PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE): Nascut el 1978 de la fusió de tres partits:
- PSC-C (Partit Socialista de Catalunya-Congrés)
- PSC-R (Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament)
- PSOE - Secció Catalunya
La seva ideologia és de centre-esquerra, moderadament catalanista i federalista. Després d'uns inicis obertament esquerrans i amb cert caire sobiranista, el seu discurs s'ha anat moderant conforme la seva dependència al PSOE ha anat creixent.
A nivell estatal és la secció catalana del PSOE i membre de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC, ICV i EUiA). A nivell internacional és membre de ple dret del Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista.
CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU): Fusió entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, iniciada el 2001 després de 20 anys com a coalició.
Convergència Democràtica de Catalunya va néixer el 1974, durant una reunió clandestina aprofitant els actes del 75è aniversari del F.C. Barcelona. El seu fundador fou Jordi Pujol i Soley, antic activista social (cap del grup clandestí democristià C-C, Crist-Catalunya). En democràcia CDC, al absorbí varis partits, com Esquerra Democràtica de Catalunya (1978). El resultat fou un partit nacionalista de caire centrista, més aviat proper a idees conservadores però que no feia fàstics a pactar amb formacions d'esquerres. Si bé les seves arrels ideològiques (neo-liberalisme) no han variat, la posició de CDC envers Catalunya s'ha anat acostant a posicions independentistes des de la fusió i l'enfrontament amb el seu antic aliat a Madrid: El Partit Popular.
Unió Democràtica de Catalunya és un partit històric: fundat el 1931, va representar a la dreta nacionalista i cristiana, cosa que en temps de la Guerra Civil l'enfrontà amb els dos bàndols: s'afusellaren militants a dojo tant en zona Nacional com Republicana. Reconstruït durant el franquisme, després d’aquest intentaren presentar amb un parell de partits de centre una alternativa catalanista a l’UCD, però en fallar, s’aliaren amb l’exitosa CDC. La seva política és obertament nacionalista, però sempre han estat escèptics respecte la via sobiranista.
CiU es pot definir doncs com un partit sobiranista de centre-dreta. Tant Convergència com Unió mantenen la seva autonomia com a, diguem-ne, “sub-partits”, amb les seves pròpies seus i polítiques internes: la més liberal CDC pertany a nivell internacional a la Internacional Liberal i a Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus; la més conservadora UDC pertany a la Internacional Demòcrata Centrista i al Partit Popular Europeu. Al Parlament Europeu sí que pertanyen a la mateixa formació.
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA): ICV és un partit fundat el 1987 per la fusió de tres partits:
PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), tot un clàssic de la clandestinitat, fundat dies abans de començar la Guerra Civil.
ENE (Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra)
PCC (Partit dels i les Comunistes de Catalunya), fundat el 1982, escissió alhora del PSUC i del PCPE (Partido Comunista de los Pueblos de España) amb idees més purament leninistes i sobiranistes. De fet continua existint com a branca d’Iniciativa mentre el PSUC i ENE desaparegueren.
En coalició s’hi presenta la seva escissió EuiA, secció catalana del partit Izquierda Unida, formada el 1998 per membres d’Iniciativa que no van voler abandonar l’ideari comunista com a PSUC – Viu, començà a integrar diversos partits comunistes petits:
PORE (Partit Obrer Revolucionari d’Espanya): Partit trotskista d’àmbit estatal amb molta presència a Catalunya.
PASOC (Partit d’Acció Socialista de Catalunya): Escissió catalanista del PSOE-Histórico.
CEA (Col·lectiu per a una Esquerra Revolucionaria): Nascut de la fusió del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionaria, secció catalana de Movimiento Comunista, partit d’origen basc, de la que s’escindí en negar el dret d’autodeterminació de Catalunya mentre reivindicava el d’Euskadi)
Esquerra federalista, accepta el dret a la independència (de fet compta amb varis membres independentistes a les seves files, en especial el PCC sencer i gran part dels ex d’ENE) però busca per davant de tot reformes socials. Pertany a l’Esquerra Verda Europea.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SI (ERC-CAT SI): Coalició de partits i agrupacions independentistes d’esquerres:
- ERC, fundada a Sants el 1931 pel Coronel Francesc Macià, expulsat de l’exèrcit espanyol, que no tolerava que la seva professió fos compatible amb la seva ideologia. Resultà de la fusió d’Estat Català (partit de Macià, que encara existeix, de fet), el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L’Opinió (sorgit del diari del mateix nom). És el partit que ha donat més presidents de la Generalitat amb 4: Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla (a l’exili) i Josep Tarradellas.
- La plataforma ciutadana Catalunya Sí, fundada pel periodista i escriptor Alfred Bosch el 2011.
- L’escissió d’ERC Reagrupament.cat, fundada el 2009 per Joan Carretero.
D’ideologia socialdemòcrata i independentista, ha estat històricament el partit català més important juntament amb la Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba.
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA (SI): Federació independentista de caire transversal (centrista, més aviat tirada a l’esquerra), amb gent que va des d’un ideari marxista-comunista als conservadors, passant pels liberals. Està formada per:
Solidaritat per la Independència (SpA): Partit fundat a Taradell el 2010 i que constitueix el nucli de la federació.
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans: Fundat en la clandestinitat el 1968 després de d’escindir-se del Front Nacional de Catalunya, és un partit independentista d’inspiració comunista que ha tingut una erràtica trajectòria en vàries federacions.
Els Verds – Alternativa Verda (EV-AV): Els Verds catalans originals, s’escindiren d’iniciativa quan aquesta es posà de nom Iniciativa per Cataunya-Verds, cosa que feu enfurismar els membres més puristes.
PRC (Partit Republicà Català): Formació independent fundada el 1996.
Catalunya Acció: Plataforma ciutadana fundada el 2004.
Catalunya Nació Independència
Unitat Catalana: Partit independentista de la Catalunya Nord, fundat el 1996, funciona també com a secció francesa del SI.
Democràcia Catalana: Fundada per Joan Laporta, que liderà el SI fins que feu la seva cèlebre "espantá".
PARTIDO ANIMALISTA CONTRA EL MALTRATO ANIMAL (PACMA): Partit transversal (amb gent de moltes sensibilitats) en defensa dels animals i el medi ambient. Principals artífexs de la prohibició de les curses de braus a Catalunya (m’enorgulleixo de dir que vaig firmar per a ells). Funciona per a tot l’Estat.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA D’ESQUERRES (CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES): Partit d’esquerra de caire sobiranista, es presenta en coalició amb Lluita Internacionalista. Comunistes i independentistes, recullen el testimoni del Partit de Defensa de la Terra. En el seu cas reivindiquen l’autodeterminació i les reformes socials alhora, sense posar una cosa davant l’altra.
PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT): Partit d’esquerra que demana un major accés a la cultura del coneixement. Primer partit català que es basa en principis relacionats amb el World Wide Web. Pertany al Partit Pirata Internacional.
CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’S): Partit de centre-esquerra que es fa dir europeista i pragmàtic, fundat el 2006 a partir d’una plataforma ciutadana.
UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA (U.C.E.): Nascut el 1973 de l’organització clandestina Tribuna Obrera, és un partit maoista. Alguns grups d’investigació els consideren com una secta disfressada de partit polític...
ESCONS EN BLANC (EB): Partit de gent desencantada de diverses ideologies. Essencialment un partit d’esquerra reivindicativa, pragmàtica, els membres del qual no es presenten a les sessions penàries com a protesta. Venen a ser un anti-partit, una idea francament divertida (els vaig votar un cop).
PARTIT POPULAR (P.P.): Partit conservador nascut de “el espíritu del 12 de febrero”, sorgí de la fusió de partits fundats per vàries families del règim franquista sota el nom d’AP (Alianza Popular). Entre d’altres:
Reforma Democrática, de Manuel Fraga.
UNE (Unión del Pueblo Español): En sumar-se aquest grup a Alianza Popular, el seu segon, Adolfo Suárez, convertit en independent, fou nomenat President del Govern pel Rei Joan Carles i fundaria la UCD.
Acción Democrática Española: Grup ultra que sortí d’AP en aprovar-se la constitució
Democracia Social
Acción Regional: liderada per Laureà López i Rodó
Unión Social Popular
Unión Nacional Española: D’origen carlí i obertament monàrquic. Aquí començà la seva carrera Loyola de Palacio.
Partit Demòcrata Popular: Sorgit de l’UCD, actuà en coalició amb AP fins el 1989, quan s’integra al partit una vegada es va convertir en PP.
Partit que actualment governa a l’Estat, té entre els seus membres a gent de tot l’espectre de l’ideologia dretana. Nacionalista espanyol i republicà, es diu té entre els seus plans de futur instaurar una república presidencialista a l’estil americà i centralitzada a l’estil francès.
PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC): Partit ultraconservador, regionalista (ni molt catalanista ni molt espanyolista: simplement feixista), que té com a idea comú el sentiment xenòfob i el discurs populista.
VIA DEMOCRÁTICA (VD): Escissió de PxC, una mica més moderada i amb més elements democristians, liderada per Pablo Barranco.
SOCIALISTES I REPUBLICANS (PEL DRET A DECIDIR) (SIR): Coalició de partits i plataformes ciutadanes que reivindiquen el referèndum per a l’autodeterminació. No es presenten a Barcelona.
UNION PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPYD): Partit de centre amb un important component patriòtic espanyol i anti-perifèric.
PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA -IZQUIERDA REPUBLICANA (PRE-IR): Les restes del que fou el Frente Popular de Manuel Azaña. Republicans i moderadament catalanistes. No es presenten per Barcelona.
HARTOS.ORG (HARTOS.ORG): A través de FARTS.CAT es presenta aquesta alternativa independent i transversal que engloba literalment centenars de partits i plataformes petits i locals d’arreu de l’Estat, molts i moltes d’elles catalanes i adscrites a l’esquerra. Tanmateix, se’l pot considerar un partit transversal i totalment pragmàtic, com demostra la integració dels lepenistes del Movimiento Social Republicano.
*Més informació a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/232318
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada