'una banda, cleca pel president. No pot ser que reaccioni més de mig any després de les eleccions en un tema tant complicat.
D'altra banda, freguem-nos les mans, cleca per a l'oposició.
Perquè faci el que faci el govern ho troben malament. Sigui qui sigui el govern. Això no és fer oposició, això és posar pals a les rodes. I és per això que un sistema de llistes obertes afavoriria la política.
Després estan els d'Esquerra, que mengen a part. En les últimes enquestes publicades surten com a absoluts vencedors. I és normal que els desgast sigui mínim, doncs com a suport del govern no posen la galta, però tampoc són una oposició destroyer.
Ah, les enquestes.
No se'ls hi ha de fer massa cas, ni tampoc deixar-les completament de banda. Per exemple encara recordo la majoria absoluta que li atorgaven a CiU, i després va perdre 12 escons. Tanmateix, són la porta de l'esperança en veure que la majoria absoluta del PP al govern central s'esvaeix, i fins i tot el PSOE baixa. Us imagineu un popularsocialisme? I tot per evitar que IU entri al govern, segurament.
La desesperació i la guerra fan estranys companys de viatge.
Us recordo que queda poc menys d'una setmana perquè finalitzi el termini de micromecenatge per al joc de Catalunya, i no és la Botifarra; La Puta i la Ramoneta:
Participeu-hi!
Deixant de banda això, es veu que demà el President Mas farà una presentació de plans d'acció per millorar l'economia. D'una banda, cleca pel president. No pot ser que reaccioni més de mig any després de les eleccions en un tema tant complicat.
D'altra banda, freguem-nos les mans, cleca per a l'oposició.
Perquè faci el que faci el govern ho troben malament. Sigui qui sigui el govern. Això no és fer oposició, això és posar pals a les rodes. I és per això que un sistema de llistes obertes afavoriria la política.
Després estan els d'Esquerra, que mengen a part. En les últimes enquestes publicades surten com a absoluts vencedors. I és normal que els desgast sigui mínim, doncs com a suport del govern no posen la galta, però tampoc són una oposició destroyer.
Ah, les enquestes.
No se'ls hi ha de fer massa cas, ni tampoc deixar-les completament de banda. Per exemple encara recordo la majoria absoluta que li atorgaven a CiU, i després va perdre 12 escons. Tanmateix, són la porta de l'esperança en veure que la majoria absoluta del PP al govern central s'esvaeix, i fins i tot el PSOE baixa. Us imagineu un popularsocialisme? I tot per evitar que IU entri al govern, segurament.
La desesperació i la guerra fan estranys companys de viatge.
Us recordo que queda poc menys d'una setmana perquè finalitzi el termini de micromecenatge per al joc de Catalunya, i no és la Botifarra; La Puta i la Ramoneta:
Participeu-hi!
dimecres, 5 de juny del 2013
Balades sociates i schuwertíades
Primer de tot, ha estat notícia el grup dels millors universitaris graduats que durant la seva gala de graduació han obviat donar la mà al ministre Wert. Què voleu que us digui. No em fa pas cap pena.
L'home fa una política que acaba reconeixent que és ideològica, encara que després rectifiqui, així que aquells que estan en contra d'aquesta manera de pensar no voldrà que siguin els seus súbdits. Sempre he pensat que això del protocol són bajanades i que el que hauria d'imperar és el sentit comú. No és broma, el sentit comú és el menys comú dels sentits i encara que sembli una altra bajanada s'infravalora.
Aplaudeixo els que van tenir el valor suficient com per no oferir-li la mà a un personatge d'aquestes característiques, no sigui que alguna de les seves idees se li enganxés. Això sí que és perillós.
Si per un costat tenim els peperos, d'altra banda tenim els sociates. Catalans per més inri.
Si començàvem per L'Hospitalet, ciutat del nostre col·laborador scaramanga, on ja van començar a fer campanya en contra de la independència (a veure si ens pot fer un article sobre com s'està vivint aquesta situació per aquells furs), avui ens n'anem a dormir sabent que a Sant Feliu de Llobregat també han començat a fer campanya en contra de la independència.
Jo sempre ho he dit, que dels sociates no te'n pots refiar pas. Federalisme? Asimètric? Bestieses...
Sense abandonar l'òrbita socialista, avui també ens n'anem a dormir sabent que el tripartit, encapçalat pels nostres amics sociates, van deixar factures pendents de pagar fins l'any 2018, amb dos c-llons. I tot per poder inaugurar hospitals i altres instal·lacions, que qui vingui ja pagarà. Com deia un oncle meu, "los que vingon, que arreon".
Mentrestant, dèficit asimètric, Catalunya a la UNESCO, dades d'atur... qualsevol d'aquests temes pot ser bo per tractar-lo demà.
L'home fa una política que acaba reconeixent que és ideològica, encara que després rectifiqui, així que aquells que estan en contra d'aquesta manera de pensar no voldrà que siguin els seus súbdits. Sempre he pensat que això del protocol són bajanades i que el que hauria d'imperar és el sentit comú. No és broma, el sentit comú és el menys comú dels sentits i encara que sembli una altra bajanada s'infravalora.
Aplaudeixo els que van tenir el valor suficient com per no oferir-li la mà a un personatge d'aquestes característiques, no sigui que alguna de les seves idees se li enganxés. Això sí que és perillós.
Si per un costat tenim els peperos, d'altra banda tenim els sociates. Catalans per més inri.
Si començàvem per L'Hospitalet, ciutat del nostre col·laborador scaramanga, on ja van començar a fer campanya en contra de la independència (a veure si ens pot fer un article sobre com s'està vivint aquesta situació per aquells furs), avui ens n'anem a dormir sabent que a Sant Feliu de Llobregat també han començat a fer campanya en contra de la independència.
Jo sempre ho he dit, que dels sociates no te'n pots refiar pas. Federalisme? Asimètric? Bestieses...
Sense abandonar l'òrbita socialista, avui també ens n'anem a dormir sabent que el tripartit, encapçalat pels nostres amics sociates, van deixar factures pendents de pagar fins l'any 2018, amb dos c-llons. I tot per poder inaugurar hospitals i altres instal·lacions, que qui vingui ja pagarà. Com deia un oncle meu, "los que vingon, que arreon".
Mentrestant, dèficit asimètric, Catalunya a la UNESCO, dades d'atur... qualsevol d'aquests temes pot ser bo per tractar-lo demà.
dilluns, 3 de juny del 2013
Articles interessants
L'altre dia l'scaramanga em va passar un enllaç força interessant a un Verkami. És el següent,
es tracta del joc de la Puta i la Ramoneta.
Aquí en teniu un petit resum:
Des d'aquí us animem a contribuir-hi. L'scaramanga ja ho ha fet, i jo m'ho estic rumiant.
L'altra cosa és un vídeo que he sentit que comentaven a la tertúlia de Cal Basté, on per quarta o cinquena setmana consecutiva no hi ha aparegut el nostre amic Paco Marhuenda. I tampoc hi era la Rahola, que es veu que ha anat a l'Argentina.
es tracta del joc de la Puta i la Ramoneta.
Aquí en teniu un petit resum:
Des d'aquí us animem a contribuir-hi. L'scaramanga ja ho ha fet, i jo m'ho estic rumiant.
L'altra cosa és un vídeo que he sentit que comentaven a la tertúlia de Cal Basté, on per quarta o cinquena setmana consecutiva no hi ha aparegut el nostre amic Paco Marhuenda. I tampoc hi era la Rahola, que es veu que ha anat a l'Argentina.
dissabte, 1 de juny del 2013
4 dades intrascendents sobre Catalunya i els catalans
Qui era la veu del Megazero?
Ferran Albiol, actor i titellaire que també fou la veu del Tomàtic i actualment fa de l'amic semi-invisible del Mic.
Qui és el futbolista català més golafre?
Com a bons rivals, el Barça té el seu representant i l'Espanyol també, encara que tots dos van jugar al Sant Andreu, que és per tant l'equip més golafre de tota Catalunya.
El defensa Manuel Doménech Comas és el representant perico: fill de Gurb (on hi ha la fàbrica de Casa Tarradellas) durant l'època daurada del Sant Andreu a mitjans dels anys 70, on es mantingué vàries temporades en zona tranquil·la, l'equip anava a fer un bolo a Matadepera quan Doménech va veure que s'hi celebrava una gran conillada. Sense dubtar i en un gest que esacndalitzaria qualsevol nutricionista esportiu actual es va fotre un conill sencer. L'endemà jugà partit i no va passar res.
Per la banda del Barça, l'internacional sabadellenc Eladio Silvestre, un dels grans centrals de la història blaugrana. Es va apuntar a un concurs de menjar costelles de be. La seva marca fou de 23. Ignoro si duien guarnició.
Qui són els campions de menjar calçots i de tintinologia de l'Star System català?
El presentador andalús Paco Vegara, presentador de concursos molt popular en aquells temps pel seu gracejo i les seves maneres una mica locazas va derrotar contra pronòstic i lògica al malaguanyat Jordi Estadella, un dels golafres i gourmets més distingits que hem tingut en un especial del Malalts de Tele, proclamant-se campió d'ingestió de calçots del nostre Star System... Sense formar-ne part, ja que venia de convidat des de Madrid.
Pel que fa a tintinologia, Gerard Quintana derrotà a Óscar Nebreda a Les mil i una.
Quin català té més rècords Guinness?
Un barman de Cornellà de Llobregat, Josep Masgrau, conegut com a Papitu i els seus fills (sempre en nom seu): 9 rècords batuts entre 1987 i 2005. Entre els seus rècords mundials homologats estigué la botifarra més llarga o la paella més petita, que li donaren molta popularitat arreu de l'Estat i a França. L'Ajuntament de Cornellà rebatejà el nom del carrer on es troba encara el seu restaurant per a dedicar-lo a ell.
Ferran Albiol, actor i titellaire que també fou la veu del Tomàtic i actualment fa de l'amic semi-invisible del Mic.
Qui és el futbolista català més golafre?
Com a bons rivals, el Barça té el seu representant i l'Espanyol també, encara que tots dos van jugar al Sant Andreu, que és per tant l'equip més golafre de tota Catalunya.
El defensa Manuel Doménech Comas és el representant perico: fill de Gurb (on hi ha la fàbrica de Casa Tarradellas) durant l'època daurada del Sant Andreu a mitjans dels anys 70, on es mantingué vàries temporades en zona tranquil·la, l'equip anava a fer un bolo a Matadepera quan Doménech va veure que s'hi celebrava una gran conillada. Sense dubtar i en un gest que esacndalitzaria qualsevol nutricionista esportiu actual es va fotre un conill sencer. L'endemà jugà partit i no va passar res.
Per la banda del Barça, l'internacional sabadellenc Eladio Silvestre, un dels grans centrals de la història blaugrana. Es va apuntar a un concurs de menjar costelles de be. La seva marca fou de 23. Ignoro si duien guarnició.
Qui són els campions de menjar calçots i de tintinologia de l'Star System català?
El presentador andalús Paco Vegara, presentador de concursos molt popular en aquells temps pel seu gracejo i les seves maneres una mica locazas va derrotar contra pronòstic i lògica al malaguanyat Jordi Estadella, un dels golafres i gourmets més distingits que hem tingut en un especial del Malalts de Tele, proclamant-se campió d'ingestió de calçots del nostre Star System... Sense formar-ne part, ja que venia de convidat des de Madrid.
Pel que fa a tintinologia, Gerard Quintana derrotà a Óscar Nebreda a Les mil i una.
Quin català té més rècords Guinness?
Un barman de Cornellà de Llobregat, Josep Masgrau, conegut com a Papitu i els seus fills (sempre en nom seu): 9 rècords batuts entre 1987 i 2005. Entre els seus rècords mundials homologats estigué la botifarra més llarga o la paella més petita, que li donaren molta popularitat arreu de l'Estat i a França. L'Ajuntament de Cornellà rebatejà el nom del carrer on es troba encara el seu restaurant per a dedicar-lo a ell.
dimarts, 28 de maig del 2013
Llibres Electrònics en Català
L'entrada d'avui serà breu. Tanmateix espero que sigui profitosa per a tots vosaltres.
Des de fa relativament poc temps, tinc coneixement d'un lloc web dedicat a la difusió de llibres electrònics en català. Es tracta d'ePUBCat i podreu trobar l'enllaç a continuació:
Lloc web d'ePUBCat
Els col·laboradors d'aquesta pàgina que us dic fan una feina magnífica d'edició per tal que els usuaris puguin/puguem gaudir d'una còmoda lectura en la nostra llengua i en format electrònic.
De moment compten amb uns 400 llibres editats i diverses revisions, i espero que en puguin fer molt més.
Des de fa relativament poc temps, tinc coneixement d'un lloc web dedicat a la difusió de llibres electrònics en català. Es tracta d'ePUBCat i podreu trobar l'enllaç a continuació:
Lloc web d'ePUBCat
Els col·laboradors d'aquesta pàgina que us dic fan una feina magnífica d'edició per tal que els usuaris puguin/puguem gaudir d'una còmoda lectura en la nostra llengua i en format electrònic.
De moment compten amb uns 400 llibres editats i diverses revisions, i espero que en puguin fer molt més.
dijous, 23 de maig del 2013
Ancha es Castilla, que en diuen
Es veu que ahir l'ex-president del Gobierno, (diguem-li) senyor José María Aznar, va donar una entrevista a la cadena de televisió Antena 3 (el que de manera comuna a casa n'hi hem dit la 6, profunda discussió las dels comandaments a distància). Essent una cadena privada, era obvi que buscaven el titular fàcil que ell mateix estava disposat a donar-los.
Les xarxes en van anar plenes, i no era per a menys. Va disparar contra tot ésser vivent, com per exemple l'executiu del seu, aparentment, delfí, en Mariano Rajoy, o els inefables i dolentots separatistes independentistes (el que l'amic Paquito, no precisament en Marhuenda, però de ben segur que també, en deia el contubernio).
Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb ell en una cosa, i és que la política econòmica del PP d'aquests últims anys ha estat nefasta, per no dir que se l'han tret d'allà l'entrecuix i s'han saltat el seu programa electoral. No sóc economista, però la lògica em porta a pensar que es faci la política econòmica que es faci se sortirà de la crisi, l'únic que canvia és el quan i el com.
En l'altre tema, de l'independentisme, no estic tant d'acord amb ell. Suposo que per quan torni a manar deu voler tenir la seva Espanya grande i libre, sense traus ni amputacions. Malauradament, si un dia torna, m'agradaria que no fos el meu president.
La llei Wert o LOMCE ja ha estat prou discutida i no hi ficaré més llenya, em sembla una broma de mal gust i, sé que no ho hauria de dir, i sota el risc de que se m'acusi d'apologia de la violència, no ploraré pas si algú li fot un tret al cap al Wert dels nassos. Em sabria greu pel seu germà, que l'ha d'aguantar, però ja està.
I per fi, un altre tema apassionant, per anar tancant carpetes, la balança fiscal. El senyor Mas-Colell, conseller d'economia, va calcular els diners que s'envien a les espanyes i quants d'aquests tornen, o pitjor, quants no en tornen. I si hi ha algú que no m'agradaria tenir per enemic, una d'aquestes persones seria en Xavier Sala-Martín, que ja va predir ahir que el dèficit rondaria el 8% del PIB català, doncs ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-lo constant.
Van dir que això equival a uns 16.000 milions d'euros que s'envien allà i no tornen.
Era obvi que no tothom estaria d'acord amb aquestes xifres, i com sol passar, els primers en no estar-hi d'acord van ser els populars, de boca i veu del senyor Enric Millo. De nou, va haver de sortir el senyor Sala-Martín a posar ordre.
Ja passant a les bones notícies, avui ha començat el Primavera Sound, festival de música de referència. Demà més, i millor.
Les xarxes en van anar plenes, i no era per a menys. Va disparar contra tot ésser vivent, com per exemple l'executiu del seu, aparentment, delfí, en Mariano Rajoy, o els inefables i dolentots separatistes independentistes (el que l'amic Paquito, no precisament en Marhuenda, però de ben segur que també, en deia el contubernio).
Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb ell en una cosa, i és que la política econòmica del PP d'aquests últims anys ha estat nefasta, per no dir que se l'han tret d'allà l'entrecuix i s'han saltat el seu programa electoral. No sóc economista, però la lògica em porta a pensar que es faci la política econòmica que es faci se sortirà de la crisi, l'únic que canvia és el quan i el com.
En l'altre tema, de l'independentisme, no estic tant d'acord amb ell. Suposo que per quan torni a manar deu voler tenir la seva Espanya grande i libre, sense traus ni amputacions. Malauradament, si un dia torna, m'agradaria que no fos el meu president.
La llei Wert o LOMCE ja ha estat prou discutida i no hi ficaré més llenya, em sembla una broma de mal gust i, sé que no ho hauria de dir, i sota el risc de que se m'acusi d'apologia de la violència, no ploraré pas si algú li fot un tret al cap al Wert dels nassos. Em sabria greu pel seu germà, que l'ha d'aguantar, però ja està.
I per fi, un altre tema apassionant, per anar tancant carpetes, la balança fiscal. El senyor Mas-Colell, conseller d'economia, va calcular els diners que s'envien a les espanyes i quants d'aquests tornen, o pitjor, quants no en tornen. I si hi ha algú que no m'agradaria tenir per enemic, una d'aquestes persones seria en Xavier Sala-Martín, que ja va predir ahir que el dèficit rondaria el 8% del PIB català, doncs ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-lo constant.
Van dir que això equival a uns 16.000 milions d'euros que s'envien allà i no tornen.
Era obvi que no tothom estaria d'acord amb aquestes xifres, i com sol passar, els primers en no estar-hi d'acord van ser els populars, de boca i veu del senyor Enric Millo. De nou, va haver de sortir el senyor Sala-Martín a posar ordre.
Ja passant a les bones notícies, avui ha començat el Primavera Sound, festival de música de referència. Demà més, i millor.
dilluns, 20 de maig del 2013
Cap de setmana i dilluns mogudets
Avui el davantal d'en Jordi Basté al Món a RAC1 m'ha arribat, era molt profund, ho podeu escoltar aquí:
També, avui després de la tertúlia han entrevistat... vaja, millor escolteu-ho vosaltres mateixos:
Realment molt interessant.
Ja sabem que des de les espanyes tenen al·lèrgia a tot allò que soni a escissió, o independència. Encara que no sigui prop de casa. Espanya no reconeix la independència de Kosovo, i encara que des de segons quins punts diuen que no s'ha de barrejar esport i política, trobem que fins i tot al temple del madridisme ho fan:
Òbviament la resposta no es va fer esperar en un camo de futbol kosovar:
Per callar unes quantes boques.
He sentit que deien que en cas que la consulta no es pugui fer de cap de les maneres, les properes eleccions seran plebiscitàries. Me'n moro de ganes, i si després declaren la independència unilateral, ja em sembla que serà un orgasme col·lectiu. En qualsevol país seriós, aguantar el que aguantem els catalans, seria motiu d'anar al Constitucional i tenir la sentència a favor. En canvi aquí, ni en la justícia hi podem confiar.
Segueixo fent la crida a que per molt que rebaixin l'objectiu de dèficit, i moltes promeses que facin de que ens tractaran millor, NO en fem cas i busquem igualment la independència. Mentre estiguem lligats de peus i mans no podrem caminar com a poble.
També, avui després de la tertúlia han entrevistat... vaja, millor escolteu-ho vosaltres mateixos:
Realment molt interessant.
Ja sabem que des de les espanyes tenen al·lèrgia a tot allò que soni a escissió, o independència. Encara que no sigui prop de casa. Espanya no reconeix la independència de Kosovo, i encara que des de segons quins punts diuen que no s'ha de barrejar esport i política, trobem que fins i tot al temple del madridisme ho fan:
Òbviament la resposta no es va fer esperar en un camo de futbol kosovar:
Per callar unes quantes boques.
He sentit que deien que en cas que la consulta no es pugui fer de cap de les maneres, les properes eleccions seran plebiscitàries. Me'n moro de ganes, i si després declaren la independència unilateral, ja em sembla que serà un orgasme col·lectiu. En qualsevol país seriós, aguantar el que aguantem els catalans, seria motiu d'anar al Constitucional i tenir la sentència a favor. En canvi aquí, ni en la justícia hi podem confiar.
Segueixo fent la crida a que per molt que rebaixin l'objectiu de dèficit, i moltes promeses que facin de que ens tractaran millor, NO en fem cas i busquem igualment la independència. Mentre estiguem lligats de peus i mans no podrem caminar com a poble.
divendres, 17 de maig del 2013
La setmana, en imatges
Avui no m'esplaiaré gaire, ja que una imatge, com se sol dir, val més que mil paraules.
dijous, 16 de maig del 2013
Qui és el nazi, eh, senyora Llanos de Luna?
Com ja us avançàvem des d'aquest mateix bloc, aquells que s'omplen la boca acusant a tothom de nazis són els primers que haurien de callar. I abaixar el cap. #TenimPressa
==========
Extret de: http://directa.cat/noticia/llanos-luna-fa-un-reconeixement-als-combatents-espanyols-l%E2%80%99exercit-nazi-lhomenatge-guardia-c
El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes va ser una de les participants en el primer homenatge a la guàrdia civil que rep aquest cos policial a Catalunya amb motiu del seu aniversari, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En l’acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la ‘Hermandad’ vestits de falangista.
==========
Extret de: http://directa.cat/noticia/llanos-luna-fa-un-reconeixement-als-combatents-espanyols-l%E2%80%99exercit-nazi-lhomenatge-guardia-c
El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes va ser una de les participants en el primer homenatge a la guàrdia civil que rep aquest cos policial a Catalunya amb motiu del seu aniversari, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En l’acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la ‘Hermandad’ vestits de falangista.
dimecres, 15 de maig del 2013
[ARA] 100.000 firmes en un mes perquè Europa reconegui el dret d'autodeterminació
Extret del Diari ARA: http://www.ara.cat/politica/Signatures-autodeterminacio-Europa_0_919708233.html
La campanya '1 milió de signatures per l'autodeterminació' de la International Commission of European Citizens (ICEC), integrada per moviments socials independentistes catalans, escocesos i flamencs, ha arribat a les 100.304 firmes en un mes. La campanya on-line, iniciada el 16 d'abril, ha desbordat els impulsors, que, segons han explicat en un comunicat, han hagut de "replantejar les sessions informatives programades".
La campanya es proposa arribar al milió de firmes en un any per tal que les institucions europees declarin "formalment i explícita" el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles que recull la Declaració Universal de Drets Humans. Els impulsors de la campanya han recollit el suport del Rector de la UB, Dídac Ramírez, o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines.
Catalunya, al capdavant
La demanda l'encapçala Catalunya, i segons els organitzadors de la campanya, Alemanya és el país que "demostra, per ara, una complicitat més marcada". També arriben adhesions d'Estats Units, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó. Ara bé, els suports externs a la UE no seran comptabilitzats i tindran tractament de "suport testimonial". Els 600 ajuntaments de l'Associació de Municipis per la Independència faran de recol·lectors dels sobres amb les firmes que es recullin de forma presencial.
La campanya de pedagogia internacional va iniciar-se durant les consultes d'independència i per via de la comissió internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per Anna Arqué. Es proposa recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el dret d'autodeterminació.
-----
Aquí teniu el web de l'Assemblea Nacional Catalana versió Internacional
La campanya '1 milió de signatures per l'autodeterminació' de la International Commission of European Citizens (ICEC), integrada per moviments socials independentistes catalans, escocesos i flamencs, ha arribat a les 100.304 firmes en un mes. La campanya on-line, iniciada el 16 d'abril, ha desbordat els impulsors, que, segons han explicat en un comunicat, han hagut de "replantejar les sessions informatives programades".
La campanya es proposa arribar al milió de firmes en un any per tal que les institucions europees declarin "formalment i explícita" el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles que recull la Declaració Universal de Drets Humans. Els impulsors de la campanya han recollit el suport del Rector de la UB, Dídac Ramírez, o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines.
Catalunya, al capdavant
La demanda l'encapçala Catalunya, i segons els organitzadors de la campanya, Alemanya és el país que "demostra, per ara, una complicitat més marcada". També arriben adhesions d'Estats Units, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó. Ara bé, els suports externs a la UE no seran comptabilitzats i tindran tractament de "suport testimonial". Els 600 ajuntaments de l'Associació de Municipis per la Independència faran de recol·lectors dels sobres amb les firmes que es recullin de forma presencial.
La campanya de pedagogia internacional va iniciar-se durant les consultes d'independència i per via de la comissió internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per Anna Arqué. Es proposa recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el dret d'autodeterminació.
-----
Aquí teniu el web de l'Assemblea Nacional Catalana versió Internacional
dimarts, 14 de maig del 2013
La major desigualtat és l'igualtat absoluta
Sembla que hi ha gent que no ho entén.
O ho entén a la seva manera.
M'estranya que gent com Monago, Ignacio Fernández o la Cospedal encara no hagin proposat que tots els habitants d'Extremadura, Madrid o Castilla-La Mancha, respectivament, tinguin un sou igual al dels polítics que els representen, ja que se suposa que tots els espanyols són iguals davant la llei. Deu ser que és inconstitucional que tothom cobri el mateix. I ja sabem com els agrada etiquetar-ho tot com a inconstitucional o anticonstitucional, o nazi.
Ara bé, ningú diu res del concert econòmic basc i navarrès, ni de la particularitat fiscal de les Illes Canàries, i no sé si Ceuta i Melilla també tenen alguna singularitat.
És de sentit comú, o hauria de ser-ho, pensar que no tothom té les mateixes necessitats, i això no hauria d'anar en contra de la Constitución.
Sembla que, bé, de fet no ho sembla, els hi surten feridures als barons espanyols cada cop que Catalunya mira pels seus interessos, que molts cops solen ser similars als dels valencians i balears. S'omplen la boca de solidaritat, però quan els toca cedir o fer un petit esforç, no en passen ni una. D'altra banda, els bascos i navarresos no diuen ni piu, no fos cas. I els mateixos balears i valencians pateixen de transtorn bipolar en què per una banda, com a "espanyols de bé" senten la irrefrenable necessitat de triturar tot el que vingui de Catalunya, i d'altra banda es moren de ganes de fer un front comú.
I cada cop que surten tota la flora i fauna casposa i ultraespanyolista i diuen de les seves generen, no només més vots per a ells i els seus partits, també aquí a part de la indignació, també generen nous independentistes.
El pitjor de tot és que encara que els barons peperos diguin missa, el Rajoy i el Montoro estan negociant amb el president Mas i en Mas-Colell, i en cas que s'aconseguixi un (sic) repartiment asimètric del dèficit, l'estat ens tractarà amb l'actitud perdona-vides i paternalista del que et treu les castanyes del foc, quan són ells mateixos els que han causat aquesta situació de desigualtat.
Espero que, malgrat l'estat espanyol sigui una mica més comprensiu, la gent no defalleixi en la seva ànsia per aconseguir la independència i un estat propi.
O ho entén a la seva manera.
M'estranya que gent com Monago, Ignacio Fernández o la Cospedal encara no hagin proposat que tots els habitants d'Extremadura, Madrid o Castilla-La Mancha, respectivament, tinguin un sou igual al dels polítics que els representen, ja que se suposa que tots els espanyols són iguals davant la llei. Deu ser que és inconstitucional que tothom cobri el mateix. I ja sabem com els agrada etiquetar-ho tot com a inconstitucional o anticonstitucional, o nazi.
Ara bé, ningú diu res del concert econòmic basc i navarrès, ni de la particularitat fiscal de les Illes Canàries, i no sé si Ceuta i Melilla també tenen alguna singularitat.
És de sentit comú, o hauria de ser-ho, pensar que no tothom té les mateixes necessitats, i això no hauria d'anar en contra de la Constitución.
Sembla que, bé, de fet no ho sembla, els hi surten feridures als barons espanyols cada cop que Catalunya mira pels seus interessos, que molts cops solen ser similars als dels valencians i balears. S'omplen la boca de solidaritat, però quan els toca cedir o fer un petit esforç, no en passen ni una. D'altra banda, els bascos i navarresos no diuen ni piu, no fos cas. I els mateixos balears i valencians pateixen de transtorn bipolar en què per una banda, com a "espanyols de bé" senten la irrefrenable necessitat de triturar tot el que vingui de Catalunya, i d'altra banda es moren de ganes de fer un front comú.
I cada cop que surten tota la flora i fauna casposa i ultraespanyolista i diuen de les seves generen, no només més vots per a ells i els seus partits, també aquí a part de la indignació, també generen nous independentistes.
El pitjor de tot és que encara que els barons peperos diguin missa, el Rajoy i el Montoro estan negociant amb el president Mas i en Mas-Colell, i en cas que s'aconseguixi un (sic) repartiment asimètric del dèficit, l'estat ens tractarà amb l'actitud perdona-vides i paternalista del que et treu les castanyes del foc, quan són ells mateixos els que han causat aquesta situació de desigualtat.
Espero que, malgrat l'estat espanyol sigui una mica més comprensiu, la gent no defalleixi en la seva ànsia per aconseguir la independència i un estat propi.
dilluns, 13 de maig del 2013
Gascón
Avui a la tertúlia no hi era en Paco Marhuenda, de nou, i ja porta tres setmanes desaparegut del territori Grup Godó. Tampoc ha calgut, ja que ha passat quelcom surrealista. Jutgeu per vosaltres mateixos.
Extret del bloc d'el Món a RAC1, on hi trobareu l'àudio.
“Ens entenem, però a l’Aragó no parlem el mateix idioma”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Luis Gascón creu que el català i l’aragonés oriental són llengües diferents. Ho atribueix a un interès polític “elevat per l’independentisme”, i una frisança dels catalans per “envair La Franja”. Ara bé, creu que l’idioma que es parla a Aragó i a Buenos Aires “és el mateix: el castellà”.
En una entrevista a El món a RAC1, el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, Luis Gascón ha dit que:
- “Ni hablo catalán ni hablo castellano. Hablo chaupurriau o aragonés oriental. No hablo otra cosa. A parte del castellano, lógicamente”.
- “Desde mi punto de vista el chapurriau no tiene nada que ver con el catalán. Debería ser al revés”.
- “Yo les entiendo perfectamente. Hablo Codoñerao. Li puc parlar com parlem a La Codonyera. Fa 25 anys que he estat alcalde de Valderobles i mai havíem parlat en català. Jo tinc 59 anys, i mai he parlat català. Respectant la gramàtica catalana, i la molta estima que tinc als catalans, i qui vulgui aprendre català a l’escola, que ho aprengui”.
