divendres, 2 de novembre del 2012

Lliçó d'Història

Potser ja ho heu llegit per alguna xarxa social, però ho penjo igualment.


CARTA ANÓNIMA DE UNA GALLEGA/CATALANA (recordatorio de historia)

"Vamos a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.

Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.

Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)

Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.

Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.
Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.

Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN.

Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.

Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.

Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma. Y escribo Catalunya con NY porque me da la gana también y así es como estoy acostumbrada a hacerlo."

dijous, 1 de novembre del 2012

"Això és es Colmo!" literalment... és es colmo!

Mesos enrere havia projectat un bloc en català on regnés l'humor, i de fet, dins el meu cap tot era perfecte, però vaig topar de cara amb la realitat: no es pot mantenir el nivell sempre, em vaig desanimar i ho vaig deixar estar. Sempre s'ha dit que una retirada a temps és una victoria.

El bloc seguia enterrat en la més ignominiosa de les parts de la blogosfera, potser un senyal diví va impedir d'esborrar-lo, traduït en forma de mandra, cal dir, esperant el moment per reviure. Durant la manifestació de l'11-S hauria estat un moment òptim, però no m'hi vaig veure amb cor, no sé per què. Llavors va tenir lloc un fet d'allò que en podriem dir "efecte papallona" i és que el meu amic scaramanga es va passar a Blogger.

Allò obria moltes portes, però tot i així ho havia de considerar: voldria ell formar part del bloc? aconseguiria transmetre-li l'entusiasme? Sempre vaig considerar que seria el millor fitxatge, i al final va acceptar. Cal dir que no em va costar gaire convènce'l. He de dir que l'escenari polític era l'òptim, doncs des de Madrid estàvem rebent estopa.

Per tant, em veig amb cor de dir que "Això és es Colmo!" reneix de les seves cendres, però no serà el mateix que fins ara. De moment no us puc avançar gaire cosa, però durant els següents dies aniré desvetllant alguns detalls, per exemple us puc dir que hi haurà un xic menys d'humor però hi haurà molt més mala llet, i no és segur però és probable que hi hagi mascota del bloc, i no, no serà el Capità Catalonia, però és probable que malgrat tot sigui rellevant (a la seva manera), hi haurà menys indefinició, però a canvi hi haurà més pit i cuixa (sempre amb seny) i, per sobre de tot, hi haurà més independència.

||*||

Ara us deixo amb unes paraules del nou fitxatge, tot i que ja l'heu pogut veure fent de les seves.



Podeu dir-me scaramanga, quasi 29 anys,
bibliotecari-documentalista de professió,
aturat etern. Tinc dos blocs més i les meves idees
es basen en una barreja de marxisme antic i un toc
capitalista, ja que l'economia actual no ens deixa
altra alternativa que ser-ho una mica.


Em considero indpendentista tot i que penso
que és un somni irrealitzable. Tanmateix, espanta
prou la resta de l'Estat com per utilitzar-lo com
a arma per construïr una Catalunya millor.

El meu somni seria crear un món on no existíssin Estats.
Un món format per Nacions i manat per la ONU i la UNESCO
com a autoritats màximes de d'un món unit de manera confederal.
És l'anomenat "internacionalisme", una ideologia que preten
acabar amb els conflictes respectant les cultures i eliminant
els patriotismes.

Com que tot el que demano és impossible, considereu-me només un
friki ociós que de tant en tant escriu sobre política catalana
en clau d'humor. Els meus referents són el el món del còmic,
el Polònia, Frank Zappa, Groucho Marx, Karl Marx, el Comte
Von Compte de Barri Sèsam i el FC Barcelona.

De fet, si sou veterans del bloc, ja haureu llegit les aventures
d'en Cortés i d'en Fonollosa, i més que en llegireu. M'encanta
riure'm de la política i els tòpics nacionals, i d'allí en trec
rondalles absurdes.

Així doncs, ara ja em coneixeu.

Au, a al feina s'ha dit!

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Gabinet de crisi... enganyós

Si ens parlen de gabinet de crisi qualsevol de nosaltres pensaria que l'estat espanyol planeja fer alguna cosa contra la crisi financera, els bancs i tots aquells que l'han provocat. Però si ho penséssim, indirectament estaríem presumint de que els polítics espanyols hi tenen alguna cosa d'utilitat al cap... mmm, ha-ha-ha.

No, no, estimats lectors. El gabinet de crisi és per batallar la independència.

Segons escolto a "El Món a RAC1" hi ha dues maneres de combatre les 'aspiracions separatistes' del president Mas, la primera passaria pel nostre estimat Tribunal Constitucional (TC), el qual podria sentenciar que es tracta d'una acció penal, i per tant es tractaria de delicte de desobediència. L'altre és el tant citat article 155 de la Constitución Española, en la que podrien inhabilitar el president, però requereix de la majoria del senat, aquell òrgan tant útil, a l'ombra del congrés.

Cal dir que han citat com a font el diari "El Mundo", i per tant hi dono una credibilitat limitada, afegida a la minvada credibilitat dels òrgans que hi apareixen.

M'agrada que per la meseta la independència els preocupi, i m'alegraria que no els deixés dormir. És a dir, que si els preocupa vol dir que hi pensen, i viceversa, i qualsevol intent de desviar-ho, omentent-ho, queda en entredit. D'altra banda, gent con la senyora Sánchez-Camacho que aprofita qualsevol míting i declaració per donar estopa al president, dient-li que es deixi d'entelèquies sobiranistes i que es preocupi de superar la crisi econòmica, donarà estopa a la unitat de crisi (liderada per Gallardón com a ministre de Justícia i integrada pel fiscal general de l'Estat, l'advocada general i un representant d'Interior) o al senyor Rajoy? Ho dubto.

Sembla que l'amic Paco Marhuenda s'ha dedicat a difondre que la realitat és que aquest grupuscle no és més que un "grup de treball", cosa perfectament normal, i que el substantiu que s'ha fet servir per definir-ho "cèl·lula" en el diari d'ideologia similar al seu és un "tecnicisme periodístic". M'agradaria fer-li saber al senyor Marhuenda que els tecnicismes periodístics, així com d'altres tecnicismes d'altres àrees, no haurien d'interferir amb el públic al qual no va destinat, o com a mínim explicitar-ho. Malgrat tot, els arguments que dóna em semblen bastant fluixos. Grup de treball o cèl·lula, m'agradaria saber si en formar part se'n treuen un sobresou, ja que d'ésser així estarien cobrant per fotre Catalunya.

Mentrestant, per Europa, Espanya es tanca en banda perquè no parlen la seva llengua, o més ben dit, no són capaços de comunicar-se, a la vegada que impedeixen que s'usi el català, i després diuen que ens estimen... veure per creure.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Aliances enverinades

Albert Rivera, conegut majoritàriament per haver sortit gairebé nu en una campanya publicitària, i en menor mesura per la seva carrera com a advocat i per pertànyer al partit Ciutadans/Ciudadanos (C's), partit conegut per la seva campanya publicitària en la que Albert Rivera hi va participar gairebé nu, i, en menor mesura per la seva ideologia, ha proposat al Partit Popular Català i al PSC, o Nou PSC, formar una aliança anti-independentista.

El primer que se'm passa pel cap són deliris de grandesa que deuen haver passat pel cap d'Albert Rivera i el seu partit. D'entre els tres partits afectats el seu és el de menor envergadura, i per tant, fins a cert punt trobo lògic que intenti fer-se notar, tal i com ha fet el SI en alguna ocasió.

Una aliança C's-PPC per ideologia i forma d'actuar la trobo normal dins el panorama polític actual. Són dos partits que són unionistes, filo-hispànics, i en certa manera se'ls veu de dretes, diguin el que diguin, fins i tot van a manifestacions amb banderes del "pollo" de la maneta. He sentit gent que diu que C's podria ben bé ser un partit d'extrema dreta. Es més, Carina Mejías, ex-portaveu del PP al parlament es presentarà com a candidata en la llista de C's per considerar 'massa tou' el PP. Veure per creure.

D'altra banda, el PSC seria el tercer en discòrdia. Un PSC en hores baixes, amb un líder poc carismàtic (amb un carisma entre el d'una bota vella i Montilla) i poc conegut (segons l'enquesta de Feedback pel RACòmetre, només és el candidat idoni per enfrentar-se a Mas pel 13% dels votants del PSC, per darrere de Montserrat Tura i Carmen Chacón), partidari del federalisme (asimètric)(únic partit que hi dóna suport), que ha apartat velles glòries que dissentien del camí a seguir, i amb el PSOE també en hores baixes, que més que un partit polític sembla un reliquiari.

És obvi, doncs, veure en una aliança C's-PP-PSC qui seria el "bitxo raro". La meva lògica em porta a pensar que si el PSC, un partit suposadament d'esquerres, fa el més mínim gest d'acostar-se a dos partits ideològicament de dretes, el cataclisme que es pot produir tant en el sí del partit com entre els seus votants pot ser digne de veure menjant crispetes, al més pur estil Hollywood.

De mentres, entre els independentistes tampoc hi ha grans acords que ERC proposa, perquè els de SI diuen una cosa, Laporta una altra i les CUP no saben ni si tindràn representació parlamentària. Rivera es podria plantejar demanar-li aliança a PxC, però no sé qui en sortiria pitjor parat...

dilluns, 29 d’octubre del 2012

No està demostrat que l'estupidesa no es transmeti

Arran de les declaracions de Mariló Montero a "La mañana de La 1", cadena que des de que està el PP al càrrec del govern ha donat força girs inesperats tot i que esperables d'alguna manera (emissió de lluites de braus o "corridas de toros" en horari infantil, el cessament d'Ana Pastor, entre d'altres), en que afirmava que no estava demostrat que en rebre un òrgan d'un assassí la seva ànima seguia residint en l'òrgan, jo em plantejo si està demostrat o no que l'estupidesa no es transmeti.

Mariló Montero a

No solament via transplantaments d'òrgans sinó a través de l'aire, ja posats a creure en conspiracions i teories esotèriques enrevessades. De moment seguiré sense veure canals com Intereconomía, ja no per principis propis sinó per evitar que la seva estupidesa, desconeixement i falta a la veritat se'm transmeti. Per a això ja tinc la vacuna APM? que em permet veure les barbaritats que diuen en petites dosis.

D'una banda em sap greu que sempre siguin els de dretes els que diuen barbaritats d'aquesta mena, per exemple defensar el dret a la vida tan aferrissadament que pel camí defensen i de manera indirecta defensin coses com la violació, la pedofília o una vida indigna. Malgrat eren ells mateixos quan en una altra època tenien fills deficients mentals o físics i els amagaven a casa perquè els veïns i amics no se n'assabentessin. Doble moral i hipocresia. Ells que defensen el matrimoni, però no dubten a visitar senyores de dubtosa moralitat quan la dona no els fa suficient cas. El pitjor en molts casos és que demanen perdó i es disculpen, però són disculpes buides, perquè realment es creuen el que diuen.

D'altra banda, també em sap greu perquè aquest tipus de declaracions serveixen per perpetuar l'estereotip de la dona-florer, que és triada només pel seu físic més que per les seves capacitats/habilitats, com la periodista-wannabe Sara Carbonero, que és on és bàsicament pel seu físic i per la seva parella sentimental.

Per tant, com que no està demostrat que l'estupidesa no es transmeti, tal i com he dit abans, seguiré sense veure Intereconomía, escoltar la COPE o llegir la Razón, entre d'altres.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Com van les eleccions del 25-N? 28/10/2012

Heus aquí les esnquestes fins a dia d'avui, publicades al bloc de l'Higini Herrero, un tros de pà de Sant Antoni de Vilamajor que té un talent que no vegis.



  
Les dades del diari La Vanguàrdia  mostren un canvi notable respecte a l'enquesta feta fa dues setmanes pel mateix diari. Així és com ho veu un friki de l'Hospitalet:

- El soufflé sobiranista de CiU continua ferm cap a una victòria abassagadora però no absoluta. Un 40'8 de l'electorat por portar a un pacte sobiranista o una sociovergència. Sóc de l'opinió que això ho determinarà la postura del Govern central després de les eleccions. Javier Arenas, segons es rumoreja enviao campeón der Gobierno de Ehpaña para desiles, "teneó, polaco, que ahora queremos negosiá" , amb un passat com a membre del PSOE, podria ser un nom important. Artur Mas s'ha mostrat com un líder nat i un polític molt hàbil, aconseguint que gran part de l'electorat dirigeixi el vot de cara a un sobiranisme moderat i oblidi noms denostats com els de Boi Ruiz o, fins i tot, el de Felip Puig. Sense cap dubte, Catalunya li tornarà a donar confiança.

- La patacada socialista es fa més i més gran: el PSC perdria 10 escons i augmentaria la crisi d'un partit acabat que haurà d'unir-se definitivament al PSOE o escindir-se (EDIT 29/08: sembla que aquesta segona opció s'ha fet molt viable després de les declaracions de Rubalcaba i Navarro reflectides avui dilluna als mitjans). Les constants ficades de gamba de Carmen Chacón (anteriorment coneguda com a Carme Chacon), a la que el sector catalanista-sobiranista del partit comença a veure com una autèntica renegada, i la nul·la capacitat com a home d'Estat d'Alfredo Pérez-Rubalcaba, agafat a la butaca com un gat en zel, confirmaria els moviments de terra qie s'han detectat últimament a la tomba de Pablo Iglesias. I, Pere Navarro... Ezcolti, tanyó, ki es, Pera Nabarro, al jarmà de la vonva Nabarro?

