Sí, senyores i senyors.
El PSC finalment, en una votació al Congrés, ha votat l'opció contrària a la que ho ha fet el PSOE. Hi havia qui ho esperava amb candeletes. Com que el tema en qüestió tenia a veure amb el dret a decidir, molts catalans han aplaudit aquesta valentia.
No diré que no han estat valents, tot i així, vist des del prisma del dubte, pot tractar-se d'una estratègia electoral a llarg termini per mirar d'aturar la sagnia de vots i la caiguda en picat. Malgrat tot, cal ser molt malpensat.
La fita, però, ha quedat tacada per la senyora Chacón, aquella que demanava vots per a ZP i gairebé s'ha enfrentat a Rubalcaba. És probable que aleshores ja volgués presidir el PSOE i va voler que ZP fos el seu oponent perquè seria molt fàcil fer-lo caure.
La senyora Chacón va abandonar l'hemicicle durant la recent votació, de manera que no va votar ni a favor ni en contra, i per tant va trencar la disciplina de vot del PSC i del PSOE, tot d'una tacada (he d'admetre que no crec en la disciplina de vot). Quan ve per aquí, pel cinturó roig, però, és més catalanista que els catalanistes catalanistes, i tanmateix, és creuar la frontera i podria ben bé passar per diputada del PP o fins i tot de UPyD. Però ara ja no podrà enganyar més a ningú. S'ha desemmascarat. Desencadenat. Ara ningú la podrà aturar en la seva cursa per presidir el PSOE... si Rubalcaba i els barons socialistes li ho permeten.
Com a mínim ja se n'ha guardat ben bé prou de tapar les seves declaracions del debat electoral de 2008, quan era candidata pel PSC al Congrés, ruixant-ho tot últimament amb grans dosis d'anticatalanisme.
dimecres, 27 de febrer del 2013
dilluns, 25 de febrer del 2013
Carn de canó, carn de cavall
Vénen mals temps per tothom. Des de fa poc, s'ha descobert que certs productes càrnics contenen una quantitat gens menyspreable de carn de cavall. El fet no és que portin una carn no apta per al consum, però ho presenten com a 100% carn de vedella i les traces no són traces. Per tant, més que perill per al consum, es recorre a la publicitat enganyosa o estafa.
Estafa, corrupció, espionatge. Malgrat el tema anterior tractava de carn, el tall de veritat és el que ens porta la més que coneguda agència de detectius i altres, Método 3. Ara és el becari el que pringa, cosa que tampoc és d'estranyar, ha estat tocar la senyora Sánchez-Camacho i el pobre ha passat de testimoni a imputat.
Arrel d'això els mitjans i els polítics ho estan transformant en una batalla Espanya-Catalunya, doncs es veu que s'intenta bandejar la feina dels Mossos d'Esquadra en favor de la Policía Nacional. I els detectius, que no són beneits, van engegant el ventilador de merda, per empastifar i embrutar tutti quanti. I ja se sap, que la merda fa pudor...
He arribat a sentir que Guardiola havia contractat els serveis de Método 3 per assabentar-se de que en Gerard Piqué se saltava la disciplina d'equip, i que va ser llavors quan va conèixer la Shakira.
El meu pare em deia l'altre dia que amb tot això dels casos d'espionatge, que es veu que fins i tot les CUP hi havien acudit, si no tens com a mínim un cas d'espionatge darrere teu no ets ningú. Per tant, espero que algún espia vagi seguint aquest bloc, a veure si tenim la sort de sortir als mitjans i més gent s'anima a comentar.
Estafa, corrupció, espionatge. Malgrat el tema anterior tractava de carn, el tall de veritat és el que ens porta la més que coneguda agència de detectius i altres, Método 3. Ara és el becari el que pringa, cosa que tampoc és d'estranyar, ha estat tocar la senyora Sánchez-Camacho i el pobre ha passat de testimoni a imputat.
Arrel d'això els mitjans i els polítics ho estan transformant en una batalla Espanya-Catalunya, doncs es veu que s'intenta bandejar la feina dels Mossos d'Esquadra en favor de la Policía Nacional. I els detectius, que no són beneits, van engegant el ventilador de merda, per empastifar i embrutar tutti quanti. I ja se sap, que la merda fa pudor...
He arribat a sentir que Guardiola havia contractat els serveis de Método 3 per assabentar-se de que en Gerard Piqué se saltava la disciplina d'equip, i que va ser llavors quan va conèixer la Shakira.
El meu pare em deia l'altre dia que amb tot això dels casos d'espionatge, que es veu que fins i tot les CUP hi havien acudit, si no tens com a mínim un cas d'espionatge darrere teu no ets ningú. Per tant, espero que algún espia vagi seguint aquest bloc, a veure si tenim la sort de sortir als mitjans i més gent s'anima a comentar.
divendres, 22 de febrer del 2013
Cas Pokémon... què serà el següent?
Enmig de la corrua de casos de corrupció que surten als mitjans, n'hi ha un que destaca pel seu nom: Cas Pokémon. No recordo ni de què va, ni de què ve, però sobta que algú que se suposa seriós com pot ser un jutge, posi un nom com aquest.
No per res en concret, doncs he passat hores i hores davant de la Game Boy Color, la Game Boy Advance i la Nintendo DS jugant a gairebé tots els jocs d'aquesta franquícia (de moment els Black&White i els Black2&White2 els deixo de banda). Tanmateix, cada cop que sento "Cas Pokémon" per la televisió em vénen al cap un munt de melodies en 8 bits, mapes i events, combats i estratègies. Per tant, reitero que el nom no és seriós.
I tampoc recordo si era aquest cas o el Cas Manga (un altre nom curiós) que esquitxava un militant d'Esquerra. M'alegra saber que aquest senyor ha dimitit tant bon punt era afectat pel cas, això vol dir que encara hi ha esperança per a la política. N'hi ha d'altres que s'aferren tant al càrrec que quan deixen la poltrona està plena de marques d'ungles i el terra ratllat...
Mentrestant, el senyor Pere Nevarro es dedica a demanar l'abdicació del rei. No és que jo estigui en contra del rei ni del senyor Navarro. Jo també penso que ja va sent hora de deixar pas a les noves generacions, que quan van dir "atado y bien atado" no volien dir "atado al cargo", precisament, però el moment que va triar el socialista per fer aquest discurs no va ser l'indicat.
D'altra banda, en el moment que es demanava l'abdicació del rei també s'estava produïnt el debat definitiu, el debat de l'estat de la nació. I què volen que els digui, doncs l'estat està malament. I polítics de la talla de Rajoy o Rubalcaba no ajuden a que millori.
En fi, que si els jutges volen noms estrambòtics o exòtics per a nous casos poden provar amb noms d'instruments, com Cas Ukelele o Cas Didgeridoo; noms de distribucions de Linux, com Cas Ubuntu, Cas Fedora o Cas Crunchbang; noms de les ciutats lliures de A Song of Ice and Fire, com Braavos, Myr o Lys. Les possibilitats són infinites, què serà el següent?
No per res en concret, doncs he passat hores i hores davant de la Game Boy Color, la Game Boy Advance i la Nintendo DS jugant a gairebé tots els jocs d'aquesta franquícia (de moment els Black&White i els Black2&White2 els deixo de banda). Tanmateix, cada cop que sento "Cas Pokémon" per la televisió em vénen al cap un munt de melodies en 8 bits, mapes i events, combats i estratègies. Per tant, reitero que el nom no és seriós.
I tampoc recordo si era aquest cas o el Cas Manga (un altre nom curiós) que esquitxava un militant d'Esquerra. M'alegra saber que aquest senyor ha dimitit tant bon punt era afectat pel cas, això vol dir que encara hi ha esperança per a la política. N'hi ha d'altres que s'aferren tant al càrrec que quan deixen la poltrona està plena de marques d'ungles i el terra ratllat...
Mentrestant, el senyor Pere Nevarro es dedica a demanar l'abdicació del rei. No és que jo estigui en contra del rei ni del senyor Navarro. Jo també penso que ja va sent hora de deixar pas a les noves generacions, que quan van dir "atado y bien atado" no volien dir "atado al cargo", precisament, però el moment que va triar el socialista per fer aquest discurs no va ser l'indicat.
D'altra banda, en el moment que es demanava l'abdicació del rei també s'estava produïnt el debat definitiu, el debat de l'estat de la nació. I què volen que els digui, doncs l'estat està malament. I polítics de la talla de Rajoy o Rubalcaba no ajuden a que millori.
