divendres, 25 d’octubre del 2013

Parot, Parot, que et fotré un mastegot

Henri Parot és un membre d’ETA reaponsable directe o indirecte de 82 assassinats. Aquest poca-vergonya va tenir els sants pebrots d’apel•lar a Estrasburg que l’havien condemnat a 4800 anys de presó quan en realitat tothom sap que el màxim són 30. El fer és que, certament, aquestes condemnes són ridícules i tot ha culminat amb una posada massiva en llibertat d’assassins i violadors que s’hagués pogur evitar posant una veritable cadena parpètua i punt final. Però aquests que ara baixen el cap avergonyits davant d’Estrasburg estaven molt ocupats recollint fiemes per anul•lar un Estatut legal, cosa que ens ha dut a l’actual situació.

Un dels pocs – per no dir l’únic - ministres del Gabinet actual que em sembla digne de cert respecte i consideració més enllà de la ideología que es tingui, Jorge Fernández Díaz, deia ahir que cal guanyar la batalla del relat, paraules que no deia pas quan l’Estatut, però no parlem més del tema.

Em deixa flipat el lema de la mani de demà “Justicia por un final con vencedores y vencidos”. Són conscients del que garlen i proclamen? És que el seu més que comprensible dolor els continua ennuvolant el seny? No han llegit mai sobre les nefastes conseqüències que va tenir el Tractat de Versalles, del 1918? O simplement segueixen al ditet les ehhhhh… “Condicions” per a la rendició del bàndol Nacional durant la Guerra Civil?

Tinc la teoría personal de que si vols pau social, tots els bàndols s’han de baixar els pantalons, així de clar. I si vas amb l’esperit vençedor pujadet i amb ganes de fer sentir el teu membre en el cul del perdedor, la cagues segur.

Això, i que si existís una legislació més dura contra els crims de sang, RES D’AIXÒ HAURIA PASSAT. Però no, ells estaven recollint firmes contra l’Estatut mentre a ETA simplement els deien “aaaaaaaaai, dolentots!”… 

1 comentari:

  1. Hi ha diversos punts amb els que no hi estic del tot a favor.

    - Primer de tot, no estic a favor de la cadena perpètua. Crec que els diners que costaria mantenir un pres durant tota la seva vida (no oblidem que això costa peles) s'hauria d'invertir en millors mètodes de reinserció, per exemple millors psicòlegs.

    - Segon, no hi hauria tanta violència al món si la gent fos més dialogant. En el cas que ens ocupa, l'Espanya castissa que veu més enllà de Madrid com les províncies i el "territorio conquistado", que només sap imposar.

    ResponElimina