També, avui després de la tertúlia han entrevistat... vaja, millor escolteu-ho vosaltres mateixos:
Realment molt interessant.
Ja sabem que des de les espanyes tenen al·lèrgia a tot allò que soni a escissió, o independència. Encara que no sigui prop de casa. Espanya no reconeix la independència de Kosovo, i encara que des de segons quins punts diuen que no s'ha de barrejar esport i política, trobem que fins i tot al temple del madridisme ho fan:
Òbviament la resposta no es va fer esperar en un camo de futbol kosovar:
Per callar unes quantes boques.
He sentit que deien que en cas que la consulta no es pugui fer de cap de les maneres, les properes eleccions seran plebiscitàries. Me'n moro de ganes, i si després declaren la independència unilateral, ja em sembla que serà un orgasme col·lectiu. En qualsevol país seriós, aguantar el que aguantem els catalans, seria motiu d'anar al Constitucional i tenir la sentència a favor. En canvi aquí, ni en la justícia hi podem confiar.
Segueixo fent la crida a que per molt que rebaixin l'objectiu de dèficit, i moltes promeses que facin de que ens tractaran millor, NO en fem cas i busquem igualment la independència. Mentre estiguem lligats de peus i mans no podrem caminar com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada