Es veu que ahir l'ex-president del Gobierno, (diguem-li) senyor José María Aznar, va donar una entrevista a la cadena de televisió Antena 3 (el que de manera comuna a casa n'hi hem dit la 6, profunda discussió las dels comandaments a distància). Essent una cadena privada, era obvi que buscaven el titular fàcil que ell mateix estava disposat a donar-los.
Les xarxes en van anar plenes, i no era per a menys. Va disparar contra tot ésser vivent, com per exemple l'executiu del seu, aparentment, delfí, en Mariano Rajoy, o els inefables i dolentots separatistes independentistes (el que l'amic Paquito, no precisament en Marhuenda, però de ben segur que també, en deia el contubernio).
Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb ell en una cosa, i és que la política econòmica del PP d'aquests últims anys ha estat nefasta, per no dir que se l'han tret d'allà l'entrecuix i s'han saltat el seu programa electoral. No sóc economista, però la lògica em porta a pensar que es faci la política econòmica que es faci se sortirà de la crisi, l'únic que canvia és el quan i el com.
En l'altre tema, de l'independentisme, no estic tant d'acord amb ell. Suposo que per quan torni a manar deu voler tenir la seva Espanya grande i libre, sense traus ni amputacions. Malauradament, si un dia torna, m'agradaria que no fos el meu president.
La llei Wert o LOMCE ja ha estat prou discutida i no hi ficaré més llenya, em sembla una broma de mal gust i, sé que no ho hauria de dir, i sota el risc de que se m'acusi d'apologia de la violència, no ploraré pas si algú li fot un tret al cap al Wert dels nassos. Em sabria greu pel seu germà, que l'ha d'aguantar, però ja està.
I per fi, un altre tema apassionant, per anar tancant carpetes, la balança fiscal. El senyor Mas-Colell, conseller d'economia, va calcular els diners que s'envien a les espanyes i quants d'aquests tornen, o pitjor, quants no en tornen. I si hi ha algú que no m'agradaria tenir per enemic, una d'aquestes persones seria en Xavier Sala-Martín, que ja va predir ahir que el dèficit rondaria el 8% del PIB català, doncs ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-lo constant.
Van dir que això equival a uns 16.000 milions d'euros que s'envien allà i no tornen.
Era obvi que no tothom estaria d'acord amb aquestes xifres, i com sol passar, els primers en no estar-hi d'acord van ser els populars, de boca i veu del senyor Enric Millo. De nou, va haver de sortir el senyor Sala-Martín a posar ordre.
Ja passant a les bones notícies, avui ha començat el Primavera Sound, festival de música de referència. Demà més, i millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada