Tot va començar l'altre dia, quan es va descobrir que el President Mas s'havia reunit en secret amb en Rajoy. L'imaginari col·lectiu n'anava ple de tot el que haurien parlat, sense que cap dels afectats hagués fet cap tipus de declaració. No cal anar gaire lluny per llegir "peix al cove" o "la puta i la Ramoneta", servidor en va fer una entrada al bloc fa poc.
Males llengües parlaven de flexibilització de dèficit com a un dels temes pilar. Recordem que els pressupostos catalans encara no s'han aprovat ja que el conseller d'Economia està pendent de saber quin dèficit han de complir aquests pressupostos, que encara que es portin al Parlament, Esquerra Republicana encara els pot tombar.
Parlant d'ERC, avui en Junqueras s'ha presentat a Cal Basté. Aquest home em dóna excel·lents vibracions cada cop que el sento, tantes que gairebé em convenç per votar el seu partit. Té una manera de parlar molt convincent i segur de sí mateix, per exemple avui parlaven de la flexibilització del dèficit aquesta que us deia. I he après dues coses, la primera és que els pressupostos no depenen només d'aquesta flexibilització, ja que tal i com anunciava en Junqueras, aquest tema no deixa de ser fum, i en cas de ser veritat, primer, no ens hem de fiar dels cants de sirena d'Espanya, que encara deu molts calés a Catalunya (i segurament a d'altres comunitats), i segon, encara que des de les Espanyes permetin que Catalunya s'endeuti més ( o més ben dit, permeti el deute actual), no ens hem de conformar amb victòries pírriques, que és el que ens volen fer creure.
Senyores i senyors, no us deixeu enganyar per Espanya. Encara que ens ofereixin un tracte similar als furs bascos i navarresos, diguem "independència", volen que tinguem por al desconegut, però el conegut no és gens bo. Cal prendre riscos.
I parlant de riscos, hi ha hagut una escalada de violència "verbal" entre les Corees, per veure qui la té més grossa. Segur que ha estat perquè Kim Jong-Un estava fart de veure vídeos de Gangnam Style a YouTube, el que no sap és que el que es porta ara és el Harlem Shake.
dimarts, 2 d’abril del 2013
dijous, 28 de març del 2013
D'amagatotis
S'ho tenien ben amagat.
Ningú hagués sospitat que el president del Gobierno i el president de la Generalitat es van trobar en secret, un dia determinat de Març. Però ho van fer. Va ser una visita llampec, d'un sol dia, i amb cotxe, per aixecar menys polseguera. Es diu que van parlar principalment de dos temes, de ben segur coneguts per hom, economia i política. Per ser més concrets, en l'aspecte econòmic van tractar la flexibilització del dèficit, mentre que en l'aspecte polític van tractar la consulta.
Primer de tot comentaré el tema més curt. La consulta, pel cul i sense vaselina. No sé quina dèria tenen els governs espanyols per negar una cosa tan elemental i democràtica com que el poble sigui consultat. És a dir, molt bé que la "festa de la democràcia" (un altre dia tractaré aquesta nomenclatura) sigui cada quatre anys, però entre un examen final i un altre és normal que hi hagi exàmens parcials, i el fet que no n'hi hagi no vol dir els coneixements s'adquireixin adequadament, no necessàriament, com a mínim.
Dit això, hi ha veus que diuen que es va pactar una flexibilització de fins a l'1.5% del dèficit, en comptes del dramàtic i inassolible 0.7%. Això se simbolitza amb menys retallades de les inicialment planejades, però un any dur malgrat tot. Un tertulià de cal Basté, crec que va ser en Francesc-Marc Álvaro, va dir que fonts fiables seves li havien comentat que la flexibilització estava més a prop de l'1.8% que de l'1.5%. Això està per veure.
També es parla, i força, de la contrapartida que el president Mas hauria ofert a canvi del benefici econòmic. Encara no se sap ben bé gaire cosa, però pren força l'opció de que no hi va haver can tipus de contraprestació. Només faltaria... Tant com vénen aquí com sangoneres i a sobre hem d'anar a demanar-los caritat. El món al revés.
M'agradaria saber, en aquest cas, què hauria portat a Mariano Rajoy i la seva tropa a flexibilitzar asimètricament el dèficit. Estarem en una etapa de declivi del "café para todos"? Veuen que si l'atur no para de créixer i les empreses de tancar en una de les comunitats autònomes motor el país s'enfonsa? Hi ha interessos ocults, tant ocults que ni ells mateixos saben que els tenen? Ah, quin misteri.
Ho descobrirem (gairebé) tot en capítols posteriors.
Ningú hagués sospitat que el president del Gobierno i el president de la Generalitat es van trobar en secret, un dia determinat de Març. Però ho van fer. Va ser una visita llampec, d'un sol dia, i amb cotxe, per aixecar menys polseguera. Es diu que van parlar principalment de dos temes, de ben segur coneguts per hom, economia i política. Per ser més concrets, en l'aspecte econòmic van tractar la flexibilització del dèficit, mentre que en l'aspecte polític van tractar la consulta.
Primer de tot comentaré el tema més curt. La consulta, pel cul i sense vaselina. No sé quina dèria tenen els governs espanyols per negar una cosa tan elemental i democràtica com que el poble sigui consultat. És a dir, molt bé que la "festa de la democràcia" (un altre dia tractaré aquesta nomenclatura) sigui cada quatre anys, però entre un examen final i un altre és normal que hi hagi exàmens parcials, i el fet que no n'hi hagi no vol dir els coneixements s'adquireixin adequadament, no necessàriament, com a mínim.
Dit això, hi ha veus que diuen que es va pactar una flexibilització de fins a l'1.5% del dèficit, en comptes del dramàtic i inassolible 0.7%. Això se simbolitza amb menys retallades de les inicialment planejades, però un any dur malgrat tot. Un tertulià de cal Basté, crec que va ser en Francesc-Marc Álvaro, va dir que fonts fiables seves li havien comentat que la flexibilització estava més a prop de l'1.8% que de l'1.5%. Això està per veure.
També es parla, i força, de la contrapartida que el president Mas hauria ofert a canvi del benefici econòmic. Encara no se sap ben bé gaire cosa, però pren força l'opció de que no hi va haver can tipus de contraprestació. Només faltaria... Tant com vénen aquí com sangoneres i a sobre hem d'anar a demanar-los caritat. El món al revés.
M'agradaria saber, en aquest cas, què hauria portat a Mariano Rajoy i la seva tropa a flexibilitzar asimètricament el dèficit. Estarem en una etapa de declivi del "café para todos"? Veuen que si l'atur no para de créixer i les empreses de tancar en una de les comunitats autònomes motor el país s'enfonsa? Hi ha interessos ocults, tant ocults que ni ells mateixos saben que els tenen? Ah, quin misteri.
Ho descobrirem (gairebé) tot en capítols posteriors.
dimarts, 26 de març del 2013
Terrorisme polític
Patètic. Infame. Desolador. Qualsevol qualificatiu es queda curt davant les declaracions de la delegada del Gobierno a Madrid, una tal Cristina Cifuentes. Es veu que els governadors civils, o en el cas que ens ocupa, les governadores civils, com la Llanos de Luna ho és a Catalunya o la recent descoberta Cifuentes a Madrid, tenen poca feina, i s'avorreixen, i acaben fent o dient coses molt discutibles. Deu ser que hi ha algun, o alguna, personatge del PP que es posa calent amb les dones dominadores i amb caràcter.
Doncs la Cifuentes aquesta l'ha cagat bastant en relacionar la senyora Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb ETA, que recordem que ja s'ha dissolt, i partits "filoetarres" (tal i com els agrada dir als de la seva "calanya"). Recordem que des de fa poc, la PAH ha començat a increpar els diputats del PP prop de la zona on viuen amb cartells en botigues i gent de la mateixa plataforma escampant veus.
Des de cal Basté i cal Cuní, ja li van dir a la senyora Colau que aquesta manera d'actuar no és la millor si es vol conservar la bona imatge de la plataforma ciutadana, el "escrache", o escarni, en català correcte. Jo crec que sí és una bona manera per dos motius. El primer és que els mateixos polítics durant la campanya electoral sí que es permeten el luxe de demanar el vot casa per casa, enviant cartes amb programes polítics, en el millor dels casos, que no compliran, en quasi la totalitat dels casos. El segon motiu és que els polítics són personatges públics, i per tant tenen el deure d'escoltar el que la ciutadania els ha de dir, com a representants seus que són.
Ja ho sabíem, però la guerra bruta ja ha començat, i Catalunya no és l'única víctima. Qualsevol que els ofereixi oposició és susceptible de ser increpat, al més pur estil feixista. Això és feixisme i no el que pretén la PAH.
Un altre dels temes d'actualitat és el de Xipre. Amb tot el xivarri que s'ha causat, crec que el Gobierno s'ha quedat sense pólvora quan deien que si Catalunya passés a ser independent quedaria permanentment i eterna fora de la Unió Europea. Ara s'ho estan menjant amb patates. I amb accions de Bankia, que també els han petat a la cara. I les preferents, que és un altre tema de rabiosa actualitat, també els estan a punt de petar a la cara.
Mirem-ho pel costat positiu, cada dia queda un dia menys per a les eleccions generals.
Doncs la Cifuentes aquesta l'ha cagat bastant en relacionar la senyora Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb ETA, que recordem que ja s'ha dissolt, i partits "filoetarres" (tal i com els agrada dir als de la seva "calanya"). Recordem que des de fa poc, la PAH ha començat a increpar els diputats del PP prop de la zona on viuen amb cartells en botigues i gent de la mateixa plataforma escampant veus.
Des de cal Basté i cal Cuní, ja li van dir a la senyora Colau que aquesta manera d'actuar no és la millor si es vol conservar la bona imatge de la plataforma ciutadana, el "escrache", o escarni, en català correcte. Jo crec que sí és una bona manera per dos motius. El primer és que els mateixos polítics durant la campanya electoral sí que es permeten el luxe de demanar el vot casa per casa, enviant cartes amb programes polítics, en el millor dels casos, que no compliran, en quasi la totalitat dels casos. El segon motiu és que els polítics són personatges públics, i per tant tenen el deure d'escoltar el que la ciutadania els ha de dir, com a representants seus que són.
Ja ho sabíem, però la guerra bruta ja ha començat, i Catalunya no és l'única víctima. Qualsevol que els ofereixi oposició és susceptible de ser increpat, al més pur estil feixista. Això és feixisme i no el que pretén la PAH.
Un altre dels temes d'actualitat és el de Xipre. Amb tot el xivarri que s'ha causat, crec que el Gobierno s'ha quedat sense pólvora quan deien que si Catalunya passés a ser independent quedaria permanentment i eterna fora de la Unió Europea. Ara s'ho estan menjant amb patates. I amb accions de Bankia, que també els han petat a la cara. I les preferents, que és un altre tema de rabiosa actualitat, també els estan a punt de petar a la cara.
Mirem-ho pel costat positiu, cada dia queda un dia menys per a les eleccions generals.
dijous, 21 de març del 2013
La Puta i la Ramoneta reloaded
Semblaven mortes gràcies a l'instint assassí de Junqueras i la seva letal Esquerra, fins i tot el Polònia n'havia fet algun gag, però la Puta i la Ramoneta no han mort, només van anar a fer nones una estona.
Ara que Europa sembla a punt de flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a Espanya des del govern català s'ha engegat una mena de campanya per mirar de restablir ponts amb ells i que rebaixin l'exigència econòmica que tant ofegats ens fa anar.
Ja van fer una pantomima similar quan era l'època inicial de les retallades i el President Mas era l'alumne avantatjat, i van esperar i desitjar que des de Madrid els hi donessin un cop de mà, però aleshores el govern central només va ser capaç de centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes, espolsant-se així les puces i quedant bé amb Europa. Que mira que en són de ràpids quan es tracta de descentralitzar segons què.
Pel que sembla no han acabat d'aprendre la lliçó.
Només de pensar que s'han d'enfrontar al De Guindos amb en Montoro darrere i la Soraya mirant-ho tot m'entren calfreds. I a sobre amb els consellers d'Economia d'altres comunitats com Extremadura i Galícia rondant per allà. El Mas-co no sortirà viu d'allà.
En fi, que tornen els vells costums. Ja ho deia el Duran i Lleida del Polònia que tan bé que els hi havia anat, no sabia com a l'Artur li havia donat per canviar.
Ara que Europa sembla a punt de flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a Espanya des del govern català s'ha engegat una mena de campanya per mirar de restablir ponts amb ells i que rebaixin l'exigència econòmica que tant ofegats ens fa anar.
Ja van fer una pantomima similar quan era l'època inicial de les retallades i el President Mas era l'alumne avantatjat, i van esperar i desitjar que des de Madrid els hi donessin un cop de mà, però aleshores el govern central només va ser capaç de centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes, espolsant-se així les puces i quedant bé amb Europa. Que mira que en són de ràpids quan es tracta de descentralitzar segons què.
Pel que sembla no han acabat d'aprendre la lliçó.
Només de pensar que s'han d'enfrontar al De Guindos amb en Montoro darrere i la Soraya mirant-ho tot m'entren calfreds. I a sobre amb els consellers d'Economia d'altres comunitats com Extremadura i Galícia rondant per allà. El Mas-co no sortirà viu d'allà.
En fi, que tornen els vells costums. Ja ho deia el Duran i Lleida del Polònia que tan bé que els hi havia anat, no sabia com a l'Artur li havia donat per canviar.
dimarts, 19 de març del 2013
Amb dos collons, i un disc
La notícia que no ha causat revolta avui és que el parlament de Xipre ha votat en contra de les mesures de rescat de la Unió Europea. Amb dos collons. Bé, en primera instància, hom creuria que s'ha votat en contra perquè els polítics pensen en la ciutadania i perquè es tractava d'una mesura un tant injusta. Si ho mirem amb deteniment podrem detectar una fissura en el raonament, i és que hi ha qui creu que han votat en contra per evitar fugues de capital rus, i és que el diner és un hàbil orador, capaç de fer canviar d'opinió.
El meu pare m'ha dit que els diners del rescat els hi deixaran els russos perquè es veu que cap al sud del país han trobat una zona amb petroli, i així ho podran explotar ells. Això no resta mèrit a haver dit que no a Europa.
Ai Europa, Europa. El vell continent, que cada cop ens dones més motiu per votar sí a la independència. Encara recordo quan des de Madrid i la meseta en general ens amenaçaven amb què si Catalunya esdevenia independent quedava fora de la Unió Europea. M'agradaria que fessin un referèndum per veure si els espanyols volen sortir de la UE, em sembla que només per tocar els collons votaria sí a continuar, però ni que sigui un referèndum per mostrar la sobirania del poble espanyol, crec que trigarem a veure'n un, sigui de la temàtica que sigui.
I més a prop de casa, l'Oriolet Pujol ha estat imputat pel "cas ITV", i tal i com va dir ha deixat els càrrecs, excepte l'acta de parlamentari, per tal de no entorpir el procés sobiranista del poble català. Em sap greu per ell perquè no em cau pas malament, i el que més greu em sap és que al Polònia té les hores comptades, tal i com ha passat amb altres grans personatges, com Acebes.
Espero que això de ser imputat i acte seguit es deixin els càrrecs públics es converteixi en tònica, contrària a la corrent política imperant d'aferrar-se amb ungles i dents a qualsevol càrrec de rellevància. Ara només cal que la justícia pugui anar un xic més ràpida i d'aquí res els polítics deixaran de robar i furtar.
Ja que hi som aprofito per dir que els Manel treuen nou disc el 16 d'Abril, tal i com han anunciat via Facebook i Twitter. Es dirà "Atletes, baixin de l'escenari":
El meu pare m'ha dit que els diners del rescat els hi deixaran els russos perquè es veu que cap al sud del país han trobat una zona amb petroli, i així ho podran explotar ells. Això no resta mèrit a haver dit que no a Europa.
Ai Europa, Europa. El vell continent, que cada cop ens dones més motiu per votar sí a la independència. Encara recordo quan des de Madrid i la meseta en general ens amenaçaven amb què si Catalunya esdevenia independent quedava fora de la Unió Europea. M'agradaria que fessin un referèndum per veure si els espanyols volen sortir de la UE, em sembla que només per tocar els collons votaria sí a continuar, però ni que sigui un referèndum per mostrar la sobirania del poble espanyol, crec que trigarem a veure'n un, sigui de la temàtica que sigui.
I més a prop de casa, l'Oriolet Pujol ha estat imputat pel "cas ITV", i tal i com va dir ha deixat els càrrecs, excepte l'acta de parlamentari, per tal de no entorpir el procés sobiranista del poble català. Em sap greu per ell perquè no em cau pas malament, i el que més greu em sap és que al Polònia té les hores comptades, tal i com ha passat amb altres grans personatges, com Acebes.
Espero que això de ser imputat i acte seguit es deixin els càrrecs públics es converteixi en tònica, contrària a la corrent política imperant d'aferrar-se amb ungles i dents a qualsevol càrrec de rellevància. Ara només cal que la justícia pugui anar un xic més ràpida i d'aquí res els polítics deixaran de robar i furtar.
Ja que hi som aprofito per dir que els Manel treuen nou disc el 16 d'Abril, tal i com han anunciat via Facebook i Twitter. Es dirà "Atletes, baixin de l'escenari":
dilluns, 18 de març del 2013
Un dilluns qualsevol
Xipre és el trending topic europeu de les últimes hores. Tothom en parla, i és que no és per a menys. En aquella petita illa perduda als confins del Mediterrani Europa hi ha intervingut amb mesures dignes de lladres de guant blanc. Volen que el govern xipriota apliqui una mesura sobre els dipòsits bancaris, de forma que tothom amb una compte bancari a Xipre es veuria afectat per aquesta mesura. Aquest matí, mentre escoltava la tertúlia de can Basté, deien que era del 9,99% en dipòsits de més de 100.000€ i 6,75% per a dipòsits menors de la mateixa quantitat.
A mida que anava passant el dia les dades anaven canviant, per exemple el percentatge per a menys de 100.000€ he sentit que estaven negociant des del govern per reduir-ho, i també he sentit que es postposava la votació fins demà o demà passat. D'una banda em tranquil·litza que el govern espanyol, en el seu afany per dinamitar qualsevol mesura econòmica catalana, hagin fet un impost sobre la banca a interès 0. D'altra banda, com deia el professor De Debò de La Competència, un govern que deia que no pujaria l'IVA i el va apujar, un govern que deia que no pujaria l'IRPF i el va apujar, doncs no em genera gens de confiança.
Ara bé, avui en Rajoy feia unes declaracions o no sé quina història sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. Recordem que Roma es va retirar perquè la seva economia no estava per fer dispendi en uns Jocs, però ja sabem que la tossuderia mesetaria no coneix límits, i sigui com sigui no es retiraran. És força obvi que els madrilenys mesetaris i casposos volen els Jocs per poder-se comparar a Barcelona, que recordem que en va organitzar uns, i fer un dispendi enorme per superar-los i vantar-se'n. I també els volen per presentar el frontó com a esport olímpic, ja sabem que són uns amants dels "pelotazos", i segur que les comissions anirien i tornarien que dóna gust, mentre els ciutadans de carrer estarien immersos en una cortina de fum tan densa que es podria veure des del Meteosat.
I de ben segur que aquest és el motiu, segons El Mundo, pel qual el senyor Mas ha anat amb cua entre cames a trucar a Madrid per fer de fill pròdig que ha après la lliçó i ja no vol la independència. Malgrat la Pilar Rahola ho hagi desmentit avui a can Basté, adduint fonts pròximes al govern. A en Marhuenda li ha faltat temps per rebatre-li-ho, citant un company seu de professió, en Salvador Sostres, nom del qual em sona que és del bàndol mesetari.
