dijous, 1 de novembre de 2012

"Això és es Colmo!" literalment... és es colmo!

Mesos enrere havia projectat un bloc en català on regnés l'humor, i de fet, dins el meu cap tot era perfecte, però vaig topar de cara amb la realitat: no es pot mantenir el nivell sempre, em vaig desanimar i ho vaig deixar estar. Sempre s'ha dit que una retirada a temps és una victoria.

El bloc seguia enterrat en la més ignominiosa de les parts de la blogosfera, potser un senyal diví va impedir d'esborrar-lo, traduït en forma de mandra, cal dir, esperant el moment per reviure. Durant la manifestació de l'11-S hauria estat un moment òptim, però no m'hi vaig veure amb cor, no sé per què. Llavors va tenir lloc un fet d'allò que en podriem dir "efecte papallona" i és que el meu amic scaramanga es va passar a Blogger.

Allò obria moltes portes, però tot i així ho havia de considerar: voldria ell formar part del bloc? aconseguiria transmetre-li l'entusiasme? Sempre vaig considerar que seria el millor fitxatge, i al final va acceptar. Cal dir que no em va costar gaire convènce'l. He de dir que l'escenari polític era l'òptim, doncs des de Madrid estàvem rebent estopa.

Per tant, em veig amb cor de dir que "Això és es Colmo!" reneix de les seves cendres, però no serà el mateix que fins ara. De moment no us puc avançar gaire cosa, però durant els següents dies aniré desvetllant alguns detalls, per exemple us puc dir que hi haurà un xic menys d'humor però hi haurà molt més mala llet, i no és segur però és probable que hi hagi mascota del bloc, i no, no serà el Capità Catalonia, però és probable que malgrat tot sigui rellevant (a la seva manera), hi haurà menys indefinició, però a canvi hi haurà més pit i cuixa (sempre amb seny) i, per sobre de tot, hi haurà més independència.

||*||

Ara us deixo amb unes paraules del nou fitxatge, tot i que ja l'heu pogut veure fent de les seves.



Podeu dir-me scaramanga, quasi 29 anys,
bibliotecari-documentalista de professió,
aturat etern. Tinc dos blocs més i les meves idees
es basen en una barreja de marxisme antic i un toc
capitalista, ja que l'economia actual no ens deixa
altra alternativa que ser-ho una mica.


Em considero indpendentista tot i que penso
que és un somni irrealitzable. Tanmateix, espanta
prou la resta de l'Estat com per utilitzar-lo com
a arma per construïr una Catalunya millor.

El meu somni seria crear un món on no existíssin Estats.
Un món format per Nacions i manat per la ONU i la UNESCO
com a autoritats màximes de d'un món unit de manera confederal.
És l'anomenat "internacionalisme", una ideologia que preten
acabar amb els conflictes respectant les cultures i eliminant
els patriotismes.

Com que tot el que demano és impossible, considereu-me només un
friki ociós que de tant en tant escriu sobre política catalana
en clau d'humor. Els meus referents són el el món del còmic,
el Polònia, Frank Zappa, Groucho Marx, Karl Marx, el Comte
Von Compte de Barri Sèsam i el FC Barcelona.

De fet, si sou veterans del bloc, ja haureu llegit les aventures
d'en Cortés i d'en Fonollosa, i més que en llegireu. M'encanta
riure'm de la política i els tòpics nacionals, i d'allí en trec
rondalles absurdes.

Així doncs, ara ja em coneixeu.

Au, a al feina s'ha dit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada