Esclatava fa pocs dies un cas a Lloret que la premsa, i tota la maquinària mediàtica, relacionava, sense tenir-ne gaire idea amb la màfia russa. Poc se n'ha sabut, cosa totalment normal quan el cas està encara en mans del jutge, però de moment han engarjolat el tal Petrov sense fiança.
Això sí, certs sectors del periodisme i de la política no han trigat a associar màfia amb el senyor Crespo, amb Convergència i amb Artur Mas. Per exemple, certa política de dretes no ha trigat en demanar dimissions a tort i a dret quan a casa seva hi té un bon embolic muntat, amb tot això del Bárcenas. I dic casa seva, perquè ella mateixa admet sentir-se tant espanyola...
Mentrestant, a la meseta veuen brots verds per totes bandes, com si això hagués de tranquil·litzar el personal. Després de tantes mentides es creuen que ens podran fer veure la vida de color rosa només perquè ho diguin davant la càmera. Només cal escoltar una tertúlia d'en Xavier Sala-Martín o en Gonzalo Bernardos per saber per on ens atacaran la propera vegada.
Si poguessin, amb el permís dels mitjans de comunicació, ens farien creure que que el que ha dit Olli Rehn són afalacs cap el govern i les seves mesures econòmiques, aprofitant l'alta incultura en la llengua de Shakespeare d'aquest país.
A mi, parlant de corrupció, m'inquieta especialment un nom: Albert Rivera. Un dia anuncia la intenció front comú contra els partits sobiranistes en plan Cid Cabreador i el dia següent (literal) anuncia que proposarà una aliança entre TOTS els partits per a acabar amb la corrupció. Seré redundant: el dia anterior s'havia encarat de manera molt agressiva - a nivell de discurs, és clar - a la majoria sobiranista.
ResponEliminaAquest home ha llegit massa Maquiavel i massa Hegel, i ja se sap que un bon filòsof sol equivaldre a un tirà quan es fica directament en política.