S'han fet últimament moltes bromes que contenen la paraula "SOBRE", i tot a causa del cas Bárcenas, que afecta part del Partit Popular. Com deveu saber, el tal Bárcenas repartia sobres entre els seus amics i coneguts de partit, que contenien quantitats gens menyspreables de diners, com a sobresou. En principi la justícia encara ho està investigant, i per tant el que es pugui dir sobre l'origen dels diners, la legalitat i totes aquestes coses, és presumptament.
El que sí que es pot dir és que Newton ho va deixar clar en el principi d'acció-reacció, o el que en aquest cas aplica, el principi universal de la justícia kàrmica. I és que se'n van guardar ben bé prou els polítics del PP quan els seus amiguets d'El Mundo van inventar/manipular tot allò dels comptes a Suïssa del President Mas. Ara que s'han girat les tornes i els d'El Mundo els apunten a ells, víctimes de l'hemeroteca, m'hi jugo el que vulgueu que no els deu fer gens de gràcia. A mi me'n fa, sempre i quan no penso en els 22 milions que, presumptament, en Bárcenas va desviar. Perquè això és molta pasta.
Però amb la justícia de pa sucat amb oli que hi ha en aquest país, 22 milions no es considera ni furt, ni robatori. Més aviat és un passi perquè alguna agència caça-talents l'enviï de pet cap a alguna gran empresa on farà d'assessor, cobrant una pasta gansa, més els milionets que ja deuen estar en lloc segur. És una pena que amb tots aquests robatoris amb força que hi ha per la costa de Girona, aquests lladres no vagin a casa dels polítics que desvien diners, que allà sí que es farien d'or, en comptes d'anar a casa de gent gran i indefensa. Al cap i a la fi... "quien roba a un ladrón, tiene cien años de perdón".
En fi, que tenim polítics podrits que mengen iogurts caducats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada