dimecres, 31 d’octubre del 2012

Gabinet de crisi... enganyós

Si ens parlen de gabinet de crisi qualsevol de nosaltres pensaria que l'estat espanyol planeja fer alguna cosa contra la crisi financera, els bancs i tots aquells que l'han provocat. Però si ho penséssim, indirectament estaríem presumint de que els polítics espanyols hi tenen alguna cosa d'utilitat al cap... mmm, ha-ha-ha.

No, no, estimats lectors. El gabinet de crisi és per batallar la independència.

Segons escolto a "El Món a RAC1" hi ha dues maneres de combatre les 'aspiracions separatistes' del president Mas, la primera passaria pel nostre estimat Tribunal Constitucional (TC), el qual podria sentenciar que es tracta d'una acció penal, i per tant es tractaria de delicte de desobediència. L'altre és el tant citat article 155 de la Constitución Española, en la que podrien inhabilitar el president, però requereix de la majoria del senat, aquell òrgan tant útil, a l'ombra del congrés.

Cal dir que han citat com a font el diari "El Mundo", i per tant hi dono una credibilitat limitada, afegida a la minvada credibilitat dels òrgans que hi apareixen.

M'agrada que per la meseta la independència els preocupi, i m'alegraria que no els deixés dormir. És a dir, que si els preocupa vol dir que hi pensen, i viceversa, i qualsevol intent de desviar-ho, omentent-ho, queda en entredit. D'altra banda, gent con la senyora Sánchez-Camacho que aprofita qualsevol míting i declaració per donar estopa al president, dient-li que es deixi d'entelèquies sobiranistes i que es preocupi de superar la crisi econòmica, donarà estopa a la unitat de crisi (liderada per Gallardón com a ministre de Justícia i integrada pel fiscal general de l'Estat, l'advocada general i un representant d'Interior) o al senyor Rajoy? Ho dubto.

Sembla que l'amic Paco Marhuenda s'ha dedicat a difondre que la realitat és que aquest grupuscle no és més que un "grup de treball", cosa perfectament normal, i que el substantiu que s'ha fet servir per definir-ho "cèl·lula" en el diari d'ideologia similar al seu és un "tecnicisme periodístic". M'agradaria fer-li saber al senyor Marhuenda que els tecnicismes periodístics, així com d'altres tecnicismes d'altres àrees, no haurien d'interferir amb el públic al qual no va destinat, o com a mínim explicitar-ho. Malgrat tot, els arguments que dóna em semblen bastant fluixos. Grup de treball o cèl·lula, m'agradaria saber si en formar part se'n treuen un sobresou, ja que d'ésser així estarien cobrant per fotre Catalunya.

Mentrestant, per Europa, Espanya es tanca en banda perquè no parlen la seva llengua, o més ben dit, no són capaços de comunicar-se, a la vegada que impedeixen que s'usi el català, i després diuen que ens estimen... veure per creure.

2 comentaris:

  1. Jo noimés tinc una cosa a dir: Carmen Chacón = Rosa Díez; Pere Navarro = Xai. L'esquerra s'ensorra ella soleta.

    ResponElimina
  2. Més ben dit, els sociates s'enfonsen ells solets.

    ResponElimina