No està demostrat que l'estupidesa no es transmeti

Arran de les declaracions de Mariló Montero a "La mañana de La 1", cadena que des de que està el PP al càrrec del govern ha donat força girs inesperats tot i que esperables d'alguna manera (emissió de lluites de braus o "corridas de toros" en horari infantil, el cessament d'Ana Pastor, entre d'altres), en que afirmava que no estava demostrat que en rebre un òrgan d'un assassí la seva ànima seguia residint en l'òrgan, jo em plantejo si està demostrat o no que l'estupidesa no es transmeti.



No solament via transplantaments d'òrgans sinó a través de l'aire, ja posats a creure en conspiracions i teories esotèriques enrevessades. De moment seguiré sense veure canals com Intereconomía, ja no per principis propis sinó per evitar que la seva estupidesa, desconeixement i falta a la veritat se'm transmeti. Per a això ja tinc la vacuna APM? que em permet veure les barbaritats que diuen en petites dosis.

D'una banda em sap greu que sempre siguin els de dretes els que diuen barbaritats d'aquesta mena, per exemple defensar el dret a la vida tan aferrissadament que pel camí defensen i de manera indirecta defensin coses com la violació, la pedofília o una vida indigna. Malgrat eren ells mateixos quan en una altra època tenien fills deficients mentals o físics i els amagaven a casa perquè els veïns i amics no se n'assabentessin. Doble moral i hipocresia. Ells que defensen el matrimoni, però no dubten a visitar senyores de dubtosa moralitat quan la dona no els fa suficient cas. El pitjor en molts casos és que demanen perdó i es disculpen, però són disculpes buides, perquè realment es creuen el que diuen.

D'altra banda, també em sap greu perquè aquest tipus de declaracions serveixen per perpetuar l'estereotip de la dona-florer, que és triada només pel seu físic més que per les seves capacitats/habilitats, com la periodista-wannabe Sara Carbonero, que és on és bàsicament pel seu físic i per la seva parella sentimental.

Per tant, com que no està demostrat que l'estupidesa no es transmeti, tal i com he dit abans, seguiré sense veure Intereconomía, escoltar la COPE o llegir la Razón, entre d'altres.

Com van les eleccions del 25-N? 28/10/2012

Heus aquí les esnquestes fins a dia d'avui, publicades al bloc de l'Higini Herrero, un tros de pà de Sant Antoni de Vilamajor que té un talent que no vegis.

[Font: http://higiniherrero.wordpress.com/2012/10/28/toles-les-enquestes-de-les-eleccions-al-parlament-de-catalunya-2012-una-de-nova-de-la-vanguardia/]

  

Les dades del diari La Vanguàrdia  mostren un canvi notable respecte a l'enquesta feta fa dues setmanes pel mateix diari. Així és com ho veu un friki de l'Hospitalet:

- El soufflé sobiranista de CiU continua ferm cap a una victòria abassagadora però no absoluta. Un 40'8 de l'electorat por portar a un pacte sobiranista o una sociovergència. Sóc de l'opinió que això ho determinarà la postura del Govern central després de les eleccions. Javier Arenas, segons es rumoreja enviao campeón der Gobierno de Ehpaña para desiles, "teneó, polaco, que ahora queremos negosiá" , amb un passat com a membre del PSOE, podria ser un nom important. Artur Mas s'ha mostrat com un líder nat i un polític molt hàbil, aconseguint que gran part de l'electorat dirigeixi el vot de cara a un sobiranisme moderat i oblidi noms denostats com els de Boi Ruiz o, fins i tot, el de Felip Puig. Sense cap dubte, Catalunya li tornarà a donar confiança.

- La patacada socialista es fa més i més gran: el PSC perdria 10 escons i augmentaria la crisi d'un partit acabat que haurà d'unir-se definitivament al PSOE o escindir-se (EDIT 29/08: sembla que aquesta segona opció s'ha fet molt viable després de les declaracions de Rubalcaba i Navarro reflectides avui dilluna als mitjans). Les constants ficades de gamba de Carmen Chacón (anteriorment coneguda com a Carme Chacon), a la que el sector catalanista-sobiranista del partit comença a veure com una autèntica renegada, i la nul·la capacitat com a home d'Estat d'Alfredo Pérez-Rubalcaba, agafat a la butaca com un gat en zel, confirmaria els moviments de terra qie s'han detectat últimament a la tomba de Pablo Iglesias. I, Pere Navarro... Ezcolti, tanyó, ki es, Pera Nabarro, al jarmà de la vonva Nabarro?

- Des de fa dies es diu que el discurs de la por del PP podria esclatar-los a la cara com a Euskadi, deixant-los amb uns poquets vots menys per part d'un sector més moderat que escolliran la via del PSC, de la calculada i intel·ligent baixada de to del bel·ligerant Albert Rivera (aquesta per sobre de totes) o fins i tot la via CiU com a resposta a l'hostilitat que traspua Sánchez-Camacho. Òbviament, no ajuda gens la gestió de la crisi per part del President Marianiño dos Hiliños.

- Joan Herrera, amb més i menys intenció de vot (entre 1 i 3 escons de mitjana, així a bote pronto), sembla convertir-se en un dels grans guanyadors el 25-N. La seva calculada combinació entre sobiranisme i polítiques socials atraurà vots del sctor catalanista del PSC i els membres del Moviment del 15-M, que tot i englobar una gran varietat d'opinions i de posicions, convergeixen exactament amb les polítiques d'un Herrera que esta fent un paper brillant.

- ERC es convertiría en la segona gran guanyadora del 25-N amb una mitjana d'entre 4 i 6 escons de pujada. La divisió del catalanisme d'esquerres, que sembla no saber cap on tirar, i la incorporació a les seves files de Reagreupament.cat com a coalició, sumada al prestigi mediàtic i acadèmic i la moderació de l'actitud d'Oriol Junqueras (en contraposoció a la manca de talent i tacte de Josep Lluís Carod-Rovira i el nul carisma de Joan Puigcercós) i el vot provinent del PSC  pot convertir als republicans en la clau del Govern, segons - repeteixo - les reaccions i actituds de Madrid.

- Error fatal el d' Alfons López-Tena. Les seves ànsies del protagonisme i la negativa de formar coalició amb ERC debiliten el seu partit i és molt probable que es quedi fora del Parlament. La fugida del criticat però carismàtic i colorista Joan Laporta ha estat el principi de la fi per a Solidaritat. Només els mitjans afins li donaven alguna cosa, pero en aquest moment, tenim davant a un altre perdedor.

- L'atractiva personalitat d'Albert Rivera (fet reconegut fins i tot des de files independentistes) i la relativa moderació que està mostrant a la campanya en contrast amb Sánchez.Camacho està atraient sense dubte vots del PP, del sector menys catalanista del PSC i fins i tot alguns de PxC (com ara el meu mediàtic paisà Carlos El yoyas Navarro, fart de l'ideairi obertament feixista d'Anglada). Sembla que serà un dels grans guanyadors, començant a arrelar de debò al Parlement, si bé la seva presència continuarà essent més aviat residual. Farà bé en conservar un discurs moderat i abandonar el NO, NO Y NO, PORQUE SOMOS ENROLLADOS QUE TE CAGAS Y SIEMPRE VAMOS CONTRACORRIENTE HASTA EN LO MÁS BÁSICO Y CABAL.

- Les CUP no són prou populars a les grans ciutats. Les seves diferències amb ERC, son, però, massa grans com per formar coalició, i no aconseguiran gran cosa. Bé en realitat res. Jo no sé ni com es diu el candidat si no miro el quadre.

- Sembla que, per sort, no hi ha prou tarats en aquest País com per donar-li el seu vot a Anglada i la seva colla d'skinheads passats a la política. No tinc res més a comentar sobre el tema.

Així és com ho veig. Espero que en Muramasa s'apunti a dir-hi la seva.

Ara és l'hora, pagadors, ara es l'hora de riure'ns tots

Això es desgavella dia sí i dia també. Per tot arreu cauen exabruptes i els terres dels edificis de l’Administració i els cercles empresarials s’omplen de capes i capes de vomitada dialèctica, bilis salva-pàtries i diarrea mental.  Ja ho diu l’onomatopeia:  “WERT”.

Per una banda aixequem Catalunya mentre continuem perdent peles i per l’altra Espanya defiende la indisoluble Unidad de la Patria que previene la Constitucion. Entremig, un debat sobiranista, amenaces militars, un Ministre d’Educació mal educat , un Conseller d’Interior que més aviat sembla de Defensa i un club de futbol que no signa per les Seleccions catalanes mentre el seu president hi signa.

En conjunt, la política de l’Estat sencer és un circ de tres pistes: La pista ejjjjjjjjjjjjjjjjjjjpañññññññññññññola, la pista catalana, oi! I en la central... El PSC, el PSOE i el Grupo Prisa!

La realitat supera la ficció del Polònia. En aquest precís moment, es discuteix sobre el el preu del Km d'un tram de la N-II entre Sils i Caldes de Malavella mentre 800.000 parats els patim i a sobre els votem i votarem. Això és Can Seixanta. Ara és l’hora, Frikinautes. Ara es l’hora de que torni Això és es colmo, Senyor Mayordomo!    

Top Secret - Final de Copa

Demà es jugarà la final de la Copa del Rei a Madrid, a l'estadi Vicente Calderón, i és clar, quan es barregen bascos, catalans i el centre de l'estat, Madrid, a més de quedar d'acudit és una combinació explosiva, i a sobre la Espe intenta apagar focs ruixant benzina.

L'equip d'investigació d'Això és es Colmo! (AeeC!) format per en Joan Vostè, en Miquel Fonts i un servidor hem arriscat la nostra pell per poder fer un reportatge a la capital de l'estat. També hem comptat amb l'ajuda del nostre expert en qüestions esportives, l'Unany Emèrit, el qual ens ha fet d'assessor.


La deessa Cibel·le observa atentament, esperant el moment en que els mortals vinguin i li ofereixin un títol esportiu. Fa tants anys que l'equip que venia tot sovint no ho fa que avui per avui li és igual l'equip que sigui, fins i tot si vesteix de blaugrana i parla català. A l'altra banda, Neptú, Déu del mar amb el sseu trident l'únic que fa és punxar calamars del típic "bocadillo de calamares", perquè per un cop que el veí pobre de la ciutat ve a oferir-li un títol ve la Espe i fa que la policia carregui contra els aficionats.

Tanmateix, aquests dies són especials, ja que es tracta dels separatistes bascos i catalans els que es passegen per la ciutat. Dues cultures i formes de ser i de viure molt diferents de "l'espanyola". Encara que els catalans són garrepes per definició, i jo en sóc l'exemple dels exemples, els bascos de Bilbao ho donen tot pel seu equip, fins i tot són capaços de quedar-se sense vacances d'estiu al Carib si és pel seu Athletic; uns diners que, d'altra banda poden venir bé per pal·liar part del dèficit que la comunitat pateix. És per això que la Espe i els seus companys ha autoritzat una manifestació "contra el separatisme", de manera que si la cosa es complica la rebuda serà, per sobre de tot, càlida.

A més, fonts fidedignes revelen que a l'estadi s'està instal·lant una megafonia espaterrant, megarrufolingolengo, per si a les aficions se'ls hi acut de xiular l'himne espanyol. Un himne que no té lletra i que per culpa d'això fa que els esportistes quedin malament en competicions internacionals, ja que mentre els altres canten ells no poden fer res més que escoltar. Total, que per només 27 segons que dura la versió abreujada estan fent-ne un gra massa.

El Show de Tru-Mas - VII

Setè capítol: Pacte fiscal (Part 2)

Avui debuta un personatge nou, el portaveu del Govern, en Francesc Homs. No confondre amb la ciutat siriana del mateix nom. La ciutat d'Homs, no la ciutat de Francesc.

L'Assassí de Banquers - Introducció

- Un crim curiós -

Ciutat de Banc-celona.

El detectiu Deixat de la Mà de Déu estava investigant l'escena del crim. Feia poc que hi havia arribat, gràcies a un contacte, i fins i tot abans que la policia. Tot i així, es van començar a sentir les sirenes que indicaven que els membres del cos policial eren a prop. El lloc on hi havia hagut el crim era una oficina d'un conegut banc, i la víctima, un banquer.

El detectiu Deixat seguia buscant proves, i de cop i volta l'inspector Metòdic li va fer un gest com de campar la boira. El detectiu es va ofendre doncs creia que la seva acreditació li donava tant de dret com al policia per ser allà. Tanmateix en Deixat no va abandonar, és més, va mostrar cert interès quan l'inspector va començar a interrogar els possibles testimonis.

Segons el que va poder escoltar en Deixat, les versions de tothom no tenien punts inconnexos, però ningú semblava saber què havia passat realment, i encara que ningú semblava dir cap mentida, era cert que res tenia sentit. L'inspector no semblava afectat per aquest tema i seguia prenent nota i apuntant les declaracions per a l'investigació.

El detectiu es va adonar de que allà no hi trobaria res més i va marxar, tot i que ningú el va trobar a faltar.

Caminava pels cèntrics carrers de la ciutat. La gent semblava que tingués pressa, i es movia de pressa i sense mirar ningú. En canvi, el detectiu avançava lentament i de tant en tant mirava algun aparador de botiga, però el seu cap seguia donant-hi voltes al curiós cas.

Finalment va arribar al bar que freqüentava i hi va entrar. L'amo del local el va saludar i li va preguntar:

- Ei Deixat! El de sempre?

En Deixat va fer un gest afirmatiu, i l'home li va servir un cacaolat. Amb el got ple va agafar el diari del dia i el va començar a fullejar. No hi buscava res concret, ni l'estava mirant amb atenció, només passava pàgines i llegia titulars. El món anava cada dia pitjor, les noticies eren cada dia més desesperants: més aturats, més delinqüencia, més desgràcies....

I ara, aquest cas.

Els Tweet-ulars - II

Segona part d'una de les seccions que més ho peta:


Titular: El Govern romanès no roman


Titular: Elemental, aturat Watson


Titular: Espanyonyo


Titular: I què serà el següent?


Titular: I després què?


Titular: En què quedem?


Titular: Això és el que passa quan s'apuja l'IVA


Titular: Les previsions, per l'euriborda