dimecres, 8 de maig de 2013

Rondalles catalanes: Quan Mick Jagger volgué matar Pau Porta



Això és un homenatge als llegendaris Rolling Stones, que han complet 50 anys en el negoci de la música, i la seva relació, una mica tempestuosa, més per culpa de les Autoritats que de la banda, amb Catalunya.

El 1976, gràcies a l'amistat del gran Gay Mercader i Keith Richards (es coneixien des de molt joves, quan Mercader feia de bohemi a París) i a que Mick Jagger era un home de paraula ("No actuarem a Espanya mentre hi sigui el dictador", digué tot vetant un concert gratuït que s'hauria celebrat a Granollers l'any 73 o 74), els ROLLING STONES ACTUAREN PER PRIMER COP A L'ESTAT, I SERIA A CATALUNYA! Han deixat un munt d'històries, i aquí comença tot.

Mercader va planificar la contrucció d'un gran Auditori a Cambrils amb capacitat per a 40.000 espectadors. Jordi Tardà explica que hauria estat una espècie de Meca del Rock per a Catalunya. Tanmateix, molta gent del poble temia els Stones, corruptors de la joventut segons ells, fecin ploure i tronar a casa seva. Després de que el poble es dividía en dos bàndols, l'Ajuntament es tragué de la màniga una excusa de que contruïr allà era il·legal, traient-se el problema de sobre. Segona parada, La Roca del Vallès. Mateixa reacció. Tercera parada, Les Arenes: l'Ajuntament de Barcelona no ho va permetre. Finalment actuaren a la Monumental. Hi ha opinions enfrontades, però una sola paraula definí el concert: anarquia. Keith Richards diu que poques vegades va gaudir tant en un concert. Els crítics van dir que fou un desastre. I ambdues parts tenien raó: Mentre la banda s'ho passava pipa amb l'escàs públic que havia vingut, amb Ronnie Wood vestit de torero d'acord amb el lloc on tocaven, fora, la resta de públic que havia pagat entrada rebia una pallissa policial. En efecte: el concert fou sabotejat per Governador Civil. Entre els testimonis hi ha Pep Binefa, professor d'història en l'institut on vaig estudiar i treballo, gran fan dels Stones. Com que es va jubilar fa dos mesos ja no li puc preguntar, però ho diré de memòria: "Jo estava corrent davant los grisos i de sobte va aparèixer un jeep, i los molt cabrons acceleraren i li van passar per sobre a una noia. A saber que va ser d'ella, que jo ja tenia prou feina corrent, però sospito que no va acabar bé". Àngel Casas explica per la seva banda que un altre fan que es va quedar sense concert fou l'entranyable Constantino Romero, que ja era bastant famós a nivell local com a periodista, locutor i actor de doblatge. Com que és un tros de tipus (i tenia tot el pèl, i no duia aquell mostatxo de morsa), un gris es fixà en ell (uuuuuuuiiiiiiii, què pirataaaa....) i el va perseguir sense motiu algun per varis carrers. Finalment arribaren a un carreró sense sortida, i Romero va reparar en que ell feia dos metres i el gris de la porra era un mitja merda. S'arraconà, i quan el Gris va ser a prop li etzibà tal puntada als collons que es va quedar literalment tieso i cridant com un mitja nena. Romero se'n va anar tan tranquil. Per a evitar que la gent que aconseguia entrar s'instal·lés, els Grisos dispararen pots de fum a les graderies superiors, sense haver-se de lamentar víctimes humanes (els Grisos no compten com a humans; i aviso que molts d'aquests éssers assedegats de sang aconseguiren el Nivell C i ara ocupen llocs rellevants en el Cos de Mossos d'Esquadra). És de destacar una frase de Jordi Tardà "El fill de Keith Richards s'ho mirava i no entenia res del que passava [què era aquell fum, per què la gent es pegava. etc.]". Els ulls d'un infant ho veuen tot tan diferent...

1982: any de Mundial. Els Rollings preparen la llegendària gira Love You Live i faran dos concerts a l'Estat: El primer a Madrid, al Vicente Calderón, el segon a Barcelona, a l'estadi de la Carretera de Sarrià. Tot està fet. De cop, Gay Mercader rep una trucada: Els Stones no tenen permís per tocar a Sarrià. És fàcil connectar caps: El president de RFEF (i ex de la Federació Catalana) era Pau Porta i Bussoms, un advocat burgès català ultraconservador, falangista de pro i soci del RCD Espanyol. Mercader i Jagger veuen clar que Porta ha fet mans i mànigues per a que aquells delinqüents no profanin el Santuari de la Carretera de Sarrià. Jagger es posa histèric en pena entrevista a TVE i declara: "A Pau Porta se li hauria de fotre un tret: mana més que el Rei!" Només es va emetre la segona part de l'entrevista. Milers de fans catalans han de desplaçar-se a Madrid per a veure el segon concert al Calderón. Dos concerts extraordinaris per cert. Tot per culpa d'un burgesot botifler, franquista i titafluixa, que el PSOE va haver d'expulsar de la federació PER DECRET! (I gràcies en gran part a una campanya d'assatjament mediàtic liderada pel Butanito. Així començà el Villarato).

Els Stones han vingut moltes més vegades a Catalunya. Un cop el Pinotxo de la Boqueria va confondre a Jagger amb el lleig dels Hermanos Calatrava ("HOMBRE, SI SÓN ELS CALATRAVA!" confessa que va exclamar),  i no va caure en la cagada fins que va veure Keith Richards.

El més recent és que Ronnie Wood va passar pel Camp Nou a veure el Barça en l'última remuntada èpica contra el Milan, transmetent el partit per als fans per Twitter. Amb aquest CV de bona sort li podem dir que: "Paze usté maeh'tro, que la plasa está ¡ABARROTÁ!"

Es diu que aquest any tornaran a visitar Catalunya, però no està confirmat. Mentre caiguin calés...

2 comentaris:

  1. Potser el que diré és un sacrilegi, però mai m'han cridat l'atenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és sacrilegi. Jo sóc molt més dels Beatles, de Bowie, d'Elton John o de The Who que dels Stones.

      Elimina