Molt bé, d'acord, me'n puc anar ja?

Aquesta és una situació que molts de vosaltres haureu viscut mentre vivíeu amb els vostres pares, la típica en que estàs a punt de marxar, de festa, o amb els amics, i just quan estàs a punt de sortir et comencen a donar conversa del tipus "passa-t'ho bé" o "dóna records a tal" o "vés amb compte", i quan han acabat, o no, hom diu "molt bé, heu acabat? me'n puc anar ja?".

Doncs aquesta situació és la que em ve al cap quan, sobretot la gent del PP, d'aquí i d'allà, comencen a dir coses com que "ens faran fora d'Europa", "l'economia catalana quedarà molt tocada", "es trencarà tot"... en definitiva que si Catalunya se'n va d'Espanya, Catalunya poc més que esclatarà, al més pur estil Bola de Drac, quan es tiraven boles d'energia capaces de destrossar ciutats senceres.

I xerren, i parlen, i diuen les set plagues que vindran si som independents, però ni tan sols ens deixen veure si la gent està realment d'acord en marxar, i menys, ens deixen marxar. I declaren, no sé amb quines dades, que la majoria de catalans no volen marxar d'Espanya, i jo em pregunto "amb quin referèndum ho han pogut saber?". Com saben realment que la majoria de catalans no volen marxar d'Espanya? Jo crec que si no es fa un referèndum les dades que puguin donar no són reals. Però, ah, va anar a parlar de banyes, el toro.

Clar que, deu ser que els catalans, o de qualsevol altre comunitat, no volen marxar de les Espanyes tan democràtiques, però tan democràtiques que fins i tot Europa diu que hi ha lleis que no compleixen amb la normativa europea. I en canvi, als EUA (o USA), en cada estat se celebren multitud de referèndums.

No es pot anar citant i comparant-se amb estats i nacions quan interessa i tancar els ulls quan no interessa, perquè al final se'ls veu el llautó. I segueixen parlant, i dient, sense rubors, sense vergonya, impunement, moltes vegades arribant a la mentida. Cal?