En fi, que si els jutges volen noms estrambòtics o exòtics per a nous casos poden provar amb noms d'instruments, com Cas Ukelele o Cas Didgeridoo; noms de distribucions de Linux, com Cas Ubuntu, Cas Fedora o Cas Crunchbang; noms de les ciutats lliures de A Song of Ice and Fire, com Braavos, Myr o Lys. Les possibilitats són infinites, què serà el següent?
dijous, 21 de febrer del 2013
Informe Pere Navarro segons Jaime Peñafiel
Clar i simple: A partir d'ara, cada cop que Pere Navarro obri la boca, la seva amiga imaginària Flutterbitch esclafarà un orfanat de nens espanyols, monàrquics i cristians, apostòlics i romans mentre crida "Juanca! Juanca! JUAAAAAANCAAAAAA...".
Com més gran es fa l'ego de Pere Navarro, més creix Flutterbitch i més mala llet gasta. Penseu en el futur de la Monarquia i en els capellans sense víctimes propiciatòries!
L'informe acaba aquí, ja que Peñafiel ha estat esclafat per una misteriosa tifa gegant que ha sortit del no-res. Fot una olor a cavall que tira d'esquena. Els pagesos dels voltant de Madrid trindran adob per 5 anys, informa un portaveu del Gobierno de la Comunidad de Madrid (sempre que paguin els impostos per ús d'ens miraculosos, segons contempla el decret 13/2013, del 30 de febrer. Encara no s'ha aprovat, pero ja s'encarregaran de fer-lo complir ja!
Des de la Casa Real diuen que el Rei està encantat de sumar un altre trofeu de caça i... Última hora: El Rei ha demanat disculpes per dir que està encantat de sumar un altre trofeu de caça.
[Acudit plagiat dels Monty Python, ho reconeixo]
Com més gran es fa l'ego de Pere Navarro, més creix Flutterbitch i més mala llet gasta. Penseu en el futur de la Monarquia i en els capellans sense víctimes propiciatòries!
L'informe acaba aquí, ja que Peñafiel ha estat esclafat per una misteriosa tifa gegant que ha sortit del no-res. Fot una olor a cavall que tira d'esquena. Els pagesos dels voltant de Madrid trindran adob per 5 anys, informa un portaveu del Gobierno de la Comunidad de Madrid (sempre que paguin els impostos per ús d'ens miraculosos, segons contempla el decret 13/2013, del 30 de febrer. Encara no s'ha aprovat, pero ja s'encarregaran de fer-lo complir ja!
Des de la Casa Real diuen que el Rei està encantat de sumar un altre trofeu de caça i... Última hora: El Rei ha demanat disculpes per dir que està encantat de sumar un altre trofeu de caça.
[Acudit plagiat dels Monty Python, ho reconeixo]
dimarts, 19 de febrer del 2013
A les ballestes!
De vegades les persones et sorprenen. Unes vegades per bé, i d'altres per mal. Salva Ballesta m'ha resultat una de les segones.
Es veu que havia de passar a formar part de la disciplina dels de Vigo com a segon entrenador d'Abel Resino, però l'afició ha exercit prou pressió com per evitar la seva incorporació, el motiu? Bé, buscant pel Twitter rescato algunes declaracions seves.
- "Le tengo mas respeto a una caca de perro que a Oleguer."
- "Nacieron en España así que son Españoles le pesa a quien le pese." [respecte dels bascos i catalans]
- "No hemos perdido el partido de Liga porque jugábamos contra un equipo extranjero." [Racing - Barcelona, 2000]
- "Me gustaría conocer a Tejero."
Els mitjans no han trigat a fer-se ressò, vestint-ho tot de rojigualda. Com sempre que parlem de la meseta, les víctimes passen a ser botxins, i els culpables són redimits. No m'estranyaria que acabessin sortint els de sempre i acabés el cas al Constitucional.