- Des de fa dies es diu que el discurs de la por del PP podria esclatar-los a la cara com a Euskadi, deixant-los amb uns poquets vots menys per part d'un sector més moderat que escolliran la via del PSC, de la calculada i intel·ligent baixada de to del bel·ligerant Albert Rivera (aquesta per sobre de totes) o fins i tot la via CiU com a resposta a l'hostilitat que traspua Sánchez-Camacho. Òbviament, no ajuda gens la gestió de la crisi per part del President Marianiño dos Hiliños.

- Joan Herrera, amb més i menys intenció de vot (entre 1 i 3 escons de mitjana, així a bote pronto), sembla convertir-se en un dels grans guanyadors el 25-N. La seva calculada combinació entre sobiranisme i polítiques socials atraurà vots del sctor catalanista del PSC i els membres del Moviment del 15-M, que tot i englobar una gran varietat d'opinions i de posicions, convergeixen exactament amb les polítiques d'un Herrera que esta fent un paper brillant.

- ERC es convertiría en la segona gran guanyadora del 25-N amb una mitjana d'entre 4 i 6 escons de pujada. La divisió del catalanisme d'esquerres, que sembla no saber cap on tirar, i la incorporació a les seves files de Reagreupament.cat com a coalició, sumada al prestigi mediàtic i acadèmic i la moderació de l'actitud d'Oriol Junqueras (en contraposoció a la manca de talent i tacte de Josep Lluís Carod-Rovira i el nul carisma de Joan Puigcercós) i el vot provinent del PSC  pot convertir als republicans en la clau del Govern, segons - repeteixo - les reaccions i actituds de Madrid.

- Error fatal el d' Alfons López-Tena. Les seves ànsies del protagonisme i la negativa de formar coalició amb ERC debiliten el seu partit i és molt probable que es quedi fora del Parlament. La fugida del criticat però carismàtic i colorista Joan Laporta ha estat el principi de la fi per a Solidaritat. Només els mitjans afins li donaven alguna cosa, pero en aquest moment, tenim davant a un altre perdedor.

- L'atractiva personalitat d'Albert Rivera (fet reconegut fins i tot des de files independentistes) i la relativa moderació que està mostrant a la campanya en contrast amb Sánchez.Camacho està atraient sense dubte vots del PP, del sector menys catalanista del PSC i fins i tot alguns de PxC (com ara el meu mediàtic paisà Carlos El yoyas Navarro, fart de l'ideairi obertament feixista d'Anglada). Sembla que serà un dels grans guanyadors, començant a arrelar de debò al Parlement, si bé la seva presència continuarà essent més aviat residual. Farà bé en conservar un discurs moderat i abandonar el NO, NO Y NO, PORQUE SOMOS ENROLLADOS QUE TE CAGAS Y SIEMPRE VAMOS CONTRACORRIENTE HASTA EN LO MÁS BÁSICO Y CABAL.

- Les CUP no són prou populars a les grans ciutats. Les seves diferències amb ERC, son, però, massa grans com per formar coalició, i no aconseguiran gran cosa. Bé en realitat res. Jo no sé ni com es diu el candidat si no miro el quadre.

- Sembla que, per sort, no hi ha prou tarats en aquest País com per donar-li el seu vot a Anglada i la seva colla d'skinheads passats a la política. No tinc res més a comentar sobre el tema.

Així és com ho veig. Espero que en Muramasa s'apunti a dir-hi la seva.




divendres, 26 d’octubre del 2012

Ara és l'hora, pagadors, ara es l'hora de riure'ns tots



Això es desgavella dia sí i dia també. Per tot arreu cauen exabruptes i els terres dels edificis de l’Administració i els cercles empresarials s’omplen de capes i capes de vomitada dialèctica, bilis salva-pàtries i diarrea mental.  Ja ho diu l’onomatopeia:  “WERT”.

Per una banda aixequem Catalunya mentre continuem perdent peles i per l’altra Espanya defiende la indisoluble Unidad de la Patria que previene la Constitucion. Entremig, un debat sobiranista, amenaces militars, un Ministre d’Educació mal educat , un Conseller d’Interior que més aviat sembla de Defensa i un club de futbol que no signa per les Seleccions catalanes mentre el seu president hi signa.

En conjunt, la política de l’Estat sencer és un circ de tres pistes: La pista ejjjjjjjjjjjjjjjjjjjpañññññññññññññola, la pista catalana, oi! I en la central... El PSC, el PSOE i el Grupo Prisa!

La realitat supera la ficció del Polònia. En aquest precís moment, es discuteix sobre el el preu del Km d'un tram de la N-II entre Sils i Caldes de Malavella mentre 800.000 parats els patim i a sobre els votem i votarem. Això és Can Seixanta. Ara és l’hora, Frikinautes. Ara es l’hora de que torni Això és es colmo, Senyor Mayordomo!