Frikis, frikis everywhere - Mini-crònica salonera

Enllaçant amb una entrada que vaig fer l'altre dia al meu bloc personal en la que donava el meu punt de vista sobre aquest petit univers de frikisme (fes-hi un cop d'ull), l'altre dia, divendres per la tarda vaig anar al Saló del Manga. Ho sé, em podeu dir masoca, però va ser en part fruit de la inèrcia i en part perquè ja havia quedat amb uns amics.

Eren aproximadament les 15:30h del divendres quan vaig sortir de casa. Minuts abans m'havia assegurat de que en la meva motxilla hi hagués la meva disfressa de molècula d'aigua (per tal d'entrar gratis, que seré friki, però no sóc babau). Per si de cas no colava portava a més, una boina verda, la màscara de Mister Krujidor i una ushanka; i tampoc podia faltar l'avituallament. Un cop comprovat això em vaig acomiadar dels meus pares i vaig procedir a l'evacuació. Em vaig dirigir al punt d'extracció i vaig agafar el vehicle que m'havia de portar fins la ciutat de Barcelona. Arribats a aquest punt cal dir que jo era el conductor.

Vaig sortir del meu poble a ritme de Manel, per minutatge, en aquell moment estaria sonant la versió de En la que en Bernat se't Troba, del concert a l'Auditori Enric Granados de Lleida.

Després d'un trajecte poc emocionant en cotxe, vaig arribar a la Zona Universitària i vaig aparcar en un carreró darrere de la Facultat d'Econòmiques de la UB. Després d'assegurar-me que el vehicle estigués ben tancat, i amb la motxilla a l'esquena, em vaig dirigir a la boca de metro més propera, hi vaig entrar i vaig esperar a que el metro arribés.   No va trigar massa. El vagó estava pràcticament buit, així que aprofitant que les meves ganes de fer un riu estaven augmentant, vaig seure per tal de pal·liar-ne els efectes. Les parades passaven una darrere l'altra, vaig pujar a Zona Universitària, després venia Palau reial, on va pujar una mossa de molt bon veure amb una samarreta ajustada i vermella, després venia Maria Cristina, Les Corts, crec que va ser aquí on van pujar un parell de captaires un dels quals tocava el violí i la senyora s'encarregava de recol·lectar les almoines, Plaça del Centre, Sants-Estació, els captaires van canviar de vagó, Tarragona i Espanya (és l'únic dolent del canvi de lloc del saló, que ara he de baixar a Espanya). En aquesta estació vaig baixar, vaig pujar les escales (a peu) fins arribar a la superfície.   Va ser con entrar en un món nou. Com si es tractés del doctor que t'injecta fàrmacs en vena. Arribats a aquest punt les meves ganes de fer un riu s'havien apaivagat, tot i que seguien latents, i vaig avançar per la marea friki. Va ser allà on vaig pensar "frikis, frikis everywhere". Arribat a la plaça on es trobava ubicat el palau del Saló, em vaig amagar darrere d'una estàtua, i com si es tractés d'un superheroi enmascarat em vaig enfundar la meva disfressa de molècula d'aigua. Vaig començar a avançar titubejant, però els dubtes es dissipaven amb cada pas que donava, llavors va arribar la prova de foc, quan em vaig encarar amb els dos vigilants de l'antre friki, que em van mirar i no van fer cap gest d'aturar-me en intentar passar. A mida que travessava l'antesala em vaig despendre del meu instantani camuflatge, que vaig guardar amb cura dins la motxilla.   Ja eren les 16:30h passades, que era l'hora en que m'havia de reunir amb el meu contacte al saló, al qui per mantenir la seva identitat en secret anomenaré scaramanga (que també és col·laborador d'aquest bloc). Vaig tornar a l'antesala per mirar de comunicar-me amb ell via SMS, però vam entrar ambdós en llurs camps visuals. Com l'scaramanga anava vestit de Ryu i volia canviar-se, i jo volia buidar el dipòsit, vam anar al lavabo de l'entrada. I ja a punt per a l'aventura friki ens vam endinsar en les abismals profunditats del XVIII Saló del Manga, aquest cop, sí a Barcelona.   Vam estar donant voltes, fins que l'scaramanga em va revel·lar que estaba buscant alguns ítems. Com que jo no tenia res per veure, el vaig ajudar en la seva quest. A mida que anàvem avançant per l'espai veia com el món del cine, de la televisió i del còmic americà van prenent espai al saló i viceversa, és a dir que els mons es fusionen i és difícil, cada cop més, establir fronteres clares. Vam donar més voltes mentre debatíem sobre el món friki (hom nota que es va fent gran quan deixa de conèixer gran quantitat de cosplays, o quan veu que cada cop els assistents són més petits), i particularment sobre aquest bloc, en un determinat moment vam decidir abandonar per uns moments la fressa i per això vam sortir, no sense abans haver-nos segellat la mà. Aquell dia el segell era vermell.   Com l'scaramanga tenia la gola seca ens vam apropar als voltants del CC Les Arenes, i vam entrar al Mercadona, on es va comprar un Sprite, salsa de soja i dos sucs per donar al Banc dels Aliments. Acte seguit vam tornar al recinte, on vam seguir donant voltes. Gràcies a un xivatasso del seu germà, l'scaramanga va saber on trobar el llibre dels dobladors de Goku i Vegeta de Bola de Drac, però el seu preu (18 euros (Joan, és gravíssim) a l'stand de Chunichi) li ho van fer repensar.  Malgrat tot, l'scaramanga es va comprar, en els stands de fanzines, una samarreta d'Objection! amb la silueta d'Edgeworth, i allà em vaig trobar amb un monitor de l'esplai on estic i un dels nens grans, que estaven intentant decidir-se entre dues samarretes cada un. L'scaramanga i jo vam seguir donant voltes, fins que un amic meu es va posar en contacte amb mi via telefònica, ens vam reunir amb ell i vam seguir donant voltes.   Al cap d'una estona la missió arribava al final, i vaig sortir del saló amb ànims renovats per tornar l'any vinent (espero que amb més ganes, més diners (fàcil si us passeu per aquí i feu donacions i demaneu dibuixos (sobretot la primera opció)) i més quedades). Després del trajecte en metro, de nou fins a Zona Universitària, em vaig dirigir fins el punt d'extracció on tenia el cotxe aparcat, i vaig abandonar la ciutat comtal, on la meva missió, un any més, havia finalitzat.   El dia després, abans d'escriure l'entrada original, he penjat l'entrada al saló que un amic em va donar (al cap i a la fi aquest any no donen manga amb l'entrada i jo vaig entrar disfressat així que no tenia l'entrada física) en un suro que tinc a l'habitació. He comprovat que tinc entrades des de l'XI saló fins els d'aquest any, el XVIII. Espero poder seguir penjant-ne moltes més en anys vinents, això significarà que encara hi ha quelcom que m'uneix a aquest univers friki, malgrat que es tracti només d'un petit, fi i fràgil fil.