dimecres, 17 d’abril de 2013

Postals mesetàries, primera part

Aquesta ha estat una setmana "horribilis" per al Partit Popular.

Bé, no han fet més que el que fan habitualment, però aquesta setmana se'ls ha ajuntat tot, i com l'alcohol, hi ha coses que millor no barrejar-les.

Als ja habituals càntics de brots verds, que al final acabarem pensant que els brots verds surten de les herbetes que es deuen prendre per dir el que diuen amb la insistència amb què ho diuen, al final acabaré per pensar que Visions i Cants no era obra de Maragall. Doncs això, als habituals càntics s'hi ha sumat la ja habitual comparació de qualsevol cosa amb el nazisme.

Habitualment ens tracten als catalans de nazis, però aquest cop els nazis són els de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). Només perquè fan el que el poble fa, que és reclamar als polítics que actuïn. Però vaja, no hi ha més sord que el qui no vol escoltar. I els mitjans ja s'encarreguen de que sembli que els manifestants entren a les cases, malgrat tractar-se d'un moviment pacífic. Últimament sembla que és més rellevant allò que podria ser noticia en comptes del que realment és noticia. Valors i preferències...

Després tenim la dosi de lleis estúpides, com la nova llei de l'avortament. Bé, això de nova és relatiu, perquè és com retrocedir en el temps. Tots els avanços socials que s'han aconseguit passen per la màquina del temps fins arribar a les fotografies en tons sèpia, o en blanc i negre. Ja sé que està malament desitjar el mal aliè, però que els donessin una pallissa de tant en tant perquè se sentissin indefensos, de tant en tant, podria ser una manera de fer-los pensar.

Seguidament arriba la frase fetitxe o "catchphrase", que és que els joves "no emigren, sinó que tenen mobilitat exterior". Com quan a la suspensió de pagaments se li va dir "concurs de creditors", o a les pasteres se'ls va passar a dir "cayucos". Òbviament això de la majoria absoluta inhibeix el sentit del ridícul, o això sembla.

Finalment, l'actor, o ex-actor o el que sigui Toni Cantó, des de que està a UPyD, que es podria dir U a seques, perquè el que és progrés i democràcia, més aviat poc, sembla que els aires no li senten gaire bé. De tant en tant té l'irrefrenable vici de dir barbaritats. Aquest cop venia a comparar la immersió lingüística amb la pederàstia o alguna barbaritat d'aquestes, que realment no he aprofundit, no sigui que se m'enganxi alguna cosa rara o les neurones se'm casquin.

El pitjor és que no contents amb deixar anar aquestes perles, després desmenteixen haver-ho dit o, millor encara, declaren que se'ls ha malinterpretat i que no volien dir allò. La qual cosa em porta a pensar dues coses: 1. Tenen una memòria a molt curt termini, o 2. No pensen en el que diuen. O potser es pensen que Franco encara és viu i que encara hi ha censura i manipulació descarada. Les hemeroteques fan molt de mal. I les videoteques, encara més.

Per cert, avui he tastat la cervesa Moritz. No és dolenta però hi ha cerveses millors.

1 comentari:

  1. S'han petat els terroristes de Boston. Eren txetxens. Diuen que ha estat un matí de pel·lícula. S'hauran de veure els reportatges.

    ResponElimina