He vist declaracions dels altres partits, després de la reunió de Govern on es deia això de restablir ponts amb Madrid, i el que puc dir és que faci el que faci el President serà atacat. Això no és política. De fet, des que en Paquito ho va deixar tot "atado y bien atado" crec que no hem pogut gaudir de democràcia real, ja se'n va guardar ben bé prou.
A mida que anava passant el dia les dades anaven canviant, per exemple el percentatge per a menys de 100.000€ he sentit que estaven negociant des del govern per reduir-ho, i també he sentit que es postposava la votació fins demà o demà passat. D'una banda em tranquil·litza que el govern espanyol, en el seu afany per dinamitar qualsevol mesura econòmica catalana, hagin fet un impost sobre la banca a interès 0. D'altra banda, com deia el professor De Debò de La Competència, un govern que deia que no pujaria l'IVA i el va apujar, un govern que deia que no pujaria l'IRPF i el va apujar, doncs no em genera gens de confiança.
Ara bé, avui en Rajoy feia unes declaracions o no sé quina història sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. Recordem que Roma es va retirar perquè la seva economia no estava per fer dispendi en uns Jocs, però ja sabem que la tossuderia mesetaria no coneix límits, i sigui com sigui no es retiraran. És força obvi que els madrilenys mesetaris i casposos volen els Jocs per poder-se comparar a Barcelona, que recordem que en va organitzar uns, i fer un dispendi enorme per superar-los i vantar-se'n. I també els volen per presentar el frontó com a esport olímpic, ja sabem que són uns amants dels "pelotazos", i segur que les comissions anirien i tornarien que dóna gust, mentre els ciutadans de carrer estarien immersos en una cortina de fum tan densa que es podria veure des del Meteosat.
I de ben segur que aquest és el motiu, segons El Mundo, pel qual el senyor Mas ha anat amb cua entre cames a trucar a Madrid per fer de fill pròdig que ha après la lliçó i ja no vol la independència. Malgrat la Pilar Rahola ho hagi desmentit avui a can Basté, adduint fonts pròximes al govern. A en Marhuenda li ha faltat temps per rebatre-li-ho, citant un company seu de professió, en Salvador Sostres, nom del qual em sona que és del bàndol mesetari.
He vist declaracions dels altres partits, després de la reunió de Govern on es deia això de restablir ponts amb Madrid, i el que puc dir és que faci el que faci el President serà atacat. Això no és política. De fet, des que en Paquito ho va deixar tot "atado y bien atado" crec que no hem pogut gaudir de democràcia real, ja se'n va guardar ben bé prou.
Sóc tan progre que sóc fatxa
Llegia avui les declaracions d'un autoproclamat progre com és Fernando Trueba i pensava en com preten vendre les seves pel·lis, qualificant d'imbècils i gilipolles (semi-sic) als que anem a veure cinema de superherois o ens agarada James Bond (semi-sic). Curiós que un progre pregui en la seva feina una posició tan pròpia del feixisme com és l' '"estàs amb mi o contra mi".
No es pot negar que fins i tot els que ens considerm d'esquerres tenim tics conservadors. El mateix Trueba fou un gran defensor de l'ultracapitalista (comandada per suposats progres) SGAE i la seva "transparència" (SIC) i de posar aranzels i cànons a les pel·lícules doblades. Però és que des de fa uns 15 o 20 anys, l'esquerra més bonrrollista i cumbayà està mostrant una sèrie de tics que fan que la qualitat de la classe política a tot l'Estat estigui pel terra votis a qui votis. Posem exemples
1) Respecte a Catalunya: El Trueba, el Sabina, l'Echanove, la Pilar Bardem, el Javier Gurruchaga... Sempre estan reivindicant millores a les polítiques socials, i presumeixen de la qualitat humana dels sues amics catalans... Ara bé, quan l'Estatut començà a rebere pals per part de la dreta, ells estaven ajudant al "pueblo hermano saharaui" i al Front Polisario. Con si els catalans no fóssim un poble ibèric, igual que ells. Dónen més suport a la independència d'una regió del Marroc que a l'augment d'autonomia del que paralant en termes neutrals i sense deixar-se portar per les passions personals, és part d'aquella pàtria per a la que demanen justicia social. Es van callar com a putes, com encertadament va dir algú que no és que sigui millor que ells: Pilar Rahola.
Només dues excepcions: José Sacristán sortint en defensa de Raimon i esbroncant el públic durant un concert per la pau a Euskadi que va resultar ser un míting del PP on el cantautor valencià cantà "PAís Basc" entre una xiulada generalitzada (a aquests només Sacristán els va renyar. La premsa callà. Quan es xiula la Marxa Reial (que no "Himne d'Espanya". Aquest és el republicà, l'himne de l'heroi Rafael Riego, aquell que els catalans cantaven amb orgull amb una lletra traduïda al català - que esdevingué oficial durant la República. No ens van imposar cantar-lo en castellà, així que teniem els dos himnes en català - mentre plantaven cara al nefast Alfons XIII), NO VEAS. L'altre, el malaguanyat i estimat José Antonio Labordeta: "No entiendo una mierda de lo que pone el Estatuto este, pero como sé que será una mejora social para los catalanes que copiaremos los aragoneses para descentralizar, pues le votamos que sí". Consta que fou un dels més grans decepcionats pel "cepillao" estatutari de l'actual President Artur Mas i el Sr. Alfonso Guerra.
I el Sabina? Donant una cançó seva a un partit que a les Europees va estar en una coalició neo-nazi (gran relliscada que estigué a punt de defenestrar Albert Rivera, una taca en el currículum d'un polític de força talent). No hay más palabras, Señoría.
2) Dins de Catalunya: Iniciativa/EUiA i Ciutadans representen, en costats oposats, a l'esquerra guai catalana. Uns són una mica sobiranistes, altres visceralment centralistes. Dels segons, en Muramasa i jo podem donar testimoni de cert simpatitzant de Ciutadans que anava per fòrums de manga dient que tots els que votàvem per QUALSEVOL altra opció política erem nazis. Això ja no és acostar-se al feixisme, és ser, com ell molt bé deia, obertament nazi. D'ell només diré que era de Montcada (ESPAÑA) (re-sic) i molt del Real Madrid. Així, tenim l'atractiu - per al que pensi com ell - i colorista discurs de Rivera (por cierto, Arc_Squall, que es el más culerdo de todos los políticos del Parlament. Socio de nacimiento, conretamente. No es por nada, pero si nos lees, es necesario que sepas que es también nazi según tus cánones y lo digo en ESPAÑOL, para que te pongas cachondo) parlant de convivència i flower power mentre per darrera som uns nazis.
I el cas d'Iniciativa... Crec que hauran de passar anys per a veure el mal que el monitor d'esplai Joan Saura i la seva txupi-companya Inma Mallol han fet a la nostra terra: repressió policial, tortures a comissaries, arbres de Nadal d'alumini a pedals, sospitoses tal·les "controlades" en una de les seves finques... En poques paraules: el mainstream Joan Herrera és Patton + Gandhi comparat amb ells.
3) Fora de Catalunya i d'Espanya:
Princeseta consentida amiga dels animals, de la natura i el budisme encara que sigui a costa de traïr i no tolerar un pare que l'adora i una mare patidora com poques. Ajuda al tercer món convençuda de que l'adoraran com una deesa, defensa tot allò que he dit anteriorment però té tics de tecnòcrata. No us recorda a algú que he anomenat anteriorment? S'accepten apostes.
(Aquest article m'estava sortint massa seriós i amb massa bilis; bé l'havia d'animar una mica,no?)
No es pot negar que fins i tot els que ens considerm d'esquerres tenim tics conservadors. El mateix Trueba fou un gran defensor de l'ultracapitalista (comandada per suposats progres) SGAE i la seva "transparència" (SIC) i de posar aranzels i cànons a les pel·lícules doblades. Però és que des de fa uns 15 o 20 anys, l'esquerra més bonrrollista i cumbayà està mostrant una sèrie de tics que fan que la qualitat de la classe política a tot l'Estat estigui pel terra votis a qui votis. Posem exemples
1) Respecte a Catalunya: El Trueba, el Sabina, l'Echanove, la Pilar Bardem, el Javier Gurruchaga... Sempre estan reivindicant millores a les polítiques socials, i presumeixen de la qualitat humana dels sues amics catalans... Ara bé, quan l'Estatut començà a rebere pals per part de la dreta, ells estaven ajudant al "pueblo hermano saharaui" i al Front Polisario. Con si els catalans no fóssim un poble ibèric, igual que ells. Dónen més suport a la independència d'una regió del Marroc que a l'augment d'autonomia del que paralant en termes neutrals i sense deixar-se portar per les passions personals, és part d'aquella pàtria per a la que demanen justicia social. Es van callar com a putes, com encertadament va dir algú que no és que sigui millor que ells: Pilar Rahola.
Només dues excepcions: José Sacristán sortint en defensa de Raimon i esbroncant el públic durant un concert per la pau a Euskadi que va resultar ser un míting del PP on el cantautor valencià cantà "PAís Basc" entre una xiulada generalitzada (a aquests només Sacristán els va renyar. La premsa callà. Quan es xiula la Marxa Reial (que no "Himne d'Espanya". Aquest és el republicà, l'himne de l'heroi Rafael Riego, aquell que els catalans cantaven amb orgull amb una lletra traduïda al català - que esdevingué oficial durant la República. No ens van imposar cantar-lo en castellà, així que teniem els dos himnes en català - mentre plantaven cara al nefast Alfons XIII), NO VEAS. L'altre, el malaguanyat i estimat José Antonio Labordeta: "No entiendo una mierda de lo que pone el Estatuto este, pero como sé que será una mejora social para los catalanes que copiaremos los aragoneses para descentralizar, pues le votamos que sí". Consta que fou un dels més grans decepcionats pel "cepillao" estatutari de l'actual President Artur Mas i el Sr. Alfonso Guerra.
I el Sabina? Donant una cançó seva a un partit que a les Europees va estar en una coalició neo-nazi (gran relliscada que estigué a punt de defenestrar Albert Rivera, una taca en el currículum d'un polític de força talent). No hay más palabras, Señoría.
2) Dins de Catalunya: Iniciativa/EUiA i Ciutadans representen, en costats oposats, a l'esquerra guai catalana. Uns són una mica sobiranistes, altres visceralment centralistes. Dels segons, en Muramasa i jo podem donar testimoni de cert simpatitzant de Ciutadans que anava per fòrums de manga dient que tots els que votàvem per QUALSEVOL altra opció política erem nazis. Això ja no és acostar-se al feixisme, és ser, com ell molt bé deia, obertament nazi. D'ell només diré que era de Montcada (ESPAÑA) (re-sic) i molt del Real Madrid. Així, tenim l'atractiu - per al que pensi com ell - i colorista discurs de Rivera (por cierto, Arc_Squall, que es el más culerdo de todos los políticos del Parlament. Socio de nacimiento, conretamente. No es por nada, pero si nos lees, es necesario que sepas que es también nazi según tus cánones y lo digo en ESPAÑOL, para que te pongas cachondo) parlant de convivència i flower power mentre per darrera som uns nazis.
I el cas d'Iniciativa... Crec que hauran de passar anys per a veure el mal que el monitor d'esplai Joan Saura i la seva txupi-companya Inma Mallol han fet a la nostra terra: repressió policial, tortures a comissaries, arbres de Nadal d'alumini a pedals, sospitoses tal·les "controlades" en una de les seves finques... En poques paraules: el mainstream Joan Herrera és Patton + Gandhi comparat amb ells.
3) Fora de Catalunya i d'Espanya:
Princeseta consentida amiga dels animals, de la natura i el budisme encara que sigui a costa de traïr i no tolerar un pare que l'adora i una mare patidora com poques. Ajuda al tercer món convençuda de que l'adoraran com una deesa, defensa tot allò que he dit anteriorment però té tics de tecnòcrata. No us recorda a algú que he anomenat anteriorment? S'accepten apostes.
(Aquest article m'estava sortint massa seriós i amb massa bilis; bé l'havia d'animar una mica,no?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)