- “Potser els ignorants són vostès. La única ignorància es no voler consentir que el Regne d’Aragó hi era abans que el Comptat de Catalunya. Confonen a tot Espanya. Aviat ens faran creure que hi era abans el Regne de Catalunya que el Comptat d’Aragó. A mi no m’entra això!”
- “Jo no em faig cap embolic amb la història. Ningú la pot tergiversar”.
- “Per què han de dir que parlem català d’Aragó? Els aragonesos ho som de pura cepa”.
- “En 59 anys que tinc a La Codonyera mai, mai fins fa al voltant de 25 anys, des que estem en democràcia, a la Franja s’havia dit que aquí parlàvem en català”.
- “Per què ha de ser així com diu vostè?. No ha sigut mai el català. Ho és per l’expansió de l’independentisme. No hi ha un altre problema.”
- “Ens entenem perfectament però no és el mateix”.
- “Ens entenem amb la mateixa llengua, però en gramàtica no parlem la mateixa llengua ni molt menys”.
- “Cada filòleg diu una cosa diferent. Els científics no es posen d’acord”.
- “A València i a Mallorca hi ha hagut un problema d’ordeno y mando polític, però la gramàtica és el català. Hi ha agrupacions de Balears que ens donen l’ehorabona per tenir la gosadia per dir la llengua pel seu nom: ni lapao, ni lapapyp, ni la polla, que s’han tret ara de la màniga”.
- “Per què he de fer un ridícul jo? Vostès és qui fan el ridícul”.
- “Vostès voldrien que l’Aragó Oriental formés part de Catalunya. Però, per què? No és invent meu. Això jo ho he llegit”.
- “Penso que si Aragó és capaç de formar la seva acadèmia, lèxic i vocabulari, per què no han de parlar com parlem aquí?”
- “A l’Aragó es parla castellà”.
- “No fem anticatalanisme”.
- “La llengua que es parla a la Codonyera és diferent a la d’Arnes. És distinta però hi ha molta diferència amb el vocabulari”.
- “La llengua que es parla a Buenos Aires és la mateixa que a Aragó, el castellà”.
- “El 94% dels parlants són aragonesos de pura cepa que parlen en castellà. La resta parlem en una altra llengua i no estem d’acord que se’ns digui que parlem en català. Ara el Govern d’Aragó ha de treure a colació com escriure i fer una acadèmia en aquesta llengua”.
- “Jo no sóc historiador ni filòleg, però és el que em diuen els filòlegs d’aquí”.
- “Com a bona persona he volgut participar en un debat, però no hem poden atacar. Entre tots hem fet una labor per arribar fins aquí. I vull denunciar que els acrònims que s’han fet servir com lapao o lapapyp que si la polla no s’ha parlat en cap lloc”.
- “És terrible que l’esquerra ens hagi fet mofa d’aquestes coses”.
Extret del bloc d'el Món a RAC1, on hi trobareu l'àudio.
“Ens entenem, però a l’Aragó no parlem el mateix idioma”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Luis Gascón creu que el català i l’aragonés oriental són llengües diferents. Ho atribueix a un interès polític “elevat per l’independentisme”, i una frisança dels catalans per “envair La Franja”. Ara bé, creu que l’idioma que es parla a Aragó i a Buenos Aires “és el mateix: el castellà”.
En una entrevista a El món a RAC1, el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, Luis Gascón ha dit que:
- “Ni hablo catalán ni hablo castellano. Hablo chaupurriau o aragonés oriental. No hablo otra cosa. A parte del castellano, lógicamente”.
- “Desde mi punto de vista el chapurriau no tiene nada que ver con el catalán. Debería ser al revés”.
- “Yo les entiendo perfectamente. Hablo Codoñerao. Li puc parlar com parlem a La Codonyera. Fa 25 anys que he estat alcalde de Valderobles i mai havíem parlat en català. Jo tinc 59 anys, i mai he parlat català. Respectant la gramàtica catalana, i la molta estima que tinc als catalans, i qui vulgui aprendre català a l’escola, que ho aprengui”.
- “Potser els ignorants són vostès. La única ignorància es no voler consentir que el Regne d’Aragó hi era abans que el Comptat de Catalunya. Confonen a tot Espanya. Aviat ens faran creure que hi era abans el Regne de Catalunya que el Comptat d’Aragó. A mi no m’entra això!”
- “Jo no em faig cap embolic amb la història. Ningú la pot tergiversar”.
- “Per què han de dir que parlem català d’Aragó? Els aragonesos ho som de pura cepa”.
- “En 59 anys que tinc a La Codonyera mai, mai fins fa al voltant de 25 anys, des que estem en democràcia, a la Franja s’havia dit que aquí parlàvem en català”.
- “Per què ha de ser així com diu vostè?. No ha sigut mai el català. Ho és per l’expansió de l’independentisme. No hi ha un altre problema.”
- “Ens entenem perfectament però no és el mateix”.
- “Ens entenem amb la mateixa llengua, però en gramàtica no parlem la mateixa llengua ni molt menys”.
- “Cada filòleg diu una cosa diferent. Els científics no es posen d’acord”.
- “A València i a Mallorca hi ha hagut un problema d’ordeno y mando polític, però la gramàtica és el català. Hi ha agrupacions de Balears que ens donen l’ehorabona per tenir la gosadia per dir la llengua pel seu nom: ni lapao, ni lapapyp, ni la polla, que s’han tret ara de la màniga”.
- “Per què he de fer un ridícul jo? Vostès és qui fan el ridícul”.
- “Vostès voldrien que l’Aragó Oriental formés part de Catalunya. Però, per què? No és invent meu. Això jo ho he llegit”.
- “Penso que si Aragó és capaç de formar la seva acadèmia, lèxic i vocabulari, per què no han de parlar com parlem aquí?”
- “A l’Aragó es parla castellà”.
- “No fem anticatalanisme”.
- “La llengua que es parla a la Codonyera és diferent a la d’Arnes. És distinta però hi ha molta diferència amb el vocabulari”.
- “La llengua que es parla a Buenos Aires és la mateixa que a Aragó, el castellà”.
- “El 94% dels parlants són aragonesos de pura cepa que parlen en castellà. La resta parlem en una altra llengua i no estem d’acord que se’ns digui que parlem en català. Ara el Govern d’Aragó ha de treure a colació com escriure i fer una acadèmia en aquesta llengua”.
- “Jo no sóc historiador ni filòleg, però és el que em diuen els filòlegs d’aquí”.
- “Com a bona persona he volgut participar en un debat, però no hem poden atacar. Entre tots hem fet una labor per arribar fins aquí. I vull denunciar que els acrònims que s’han fet servir com lapao o lapapyp que si la polla no s’ha parlat en cap lloc”.
- “És terrible que l’esquerra ens hagi fet mofa d’aquestes coses”.
dijous, 9 de maig del 2013
Que LAPAO sigui amb vosaltres
Per encetar el tema del LAPAO podria haver empleat un munt de bromes que corren per les xarxes. Diguem que és un tema absurd.
"De vegades per voler ser políticament original s'acaba fent el ridícul" Josep Cuní
L'absurd del tema es planteja quan, per exemple, els aragonesos hagin de fer un currículum. Si han estudiat català durant el seu ensenyament, al currículum què hi posaran, Nivell C de LAPAO? A l'inrevés també es planteja absurd. Si jo, per exemple, em presento per una vacant a l'Aragó, què hi poso al currículum, LAPAO com a llengua materna? Hi poso també català? Hi ha algun Institut d'Estudis que em convalidi el meu nivell C de català?
Hi ha qui no s'ha fet esperar i ja ha llençat al mercat per a smartphones un traductor català-LAPAO, LAPAO-català, concretament la gent de DAUApps, empresa emplaçada a Sabadell.
Suposo que quan el Partit Popular deixi de governar allà, tot tornarà a la normalitat. És aberrant que per no voler esmentar el català, es faci passar ridícul i vergonya als habitants d'un lloc. Sort que els moviments socials s'hi estan mobilitzant en contra, fins i tot s'han obert iniciatives a Change.org, la plataforma per recollir firmes.
Deia la Pilar, que gràcies a totes aquestes bajanades, els catalans ens estem tornant poliglotes sense ni tant sols adonar-nos-en. Aquest matí quan m'he llevat parlava català, però per la tarda no sé com he començat a parlar en LAPAO.
D'aquí em sorgeix un dubte, i és que quan el PP estigui en campanya aquí i surti el polític de fora de torn, si encara no han fet que parlar català sigui anticonstitucional, dirà que parla en català o dirà que parla en LAPAO?
Seguim amb la casuística. A l'estranger ja en tenen prou amb saber que existeix el català, si un aragonès de nova fornada que ha estudiat en LAPAO, i si us hi fixeu escric LAPAO en majúscules ja que el lapao en minúscules és una llengua que es parla al sud de la Xina, entre aquest país i el Tibet, si aquesta persona va a fora d'Espanya, dirà que parla LAPAO? No ho sé, ho veig com molt ridícul.
Ahir l'APM! va enviar un tuit tal que:
- Apeemes! Falten menys de dues hores perquè comenci l'APM?! Un programa 100% en lapao! #SaLapaoPaco -
Rebuscant pel Twitter he trobat un tuit força interessant:
@pifleck
- Avui: #declaraciósobirania, #lleiWert, #lapao,#llei de costes. Millor anar a dormir que demà hi ha consejo de ministros... #laqueensespera -
I té raó, demà hi ha consell de ministres. Com deia un professor meu de la universitat: "Socorro, mama, por..."
Un altre tuit força interessant i rellevant:
@Xativapelcanvi
- Bona nit (lapao), bona nit (valencià), bona nit (català), bona nit (balear),bona nit (rossellonés), bona nit (alguerés),bona nit (andorrà) -
"De vegades per voler ser políticament original s'acaba fent el ridícul" Josep Cuní
L'absurd del tema es planteja quan, per exemple, els aragonesos hagin de fer un currículum. Si han estudiat català durant el seu ensenyament, al currículum què hi posaran, Nivell C de LAPAO? A l'inrevés també es planteja absurd. Si jo, per exemple, em presento per una vacant a l'Aragó, què hi poso al currículum, LAPAO com a llengua materna? Hi poso també català? Hi ha algun Institut d'Estudis que em convalidi el meu nivell C de català?
Hi ha qui no s'ha fet esperar i ja ha llençat al mercat per a smartphones un traductor català-LAPAO, LAPAO-català, concretament la gent de DAUApps, empresa emplaçada a Sabadell.
Suposo que quan el Partit Popular deixi de governar allà, tot tornarà a la normalitat. És aberrant que per no voler esmentar el català, es faci passar ridícul i vergonya als habitants d'un lloc. Sort que els moviments socials s'hi estan mobilitzant en contra, fins i tot s'han obert iniciatives a Change.org, la plataforma per recollir firmes.
Deia la Pilar, que gràcies a totes aquestes bajanades, els catalans ens estem tornant poliglotes sense ni tant sols adonar-nos-en. Aquest matí quan m'he llevat parlava català, però per la tarda no sé com he començat a parlar en LAPAO.
D'aquí em sorgeix un dubte, i és que quan el PP estigui en campanya aquí i surti el polític de fora de torn, si encara no han fet que parlar català sigui anticonstitucional, dirà que parla en català o dirà que parla en LAPAO?
Seguim amb la casuística. A l'estranger ja en tenen prou amb saber que existeix el català, si un aragonès de nova fornada que ha estudiat en LAPAO, i si us hi fixeu escric LAPAO en majúscules ja que el lapao en minúscules és una llengua que es parla al sud de la Xina, entre aquest país i el Tibet, si aquesta persona va a fora d'Espanya, dirà que parla LAPAO? No ho sé, ho veig com molt ridícul.
Ahir l'APM! va enviar un tuit tal que:
- Apeemes! Falten menys de dues hores perquè comenci l'APM?! Un programa 100% en lapao! #SaLapaoPaco -
Rebuscant pel Twitter he trobat un tuit força interessant:
@pifleck
- Avui: #declaraciósobirania, #lleiWert, #lapao,#llei de costes. Millor anar a dormir que demà hi ha consejo de ministros... #laqueensespera -
I té raó, demà hi ha consell de ministres. Com deia un professor meu de la universitat: "Socorro, mama, por..."
Un altre tuit força interessant i rellevant:
@Xativapelcanvi
- Bona nit (lapao), bona nit (valencià), bona nit (català), bona nit (balear),bona nit (rossellonés), bona nit (alguerés),bona nit (andorrà) -
dimecres, 8 de maig del 2013
Rondalles catalanes: Quan Mick Jagger volgué matar Pau Porta
Això és un homenatge als llegendaris Rolling Stones, que han complet 50 anys en el negoci de la música, i la seva relació, una mica tempestuosa, més per culpa de les Autoritats que de la banda, amb Catalunya.
El 1976, gràcies a l'amistat del gran Gay Mercader i Keith Richards (es coneixien des de molt joves, quan Mercader feia de bohemi a París) i a que Mick Jagger era un home de paraula ("No actuarem a Espanya mentre hi sigui el dictador", digué tot vetant un concert gratuït que s'hauria celebrat a Granollers l'any 73 o 74), els ROLLING STONES ACTUAREN PER PRIMER COP A L'ESTAT, I SERIA A CATALUNYA! Han deixat un munt d'històries, i aquí comença tot.
Mercader va planificar la contrucció d'un gran Auditori a Cambrils amb capacitat per a 40.000 espectadors. Jordi Tardà explica que hauria estat una espècie de Meca del Rock per a Catalunya. Tanmateix, molta gent del poble temia els Stones, corruptors de la joventut segons ells, fecin ploure i tronar a casa seva. Després de que el poble es dividía en dos bàndols, l'Ajuntament es tragué de la màniga una excusa de que contruïr allà era il·legal, traient-se el problema de sobre. Segona parada, La Roca del Vallès. Mateixa reacció. Tercera parada, Les Arenes: l'Ajuntament de Barcelona no ho va permetre. Finalment actuaren a la Monumental. Hi ha opinions enfrontades, però una sola paraula definí el concert: anarquia. Keith Richards diu que poques vegades va gaudir tant en un concert. Els crítics van dir que fou un desastre. I ambdues parts tenien raó: Mentre la banda s'ho passava pipa amb l'escàs públic que havia vingut, amb Ronnie Wood vestit de torero d'acord amb el lloc on tocaven, fora, la resta de públic que havia pagat entrada rebia una pallissa policial. En efecte: el concert fou sabotejat per Governador Civil. Entre els testimonis hi ha Pep Binefa, professor d'història en l'institut on vaig estudiar i treballo, gran fan dels Stones. Com que es va jubilar fa dos mesos ja no li puc preguntar, però ho diré de memòria: "Jo estava corrent davant los grisos i de sobte va aparèixer un jeep, i los molt cabrons acceleraren i li van passar per sobre a una noia. A saber que va ser d'ella, que jo ja tenia prou feina corrent, però sospito que no va acabar bé". Àngel Casas explica per la seva banda que un altre fan que es va quedar sense concert fou l'entranyable Constantino Romero, que ja era bastant famós a nivell local com a periodista, locutor i actor de doblatge. Com que és un tros de tipus (i tenia tot el pèl, i no duia aquell mostatxo de morsa), un gris es fixà en ell (uuuuuuuiiiiiiii, què pirataaaa....) i el va perseguir sense motiu algun per varis carrers. Finalment arribaren a un carreró sense sortida, i Romero va reparar en que ell feia dos metres i el gris de la porra era un mitja merda. S'arraconà, i quan el Gris va ser a prop li etzibà tal puntada als collons que es va quedar literalment tieso i cridant com un mitja nena. Romero se'n va anar tan tranquil. Per a evitar que la gent que aconseguia entrar s'instal·lés, els Grisos dispararen pots de fum a les graderies superiors, sense haver-se de lamentar víctimes humanes (els Grisos no compten com a humans; i aviso que molts d'aquests éssers assedegats de sang aconseguiren el Nivell C i ara ocupen llocs rellevants en el Cos de Mossos d'Esquadra). És de destacar una frase de Jordi Tardà "El fill de Keith Richards s'ho mirava i no entenia res del que passava [què era aquell fum, per què la gent es pegava. etc.]". Els ulls d'un infant ho veuen tot tan diferent...
1982: any de Mundial. Els Rollings preparen la llegendària gira Love You Live i faran dos concerts a l'Estat: El primer a Madrid, al Vicente Calderón, el segon a Barcelona, a l'estadi de la Carretera de Sarrià. Tot està fet. De cop, Gay Mercader rep una trucada: Els Stones no tenen permís per tocar a Sarrià. És fàcil connectar caps: El president de RFEF (i ex de la Federació Catalana) era Pau Porta i Bussoms, un advocat burgès català ultraconservador, falangista de pro i soci del RCD Espanyol. Mercader i Jagger veuen clar que Porta ha fet mans i mànigues per a que aquells delinqüents no profanin el Santuari de la Carretera de Sarrià. Jagger es posa histèric en pena entrevista a TVE i declara: "A Pau Porta se li hauria de fotre un tret: mana més que el Rei!" Només es va emetre la segona part de l'entrevista. Milers de fans catalans han de desplaçar-se a Madrid per a veure el segon concert al Calderón. Dos concerts extraordinaris per cert. Tot per culpa d'un burgesot botifler, franquista i titafluixa, que el PSOE va haver d'expulsar de la federació PER DECRET! (I gràcies en gran part a una campanya d'assatjament mediàtic liderada pel Butanito. Així començà el Villarato).
Els Stones han vingut moltes més vegades a Catalunya. Un cop el Pinotxo de la Boqueria va confondre a Jagger amb el lleig dels Hermanos Calatrava ("HOMBRE, SI SÓN ELS CALATRAVA!" confessa que va exclamar), i no va caure en la cagada fins que va veure Keith Richards.
El més recent és que Ronnie Wood va passar pel Camp Nou a veure el Barça en l'última remuntada èpica contra el Milan, transmetent el partit per als fans per Twitter. Amb aquest CV de bona sort li podem dir que: "Paze usté maeh'tro, que la plasa está ¡ABARROTÁ!"
Es diu que aquest any tornaran a visitar Catalunya, però no està confirmat. Mentre caiguin calés...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)