Amb l'arribada del nou Papa se m'acumulen els temes, i casualment cap d'ells té a veure amb ell. Tanmateix, ja que hi som, diré que vaig anar a una escola de jesuïtes, on vaig rebre tota la meva educació obligatòria i post-obligatòria. Per si us interessa, és l'Escola Tècnica Professional del Clot, també coneguda com Sant Pere Claver.
El senyor Pere Navarro sembla haver entrat en raó, i veient que el PSOE no mourà fitxa per reformar la constitució, ha decidit aliar-se amb els independentistes per un instant, votant a favor d'un text que insta al Govern de la Generalitat a parlar i dialogar amb el Govern central. De moment, el PP no ha fet cap gest per portar aquest full de paper al Constitucional, però dubto que vulgui seure a parlar.
Aprofito per anunciar que no hi haurà cimera anti-crisi perquè segons Convergència, no hi ha voluntat d'arribar a un acord. Aquesta cimera havia estat demanada pel senyor Navarro durant el debat electoral a tres en presència del senyor Mas i la senyora Sánchez-Camacho, però ha estat finalment anul·lada.
Després d'aquest incís anem a Europa, i és que des de la vella Europa, aquella que té la paella pel mànec, diuen que la llei d'hipoteques no compleix la normativa europea i que disposa de clàusules abusives contra el consumidor. Aquella Europa que quan surt un mindundi qualsevol dient que si Catalunya assolís la independència estaria immediatament fora de la Unió, s'afanyen a donar-li tant de bombo que sembla que ho hagi dit algun president o director general important. A veure com queda la cosa.
Des de l'Instituto de Estudios Económicos (IEE) ens diuen que una Catalunya independent seria un catàstrofe. Fins que ha sortit el senyor Jordi Pujol i hi ha dit la seva, però.
Tenia un parell més de temes per comentar però ara mateix no els recordo.
dijous, 14 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
Corredor Madrid-terrani
Avui estava, com cada dia, escoltant la tertúlia de cal Basté, i han comentat que el Govern central havia inclòs en alguna clàusula amagada entre papers una desviació del traçat original del corredor mediterrani que feia que el tren es desviés a València per anar a Madrid, per arribar a Catalunya a través de Saragossa. La mania de fer-ho passar tot per Madrid, sigui o no necessari. Són capaços de crear un accés directe al seu ordinador i que hagi de passar per Madrid.
Amb tants informes ficticis que estan apareixent últimament, crec que seria una bona inversió demanar un peritatge sobre si Madrid aguantarà totes les infraestructures que hi volen posar i que no necessita, o bé s'acabarà enfonsant al Manzanares, com li va passar a l'Atlàntida, però en versió cutre.
El més fàcil d'assimilar és que el corredor mediterrani ha de ser la drecera per poder enviar a Europa ràpidament les mercaderies que arribin als ports per via marítima, i fins on jo sé, ni Madrid ni Saragossa tenen port, com a molt port de muntanya, però allà normalment no s'hi troben vaixells. De moment vaig donant per assumit que no veuré construït el corredor mediterrani en vida.
D'altra i allunyant-nos de la via del tren, que no acostuma a ser bon presagi, anem a l'abisme al que en Montoro vol abocar les comunitats. Avui l'Oriol Junqueras ha fet un petit discurs al Parlament on volia fer veure que l'objectiu de dèficit que plantegen des de Madrid és impossible de complir, fins i tot tancant l'aixeta pública a la televisió, a les universitats, als hospitals i tancant el Parlament i els bombers i els mossos.
En Montoro admetia, però, que si Europa li permetés flexibilitzar el dèficit, hauria de dialogar amb les comunitats, però coneixent el seu modus operandi em sembla que veuré construït el traçat original del corredor mediterrani abans de veure l'objectiu de dèficit flexibilitzat a les comunitats.
Tal i com està tot potser seria més ràpid contractar una tartana tirada d'ases que es dediqués a anar d'Algeciras a la frontera amb França, i així segur que el negoci de tartanes i el de cria d'ases refloten.
