Un dilluns qualsevol

Xipre és el trending topic europeu de les últimes hores. Tothom en parla, i és que no és per a menys. En aquella petita illa perduda als confins del Mediterrani Europa hi ha intervingut amb mesures dignes de lladres de guant blanc. Volen que el govern xipriota apliqui una mesura sobre els dipòsits bancaris, de forma que tothom amb una compte bancari a Xipre es veuria afectat per aquesta mesura. Aquest matí, mentre escoltava la tertúlia de can Basté, deien que era del 9,99% en dipòsits de més de 100.000€ i 6,75% per a dipòsits menors de la mateixa quantitat.

A mida que anava passant el dia les dades anaven canviant, per exemple el percentatge per a menys de 100.000€ he sentit que estaven negociant des del govern per reduir-ho, i també he sentit que es postposava la votació fins demà o demà passat. D'una banda em tranquil·litza que el govern espanyol, en el seu afany per dinamitar qualsevol mesura econòmica catalana, hagin fet un impost sobre la banca a interès 0. D'altra banda, com deia el professor De Debò de La Competència, un govern que deia que no pujaria l'IVA i el va apujar, un govern que deia que no pujaria l'IRPF i el va apujar, doncs no em genera gens de confiança.

Ara bé, avui en Rajoy feia unes declaracions o no sé quina història sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. Recordem que Roma es va retirar perquè la seva economia no estava per fer dispendi en uns Jocs, però ja sabem que la tossuderia mesetaria no coneix límits, i sigui com sigui no es retiraran. És força obvi que els madrilenys mesetaris i casposos volen els Jocs per poder-se comparar a Barcelona, que recordem que en va organitzar uns, i fer un dispendi enorme per superar-los i vantar-se'n. I també els volen per presentar el frontó com a esport olímpic, ja sabem que són uns amants dels "pelotazos", i segur que les comissions anirien i tornarien que dóna gust, mentre els ciutadans de carrer estarien immersos en una cortina de fum tan densa que es podria veure des del Meteosat.

I de ben segur que aquest és el motiu, segons El Mundo, pel qual el senyor Mas ha anat amb cua entre cames a trucar a Madrid per fer de fill pròdig que ha après la lliçó i ja no vol la independència. Malgrat la Pilar Rahola ho hagi desmentit avui a can Basté, adduint fonts pròximes al govern. A en Marhuenda li ha faltat temps per rebatre-li-ho, citant un company seu de professió, en Salvador Sostres, nom del qual em sona que és del bàndol mesetari.

He vist declaracions dels altres partits, després de la reunió de Govern on es deia això de restablir ponts amb Madrid, i el que puc dir és que faci el que faci el President serà atacat. Això no és política. De fet, des que en Paquito ho va deixar tot "atado y bien atado" crec que no hem pogut gaudir de democràcia real, ja se'n va guardar ben bé prou.