dimecres, 21 de novembre de 2012

Estava cantat - debat a tres a 8tv


Estava cantat.

Només començar el debat estava cantat que en Mas havia caigut en una trampa. Fruit de la casualitat o no, li ha tocat col·locar-se entremig d'en Navarro i la Sánchez-Camacho, i fruit d'això ha estat gran part del debat fent de baldufa, al crit de "senyor Mas".

Fins a la primera pausa publicitària, la Sánchez-Camacho i en Navarro han esquarterat en Mas, com si es tractés d'uns gitanos acorralant un paio (sense voler perpetuar estereotips, eh!). El que més ganes li tenia era en #simiribonanit Navarro, que com un lleó que persegueix la seva presa, que la porta fins el seu territori, i hi juga, perquè sap que no pot escapar, mentre fa gana a l'espera de menjar-se-la, i gaudir-ne.

La Sánchez-Camacho, en canvi, fins a la primera pausa publicitària, ha estat més calmada, sibil·lina, un xic freda, i potser calculadora, sabent que sense fer gaire, ho tindria tot lligat. Sembla que hi hagi dues Alicias (sí, sé que va dir al Món a RAC1 que el seu nom és Alícia, però em permeto aquesta llicència), la dels debats i entrevistes, i la dels mítings. En aquest cas ens trobem amb la dolça Alicia dels debats i mítings. Però l'ànsia d'en #simiribonanit ha fet que hagin tingut més d'una enganxada.

Durant la segona part del debat trobo que, sobretot en #simiribonanit, han estat massa rígids i taxatius en moltes declaracions. I això que ni tan sols forma part del Parlament i no sap el pa que s'hi dona, moltes polítiques socials i molt criticar, però no diu que en Zapatero va haver de fer un munt de retallades. Tantes que li van costar la reelecció. La Sánchez-Camacho, una altra que tal, doncs es queixa de les retallades d'en Mas, però en Rajoy s'hi està lluint, tot això incomplint el seu programa electoral.

Crec que, en general, les ànsies d'en #simiribonanit li han jugat una mala passada, com el lleó que després de jugar amb la presa té una indigestió. O això o fruit d'una innocència esparverant (una innocència que li portaria a pensar que el federalisme és possible). La Sánchez-Camacho n'ha sortit prou beneficiada, perquè ha atacat només quan era necessari, la resta de feina bruta li ha fet en #simiribonanit. En Mas s'ha hagut de defensar a dues bandes, i de fet era l'única estratègia possible, i malgrat tot no n'ha sortit excessivament perjudicat.

L'únic cert és que mentre en Rajoy tingui majoria absoluta hi ha poc a fer en qualsevol aspecte.

Al llarg del debat, les ànsies dels "unionistes" per atacar en Mas, han fet que cada dos per tres en Cuní hagués de fer parlar en Mas per equilibrar els temps.

Això que diré és menys seriós i molt parcial, però en #simiribonanit, sembla que quedi apartat, arraconat i marginat quan en Mas i la Sánchez-Camacho discuteixen. Vist el que s'ha vist, no sé si hagués estat millor tenir a la senyora Chacón de candidata...

Ah! I per cert, em sembla molt cutre això de dirigir-se als castellanoparlants en castellà, ja que demostra una no creença en la integració de les persones. Per què se suposa que un català castellanoparlant et pot d'entendre? O només se suposa que tenen intel·ligència inferior?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada