divendres, 19 d’abril del 2013

Els fills de la Terra: L'origen del Capitán Pluralidad


En Borja Díez de Pomar y Muñoz-Fernández del Carpio sempre estudià als millors col·legis privats en llengua castellana de la ciutat de Barcelona. Tot i que les seves notes en català eren òptimes, es negava a usar-lo per defecte, ja que els seus pares li havien ensenyat a ser tot un cavaller casetllà, com denotava el seu arbre geneaològic firmat per nobles hidalgos, conqueridors de les Amèriques, lloctinents del General Pavía, ministres de la Casa del Rei i alts càrrecs de la Falange que van fer un gir democràtic i es dedicaren a desmuntar el franquisme des de dins, ja que no obeïa els principis del moviment.
Però arribà la crisi, i el negoci inmobiliari de son pare acabà amb la seva fortuna i amb ell. Es va penjar d’un arbre a la seva finca de Santa Pola, que anava a ser expropiada. La seva mare i ell es van haver de buscar la vida, i es trslladaren a Sants. En Borja començà a anar a l’escola pública, on va conèixer els seus amics Ximena i Banito. Tanmateix li molestaven dues coses: la ferum a inmigració i el profe de mates fent clase en català. El seu orgull de clase estaba essent mancillado. Había que salvar esa situación, así que le denunció el hecho a su señora madre y ésta llevó al Tribunal Supremo el nefando hecho. Pero aunque el Tribunal dictó sentencia en su favor, esos catalanes (ella había nacido en Cataluña y le gustaba el carácter catalán, pero estaba harta de ese tufillo regionalista y paleto que impedía a la laboriosa región abrirse a España y a Europa).
Una noche, Borja soñó. Soñó que se le aparecía Don Laureano López-Rodó. Y éste le dijo: “La media ponderada de la socioapoyatura planificorde señala que Cataluña necesita, los catalanes necesitamos, un grupo transversal de héroes que saquen a la región del atolladero económico en el que se encuentra, del que es culpable el falaz nacionalismo. Sin embargo, debemos hacer frente común, ahora. Por lo cual te concedo plenos poderes para ser el representante de la Cataluña plural en ese grupo. Te entrego este escudo que perteneció a Don Pelayo, renovado por el poder de la Voluntad de la Nación, ente que constituye. Te permitirá protegerte de tus enemigos – y de tus compañeros separatistas. Recuerda tres cosas, hijo mío: España es y será una unidad de destino en lo universal; Bertín Osborne es el mayor ejemplo de la España que queremos y els catalans estem ben carregats de punyetes, que diría Josep Pla. Espero que estiguis preparat i sigus ferm en les tevés conviccions. Visca Barcelona! Visca Espanya!”
Quan es va despertar, en Borja tenia un escut i una armadura vermells i grocs. Sobre el seu pit, l’escut Constitucional al costat del de la Diputació de Barcelona. Pluralime per davant de tot, sí senyor! En Borja havia de córrer. S’ho diría a la Ximena i al Banito… 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada