dimecres, 13 de febrer de 2013

Els altres independentistes

El Govern de Catalunya ha endegat un procés més o menys difícil cap a la independència d'Espanya. Tanmateix, hi ha independentistes que no són catalans.

Són independentistes que no celebren l'Onze de Setembre, tampoc ballen sardanes ni toquen la gralla. No fan de castellers, ni de capgrossos, ni de gegants. No mengen pa amb tomàquet, amb oli d'oliva verge i una bona llonganissa o un magnífic espetec, ni botifarra amb seques.

Aquests independentistes no parlen català, i possiblement no els soni el nom de Pompeu Fabra. Segurament no veuen TV3, ni el 33. Desconeixen què és el Club Súper 3, La Riera, El cor de la ciutat, Laberint d'ombres o Nissaga de poder. És probable que la senyera, per a aquests independentistes, no els recordi el moment en què Guifré el Pilós va marcar un escut daurat amb els seus dits ensangonats al seu llit de mort.

Els altres independentistes desconeixen la cruenta batalla dels pronoms febles i la mística de la vocal neutra. Però malgrat aquestes diferències, n'estan farts de la meseta i dels seus esbirros, i de polítics que fan servir la Constitució quan els interessa, i de centralisme exagerat. I en cas de que Catalunya fos independent de veritat, demanarien al Govern un tros de terreny per venir.

No estem sols.

1 comentari:

  1. El PP i UPyD són les millors escoles d'independentistes que hi ha.

    Jo sóc d'aquesta escola: em vaig fer indepe gràcies al el diari As. Fins alhesores era simplement catalanista, defensant una major comprensió mútua entre els pobles d'Espanya. Quan vaig veure que quan la Roja queia a quarts sempre era culpa d'algú català o del Barça. Vaig lligar caps: no ens volen, no els vull. Any 2000

    ResponElimina