dilluns, 18 de març de 2013

Sóc tan progre que sóc fatxa

Llegia avui les declaracions d'un autoproclamat progre com és Fernando Trueba i pensava en com preten vendre les seves pel·lis, qualificant d'imbècils i gilipolles (semi-sic) als que anem a veure cinema de superherois o ens agarada James Bond (semi-sic). Curiós que un progre pregui en la seva feina una posició tan pròpia del feixisme com és l' '"estàs amb mi o contra mi".

No es pot negar que fins i tot els que ens considerm d'esquerres tenim tics conservadors. El mateix Trueba fou un gran defensor de l'ultracapitalista (comandada per suposats progres) SGAE i la seva "transparència" (SIC) i de posar aranzels i cànons a les pel·lícules doblades. Però és que des de fa uns 15 o 20 anys, l'esquerra més bonrrollista i cumbayà està mostrant una sèrie de tics que fan que la qualitat de la classe política a tot l'Estat estigui pel terra votis a qui votis. Posem exemples

1) Respecte a Catalunya: El Trueba, el Sabina, l'Echanove, la Pilar Bardem, el Javier Gurruchaga... Sempre estan reivindicant millores a les polítiques socials, i presumeixen de la qualitat humana dels sues amics catalans... Ara bé, quan l'Estatut començà a rebere pals per part de la dreta, ells estaven ajudant al "pueblo hermano saharaui" i al Front Polisario. Con si els catalans no fóssim un poble ibèric, igual que ells. Dónen més suport a la independència d'una regió del Marroc que a l'augment d'autonomia del que paralant en termes neutrals i sense deixar-se portar per les passions personals, és part d'aquella pàtria per a la que demanen justicia social. Es van callar com a putes, com encertadament va dir algú que no és que sigui millor que ells: Pilar Rahola.

Només dues excepcions: José Sacristán sortint en defensa de Raimon i esbroncant el públic durant un concert per la pau a Euskadi que va resultar ser un míting del PP on el cantautor valencià cantà "PAís Basc" entre una xiulada generalitzada (a aquests només Sacristán els va renyar. La premsa callà. Quan es xiula la Marxa Reial (que no "Himne d'Espanya". Aquest és el republicà, l'himne de l'heroi Rafael Riego, aquell que els catalans cantaven amb orgull amb una lletra traduïda al català - que esdevingué oficial durant la República. No ens van imposar cantar-lo en castellà, així que teniem els dos himnes en català  - mentre plantaven cara al nefast Alfons XIII), NO VEAS. L'altre, el malaguanyat i estimat José Antonio Labordeta: "No entiendo una mierda de lo que pone el Estatuto este, pero como sé que será una mejora social para los catalanes que copiaremos los aragoneses para descentralizar, pues le votamos que sí". Consta que fou un dels més grans decepcionats pel "cepillao" estatutari de l'actual President Artur Mas i el Sr. Alfonso Guerra.

I el Sabina? Donant una cançó seva a un partit que a les Europees va estar en una coalició neo-nazi (gran relliscada que estigué a punt de defenestrar Albert Rivera, una taca en el currículum d'un polític de força talent). No hay más palabras, Señoría.

2) Dins de Catalunya: Iniciativa/EUiA i Ciutadans representen, en costats oposats, a l'esquerra guai catalana. Uns són una mica sobiranistes, altres visceralment centralistes. Dels segons, en Muramasa i jo podem donar testimoni de cert simpatitzant de Ciutadans que anava per fòrums de manga dient que tots els que votàvem per QUALSEVOL altra opció política erem nazis. Això ja no és acostar-se al feixisme, és ser, com ell molt bé deia, obertament nazi. D'ell només diré que era de Montcada (ESPAÑA) (re-sic) i molt del Real Madrid. Així, tenim l'atractiu - per al que pensi com ell - i colorista discurs de Rivera (por cierto, Arc_Squall, que es el más culerdo de todos los políticos del Parlament. Socio de nacimiento, conretamente. No es por nada, pero si nos lees, es necesario que sepas que  es también nazi según tus cánones y lo digo en ESPAÑOL, para que te pongas cachondo) parlant de convivència i flower power mentre per darrera som uns nazis.

I el cas d'Iniciativa... Crec que hauran de passar anys per a veure el mal que el monitor d'esplai Joan Saura i la seva txupi-companya Inma Mallol han fet a la nostra terra: repressió policial, tortures a comissaries, arbres de Nadal d'alumini a pedals, sospitoses tal·les "controlades" en una de les seves finques... En poques paraules: el mainstream Joan Herrera és Patton + Gandhi comparat amb ells.

3) Fora de Catalunya i d'Espanya:





Princeseta consentida amiga dels animals, de la natura i el budisme encara que sigui a costa de traïr i no tolerar un pare que l'adora i una mare patidora com poques. Ajuda al tercer món convençuda de que l'adoraran com una deesa, defensa tot allò que he dit anteriorment però té tics de tecnòcrata. No us recorda a algú que he anomenat anteriorment? S'accepten apostes.

(Aquest article m'estava sortint massa seriós i amb massa bilis; bé l'havia d'animar una mica,no?)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada