dilluns, 11 de febrer del 2013

...Però quin cony d'Star-System tenim aquí?

Un periodista esportiu anomenat Jordi Basté, força mediocre en la resta d'aspectes, té el programa matinal més escoltat de Catalunya. Cada dilluns hi té una tertúlia que és un autèntic despropòsit. La formen cuatre amiguets de l'interfecte: Paco Marhuenda, Xavier Sardà, Pilar Rahola i Màrius Carol, quatre membres destacats del lumpen social català. Aquí teniu el meu 1x1 de RAC-1 sobre l'episodi d'avui:

Paco Marhuenda: Demagog. Cal admetre que és potser el tertulià més educat d'aquest engendre, com cal afirmar que és un botifler pastós. Es dedica a tirar tota la merda que es pot sobre Catalunya, representant les essències de les dretes hispàniques i negant coses que estan provades i són evidents. Un poca-vergonya com pocs hi poden haver i que no sap afrontar les barbaritats que vomiten al seu diari. "Soc català, eh!" es el seu latiguillo.

Xavier Sardà: Histèric. És decepcionant veure l'home que es va baixar els pantalons i trair tot principi ètic del periodisme davant d'un personatge com Aída Níjar per diners va de lliurepensador que no es casa amb cap bàndol. El contingut del seu molt bon llibre Cataluña, España y la madre que las parió, que reflexa el seu pretès ideari neutral (la seva familia, liderada per la seva germana Rosa Maria, tira cap a l'independentisme), queda bastant dissolt davant el seu caràcter exaltat. És un taurí a l'armari, però no digueu a ningú que se li veu el llautó.

Pilar Rahola: Pilar Rahola. Per mi és un adjectiu que representa la imbecilitat disfressada d'intel·lectualisme. Sempre a la grenya amb Marhuenda, en cap moment de la seva vida ha mostrat tenir més categoria moral que ell. Aquesta versió catalana de Manuel Fraga, pel chaqueterisme i per l'egocentrisme es guanya la vida anant als pitjors programes de tele-escombraria i pretén fer la tertúlia tan sols seva, defensant la democràcia mostrant una actitud que no és gens democràtica.

Màrius Carol: Burgès. Li agrada la bona vida, la bona taula, les arts i els toros. Va d'indepe, però no passa de ric interessat pel seu patrimoni i per ell, ell i només ell. Estic fart de sentir les seves històries de com va anar a tal restaurant car, caríssim o directament impossible en plena època de crisi. No m'estranyaria que el trinquéssin en alguna d'aquestes operacions anti-corrupció que estan sortint com bolets.

Ara que hi penso, si els agaféssin als quatre, Catalunya encara tindria una taula de salvació.

Ta-ta-ta-txiiiiiiiiiiin-TATATXIN!!!



2 comentaris:

  1. El dilluns és el dia en què la tertúlia és més entretinguda, tot i que també sembla una olla de grills. També m'agrada la del dia que surt el Bernardos, que segons com tothom se li llança a la jugular.

    ResponElimina
  2. A mi m'agradava escoltar el Pàmies, però s'ha passat al Clapés (encara sort que el tornem a tenir allà).

    El Basté no ha perdut un segon: se'n va a fer al programa de demà al Vaticà. Ja m'agradaria a mi que m'hi portéssin gratis, per allà: el passat juliol una de les sales més xules dels Museus Vaticans estava en obres i no hi vaig poder entrar. Un nou viatge llampec a Roma no m'aniria malament (però per unes hores, tu, que a algunes hores és una ciutat avorrida de collons).

    ResponElimina