diumenge, 28 d’octubre de 2012

Com van les eleccions del 25-N? 28/10/2012

Heus aquí les esnquestes fins a dia d'avui, publicades al bloc de l'Higini Herrero, un tros de pà de Sant Antoni de Vilamajor que té un talent que no vegis.



  
Les dades del diari La Vanguàrdia  mostren un canvi notable respecte a l'enquesta feta fa dues setmanes pel mateix diari. Així és com ho veu un friki de l'Hospitalet:

- El soufflé sobiranista de CiU continua ferm cap a una victòria abassagadora però no absoluta. Un 40'8 de l'electorat por portar a un pacte sobiranista o una sociovergència. Sóc de l'opinió que això ho determinarà la postura del Govern central després de les eleccions. Javier Arenas, segons es rumoreja enviao campeón der Gobierno de Ehpaña para desiles, "teneó, polaco, que ahora queremos negosiá" , amb un passat com a membre del PSOE, podria ser un nom important. Artur Mas s'ha mostrat com un líder nat i un polític molt hàbil, aconseguint que gran part de l'electorat dirigeixi el vot de cara a un sobiranisme moderat i oblidi noms denostats com els de Boi Ruiz o, fins i tot, el de Felip Puig. Sense cap dubte, Catalunya li tornarà a donar confiança.

- La patacada socialista es fa més i més gran: el PSC perdria 10 escons i augmentaria la crisi d'un partit acabat que haurà d'unir-se definitivament al PSOE o escindir-se (EDIT 29/08: sembla que aquesta segona opció s'ha fet molt viable després de les declaracions de Rubalcaba i Navarro reflectides avui dilluna als mitjans). Les constants ficades de gamba de Carmen Chacón (anteriorment coneguda com a Carme Chacon), a la que el sector catalanista-sobiranista del partit comença a veure com una autèntica renegada, i la nul·la capacitat com a home d'Estat d'Alfredo Pérez-Rubalcaba, agafat a la butaca com un gat en zel, confirmaria els moviments de terra qie s'han detectat últimament a la tomba de Pablo Iglesias. I, Pere Navarro... Ezcolti, tanyó, ki es, Pera Nabarro, al jarmà de la vonva Nabarro?

- Des de fa dies es diu que el discurs de la por del PP podria esclatar-los a la cara com a Euskadi, deixant-los amb uns poquets vots menys per part d'un sector més moderat que escolliran la via del PSC, de la calculada i intel·ligent baixada de to del bel·ligerant Albert Rivera (aquesta per sobre de totes) o fins i tot la via CiU com a resposta a l'hostilitat que traspua Sánchez-Camacho. Òbviament, no ajuda gens la gestió de la crisi per part del President Marianiño dos Hiliños.

- Joan Herrera, amb més i menys intenció de vot (entre 1 i 3 escons de mitjana, així a bote pronto), sembla convertir-se en un dels grans guanyadors el 25-N. La seva calculada combinació entre sobiranisme i polítiques socials atraurà vots del sctor catalanista del PSC i els membres del Moviment del 15-M, que tot i englobar una gran varietat d'opinions i de posicions, convergeixen exactament amb les polítiques d'un Herrera que esta fent un paper brillant.

- ERC es convertiría en la segona gran guanyadora del 25-N amb una mitjana d'entre 4 i 6 escons de pujada. La divisió del catalanisme d'esquerres, que sembla no saber cap on tirar, i la incorporació a les seves files de Reagreupament.cat com a coalició, sumada al prestigi mediàtic i acadèmic i la moderació de l'actitud d'Oriol Junqueras (en contraposoció a la manca de talent i tacte de Josep Lluís Carod-Rovira i el nul carisma de Joan Puigcercós) i el vot provinent del PSC  pot convertir als republicans en la clau del Govern, segons - repeteixo - les reaccions i actituds de Madrid.

- Error fatal el d' Alfons López-Tena. Les seves ànsies del protagonisme i la negativa de formar coalició amb ERC debiliten el seu partit i és molt probable que es quedi fora del Parlament. La fugida del criticat però carismàtic i colorista Joan Laporta ha estat el principi de la fi per a Solidaritat. Només els mitjans afins li donaven alguna cosa, pero en aquest moment, tenim davant a un altre perdedor.

- L'atractiva personalitat d'Albert Rivera (fet reconegut fins i tot des de files independentistes) i la relativa moderació que està mostrant a la campanya en contrast amb Sánchez.Camacho està atraient sense dubte vots del PP, del sector menys catalanista del PSC i fins i tot alguns de PxC (com ara el meu mediàtic paisà Carlos El yoyas Navarro, fart de l'ideairi obertament feixista d'Anglada). Sembla que serà un dels grans guanyadors, començant a arrelar de debò al Parlement, si bé la seva presència continuarà essent més aviat residual. Farà bé en conservar un discurs moderat i abandonar el NO, NO Y NO, PORQUE SOMOS ENROLLADOS QUE TE CAGAS Y SIEMPRE VAMOS CONTRACORRIENTE HASTA EN LO MÁS BÁSICO Y CABAL.

- Les CUP no són prou populars a les grans ciutats. Les seves diferències amb ERC, son, però, massa grans com per formar coalició, i no aconseguiran gran cosa. Bé en realitat res. Jo no sé ni com es diu el candidat si no miro el quadre.

- Sembla que, per sort, no hi ha prou tarats en aquest País com per donar-li el seu vot a Anglada i la seva colla d'skinheads passats a la política. No tinc res més a comentar sobre el tema.

Així és com ho veig. Espero que en Muramasa s'apunti a dir-hi la seva.




2 comentaris:

  1. No sé si és més trist que les CUP no treguin res segons sondejos, o que PxC sí que ho faci.

    ResponElimina
  2. Sense cap mena de dubte, la segona formulació.

    ResponElimina