dimecres, 27 de febrer del 2013

Chacón desencadenada

Sí, senyores i senyors.

El PSC finalment, en una votació al Congrés, ha votat l'opció contrària a la que ho ha fet el PSOE. Hi havia qui ho esperava amb candeletes. Com que el tema en qüestió tenia a veure amb el dret a decidir, molts catalans han aplaudit aquesta valentia.

No diré que no han estat valents, tot i així, vist des del prisma del dubte, pot tractar-se d'una estratègia electoral a llarg termini per mirar d'aturar la sagnia de vots i la caiguda en picat. Malgrat tot, cal ser molt malpensat.

La fita, però, ha quedat tacada per la senyora Chacón, aquella que demanava vots per a ZP i gairebé s'ha enfrentat a Rubalcaba. És probable que aleshores ja volgués presidir el PSOE i va voler que ZP fos el seu oponent perquè seria molt fàcil fer-lo caure.

La senyora Chacón va abandonar l'hemicicle durant la recent votació, de manera que no va votar ni a favor ni en contra, i per tant va trencar la disciplina de vot del PSC i del PSOE, tot d'una tacada (he d'admetre que no crec en la disciplina de vot). Quan ve per aquí, pel cinturó roig, però, és més catalanista que els catalanistes catalanistes, i tanmateix, és creuar la frontera i podria ben bé passar per diputada del PP o fins i tot de UPyD. Però ara ja no podrà enganyar més a ningú. S'ha desemmascarat. Desencadenat. Ara ningú la podrà aturar en la seva cursa per presidir el PSOE... si Rubalcaba i els barons socialistes li ho permeten.

Com a mínim ja se n'ha guardat ben bé prou de tapar les seves declaracions del debat electoral de 2008, quan era candidata pel PSC al Congrés, ruixant-ho tot últimament amb grans dosis d'anticatalanisme.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Carn de canó, carn de cavall

Vénen mals temps per tothom. Des de fa poc, s'ha descobert que certs productes càrnics contenen una quantitat gens menyspreable de carn de cavall. El fet no és que portin una carn no apta per al consum, però ho presenten com a 100% carn de vedella i les traces no són traces. Per tant, més que perill per al consum, es recorre a la publicitat enganyosa o estafa.

Estafa, corrupció, espionatge. Malgrat el tema anterior tractava de carn, el tall de veritat és el que ens porta la més que coneguda agència de detectius i altres, Método 3. Ara és el becari el que pringa, cosa que tampoc és d'estranyar, ha estat tocar la senyora Sánchez-Camacho i el pobre ha passat de testimoni a imputat.

Arrel d'això els mitjans i els polítics ho estan transformant en una batalla Espanya-Catalunya, doncs es veu que s'intenta bandejar la feina dels Mossos d'Esquadra en favor de la Policía Nacional. I els detectius, que no són beneits, van engegant el ventilador de merda, per empastifar i embrutar tutti quanti. I ja se sap, que la merda fa pudor...

He arribat a sentir que Guardiola havia contractat els serveis de Método 3 per assabentar-se de que en Gerard Piqué se saltava la disciplina d'equip, i que va ser llavors quan va conèixer la Shakira.

El meu pare em deia l'altre dia que amb tot això dels casos d'espionatge, que es veu que fins i tot les CUP hi havien acudit, si no tens com a mínim un cas d'espionatge darrere teu no ets ningú. Per tant, espero que algún espia vagi seguint aquest bloc, a veure si tenim la sort de sortir als mitjans i més gent s'anima a comentar.

divendres, 22 de febrer del 2013

Cas Pokémon... què serà el següent?

Enmig de la corrua de casos de corrupció que surten als mitjans, n'hi ha un que destaca pel seu nom: Cas Pokémon. No recordo ni de què va, ni de què ve, però sobta que algú que se suposa seriós com pot ser un jutge, posi un nom com aquest.

No per res en concret, doncs he passat hores i hores davant de la Game Boy Color, la Game Boy Advance i la Nintendo DS jugant a gairebé tots els jocs d'aquesta franquícia (de moment els Black&White i els Black2&White2 els deixo de banda). Tanmateix, cada cop que sento "Cas Pokémon" per la televisió em vénen al cap un munt de melodies en 8 bits, mapes i events, combats i estratègies. Per tant, reitero que el nom no és seriós.

I tampoc recordo si era aquest cas o el Cas Manga (un altre nom curiós) que esquitxava un militant d'Esquerra. M'alegra saber que aquest senyor ha dimitit tant bon punt era afectat pel cas, això vol dir que encara hi ha esperança per a la política. N'hi ha d'altres que s'aferren tant al càrrec que quan deixen la poltrona està plena de marques d'ungles i el terra ratllat...

Mentrestant, el senyor Pere Nevarro es dedica a demanar l'abdicació del rei. No és que jo estigui en contra del rei ni del senyor Navarro. Jo també penso que ja va sent hora de deixar pas a les noves generacions, que quan van dir "atado y bien atado" no volien dir "atado al cargo", precisament, però el moment que va triar el socialista per fer aquest discurs no va ser l'indicat.

D'altra banda, en el moment que es demanava l'abdicació del rei també s'estava produïnt el debat definitiu, el debat de l'estat de la nació. I què volen que els digui, doncs l'estat està malament. I polítics de la talla de Rajoy o Rubalcaba no ajuden a que millori.

En fi, que si els jutges volen noms estrambòtics o exòtics per a nous casos poden provar amb noms d'instruments, com Cas Ukelele o Cas Didgeridoo; noms de distribucions de Linux, com Cas Ubuntu, Cas Fedora o Cas Crunchbang; noms de les ciutats lliures de A Song of Ice and Fire, com Braavos, Myr o Lys. Les possibilitats són infinites, què serà el següent?

dijous, 21 de febrer del 2013

Informe Pere Navarro segons Jaime Peñafiel

Clar i simple: A partir d'ara, cada cop que Pere Navarro obri la boca, la seva amiga imaginària Flutterbitch esclafarà un  orfanat de nens espanyols, monàrquics i cristians, apostòlics i romans mentre crida "Juanca! Juanca! JUAAAAAANCAAAAAA...".



Com més gran es fa l'ego de Pere Navarro, més creix Flutterbitch i  més mala llet gasta. Penseu en el futur de la Monarquia i en els capellans sense víctimes propiciatòries!

L'informe acaba aquí, ja que Peñafiel ha estat esclafat per una misteriosa tifa gegant que ha sortit del no-res. Fot una olor a cavall que tira d'esquena. Els pagesos dels voltant de Madrid trindran adob per 5 anys, informa un portaveu del Gobierno de la Comunidad de Madrid (sempre que paguin els impostos per ús d'ens miraculosos, segons contempla el decret 13/2013, del 30 de febrer. Encara no s'ha aprovat, pero ja s'encarregaran de fer-lo complir ja!

Des de la Casa Real diuen que el Rei està encantat de sumar un altre trofeu de caça i... Última hora: El Rei ha demanat disculpes per dir que està encantat de sumar un altre trofeu de caça.

[Acudit plagiat dels Monty Python, ho reconeixo]

dimarts, 19 de febrer del 2013

A les ballestes!

De vegades les persones et sorprenen. Unes vegades per bé, i d'altres per mal. Salva Ballesta m'ha resultat una de les segones.

Es veu que havia de passar a formar part de la disciplina dels de Vigo com a segon entrenador d'Abel Resino, però l'afició ha exercit prou pressió com per evitar la seva incorporació, el motiu? Bé, buscant pel Twitter rescato algunes declaracions seves.

- "Le tengo mas respeto a una caca de perro que a Oleguer."

- "Nacieron en España así que son Españoles le pesa a quien le pese." [respecte dels bascos i catalans]

- "No hemos perdido el partido de Liga porque jugábamos contra un equipo extranjero." [Racing - Barcelona, 2000]

- "Me gustaría conocer a Tejero."

Els mitjans no han trigat a fer-se ressò, vestint-ho tot de rojigualda. Com sempre que parlem de la meseta, les víctimes passen a ser botxins, i els culpables són redimits. No m'estranyaria que acabessin sortint els de sempre i acabés el cas al Constitucional.

Òbviament no sóc gens objectiu en el meu punt de vista, però trobo bé que s'hagi vetat l'entrada a un personatge com aquest en un club de futbol. De la mateixa manera que algú amb dos dits de front no contractaria algú que ja sap que resultarà conflictiu, no veig quin mal hi ha a prevenir abans de curar. Al cap i a la fi, si seguís fent declaracions com aquestes estaria representant el club, i no crec que al Celta li faci massa gràcia que se'l relacioni amb el pollo. Vaja, a mi no me'n faria.

Crec que l'època d'auge de l'"España grande y libre" ja va passar a millor vida, quan el Generalísimo va deixar el món terrenal. Per desgràcia sembla que la idea en sí no acaba de desaparèixer. Una cosa és ser espanyol, cosa que respecto fins a cert punt, i l'altra és ser anti-demòcrata, cosa que no respecto.


D'altra banda i canviant de tema, la coneguda empresa de detectius privats segueix fent un "diegotorres", és a dir, va enviant material comprometedor i fent declaracions desafortunades amb compta-gotes però de forma constant i va esquitxant més i més gent i arrossegant-la amb ella.

Ara sembla que la senyora Sánchez-Camacho podria haver sabut el que es feia amb la gravadora. Sé que l'he criticat molt i molt durament, però no la veig capaç de fer una cosa així, i si es querella, com va dir que faria, té tot el meu suport.

Hi ha qui relaciona aquesta empresa amb el CNI, però en qualsevol cas trobo més encertada la comparació que fa el Basté amb Mortadelo i Filemón, agents de la TIA.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Posant-nos al dia

Aquest cap de setmana he estat força ocupat i no he pogut actualitzar amb la freqüència que hauria volgut. La setmana passada, o l'altra, no ho recordo bé, es va destapar el cas d'espionatge entre membres de partits polítics.

El dissabte de matinada vaig passar pel costat del restaurant "La Camarga", i de fet em vaig sorprendre de trobar-me amb el restaurant, ja que era tard i jo havia de tornar a casa. Òbviament, en passar davant em va venir al cap tot el que s'ha dit tant al TN com a 8 al dia i a les diverses tertúlies d'el Món a RAC1, que per cert, el Basté i el seu equip faran el programa de divendres des d'Andorra, on en Jordi Pujol jr. va anar a portar sacs amb diners.

També el tal Diego Torres, ex-soci d'Iñaki Urdangarín, ha seguit amb el seu filtratge d'e-mails que esquitxen i empaperen a gran part de la família reial.

No tot són embolics i males notícies. He aprofitat que se'm va espatllar un llapis USB per anar a comprar-ne dos un dels quals el faré servir per contenir el sistema operatiu Ubuntu de Linux. Ja l'he provat i estic força content amb el seu funcionament.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Els altres independentistes

El Govern de Catalunya ha endegat un procés més o menys difícil cap a la independència d'Espanya. Tanmateix, hi ha independentistes que no són catalans.

Són independentistes que no celebren l'Onze de Setembre, tampoc ballen sardanes ni toquen la gralla. No fan de castellers, ni de capgrossos, ni de gegants. No mengen pa amb tomàquet, amb oli d'oliva verge i una bona llonganissa o un magnífic espetec, ni botifarra amb seques.

Aquests independentistes no parlen català, i possiblement no els soni el nom de Pompeu Fabra. Segurament no veuen TV3, ni el 33. Desconeixen què és el Club Súper 3, La Riera, El cor de la ciutat, Laberint d'ombres o Nissaga de poder. És probable que la senyera, per a aquests independentistes, no els recordi el moment en què Guifré el Pilós va marcar un escut daurat amb els seus dits ensangonats al seu llit de mort.

Els altres independentistes desconeixen la cruenta batalla dels pronoms febles i la mística de la vocal neutra. Però malgrat aquestes diferències, n'estan farts de la meseta i dels seus esbirros, i de polítics que fan servir la Constitució quan els interessa, i de centralisme exagerat. I en cas de que Catalunya fos independent de veritat, demanarien al Govern un tros de terreny per venir.

No estem sols.

dimarts, 12 de febrer del 2013

La del canvi a última hora

La gent ja havia llençat la infanteria, la cavalleria estava arribant i l'ariet ja era a les portes del Partit Popular. Tothom s'havia fet a la idea que el partit del govern central, actualment amb majoria absoluta, votaria en contra de la Iniciativa Legislativa Popular que preveu la dació en pagament per a les hipoteques, mentre que ho faria a favor de la ILP que preveu que els toros i el circ que hi ha muntat al seu voltant siguin un bé cultural.

La poca coherència mostrada en el poc temps del seu mandat no feia pensar el contrari malgrat el milió i quatre-centes mil signatures.

Senyors, el miracle s'ha fet esperar, però ha arribat. Aquell feix de llum que il·lumina i dóna idees ha il·luminat les altes esferes populars que s'han rendit a l'evidència del què és lògic i han anunciat que votaran a favor de debatre la ILP de la dació en pagament. Acabar votant el que d'inici tenien pensat hagués estat un suïcidi electoral malgrat trobar-nos a més de dos anys de les presidencials.

Com va dir la senyora De Cospedal l'altre dia, "rectificar es de sabios".

Tot i així, no deixa de ser una decisió populista ja que en un país que es fa dir democràtic, que un govern voti a favor d'una mesura en favor dels electors, no es noticia. És a dir, que el PP voti a favor d'aquesta ILP no hauria de ser noticia. I si ho és, em dóna per pensar malament: es tracta d'una cortina de fum. Per tapar-se les vergonyes del Bárcenas, una finta.

Tanmateix no s'acaba aquí la cosa. Malgrat s'accepti a tràmit, caldrà veure si durant el debat no modifiquen el text o si directament no el rebutgen. Perquè ara ja han quedat bé amb el poble, però han de seguir quedant bé amb els bancs i altres entitats financeres.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Crisi de sistema, crisi de valors

Avui l'scaramanga ens referia a la fauna que habita els dilluns a la tertúlia del Basté de 8:45h a 10:00h, i entre ells hi ha l'amic Marhuenda, que avui ha dit que creu la dació en pagament portaria a una crisi del sistema. La Rahola li ha citat irònicament la crisi nord-americana, país on sí que s'aplica la dació, com a mínim en gran part dels estats.

M'agradaria que el Paco Marhuenda reflexionés.

Segurament tants anys de dirigir un diari amb un target tant exclusiu li han emboirat el judici, però no és difícil veure que és una salvatjada seguir pagant la hipoteca sense poder gaudir de l'habitatge que s'està pagant. Perquè m'entengui, seria similar a que ell es compra un Jaguar, i per algun motiu que ell desconeix, com és quedar-se sense feina i sense estalvis, no el pot pagar i tot i així ha de continuar pagant-lo sense poder-lo gaudir. Espero que explicant-li així ho entengués.

Trobo que és just deixar de pagar per un servei que no s'està rebent. I més quan no es pot per causes de força major.

La crisi del sistema, en qualsevol cas, s'esdevé quan la gent ha de seguir pagant un pis que no té, i per tant ha de deixar de consumir, primer articles superflus o activitats d'oci, després es busca l'oferta i l'article més barat i al final es retalla fins i tot en articles de primera necessitat. Tot això amb l'aquiescència del govern, que sembla tenir clar rebutjar l'ILP de Stop Desnonaments, mentre gent que ja no pot més decideix treure's la vida abans que perdre allò pel que ha lluitat tota la seva vida i que, en principi, protegeix aquesta constitució, que és l'accés a l'habitatge.

Això sí que és una crisi del sistema.

...Però quin cony d'Star-System tenim aquí?

Un periodista esportiu anomenat Jordi Basté, força mediocre en la resta d'aspectes, té el programa matinal més escoltat de Catalunya. Cada dilluns hi té una tertúlia que és un autèntic despropòsit. La formen cuatre amiguets de l'interfecte: Paco Marhuenda, Xavier Sardà, Pilar Rahola i Màrius Carol, quatre membres destacats del lumpen social català. Aquí teniu el meu 1x1 de RAC-1 sobre l'episodi d'avui:

Paco Marhuenda: Demagog. Cal admetre que és potser el tertulià més educat d'aquest engendre, com cal afirmar que és un botifler pastós. Es dedica a tirar tota la merda que es pot sobre Catalunya, representant les essències de les dretes hispàniques i negant coses que estan provades i són evidents. Un poca-vergonya com pocs hi poden haver i que no sap afrontar les barbaritats que vomiten al seu diari. "Soc català, eh!" es el seu latiguillo.

Xavier Sardà: Histèric. És decepcionant veure l'home que es va baixar els pantalons i trair tot principi ètic del periodisme davant d'un personatge com Aída Níjar per diners va de lliurepensador que no es casa amb cap bàndol. El contingut del seu molt bon llibre Cataluña, España y la madre que las parió, que reflexa el seu pretès ideari neutral (la seva familia, liderada per la seva germana Rosa Maria, tira cap a l'independentisme), queda bastant dissolt davant el seu caràcter exaltat. És un taurí a l'armari, però no digueu a ningú que se li veu el llautó.

Pilar Rahola: Pilar Rahola. Per mi és un adjectiu que representa la imbecilitat disfressada d'intel·lectualisme. Sempre a la grenya amb Marhuenda, en cap moment de la seva vida ha mostrat tenir més categoria moral que ell. Aquesta versió catalana de Manuel Fraga, pel chaqueterisme i per l'egocentrisme es guanya la vida anant als pitjors programes de tele-escombraria i pretén fer la tertúlia tan sols seva, defensant la democràcia mostrant una actitud que no és gens democràtica.

Màrius Carol: Burgès. Li agrada la bona vida, la bona taula, les arts i els toros. Va d'indepe, però no passa de ric interessat pel seu patrimoni i per ell, ell i només ell. Estic fart de sentir les seves històries de com va anar a tal restaurant car, caríssim o directament impossible en plena època de crisi. No m'estranyaria que el trinquéssin en alguna d'aquestes operacions anti-corrupció que estan sortint com bolets.

Ara que hi penso, si els agaféssin als quatre, Catalunya encara tindria una taula de salvació.

Ta-ta-ta-txiiiiiiiiiiin-TATATXIN!!!



dissabte, 9 de febrer del 2013

Cornuts i pagant el deute

El post anterior d'en Muramasa ho deixa clar: mentre consideren la proposta d'una nova llei de desnonaments de no ser prou fashion, ells tornen a legalitzar les curses de braus.

D'entrada s'ha de dir que parlant neutralment no es pot negar la catalanitat de la tauromàquia: aquí teniem un estil propi, vestit propi i acompanyament musical tradicional, amb grallers. De fet, a la Catalunya Nord s'utilitzen els toros com element d'afirmació catalanista.

El que no entenen els taurins és que a Catalunya no només s'ha adoptat  la tauromàquia com a element espanyolista, agafant els costums de la tauromàquia castellana (és que ni tan se vols la tradicional andalusa és així d'hortera, amb els matadors vestits com Liberace en la seva època més decadent) i desplaçant la nostra tradició a França, sinó que, en general, a tot l'Estat la gent no vol els toros. Molts que ara van de taurins i de defensors de la llibertat d'expressió incultural s'han pujat al carro en veure com els catalans no voliem més corrides, ni amb barretina ni amb montera.

Mireu si no com la banda madrilenya - de Vallecas, concretament - Ska-P feia fa més de 10 anys una crítica que era compartida per molts fins que entràrem els firmants catalans de la llei antitaurina (jo vaig firmar-la davant del Cortinglés de Plaça Catalunya, fixeu-vos si me'n recordo), iniciativa que precisament usava aquest tema com a himne:



Catalana, espanyola, mexicana, colombiana, portuguesa (on fa com 100 anys que no maten els toros, només els torejen sense banderilles ni estocs ni piques) o nord-americana (amb banderilles de velcro: els toreros reben punts segons el punt on hagi tocat, com a l'esgrima. L'animal no pateix dolor, però sí truma), la tauromàquia és una disciplina que hauria d'estar extingida. El que és fort és que a les Canàries les prohibissin el 1993 i aquí pau i després glòria, pero entrem nostaltres i "fot-li canya, que és en català" (frase creada per un ex-director de revista de manga, valencià, criticant als que muntaven bulla per l'edició de manga en la nostra llengua).

La bellíssima Plaça Monumental ja fa anys que no és rendible. Sobreviu gràcies a la programació d'actes al marge de les curses petes per a guiris que s'enfronten als antitaurins (de vegades amb violència) a l'entrada i surten vomitant i plorant (i amb l'idea de que, en efecte, Àfrica comença als Pirineus). Diuen alguns ben pensants que no ens amoïnem ni fem lleis, que s'extingirà la tauromàquia abans que ens donem compte, deixem-los gaudir, que els queden quatre dies. Però no és de rebut que una petició signada per 600.000 persones i que no farà més que beneficiar a persones riques com els majorals, els toreros o els apoderats sigui admesa a tràmit i aprovada sense dubtar i una altra, la de desnonaments, signada per més d'1.400.000 persones i que va en benefici dels pobres sigui "obsoleta" i no admesa a tràmit.

Tanmateix, les associacions antintaurines mostren molta serenitat, aquesta vegada. Potser no s'imaginesn el que m'imagino jo: que si Catalunya no compleix la llei antitaurina, els desnonaments serviran com a bon espectacle per als taurins: veure a un desesperat llançar-se des d'un setè pis i reventar contra el terra deixant anar vísceres per tot el carrer deu ser igual d'excitant que una corrida. Sempre em diverteix que es fiquin amb els animalistes que no som vegetarians: Que som hipìcrites? L'home es omnívor i depredador per naturalesa, i mata animals per aliment perquè no necessita, no per diversió i cultura.

Per últim vull promocionar el lema antitaurí irònicament creat per Jesulín de Ubrique: "Donde esté una buena corrida, que se quite el fútbol... Y los toros" .








divendres, 8 de febrer del 2013

Europa, sous i iniciatives populars

Em queixo de que les reunions de monitors d'esplai són llargues, però els caps d'Estat europeus n'han tingut una que ha durat unes 20h, per acabar decidint que s'ha de ser més auster. Avui a la tertúlia del Basté ho comentaven, i és que degut a les noves incorporacions de la Unió Europea Espanya deixarà de percebre certes quantitats i en rebrà molt menys. Això l'amic Rajoy ho veu com un èxit, ja que de moment Espanya seguirà rebent diners en comptes d'aportar-ne... quina novetat!

Vull fer un afegitó, i és que en aquestes reunions europees que veiem per la tele, el meu pare sempre diu que l'únic que té cara de pàmfil és en Rajoy.

Doncs això, a la tertúlia comentaven que Espanya diu que Catalunya es queixa perquè li toca aportar, i ara que a Espanya li tocarà aportar, es queixen. Per mi, com si Europa vol intervenir Espanya, perquè total, els diners que rep solen anar a comunitats com Andalusia, Extremadura o Castella-La Manxa. I quan a Espanya li toqui posar diners per mantenir la seva amada Europa, li seguiran donant tant de suport (interessat)?

També han sortit en Duran-Lleida i en Trias parlant de sous de polítics. Venien a dir que els polítics són corruptes perquè tenen uns sous baixos. A veure, tenint en compte les retallades que s'han fet a tot arreu, no veig que s'hagin fet fora polítics (que d'aquests sí que en sobren), segurament amb l'excusa de què han estat escollits pel poble. Maleïda la gràcia de prostituir la veu del poble.

Coses com aquesta fan que encara que trobi polítics com en Mas dignes d'admiració, m'ho pensi molt moltíssim per tornar a votar Convergència. Alerta!

El dia d'avui ve completet, perquè a part dels dos temes comentats, s'han presentat dues ILP (Iniciativa Legislativa Popular), que tal i com diu el nom són iniciatives que presenta el poble perquè se'n facin lleis, una és sobre els toros i l'altra sobre els desnonaments.

Començaré per la dels desnonaments perquè em sembla més lògica. Penso que s'hauria d'admetre a tràmit, i que els diputats haurien de votar a favor d'instaurar la dació en pagament. Seria el més esperable en un país com Déu mana, però, ai mareta... Els polítics que tenim són capaços de votar en contra fins i tot d'acceptar la ILP a tràmit. (PD: M'acabo d'assabentar que hi han votat en contra o hi han votat en contra.)

La senyora Ada Colau, que ha sortit avui a la tertúlia del Basté, ha comentat que des de la seva plataforma estan pensant en dur a terme mesures un xic menys expeditives de cara a mostrar la seva disconformitat amb els polítics que votin en contra de la ILP. Per exemple fer com si es tractessin de morosos i posar-los-hi una o dues persones que vagin recordant quin tipus de polític tenen davant.

En canvi, volen transformar en bé cultural les curses de braus. Què?

És a dir, diuen que si legislen sobre això, poden fer que a Catalunya tornem a tenir toros. Ja posats, podem aprofitar que quan vinguin aquí certs polítics es posin una cua de toro (les banyes les porten posades) i els portem a la Monumental. Llavors potser sí que ens ho passaríem bé.

I ja posats, volen portar al Constitucional la declaració de sobirania, perquè trenca amb "la indisoluble unidaz de Ejpaña". Si realment tots els espanyols fóssim sobirans, no ens caldria monarquia, i seriem lliures per fer fora a la xusma política que se'ns ha enganxat com una miserable sangonera.

I de moment paro, que si no em sortirà espuma per la boca. Espanya, atura't que vull baixar!

dijous, 7 de febrer del 2013

No és una mera cimera

Avui (o ahir, segons com ens ho mirem) tenia lloc la cimera que va proposar el President Mas amb tota la colla pessigolla, per veure què poden fer contra la corrupció. En moltes de les tertúlies i xerrades que he vist per la televisió o escoltat per la ràdio últimament coincidien en que si les lleis que ja hi ha actualment es complissin en la seva totalitat, no s'haurien de fer pantomimes d'aquesta mena. Cosa que, d'altra banda, queda molt bé de cara a fer-se fotos i omplir-se la boca de bones paraules.

La gent del carrer, i mai tan ben dit, amb la quantitat de desnonaments que hi ha, no volem sentir paraules dolces ni fotos perfectament enquadrades, per a això ja existeixen Twitter i Instagram. La gent del carrer volem la veritat, i volem fets. Si cal que els polítics dimiteixin quan són imputats, si és el que la gent vol, doncs s'ha de fer. No pot ser que per a unes coses es digui que el poble és sobirà i que té dret a decidir, i per a altres coses la veu de la gent no tingui, redundantment, ni veu, ni vot.

El poble ha parlat, i vol que un polític plegui només que l'ombra de la sospita plani per sobre seu. Estem escarmentats, ja ha passat massa vegades que no podem treure un polític de la poltrona ni amb aiguarràs, ni amb aigua règia. O ara em diran que les amb les llistes amb 80 candidats no n'hi ha prou per cobrir els llocs que vagin quedant lliures...

Després, també ha parlat el senyor Navarro, i diu que si els polítics formen part del problema, també han de formar part de la solució. No senyor. La dita ho diu ben clar, "si no ets part de la solució, ets part del problema". No siguem com el gat de Schrödinger, que estava en dos estats alhora. Acceptem que una cimera de polítics parlant de corrupció no és la millor imatge que ens podem endur.

D'altra banda, Bárcenas declara com a imputat i Urdangarín recorre l'aval de 8 milions d'euros en considerar que és massa car. Rajoy segueix desaparegut, igual que Rubalcaba. Senyores i senyors, si cal votar Izquierda Unida a les properes eleccions, es vota, i si no, hi ha un munt de partits minoritaris que estaran encantats de reformar el sistema polític si tenen l'oportunitat d'entrar al Congrés. Ja que tenim el dret de votar, exercim-lo.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Marioneta Rajoy ataca de nou

En Mariano Rajoy està de visita per terres germàniques, on hi tindrà lloc una cimera que comptarà amb ell mateix i la cancellera Angela Merkel, entre d'altres personalitats destacables.

Abans de marxar va donar una "roda de premsa" als periodistes, que, literalment va deixar més preguntes que les que va resoldre, més que res perquè no va resoldre cap dubte; no va deixar fer cap pregunta als periodistes. Va deixar anar un discurs enllaunat, d'aquells que solen ser prudents. Prudents i sobretot, ambigus. Negues tot, i no negues res, afirmes tot, i no afirmes res.

De tant ambigu, ja al país dels frankfurts, va dir que totes les informacions que havien aparegut referent a ell en els mitjans eren mentida "excepte algunes coses". És a dir, tothom del partit anava dient que TOT era mentida, i que si querelles per aquí i difamacions per allà, i surt en Rajoy i diu que "algunes coses no són mentida". Segur que la Merkel s'estava partint la caixa toràcica del riure que li deuria provocar, però tot i així va dir que hi confiava. El que s'ha de fer per mantenir els nivells de la prima de risc. Us imagineu que la Merkel hagués dit que no confiava en en Rajoy? L'ÍBEX 35 hagués quedat a nivells subterranis.

De totes formes, hi ha diferències més que destacables entre polítics fent declaracions. D'entrada, algú del PP o del PSOE té la credibilitat minvada, l'increïble cas de la credibilitat minvant. Com més anem pujant en les esferes d'aquests partits menys credibilitat tenen. Per exemple, el mateix Rajoy ha gastat tota la seva credibilitat, ningú, o molt poca gent es creu el que diu. I els ministres també tenen poca credibilitat, per exemple Ana Pastor, José Ignacio Wert i Cristóbal Montoro tenen un nivell de credibilitat similar a Rajoy. En De Guindos podria tenir més credibilitat, però dues paraules l'hi desgasten: Leman&Brothers.

Després de tot això, les enquestes arriben a restar-li fins a 50 diputats al Partit Popular, clar que amb la poca ombra que li fa el PSOE a hores d'ara, el segueixo veient com a favorit en una pròximes eleccions. I escolto comentaris de gent que diu que possiblement no vagi a votar en els propers comicis, però això ja és una altre tema.

La fi d'Intereconomia; l'inici de quelcom pitjor

Ahhhh, que bé, el brauet aviat desapareixerà de la graella. Deu diners a tot cristo. La cadena fundada pel navarrès-català Julio Ariza, ex-membre del nostre Parlament (pel PP, és clar) que abandonà la nau dient que ell desitjava crear una plataforma de comunicació conservadora  independent, i no una màquina de propaganda ultra (crec que era una excusa perquè ja li veia les orelles al llop) es va enfonsant lenta però implacablement. La meitat de programació de la cadena ja està en mans del Canal Català de Núria Codina, que pràcticament ha devorat el monstre (per a convertir-se en un altre)? Total, Intereconomía s'ha convertit d'alguna manera en una semifilial d'un canal que durant anys va pertànyer al diari Avui. Un final humiliant.

PERÒ, vigilem: el pitjor de la cadena ha passat a 13 TV, la televisió de la Conferència Episcopal, o, el que és el mateix, la germana petita de la COPE, o el que també és el mateix, que gràcies a l'ultracatolicisme d'aquest Estat en principi laic, tots estem pagant El cascabel del gato. El pitjor programa de la pitjor mena de televisió d'Europa s'ha endut el gat a l'aigua,just quan, paradoxalment, la COPE s'estava mostrant més moderada que mai, amb un cap d'informatius, el denostat Ernesto Sáenz de Buruaga que vol "convertir la COPE en una ràdio espanyola i conservadora però oberta a totes les ideologies, inclòs el sobiranisme" i que, amb la boca petita, volia acabar amb la nefasta herència de Federico Jiménez Losantos (de qui recordem que estava tan ben agafat a la mamella que es va requerir la intervenció de Benet XVI en persona per a el seu definitiu comiat). 13 TV és ara un veritable perill per a la convivència, ja que no tan sols la pagarem tots, de manera "extraoficial" és clar, sino que menjarà el coco a moltes ments ben pensants que la seguien per veure missa i repic. Els molt fidels són gent fàcil de manipular.

Per tant, des d'aquesta bitàcola volem avisar els enemics del brauet blau: Compte! El 13 i el groc no són bons auspicis!

dilluns, 4 de febrer del 2013

Paco Marhuenda té dos Jaguars

He estat gairebé una setmana fotut de l'estómac, no sé si amb grip intestinal o bé amb empatx, em decanto per la primera cosa. Avui per fi he sortit de casa, tot i que encara tinc certa recança, lleugeres molèsties. Avui el tema de la tertúlia de Can Basté tornava a ser el cas Bárcenas, així que durant el trajecte amb bus no hi he parat gaire atenció, però en arribar a la ciutat de Barcelona, com que caminar llegint no és gaire recomanable, hi he prestat més atenció.

Total, que gairebé al final de la tertúlia, Paco Marhuenda ha confessat que té dos Jaguars, tot i que també ha admès que són de segona mà. Primera o segona mà, la qüestió és que entre 18.000 i 30.000 euros, són molt euros. Amb això ha vingut a dir que Ana Mato, o el seu ex-marit, o qui sigui que fos, ve a ser com menys culpable de posseir un Jaguar només perquè ell se'l pot permetre, mentre hi ha un munt d'aturats que amb aquestes quantitats farien autèntics miracles... i cada dia que passa n'hi ha més (d'aturats), com mostraven avui les dades d'atur del mes de Gener que s'han comentat.

Després tenim al Rajoy fent "rodes de premsa" en la que els periodistes són mers espectadors. He sentit a dir que Rajoy està en el seu dret de no acceptar preguntes, ja que la senyora Sáenz de Santamaría i la senyora De Cospedal ja en van contestar moltes l'altre dia. Ja sé que això de que els altres consultin i facin preguntes no va molt amb ell i els seus amics de la meseta (aspecte, d'altra banda, que ha aconseguit, de forma sorprenent reunir PP i PSOE), però crec fermament i sincerament que un dels senyors amb més poder d'Espanya (després de Botín, Fainé i Rato (i pel que sembla ara, Bárcenas)) i que a més ha estat votat pel poble, té el deure i l'obligació de respondre SEMPRE. Que crec que per fer això cobra cada mes, i una no gens menyspreable suma.

Les coses també estan mogudetes per Catalunya, entre en Crespo i ara, la finta d'imputació de l'Oriol Pujol, deuen tenir en Mas amb prou maldecaps. Sembla que la meseta ens vol atacar per on més mal fa: ens volen treure el Polònia. Primer ho van intentar amb en Mas, després ho van intentar amb en Duran-Lleida, i ara van a per l'Oriol Pujol. Qui serà el següent...? En Harvy? Els extraterrestres?