Amb tants informes ficticis que estan apareixent últimament, crec que seria una bona inversió demanar un peritatge sobre si Madrid aguantarà totes les infraestructures que hi volen posar i que no necessita, o bé s'acabarà enfonsant al Manzanares, com li va passar a l'Atlàntida, però en versió cutre.
El més fàcil d'assimilar és que el corredor mediterrani ha de ser la drecera per poder enviar a Europa ràpidament les mercaderies que arribin als ports per via marítima, i fins on jo sé, ni Madrid ni Saragossa tenen port, com a molt port de muntanya, però allà normalment no s'hi troben vaixells. De moment vaig donant per assumit que no veuré construït el corredor mediterrani en vida.
D'altra i allunyant-nos de la via del tren, que no acostuma a ser bon presagi, anem a l'abisme al que en Montoro vol abocar les comunitats. Avui l'Oriol Junqueras ha fet un petit discurs al Parlament on volia fer veure que l'objectiu de dèficit que plantegen des de Madrid és impossible de complir, fins i tot tancant l'aixeta pública a la televisió, a les universitats, als hospitals i tancant el Parlament i els bombers i els mossos.
En Montoro admetia, però, que si Europa li permetés flexibilitzar el dèficit, hauria de dialogar amb les comunitats, però coneixent el seu modus operandi em sembla que veuré construït el traçat original del corredor mediterrani abans de veure l'objectiu de dèficit flexibilitzat a les comunitats.
Tal i com està tot potser seria més ràpid contractar una tartana tirada d'ases que es dediqués a anar d'Algeciras a la frontera amb França, i així segur que el negoci de tartanes i el de cria d'ases refloten.
dilluns, 11 de març del 2013
Alicia en el país de les "pesadillas"
Sí, senyors.
Pensàveu que la troca no es podia embolicar més? Doncs anàveu ben errats. La senyora Sánchez-Camacho ho ha tornat a fer. Durant els cinc minuts de glòria que ha tingut durant el cap de setmana a aprofitat per donar dues voltes al marcador i seguir emmerdant el cas de casos d'espionatge de Método 3.
Ara ja barreja Mossos d'Esquadra amb Policia Nacional. I que si havia demanat escorta d'uns i no dels altres. I que si el cap de no-sé-què dels Mossos havia tractat directament o indirecta amb un presumpte imputat de Método 3, i que si els Mossos no són competents.
No sé a què juga, però tal i com he sentit avui a la tertúlia de cal Basté, si vol arribar a Presidenta de la Generalitat, ho té difícil si rebutja el principal cos policial, i a la llarga em sembla que li restarà vots. Per sort durant la campanya electoral els seus amics de la meseta engegaran el ventilador de merda per tapar aquesta petita taca, al més pur estil espanyol.
Diu que aquest cap de no-sé-què dels Mossos d'Esquadra, un tal Manel Prat, hauria de dimitir, ja que si això passés en un país seriós ho hauria de fer. M'agradaria recordar-li que 1.- Mal que em pesi, encara estem a Espanya, i per tant això no deixa de desprestigiar la seva amada pàtria. I 2.- Sé d'algun polític que ara és president del govern espanyol que s'ha relacionat amb casos de blanqueig de capital i altres assumptes amb olor de socarrim i no ha dimitit. Allò de "ver la paja en ojo ajeno y no ver la viga en el propio", que en diuen per les espanyes.
Per mal que em pesi no puc deixar de pensar en el que diuen els mitjans catalans de que des d'Espanya s'intenta embrutar el procés sobiranista, encara que es tracti d'una teoria conspiranoica. Deien a cal Cuní (el senyor José Antich, concretament) que si no fos per la manifestació de l'11-S no hi hauria ni problemes amb els Mossos, ni Método 3, ni tan sols eleccions.
Pensàveu que la troca no es podia embolicar més? Doncs anàveu ben errats. La senyora Sánchez-Camacho ho ha tornat a fer. Durant els cinc minuts de glòria que ha tingut durant el cap de setmana a aprofitat per donar dues voltes al marcador i seguir emmerdant el cas de casos d'espionatge de Método 3.
Ara ja barreja Mossos d'Esquadra amb Policia Nacional. I que si havia demanat escorta d'uns i no dels altres. I que si el cap de no-sé-què dels Mossos havia tractat directament o indirecta amb un presumpte imputat de Método 3, i que si els Mossos no són competents.
No sé a què juga, però tal i com he sentit avui a la tertúlia de cal Basté, si vol arribar a Presidenta de la Generalitat, ho té difícil si rebutja el principal cos policial, i a la llarga em sembla que li restarà vots. Per sort durant la campanya electoral els seus amics de la meseta engegaran el ventilador de merda per tapar aquesta petita taca, al més pur estil espanyol.
Diu que aquest cap de no-sé-què dels Mossos d'Esquadra, un tal Manel Prat, hauria de dimitir, ja que si això passés en un país seriós ho hauria de fer. M'agradaria recordar-li que 1.- Mal que em pesi, encara estem a Espanya, i per tant això no deixa de desprestigiar la seva amada pàtria. I 2.- Sé d'algun polític que ara és president del govern espanyol que s'ha relacionat amb casos de blanqueig de capital i altres assumptes amb olor de socarrim i no ha dimitit. Allò de "ver la paja en ojo ajeno y no ver la viga en el propio", que en diuen per les espanyes.
Per mal que em pesi no puc deixar de pensar en el que diuen els mitjans catalans de que des d'Espanya s'intenta embrutar el procés sobiranista, encara que es tracti d'una teoria conspiranoica. Deien a cal Cuní (el senyor José Antich, concretament) que si no fos per la manifestació de l'11-S no hi hauria ni problemes amb els Mossos, ni Método 3, ni tan sols eleccions.
diumenge, 10 de març del 2013
El dia del Senyor, un senyor dia
Els consumidors catalans estem o dividits o amb sentiments contraposats. Alguns estem disposats a acceptar de bona gana que ens imposin la Llei de Liberització d'Horaris Comercials: el diumenge ha estat imposat com quelcom religiós. "El dia del Senyor", deien. Però en ple S. XXI, amb un sector serveis hiperactiu i amb un atur creixent, no crec que fos pas dolent per a la nostra economia que un cert nombre de comerços obrís el diumenge. És clar que alhesores el peix es mossegaria la cua: la majoria de comerciants de proximitat es trobaria amb que no es podrien permetre obrir el diumenge, mentre les grans superfícies, amb uns canvis en la política de conrtractació, podrien incorporar personal eventual, i si bé això reduïria l'atur, es produiria un cas clar de competència deslleial. I si fos només això... Hi ha un autèntic cisma entre els mateixos establiments de proximitat: si estan en zones turístiques, obrir el diumenge, amb fotimers de guiris disposats a deixar-se les peles, pot ser una taula de salvació, però, de nou, i els comerços dels altres barris?
Ho veieu? Sóc partidari de la liberalització (odio els diumenges: són avorrits. La liberalització seria una oportunitat molt bona per a que els anti-diumengers ens convertim en drugstore cowboys) però al mateix temps penso que la Generalitat ha de fer valdre els interessos del petit comerciant. Per al consumidor i per a l'aturat seria com escollir entre una ful·lana i una meuca.
Per altra banda, voldria recordar al senyor Mascarell i a Alicia en el país de las yogurteras que els partits que representen (bé, Mascarell és indie, més aviat proper al sector catalanista del PSC, però està en un govern de CiU) van arribar fa temps a un acord per a que les biblioteques obríssin el diumenge, cosa que podria ajudar als que hem estudiat la carrera de Biblioteconomia a trobar feina i a augmentar el nombre d'usuaris, ja que en un dia lliure, la gent tendirà a anar a la biblioteca cercant oci gratuït. Ja hi ha dues o tres biblioteques barcelonines que obren diumenge al matí, però sóc partidari de desplaçar el dia de festa de les biblioteques al dilluns, com quasi tot equipament cultural, i fer del diumenge el dia estratègicament clau de la setmana (ideal per als clubs de lectura, sortides culturals, visites guiades...), almenys en les biblioteques centrals o de districte. Perquè, a qui li ve de gust anar a la biblio el dilluns, eh?
dijous, 7 de març del 2013
Terror a Balmes 169bis
Segons els últims butlletins, el sobtat enderrocament de l'edifici on té la seu el Círculo Ecuestre hauria estat atacat per una euga gegantina que apareixia i desapareixia en el precís moment en que un grip d'empresaris se'n fotien dels afectats per la carn amb excrements de l'Ikea. Pere Navarro diu no sber res de l'afer, però la seva sobtada conversió al sobiranisme, sumada a l'alegria que ha causat la destitució del fiscal Rodríguez Sol i el fet de que quan quan un militar expressa la seva opinió (ergo, amenaça amb treure els tancs a passejar), aquí no pasa nada segadors no esmoleu l'eina que podriem prendre mal en general, podrian haver provocat l'ira del líder socialista i l'aparició sobrada de la seva amiga imaginària, que, sumada a l'ira dels catalanistes i dels culers per l'expulsió de Nani, l'haurins fet molt enorme i enrabiada.
Es diu que aquesta foto és autèntica, la qual cosa té molts visos de ser real, ja que a la foto hi veiem els lagartos que es donen cita allà.
- Siscu Scaramanga per a Això és es colmo, si les vaques voléssin també ho diriem.
Es diu que aquesta foto és autèntica, la qual cosa té molts visos de ser real, ja que a la foto hi veiem els lagartos que es donen cita allà.
- Siscu Scaramanga per a Això és es colmo, si les vaques voléssin també ho diriem.
dimecres, 6 de març del 2013
Setmana mogudeta
Si la setmana començava moguda per les declaracions de Jorge Fernández Díaz i per la dimissió de Martín Rodríguez Sol, fins ahir fiscal de l'estat en cap de Catalunya, avui ens hem despertat amb la mort de Chávez, el cabdill veneçolà.
He de dir que amb això de les dictadures i el secretisme d'estat no me'n refio de les dates de mort, ja sigui amb Franco, amb Bin Laden o amb el mateix Chávez. Potser portava mort una setmana o un mes i fins ara no s'han decidit a "treure els morts de l'armari". Sigui com sigui, el chavisme com a tal deixarà d'existir. Si entra Maduro a president, llavors entrarem en la fase chavista-madurista, però tot seguirà com fins ara.
El meu pare em comentava que Evo Morales serà el nou Chávez de l'Amèrica Llatina, de moment ja ha començat amb algunes expropiacions, només li falten unes poques ganes més de fer-se notar i cridar l'atenció sortint per la televisió.
No tot passa a l'altra banda del món, però. I potser l'scaramanga s'anima a fer una articulet al respecte.
Ahir De Guindos deia que Brussel·les no demana més esforços a Espanya, que ja ha fet els deures (malgrat moltes retallades les han hagut d'assumir les comunitats i les alcaldies), i que no es planteja l'augment d'impostos ni altres reformes. Avui ha sortir Montoro a dir que "nunca digas nunca". I després s'exclamen quan veuen la quantitat de vots que perden amb les seves mesures a les enquestes.
I passant a l'agenda televisiva...
Avui a Singulars, amb Jaume Barberà, entrevista una senyora que va ser de les impulsores de la reforma islandesa que va deixar caure els bancs i va jutjar els polítics. La cosa promet. Si no ho podeu veure avui, ho repeteixen diumenge a la nit, després de Pan Am.
He de dir que amb això de les dictadures i el secretisme d'estat no me'n refio de les dates de mort, ja sigui amb Franco, amb Bin Laden o amb el mateix Chávez. Potser portava mort una setmana o un mes i fins ara no s'han decidit a "treure els morts de l'armari". Sigui com sigui, el chavisme com a tal deixarà d'existir. Si entra Maduro a president, llavors entrarem en la fase chavista-madurista, però tot seguirà com fins ara.
El meu pare em comentava que Evo Morales serà el nou Chávez de l'Amèrica Llatina, de moment ja ha començat amb algunes expropiacions, només li falten unes poques ganes més de fer-se notar i cridar l'atenció sortint per la televisió.
No tot passa a l'altra banda del món, però. I potser l'scaramanga s'anima a fer una articulet al respecte.
Ahir De Guindos deia que Brussel·les no demana més esforços a Espanya, que ja ha fet els deures (malgrat moltes retallades les han hagut d'assumir les comunitats i les alcaldies), i que no es planteja l'augment d'impostos ni altres reformes. Avui ha sortir Montoro a dir que "nunca digas nunca". I després s'exclamen quan veuen la quantitat de vots que perden amb les seves mesures a les enquestes.
I passant a l'agenda televisiva...
Avui a Singulars, amb Jaume Barberà, entrevista una senyora que va ser de les impulsores de la reforma islandesa que va deixar caure els bancs i va jutjar els polítics. La cosa promet. Si no ho podeu veure avui, ho repeteixen diumenge a la nit, després de Pan Am.
dimarts, 5 de març del 2013
La màquina del temps
Senyores i senyors,
Tornen temps obscurs. Dos casos succeïts entre aquesta setmana i l'anterior m'ho fan pensar.
El primer és el senyor Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior. L'home va fer unes declaracions en què admetia que veuria amb bons ulls afavorir les parelles heterosexuals per sobre de les homosexuals, ja que les últimes provocarien el declivi dels humans en no poder tenir fills naturals.
Crec que l'època en què la persona passa a ser l'important, més enllà del gènere, religió, etc. va quedar inaugurada fa molt temps. Es veu que hi ha persones que encara veuen la televisió en blanc i negre i pensen que Espanya és "el país donde nunca se pone el sol".
El segon cas és el del senyor Martín Rodríguez Sol, ex-Fiscal en cap de Catalunya, que va fer unes declaracions moderades tirant cap a conservadores fa un parell de dies, i a la meseta li ha faltat temps per saltar-li a la jugular. El tema és que les declaracions versaven sobre el dret a decidir.
Crec que l'època del NO-DO abans de les pel·lícules, dels censors tallant cintes de vídeo i de considerar delicte una reunió de més de dues persones ja ha passat. Es veu que hi ha persones que encara viuen com si aquell senyor militar baixet i amb bigoti encara fos viu. Senyal de què quan va dir que ho deixava tot "atado, y bien atado" parlava amb coneixement de causa.
D'aquí poc el govern repartirà "cartillas de racionamiento" i tornarà a posar en vigor la "ley de vagos y maleantes". Temps al temps.
Tornen temps obscurs. Dos casos succeïts entre aquesta setmana i l'anterior m'ho fan pensar.
El primer és el senyor Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior. L'home va fer unes declaracions en què admetia que veuria amb bons ulls afavorir les parelles heterosexuals per sobre de les homosexuals, ja que les últimes provocarien el declivi dels humans en no poder tenir fills naturals.
Crec que l'època en què la persona passa a ser l'important, més enllà del gènere, religió, etc. va quedar inaugurada fa molt temps. Es veu que hi ha persones que encara veuen la televisió en blanc i negre i pensen que Espanya és "el país donde nunca se pone el sol".
El segon cas és el del senyor Martín Rodríguez Sol, ex-Fiscal en cap de Catalunya, que va fer unes declaracions moderades tirant cap a conservadores fa un parell de dies, i a la meseta li ha faltat temps per saltar-li a la jugular. El tema és que les declaracions versaven sobre el dret a decidir.
Crec que l'època del NO-DO abans de les pel·lícules, dels censors tallant cintes de vídeo i de considerar delicte una reunió de més de dues persones ja ha passat. Es veu que hi ha persones que encara viuen com si aquell senyor militar baixet i amb bigoti encara fos viu. Senyal de què quan va dir que ho deixava tot "atado, y bien atado" parlava amb coneixement de causa.
D'aquí poc el govern repartirà "cartillas de racionamiento" i tornarà a posar en vigor la "ley de vagos y maleantes". Temps al temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)