Cas Método 3, Cas Bárcenas, Cas ITV, Cas Nóos, Cas Manga, Cas Pokémon, Cas Campeón, Cas Palau, Cas Pallerols... Hi va haver una època no fa gaire en que com a mínim tres d'aquests casos inundaven les primeres planes dels diaris i dels informatius, això el dia en què menys. Altres dies l'impremta estava exquisida i feia un pòquer o un repòquer de casos.
De sobte sembla que la corrupció s'hagi deixat de donar a tot arreu de la pell de brau, sota aquella falsa percepció de que el que no apareix a les notícies no és digne de menció, o directament no existeix, encara que ens enganyem i no ho vulguem creure. Bé, ara amb la imputació de la infanta Cristina, sembla que se li ha seguit donant volada al cas Nóos per motius obvis.
Però, què se n'ha fet de la resta de casos que semblaven fer creure que el món s'anava a acabar de tanta corrupció com hi havia? O pitjor encara, on són tots aquells periodistes dignes de Pulitzer, que d'uns paperots de dubtosa procedència en fan una setmana de portades, i encara els queda material per fer-ne un suplement? Sí, aquells mateixos que segons per quina banda plou la merda són incapaços de veure-la encara que la tinguin davant i l'ensumin amb tota la seva esplendor.
Suposo que ara el que convé és donar volada a les activitats de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Els famosos "escraches" o escarnis, que sembla que donen força rèdit, i que cal posar en el punt de mira, la diana mediàtica, el prisma de veure-ho com a una cosa violenta, vergonyant. Hi ha qui ho ha arribat a comparar amb el nazisme.
Quina mania de comparar-ho tot amb el nazisme. Que un poble vulgui votar democràticament és comparable amb el nazisme. Que una llengua minoritària es vulgui protegir d'alguna manera respecte d'una altra de majoritària és comparable amb el nazisme. Que la gent humil i treballadora (per desgràcia, més la primera cosa que la segona) reclami els seus drets és comparable amb el nazisme.
Ara bé, que hi ha una elit que fa i desfà a voluntat no és comparable amb el nazisme. Que els mitjans (privats i públics) informen de forma excessivament parcial i interessada en favor de l'elit del punt anterior, al més pur estil Goebbels, no és comparable amb el nazisme. I assenyalar i marcar de per vida a aquelles persones afectades per la hipoteca, al més pur estil nazi amb els jueus, no és comparable amb el nazisme. Com se'n deia d'allò...? demagògia?
Com sempre, sembla que s'allarguin les notícies per evitar parlar del que realment importa, com per exemple que un president de govern, una persona pública que ha de donar explicacions als seus votants, parli a través d'una pantalla, o que hagi mentit descaradament i impune respecte del seu programa electoral, o que els seus ministres es treguin mesures inútils de la màniga. I malgrat tot, aquesta calma sembla indicativa de què alguna cosa està a punt de canviar.
Mentrestant, si sou a Holanda no mengeu mandonguilles, que sembla que han passat de la carn de cavall a la carn de gat i gos.
divendres, 5 d’abril del 2013
dimecres, 3 d’abril del 2013
A través de la pantalla
Ho ha tornat a fer.
El president del Gobierno ha tornat a parlar a través d'una pantalla. Aquell mètode que s'han tret de la màniga la cúpula del PP per evitar que els periodistes li facin un tercer grau a en Rajoy, com si es tractés d'un blindatge espai-temporal. Com si fos un missatge d'aquells que s'autodestrueix després de ser emès.
Auto-destrucció, aquests fets porten a una auto-destrucció del Gobierno, o si més no a aquell ridícul espantós que la població recorda. Tal i com deia algú avui a cal Basté, el que haurien d'haver fet els periodistes era abandonar la sala en senyal de protesta, ja que se'ls està privant de poder exercir la seva feina, i ni més ni menys que amb un dels personatges públics més importants d'Espanya.
Jo no sóc periodista però em sembla vergonyós que es faci aquesta pantomima per evitar que li facin preguntes. Si fos valent i no tingués res a amagar sortiria i faria declaracions con qualsevol polític de qualsevol país seriós, però de nou, Spain is Different. Segurament, en qualsevol país avançat, si passés quelcom semblant es podria rellevar el càrrec, si és que no dimitís de motu propi.
És en aquests moments quan em ve al cap allò de "Dimitir no es un nombre ruso", o la inefable "No hay pan para tanto chorizo."
En altre ordre de coses, avui han imputat a la Infanta Cristina pel "Cas Nóos". Ja era hora. Tanmateix, tinc la lleugera impressió que tot quedarà en no-res i que el jutge que l'ha imputada serà inhabilitat al més pur estil Garzón. Serà veritat allò de la teoria conspiranoica que vol col·locar a Aznar com a president de la República.
Senyor Mas, volem marxar ja d'aquí.
I parlant d'en Mas, avui ha quedat eclipsada la seva intervenció per fer balanç dels seus 100 dies del nou govern. Com era obvi li han plogut castanyes de tot arreu, fins i tot l'home de la bicicleta, Joan Herrera, des de cal Basté, no s'ha pogut estar de fer el seu discurs habitual. Alegria, alegria.
Al final resultarà que el Gobierno contractarà la Noemí del Corte Inglés per fer els mítings, i en Rajoy amagat a la sala del costat dels periodistes.
El president del Gobierno ha tornat a parlar a través d'una pantalla. Aquell mètode que s'han tret de la màniga la cúpula del PP per evitar que els periodistes li facin un tercer grau a en Rajoy, com si es tractés d'un blindatge espai-temporal. Com si fos un missatge d'aquells que s'autodestrueix després de ser emès.
Auto-destrucció, aquests fets porten a una auto-destrucció del Gobierno, o si més no a aquell ridícul espantós que la població recorda. Tal i com deia algú avui a cal Basté, el que haurien d'haver fet els periodistes era abandonar la sala en senyal de protesta, ja que se'ls està privant de poder exercir la seva feina, i ni més ni menys que amb un dels personatges públics més importants d'Espanya.
Jo no sóc periodista però em sembla vergonyós que es faci aquesta pantomima per evitar que li facin preguntes. Si fos valent i no tingués res a amagar sortiria i faria declaracions con qualsevol polític de qualsevol país seriós, però de nou, Spain is Different. Segurament, en qualsevol país avançat, si passés quelcom semblant es podria rellevar el càrrec, si és que no dimitís de motu propi.
És en aquests moments quan em ve al cap allò de "Dimitir no es un nombre ruso", o la inefable "No hay pan para tanto chorizo."
En altre ordre de coses, avui han imputat a la Infanta Cristina pel "Cas Nóos". Ja era hora. Tanmateix, tinc la lleugera impressió que tot quedarà en no-res i que el jutge que l'ha imputada serà inhabilitat al més pur estil Garzón. Serà veritat allò de la teoria conspiranoica que vol col·locar a Aznar com a president de la República.
Senyor Mas, volem marxar ja d'aquí.
I parlant d'en Mas, avui ha quedat eclipsada la seva intervenció per fer balanç dels seus 100 dies del nou govern. Com era obvi li han plogut castanyes de tot arreu, fins i tot l'home de la bicicleta, Joan Herrera, des de cal Basté, no s'ha pogut estar de fer el seu discurs habitual. Alegria, alegria.
Al final resultarà que el Gobierno contractarà la Noemí del Corte Inglés per fer els mítings, i en Rajoy amagat a la sala del costat dels periodistes.
dimarts, 2 d’abril del 2013
Mentides, mentidetes i riscos
Tot va començar l'altre dia, quan es va descobrir que el President Mas s'havia reunit en secret amb en Rajoy. L'imaginari col·lectiu n'anava ple de tot el que haurien parlat, sense que cap dels afectats hagués fet cap tipus de declaració. No cal anar gaire lluny per llegir "peix al cove" o "la puta i la Ramoneta", servidor en va fer una entrada al bloc fa poc.
Males llengües parlaven de flexibilització de dèficit com a un dels temes pilar. Recordem que els pressupostos catalans encara no s'han aprovat ja que el conseller d'Economia està pendent de saber quin dèficit han de complir aquests pressupostos, que encara que es portin al Parlament, Esquerra Republicana encara els pot tombar.
Parlant d'ERC, avui en Junqueras s'ha presentat a Cal Basté. Aquest home em dóna excel·lents vibracions cada cop que el sento, tantes que gairebé em convenç per votar el seu partit. Té una manera de parlar molt convincent i segur de sí mateix, per exemple avui parlaven de la flexibilització del dèficit aquesta que us deia. I he après dues coses, la primera és que els pressupostos no depenen només d'aquesta flexibilització, ja que tal i com anunciava en Junqueras, aquest tema no deixa de ser fum, i en cas de ser veritat, primer, no ens hem de fiar dels cants de sirena d'Espanya, que encara deu molts calés a Catalunya (i segurament a d'altres comunitats), i segon, encara que des de les Espanyes permetin que Catalunya s'endeuti més ( o més ben dit, permeti el deute actual), no ens hem de conformar amb victòries pírriques, que és el que ens volen fer creure.
Senyores i senyors, no us deixeu enganyar per Espanya. Encara que ens ofereixin un tracte similar als furs bascos i navarresos, diguem "independència", volen que tinguem por al desconegut, però el conegut no és gens bo. Cal prendre riscos.
I parlant de riscos, hi ha hagut una escalada de violència "verbal" entre les Corees, per veure qui la té més grossa. Segur que ha estat perquè Kim Jong-Un estava fart de veure vídeos de Gangnam Style a YouTube, el que no sap és que el que es porta ara és el Harlem Shake.
Males llengües parlaven de flexibilització de dèficit com a un dels temes pilar. Recordem que els pressupostos catalans encara no s'han aprovat ja que el conseller d'Economia està pendent de saber quin dèficit han de complir aquests pressupostos, que encara que es portin al Parlament, Esquerra Republicana encara els pot tombar.
Parlant d'ERC, avui en Junqueras s'ha presentat a Cal Basté. Aquest home em dóna excel·lents vibracions cada cop que el sento, tantes que gairebé em convenç per votar el seu partit. Té una manera de parlar molt convincent i segur de sí mateix, per exemple avui parlaven de la flexibilització del dèficit aquesta que us deia. I he après dues coses, la primera és que els pressupostos no depenen només d'aquesta flexibilització, ja que tal i com anunciava en Junqueras, aquest tema no deixa de ser fum, i en cas de ser veritat, primer, no ens hem de fiar dels cants de sirena d'Espanya, que encara deu molts calés a Catalunya (i segurament a d'altres comunitats), i segon, encara que des de les Espanyes permetin que Catalunya s'endeuti més ( o més ben dit, permeti el deute actual), no ens hem de conformar amb victòries pírriques, que és el que ens volen fer creure.
Senyores i senyors, no us deixeu enganyar per Espanya. Encara que ens ofereixin un tracte similar als furs bascos i navarresos, diguem "independència", volen que tinguem por al desconegut, però el conegut no és gens bo. Cal prendre riscos.
I parlant de riscos, hi ha hagut una escalada de violència "verbal" entre les Corees, per veure qui la té més grossa. Segur que ha estat perquè Kim Jong-Un estava fart de veure vídeos de Gangnam Style a YouTube, el que no sap és que el que es porta ara és el Harlem Shake.
dijous, 28 de març del 2013
D'amagatotis
S'ho tenien ben amagat.