Òbviament no sóc gens objectiu en el meu punt de vista, però trobo bé que s'hagi vetat l'entrada a un personatge com aquest en un club de futbol. De la mateixa manera que algú amb dos dits de front no contractaria algú que ja sap que resultarà conflictiu, no veig quin mal hi ha a prevenir abans de curar. Al cap i a la fi, si seguís fent declaracions com aquestes estaria representant el club, i no crec que al Celta li faci massa gràcia que se'l relacioni amb el pollo. Vaja, a mi no me'n faria.
Crec que l'època d'auge de l'"España grande y libre" ja va passar a millor vida, quan el Generalísimo va deixar el món terrenal. Per desgràcia sembla que la idea en sí no acaba de desaparèixer. Una cosa és ser espanyol, cosa que respecto fins a cert punt, i l'altra és ser anti-demòcrata, cosa que no respecto.
D'altra banda i canviant de tema, la coneguda empresa de detectius privats segueix fent un "diegotorres", és a dir, va enviant material comprometedor i fent declaracions desafortunades amb compta-gotes però de forma constant i va esquitxant més i més gent i arrossegant-la amb ella.
Ara sembla que la senyora Sánchez-Camacho podria haver sabut el que es feia amb la gravadora. Sé que l'he criticat molt i molt durament, però no la veig capaç de fer una cosa així, i si es querella, com va dir que faria, té tot el meu suport.
Hi ha qui relaciona aquesta empresa amb el CNI, però en qualsevol cas trobo més encertada la comparació que fa el Basté amb Mortadelo i Filemón, agents de la TIA.
Es veu que havia de passar a formar part de la disciplina dels de Vigo com a segon entrenador d'Abel Resino, però l'afició ha exercit prou pressió com per evitar la seva incorporació, el motiu? Bé, buscant pel Twitter rescato algunes declaracions seves.
- "Le tengo mas respeto a una caca de perro que a Oleguer."
- "Nacieron en España así que son Españoles le pesa a quien le pese." [respecte dels bascos i catalans]
- "No hemos perdido el partido de Liga porque jugábamos contra un equipo extranjero." [Racing - Barcelona, 2000]
- "Me gustaría conocer a Tejero."
Els mitjans no han trigat a fer-se ressò, vestint-ho tot de rojigualda. Com sempre que parlem de la meseta, les víctimes passen a ser botxins, i els culpables són redimits. No m'estranyaria que acabessin sortint els de sempre i acabés el cas al Constitucional.
Òbviament no sóc gens objectiu en el meu punt de vista, però trobo bé que s'hagi vetat l'entrada a un personatge com aquest en un club de futbol. De la mateixa manera que algú amb dos dits de front no contractaria algú que ja sap que resultarà conflictiu, no veig quin mal hi ha a prevenir abans de curar. Al cap i a la fi, si seguís fent declaracions com aquestes estaria representant el club, i no crec que al Celta li faci massa gràcia que se'l relacioni amb el pollo. Vaja, a mi no me'n faria.
Crec que l'època d'auge de l'"España grande y libre" ja va passar a millor vida, quan el Generalísimo va deixar el món terrenal. Per desgràcia sembla que la idea en sí no acaba de desaparèixer. Una cosa és ser espanyol, cosa que respecto fins a cert punt, i l'altra és ser anti-demòcrata, cosa que no respecto.
D'altra banda i canviant de tema, la coneguda empresa de detectius privats segueix fent un "diegotorres", és a dir, va enviant material comprometedor i fent declaracions desafortunades amb compta-gotes però de forma constant i va esquitxant més i més gent i arrossegant-la amb ella.
Ara sembla que la senyora Sánchez-Camacho podria haver sabut el que es feia amb la gravadora. Sé que l'he criticat molt i molt durament, però no la veig capaç de fer una cosa així, i si es querella, com va dir que faria, té tot el meu suport.
Hi ha qui relaciona aquesta empresa amb el CNI, però en qualsevol cas trobo més encertada la comparació que fa el Basté amb Mortadelo i Filemón, agents de la TIA.
dilluns, 18 de febrer del 2013
Posant-nos al dia
Aquest cap de setmana he estat força ocupat i no he pogut actualitzar amb la freqüència que hauria volgut. La setmana passada, o l'altra, no ho recordo bé, es va destapar el cas d'espionatge entre membres de partits polítics.
El dissabte de matinada vaig passar pel costat del restaurant "La Camarga", i de fet em vaig sorprendre de trobar-me amb el restaurant, ja que era tard i jo havia de tornar a casa. Òbviament, en passar davant em va venir al cap tot el que s'ha dit tant al TN com a 8 al dia i a les diverses tertúlies d'el Món a RAC1, que per cert, el Basté i el seu equip faran el programa de divendres des d'Andorra, on en Jordi Pujol jr. va anar a portar sacs amb diners.
També el tal Diego Torres, ex-soci d'Iñaki Urdangarín, ha seguit amb el seu filtratge d'e-mails que esquitxen i empaperen a gran part de la família reial.
No tot són embolics i males notícies. He aprofitat que se'm va espatllar un llapis USB per anar a comprar-ne dos un dels quals el faré servir per contenir el sistema operatiu Ubuntu de Linux. Ja l'he provat i estic força content amb el seu funcionament.
El dissabte de matinada vaig passar pel costat del restaurant "La Camarga", i de fet em vaig sorprendre de trobar-me amb el restaurant, ja que era tard i jo havia de tornar a casa. Òbviament, en passar davant em va venir al cap tot el que s'ha dit tant al TN com a 8 al dia i a les diverses tertúlies d'el Món a RAC1, que per cert, el Basté i el seu equip faran el programa de divendres des d'Andorra, on en Jordi Pujol jr. va anar a portar sacs amb diners.
També el tal Diego Torres, ex-soci d'Iñaki Urdangarín, ha seguit amb el seu filtratge d'e-mails que esquitxen i empaperen a gran part de la família reial.
No tot són embolics i males notícies. He aprofitat que se'm va espatllar un llapis USB per anar a comprar-ne dos un dels quals el faré servir per contenir el sistema operatiu Ubuntu de Linux. Ja l'he provat i estic força content amb el seu funcionament.
dimecres, 13 de febrer del 2013
Els altres independentistes
El Govern de Catalunya ha endegat un procés més o menys difícil cap a la independència d'Espanya. Tanmateix, hi ha independentistes que no són catalans.
Són independentistes que no celebren l'Onze de Setembre, tampoc ballen sardanes ni toquen la gralla. No fan de castellers, ni de capgrossos, ni de gegants. No mengen pa amb tomàquet, amb oli d'oliva verge i una bona llonganissa o un magnífic espetec, ni botifarra amb seques.
Aquests independentistes no parlen català, i possiblement no els soni el nom de Pompeu Fabra. Segurament no veuen TV3, ni el 33. Desconeixen què és el Club Súper 3, La Riera, El cor de la ciutat, Laberint d'ombres o Nissaga de poder. És probable que la senyera, per a aquests independentistes, no els recordi el moment en què Guifré el Pilós va marcar un escut daurat amb els seus dits ensangonats al seu llit de mort.
Els altres independentistes desconeixen la cruenta batalla dels pronoms febles i la mística de la vocal neutra. Però malgrat aquestes diferències, n'estan farts de la meseta i dels seus esbirros, i de polítics que fan servir la Constitució quan els interessa, i de centralisme exagerat. I en cas de que Catalunya fos independent de veritat, demanarien al Govern un tros de terreny per venir.
No estem sols.
Són independentistes que no celebren l'Onze de Setembre, tampoc ballen sardanes ni toquen la gralla. No fan de castellers, ni de capgrossos, ni de gegants. No mengen pa amb tomàquet, amb oli d'oliva verge i una bona llonganissa o un magnífic espetec, ni botifarra amb seques.
Aquests independentistes no parlen català, i possiblement no els soni el nom de Pompeu Fabra. Segurament no veuen TV3, ni el 33. Desconeixen què és el Club Súper 3, La Riera, El cor de la ciutat, Laberint d'ombres o Nissaga de poder. És probable que la senyera, per a aquests independentistes, no els recordi el moment en què Guifré el Pilós va marcar un escut daurat amb els seus dits ensangonats al seu llit de mort.
Els altres independentistes desconeixen la cruenta batalla dels pronoms febles i la mística de la vocal neutra. Però malgrat aquestes diferències, n'estan farts de la meseta i dels seus esbirros, i de polítics que fan servir la Constitució quan els interessa, i de centralisme exagerat. I en cas de que Catalunya fos independent de veritat, demanarien al Govern un tros de terreny per venir.
No estem sols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)