dilluns, 15 de setembre de 2014

Història i llegenda

Quan anava a la Facultat em van dir que si volíem les millors col·leccions d'obres en llengua catalana, acudíssim als EUA, encara que semblés mentida.

Quina gran veritat!

El 1956, l'editorial Hispano Americana publicava el primer còmic en català després de la Guerra Civil: "Història i llegenda", publicat gràcies a l'amistat que unia l'editor, Jorge Parendi, amb el Ministre Arias Salgado. Es feu a partir de textos del gran historiador i folklorista Joan Amades.

Tanmateix, el temut Governador Civil de Catalunya, Felipe Acedo Colunga, va voler prohibir la publicació d'aquest còmic "que atentaba contra la Unidad de la Patria" i va portar el cas a les Corts (tot i que els textos eren políticament innocus, essent una simple reconstrucció de fets i llegendes catalanes). Al final, la situació es va arreglar quan Hispano Americana encarregà a una editorial andorrana que se'n fes càrrec.






Els artistes que s'encarregaren de les historietes foren Ripoll G. (Miquel Ripoll), veterà del còmic d'aventures de l'editorial Bruguera, i Toni Batllori Jofré, pare del ninotaire de La Vanguardia i El Jueves Toni Batllori, que realitzà el número tres.
 

http://comicbookplus.com/?cid=2358

 

Aquí hi podeu llegir la col·lecció completa

dimecres, 25 de desembre de 2013

diumenge, 22 de desembre de 2013

La grossa de Madronyolàndia -FINALITZAT-

Bon dia a totes les zones de parla catalana-valenciana-balear, que diria Joan Amades. Són les 8:44 del matí i estem en directe retransmetent la grossa de Nadal. Un paio amb ulleres passa les boles als notaris. Suposo que la majoria hem jugat les dues loteries, la nostra i la d'ells, tot i que l'anunci era per a per a boicotejar la d'avui.

Sóc Scaramanga des del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, i abans de res us introduïré a les loteries. Com a una manera de recaptar impostos, el rei Carles III va importar les loteries del seu Regne de Nàpols el 1763. Els catalans no debem res a nivell cultural a aquest home, però sí a nivell econòmic: descentralitzà el comerç amb Amèrica obrint Barcelona al món en lloc d'haver de passar per Sevilla sí o sí.

El gran José Maria Íñigo preveu que el número acaba en 15 i a RAC1 torna el Sr. Casamajor.

AAAAAH! El bombo gegant ataca, desil·lusionant al personal. A RAC1 parlen de gallifantes mentre el bombo ejecula sobre la tramuja, com diuen a l'emissora. 

A mi l'escenari de la loteria em recorda el al laboratori de Frankenstein del 1930. És com si estuguéssin fotent... Un moment..Ahhhh... La tramuja em recorda un plat de cereals. Quina gana. Ja busquen frikis per la tele.

El Sardà ha dut un costumari Amades, així que comença la saragata.

Com caigui la tramuja riurem.

Estem en un moment rotllo. Que tirin les boles de cop, COLLONS! I ara surt el gafe del Poirot. Simptomàtic?

Tinc gana. En lloc de premis grossos veig brotxetes. Me'n vaig a buscar menjar. Si en Muramasa és per aquí, espero que em prengui el testimoni.

El dels premis sembla l'Angry Video Game Nerd.

El primer premi gros ha tocat entre altres llocs a SORT, BARCELONA (Plaça Urquinaona), MANISSES i PARLA (Madrid), on resideix un amigatxo d'aquí els blogaires. ¿Ké ase, Jesús?¿T'ha tocao o ké ase?

Merda de publicitat... I a sobre són els putos mateixos anuncis tota la puta estona! Ara surt un anunci sobre la pobresa a l'Índia. Contrastos. Gran home Vicenç Ferrer. Un gran home. Un català universal per a la Història de la Humanitat. Marxo una estona, que m'estic pixant.

La Bruixa d'Or ja arrassa: Te vah a acordá de la bruha!!!

El notari principal florentineja. Històries de la ràdio amb la parella homosexual Hitchcock & Davis, professors del British Council de Barcelona. 

Em pregunto si el S. XVIII ja es feia el sorteig igual... 

A RAC1... El segon premi! Número 79712 He, he... A les Canàries, Tenerife. 7/12. El meu natalici. I més publicitat. A que em passo a TVE? Ja ho he fet. TVE amb àudio de RAC1.

Em pregunto si els tubs per on surten les boles són una representació del corn de l'abundància mitològic.

He de marxar. Espero que en Muramasa reculli el testimoni... Fins aviat!






Aquí la "retransmissió" d'en Muramasa. No m'agrada gens la loteria, trobo que és el que en castellà se'n diu un "engañabobos", així que tiraré de mínims, que una imatge val més que mil paraules:

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

Grossa de Nadal via Twitter

dijous, 19 de desembre de 2013

Democràcia

Estem vivint dies de la prostitució de la democràcia.

Bé, de fet es confon democràcia amb partitocràcia. Democràcia és el poder del poble, i no hi ha res més democràtic que deixar que el poble s'expressi, un referèndum és la màxima expressió de la democràcia. I els representants del poble tenen l'obligació de treballar per al poble, i preguntar-li quan calgui.

En canvi, en aquests temps la democràcia està segrestada pels partits polítics, el que anomenem partitocràcia. I això no és gens democràtic, perquè els partits, sobretot els majoritaris es creuen amb l'autoritat moral, no només de fer el que els dóna la gana amb els escons dels votants sense donar ni una explicació, sinó que a més es passen pel forro del dallonses el seu programa electoral. El pitjor ve quan retallen drets del poble sense preguntar al poble si vol desprendre's d'aquests drets.

I aquí vull diferenciar entre el govern espanyol i el català, ambdós han retallat pressupostos, i força, però amb tot això de les tarifes judicials i la llei de seguretat ciutadana, és obvi qui ha retallat drets i qui ha fet el que ha pogut.

D'altra banda, és cert que la democràcia implica unes lleis, però aquestes lleis no són inamovibles, i se suposa que si el poble vol canviar-les, els partits polítics han de fer tot el possible per adaptar les lleis a la situació. De fet, això m'inspira una mica per fer un altre petit article d'opinió sobre lleis.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Suposem, suposem, que la civada, que la civada...

A veure, juguem al joc d'imaginar coses,

Posem-nos en situació. Diuen que el referèndum per a la independència de Catalunya és il·legal i que la sobirania depèn del poble espanyol, tot i això, també diuen que en cas de fer-se a tota Espanya també seria il·legal (no en feu gaire cas, és lògica espanyola).

Pensem el cas contrari, suposem que un territori es vol annexionar a Espanya. Ja sé que és un panorama fictici excessivament optimista, però en principi seria possible. En cas de donar-se aquesta situació, també seria il·legal fer-ne un referèndum? o es trobaria alguna porta amagada per fer-lo?

Anem un xic més lluny, en cas que aquest suposat territori ho volgués fer de veritat, això d'annexionar-se, NOMÉS tindria dret a decidir el territori espanyol? o el territori en qüestió tindria alguna cosa a dir?

I per acabar, em remeto a les paraules del senyor Mas a la senyora Camacho, i és que "si fos per vostès, les dones no tindrien dret a vot i els esclaus seguirien sent esclaus."

dimarts, 17 de desembre de 2013

Partir-se de riure i el karma còsmic

Diuen que qui riu últim, riu millor.

En Gallardón es veu que s'ha trencat dues costelles. Això deu ser cosa del karma, primer amb tota la sèrie de tarifes que volia aplicar al món jurídic i després unint-se a tota la colla de mesetaris en contra de la independència de Catalunya.

No m'agrada haver-me d'alegrar dels mals aliens, però ja posats espero que li faci molt de mal i que reflexioni sobre tot el mal que ha fet.