Ningú hagués sospitat que el president del Gobierno i el president de la Generalitat es van trobar en secret, un dia determinat de Març. Però ho van fer. Va ser una visita llampec, d'un sol dia, i amb cotxe, per aixecar menys polseguera. Es diu que van parlar principalment de dos temes, de ben segur coneguts per hom, economia i política. Per ser més concrets, en l'aspecte econòmic van tractar la flexibilització del dèficit, mentre que en l'aspecte polític van tractar la consulta.
Primer de tot comentaré el tema més curt. La consulta, pel cul i sense vaselina. No sé quina dèria tenen els governs espanyols per negar una cosa tan elemental i democràtica com que el poble sigui consultat. És a dir, molt bé que la "festa de la democràcia" (un altre dia tractaré aquesta nomenclatura) sigui cada quatre anys, però entre un examen final i un altre és normal que hi hagi exàmens parcials, i el fet que no n'hi hagi no vol dir els coneixements s'adquireixin adequadament, no necessàriament, com a mínim.
Dit això, hi ha veus que diuen que es va pactar una flexibilització de fins a l'1.5% del dèficit, en comptes del dramàtic i inassolible 0.7%. Això se simbolitza amb menys retallades de les inicialment planejades, però un any dur malgrat tot. Un tertulià de cal Basté, crec que va ser en Francesc-Marc Álvaro, va dir que fonts fiables seves li havien comentat que la flexibilització estava més a prop de l'1.8% que de l'1.5%. Això està per veure.
També es parla, i força, de la contrapartida que el president Mas hauria ofert a canvi del benefici econòmic. Encara no se sap ben bé gaire cosa, però pren força l'opció de que no hi va haver can tipus de contraprestació. Només faltaria... Tant com vénen aquí com sangoneres i a sobre hem d'anar a demanar-los caritat. El món al revés.
M'agradaria saber, en aquest cas, què hauria portat a Mariano Rajoy i la seva tropa a flexibilitzar asimètricament el dèficit. Estarem en una etapa de declivi del "café para todos"? Veuen que si l'atur no para de créixer i les empreses de tancar en una de les comunitats autònomes motor el país s'enfonsa? Hi ha interessos ocults, tant ocults que ni ells mateixos saben que els tenen? Ah, quin misteri.
Ho descobrirem (gairebé) tot en capítols posteriors.
Ningú hagués sospitat que el president del Gobierno i el president de la Generalitat es van trobar en secret, un dia determinat de Març. Però ho van fer. Va ser una visita llampec, d'un sol dia, i amb cotxe, per aixecar menys polseguera. Es diu que van parlar principalment de dos temes, de ben segur coneguts per hom, economia i política. Per ser més concrets, en l'aspecte econòmic van tractar la flexibilització del dèficit, mentre que en l'aspecte polític van tractar la consulta.
Primer de tot comentaré el tema més curt. La consulta, pel cul i sense vaselina. No sé quina dèria tenen els governs espanyols per negar una cosa tan elemental i democràtica com que el poble sigui consultat. És a dir, molt bé que la "festa de la democràcia" (un altre dia tractaré aquesta nomenclatura) sigui cada quatre anys, però entre un examen final i un altre és normal que hi hagi exàmens parcials, i el fet que no n'hi hagi no vol dir els coneixements s'adquireixin adequadament, no necessàriament, com a mínim.
Dit això, hi ha veus que diuen que es va pactar una flexibilització de fins a l'1.5% del dèficit, en comptes del dramàtic i inassolible 0.7%. Això se simbolitza amb menys retallades de les inicialment planejades, però un any dur malgrat tot. Un tertulià de cal Basté, crec que va ser en Francesc-Marc Álvaro, va dir que fonts fiables seves li havien comentat que la flexibilització estava més a prop de l'1.8% que de l'1.5%. Això està per veure.
També es parla, i força, de la contrapartida que el president Mas hauria ofert a canvi del benefici econòmic. Encara no se sap ben bé gaire cosa, però pren força l'opció de que no hi va haver can tipus de contraprestació. Només faltaria... Tant com vénen aquí com sangoneres i a sobre hem d'anar a demanar-los caritat. El món al revés.
M'agradaria saber, en aquest cas, què hauria portat a Mariano Rajoy i la seva tropa a flexibilitzar asimètricament el dèficit. Estarem en una etapa de declivi del "café para todos"? Veuen que si l'atur no para de créixer i les empreses de tancar en una de les comunitats autònomes motor el país s'enfonsa? Hi ha interessos ocults, tant ocults que ni ells mateixos saben que els tenen? Ah, quin misteri.
Ho descobrirem (gairebé) tot en capítols posteriors.
dimarts, 26 de març del 2013
Terrorisme polític
Patètic. Infame. Desolador. Qualsevol qualificatiu es queda curt davant les declaracions de la delegada del Gobierno a Madrid, una tal Cristina Cifuentes. Es veu que els governadors civils, o en el cas que ens ocupa, les governadores civils, com la Llanos de Luna ho és a Catalunya o la recent descoberta Cifuentes a Madrid, tenen poca feina, i s'avorreixen, i acaben fent o dient coses molt discutibles. Deu ser que hi ha algun, o alguna, personatge del PP que es posa calent amb les dones dominadores i amb caràcter.
Doncs la Cifuentes aquesta l'ha cagat bastant en relacionar la senyora Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb ETA, que recordem que ja s'ha dissolt, i partits "filoetarres" (tal i com els agrada dir als de la seva "calanya"). Recordem que des de fa poc, la PAH ha començat a increpar els diputats del PP prop de la zona on viuen amb cartells en botigues i gent de la mateixa plataforma escampant veus.
Des de cal Basté i cal Cuní, ja li van dir a la senyora Colau que aquesta manera d'actuar no és la millor si es vol conservar la bona imatge de la plataforma ciutadana, el "escrache", o escarni, en català correcte. Jo crec que sí és una bona manera per dos motius. El primer és que els mateixos polítics durant la campanya electoral sí que es permeten el luxe de demanar el vot casa per casa, enviant cartes amb programes polítics, en el millor dels casos, que no compliran, en quasi la totalitat dels casos. El segon motiu és que els polítics són personatges públics, i per tant tenen el deure d'escoltar el que la ciutadania els ha de dir, com a representants seus que són.
Ja ho sabíem, però la guerra bruta ja ha començat, i Catalunya no és l'única víctima. Qualsevol que els ofereixi oposició és susceptible de ser increpat, al més pur estil feixista. Això és feixisme i no el que pretén la PAH.
Un altre dels temes d'actualitat és el de Xipre. Amb tot el xivarri que s'ha causat, crec que el Gobierno s'ha quedat sense pólvora quan deien que si Catalunya passés a ser independent quedaria permanentment i eterna fora de la Unió Europea. Ara s'ho estan menjant amb patates. I amb accions de Bankia, que també els han petat a la cara. I les preferents, que és un altre tema de rabiosa actualitat, també els estan a punt de petar a la cara.
Mirem-ho pel costat positiu, cada dia queda un dia menys per a les eleccions generals.
Doncs la Cifuentes aquesta l'ha cagat bastant en relacionar la senyora Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb ETA, que recordem que ja s'ha dissolt, i partits "filoetarres" (tal i com els agrada dir als de la seva "calanya"). Recordem que des de fa poc, la PAH ha començat a increpar els diputats del PP prop de la zona on viuen amb cartells en botigues i gent de la mateixa plataforma escampant veus.
Des de cal Basté i cal Cuní, ja li van dir a la senyora Colau que aquesta manera d'actuar no és la millor si es vol conservar la bona imatge de la plataforma ciutadana, el "escrache", o escarni, en català correcte. Jo crec que sí és una bona manera per dos motius. El primer és que els mateixos polítics durant la campanya electoral sí que es permeten el luxe de demanar el vot casa per casa, enviant cartes amb programes polítics, en el millor dels casos, que no compliran, en quasi la totalitat dels casos. El segon motiu és que els polítics són personatges públics, i per tant tenen el deure d'escoltar el que la ciutadania els ha de dir, com a representants seus que són.
Ja ho sabíem, però la guerra bruta ja ha començat, i Catalunya no és l'única víctima. Qualsevol que els ofereixi oposició és susceptible de ser increpat, al més pur estil feixista. Això és feixisme i no el que pretén la PAH.
Un altre dels temes d'actualitat és el de Xipre. Amb tot el xivarri que s'ha causat, crec que el Gobierno s'ha quedat sense pólvora quan deien que si Catalunya passés a ser independent quedaria permanentment i eterna fora de la Unió Europea. Ara s'ho estan menjant amb patates. I amb accions de Bankia, que també els han petat a la cara. I les preferents, que és un altre tema de rabiosa actualitat, també els estan a punt de petar a la cara.
Mirem-ho pel costat positiu, cada dia queda un dia menys per a les eleccions generals.
dijous, 21 de març del 2013
La Puta i la Ramoneta reloaded
Semblaven mortes gràcies a l'instint assassí de Junqueras i la seva letal Esquerra, fins i tot el Polònia n'havia fet algun gag, però la Puta i la Ramoneta no han mort, només van anar a fer nones una estona.
Ara que Europa sembla a punt de flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a Espanya des del govern català s'ha engegat una mena de campanya per mirar de restablir ponts amb ells i que rebaixin l'exigència econòmica que tant ofegats ens fa anar.
Ja van fer una pantomima similar quan era l'època inicial de les retallades i el President Mas era l'alumne avantatjat, i van esperar i desitjar que des de Madrid els hi donessin un cop de mà, però aleshores el govern central només va ser capaç de centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes, espolsant-se així les puces i quedant bé amb Europa. Que mira que en són de ràpids quan es tracta de descentralitzar segons què.
Pel que sembla no han acabat d'aprendre la lliçó.
Només de pensar que s'han d'enfrontar al De Guindos amb en Montoro darrere i la Soraya mirant-ho tot m'entren calfreds. I a sobre amb els consellers d'Economia d'altres comunitats com Extremadura i Galícia rondant per allà. El Mas-co no sortirà viu d'allà.
En fi, que tornen els vells costums. Ja ho deia el Duran i Lleida del Polònia que tan bé que els hi havia anat, no sabia com a l'Artur li havia donat per canviar.
Ara que Europa sembla a punt de flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a Espanya des del govern català s'ha engegat una mena de campanya per mirar de restablir ponts amb ells i que rebaixin l'exigència econòmica que tant ofegats ens fa anar.
Ja van fer una pantomima similar quan era l'època inicial de les retallades i el President Mas era l'alumne avantatjat, i van esperar i desitjar que des de Madrid els hi donessin un cop de mà, però aleshores el govern central només va ser capaç de centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes, espolsant-se així les puces i quedant bé amb Europa. Que mira que en són de ràpids quan es tracta de descentralitzar segons què.
Pel que sembla no han acabat d'aprendre la lliçó.
Només de pensar que s'han d'enfrontar al De Guindos amb en Montoro darrere i la Soraya mirant-ho tot m'entren calfreds. I a sobre amb els consellers d'Economia d'altres comunitats com Extremadura i Galícia rondant per allà. El Mas-co no sortirà viu d'allà.
En fi, que tornen els vells costums. Ja ho deia el Duran i Lleida del Polònia que tan bé que els hi havia anat, no sabia com a l'Artur li havia donat per canviar.
dimarts, 19 de març del 2013
Amb dos collons, i un disc
La notícia que no ha causat revolta avui és que el parlament de Xipre ha votat en contra de les mesures de rescat de la Unió Europea. Amb dos collons. Bé, en primera instància, hom creuria que s'ha votat en contra perquè els polítics pensen en la ciutadania i perquè es tractava d'una mesura un tant injusta. Si ho mirem amb deteniment podrem detectar una fissura en el raonament, i és que hi ha qui creu que han votat en contra per evitar fugues de capital rus, i és que el diner és un hàbil orador, capaç de fer canviar d'opinió.
El meu pare m'ha dit que els diners del rescat els hi deixaran els russos perquè es veu que cap al sud del país han trobat una zona amb petroli, i així ho podran explotar ells. Això no resta mèrit a haver dit que no a Europa.
Ai Europa, Europa. El vell continent, que cada cop ens dones més motiu per votar sí a la independència. Encara recordo quan des de Madrid i la meseta en general ens amenaçaven amb què si Catalunya esdevenia independent quedava fora de la Unió Europea. M'agradaria que fessin un referèndum per veure si els espanyols volen sortir de la UE, em sembla que només per tocar els collons votaria sí a continuar, però ni que sigui un referèndum per mostrar la sobirania del poble espanyol, crec que trigarem a veure'n un, sigui de la temàtica que sigui.
I més a prop de casa, l'Oriolet Pujol ha estat imputat pel "cas ITV", i tal i com va dir ha deixat els càrrecs, excepte l'acta de parlamentari, per tal de no entorpir el procés sobiranista del poble català. Em sap greu per ell perquè no em cau pas malament, i el que més greu em sap és que al Polònia té les hores comptades, tal i com ha passat amb altres grans personatges, com Acebes.
Espero que això de ser imputat i acte seguit es deixin els càrrecs públics es converteixi en tònica, contrària a la corrent política imperant d'aferrar-se amb ungles i dents a qualsevol càrrec de rellevància. Ara només cal que la justícia pugui anar un xic més ràpida i d'aquí res els polítics deixaran de robar i furtar.
Ja que hi som aprofito per dir que els Manel treuen nou disc el 16 d'Abril, tal i com han anunciat via Facebook i Twitter. Es dirà "Atletes, baixin de l'escenari":
El meu pare m'ha dit que els diners del rescat els hi deixaran els russos perquè es veu que cap al sud del país han trobat una zona amb petroli, i així ho podran explotar ells. Això no resta mèrit a haver dit que no a Europa.
Ai Europa, Europa. El vell continent, que cada cop ens dones més motiu per votar sí a la independència. Encara recordo quan des de Madrid i la meseta en general ens amenaçaven amb què si Catalunya esdevenia independent quedava fora de la Unió Europea. M'agradaria que fessin un referèndum per veure si els espanyols volen sortir de la UE, em sembla que només per tocar els collons votaria sí a continuar, però ni que sigui un referèndum per mostrar la sobirania del poble espanyol, crec que trigarem a veure'n un, sigui de la temàtica que sigui.
I més a prop de casa, l'Oriolet Pujol ha estat imputat pel "cas ITV", i tal i com va dir ha deixat els càrrecs, excepte l'acta de parlamentari, per tal de no entorpir el procés sobiranista del poble català. Em sap greu per ell perquè no em cau pas malament, i el que més greu em sap és que al Polònia té les hores comptades, tal i com ha passat amb altres grans personatges, com Acebes.
Espero que això de ser imputat i acte seguit es deixin els càrrecs públics es converteixi en tònica, contrària a la corrent política imperant d'aferrar-se amb ungles i dents a qualsevol càrrec de rellevància. Ara només cal que la justícia pugui anar un xic més ràpida i d'aquí res els polítics deixaran de robar i furtar.
Ja que hi som aprofito per dir que els Manel treuen nou disc el 16 d'Abril, tal i com han anunciat via Facebook i Twitter. Es dirà "Atletes, baixin de l'escenari":
Subscriure's a:
Missatges (Atom)