Cas Método 3, Cas Bárcenas, Cas ITV, Cas Nóos, Cas Manga, Cas Pokémon, Cas Campeón, Cas Palau, Cas Pallerols... Hi va haver una època no fa gaire en que com a mínim tres d'aquests casos inundaven les primeres planes dels diaris i dels informatius, això el dia en què menys. Altres dies l'impremta estava exquisida i feia un pòquer o un repòquer de casos.
De sobte sembla que la corrupció s'hagi deixat de donar a tot arreu de la pell de brau, sota aquella falsa percepció de que el que no apareix a les notícies no és digne de menció, o directament no existeix, encara que ens enganyem i no ho vulguem creure. Bé, ara amb la imputació de la infanta Cristina, sembla que se li ha seguit donant volada al cas Nóos per motius obvis.
Però, què se n'ha fet de la resta de casos que semblaven fer creure que el món s'anava a acabar de tanta corrupció com hi havia? O pitjor encara, on són tots aquells periodistes dignes de Pulitzer, que d'uns paperots de dubtosa procedència en fan una setmana de portades, i encara els queda material per fer-ne un suplement? Sí, aquells mateixos que segons per quina banda plou la merda són incapaços de veure-la encara que la tinguin davant i l'ensumin amb tota la seva esplendor.
Suposo que ara el que convé és donar volada a les activitats de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Els famosos "escraches" o escarnis, que sembla que donen força rèdit, i que cal posar en el punt de mira, la diana mediàtica, el prisma de veure-ho com a una cosa violenta, vergonyant. Hi ha qui ho ha arribat a comparar amb el nazisme.
Quina mania de comparar-ho tot amb el nazisme. Que un poble vulgui votar democràticament és comparable amb el nazisme. Que una llengua minoritària es vulgui protegir d'alguna manera respecte d'una altra de majoritària és comparable amb el nazisme. Que la gent humil i treballadora (per desgràcia, més la primera cosa que la segona) reclami els seus drets és comparable amb el nazisme.
Ara bé, que hi ha una elit que fa i desfà a voluntat no és comparable amb el nazisme. Que els mitjans (privats i públics) informen de forma excessivament parcial i interessada en favor de l'elit del punt anterior, al més pur estil Goebbels, no és comparable amb el nazisme. I assenyalar i marcar de per vida a aquelles persones afectades per la hipoteca, al més pur estil nazi amb els jueus, no és comparable amb el nazisme. Com se'n deia d'allò...? demagògia?
Com sempre, sembla que s'allarguin les notícies per evitar parlar del que realment importa, com per exemple que un president de govern, una persona pública que ha de donar explicacions als seus votants, parli a través d'una pantalla, o que hagi mentit descaradament i impune respecte del seu programa electoral, o que els seus ministres es treguin mesures inútils de la màniga. I malgrat tot, aquesta calma sembla indicativa de què alguna cosa està a punt de canviar.
Mentrestant, si sou a Holanda no mengeu mandonguilles, que sembla que han passat de la carn de cavall a la carn de gat i gos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada