dissabte, 9 de febrer del 2013

Cornuts i pagant el deute

El post anterior d'en Muramasa ho deixa clar: mentre consideren la proposta d'una nova llei de desnonaments de no ser prou fashion, ells tornen a legalitzar les curses de braus.

D'entrada s'ha de dir que parlant neutralment no es pot negar la catalanitat de la tauromàquia: aquí teniem un estil propi, vestit propi i acompanyament musical tradicional, amb grallers. De fet, a la Catalunya Nord s'utilitzen els toros com element d'afirmació catalanista.

El que no entenen els taurins és que a Catalunya no només s'ha adoptat  la tauromàquia com a element espanyolista, agafant els costums de la tauromàquia castellana (és que ni tan se vols la tradicional andalusa és així d'hortera, amb els matadors vestits com Liberace en la seva època més decadent) i desplaçant la nostra tradició a França, sinó que, en general, a tot l'Estat la gent no vol els toros. Molts que ara van de taurins i de defensors de la llibertat d'expressió incultural s'han pujat al carro en veure com els catalans no voliem més corrides, ni amb barretina ni amb montera.

Mireu si no com la banda madrilenya - de Vallecas, concretament - Ska-P feia fa més de 10 anys una crítica que era compartida per molts fins que entràrem els firmants catalans de la llei antitaurina (jo vaig firmar-la davant del Cortinglés de Plaça Catalunya, fixeu-vos si me'n recordo), iniciativa que precisament usava aquest tema com a himne:



Catalana, espanyola, mexicana, colombiana, portuguesa (on fa com 100 anys que no maten els toros, només els torejen sense banderilles ni estocs ni piques) o nord-americana (amb banderilles de velcro: els toreros reben punts segons el punt on hagi tocat, com a l'esgrima. L'animal no pateix dolor, però sí truma), la tauromàquia és una disciplina que hauria d'estar extingida. El que és fort és que a les Canàries les prohibissin el 1993 i aquí pau i després glòria, pero entrem nostaltres i "fot-li canya, que és en català" (frase creada per un ex-director de revista de manga, valencià, criticant als que muntaven bulla per l'edició de manga en la nostra llengua).

La bellíssima Plaça Monumental ja fa anys que no és rendible. Sobreviu gràcies a la programació d'actes al marge de les curses petes per a guiris que s'enfronten als antitaurins (de vegades amb violència) a l'entrada i surten vomitant i plorant (i amb l'idea de que, en efecte, Àfrica comença als Pirineus). Diuen alguns ben pensants que no ens amoïnem ni fem lleis, que s'extingirà la tauromàquia abans que ens donem compte, deixem-los gaudir, que els queden quatre dies. Però no és de rebut que una petició signada per 600.000 persones i que no farà més que beneficiar a persones riques com els majorals, els toreros o els apoderats sigui admesa a tràmit i aprovada sense dubtar i una altra, la de desnonaments, signada per més d'1.400.000 persones i que va en benefici dels pobres sigui "obsoleta" i no admesa a tràmit.

Tanmateix, les associacions antintaurines mostren molta serenitat, aquesta vegada. Potser no s'imaginesn el que m'imagino jo: que si Catalunya no compleix la llei antitaurina, els desnonaments serviran com a bon espectacle per als taurins: veure a un desesperat llançar-se des d'un setè pis i reventar contra el terra deixant anar vísceres per tot el carrer deu ser igual d'excitant que una corrida. Sempre em diverteix que es fiquin amb els animalistes que no som vegetarians: Que som hipìcrites? L'home es omnívor i depredador per naturalesa, i mata animals per aliment perquè no necessita, no per diversió i cultura.

Per últim vull promocionar el lema antitaurí irònicament creat per Jesulín de Ubrique: "Donde esté una buena corrida, que se quite el fútbol... Y los toros" .








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada