El segon en discòrdia

Després de fer un cop d'ull a una altra fornada d'enquestes al bloc de l'Higini Herrero i les dades del Racòmetre de RAC1, hi ha una dada curiosa i és que hi ha tres partits en pugna per ser la segona força política de Catalunya.

Un d'ells és el Partit Popular dirigit per la senyora Alicia Sánchez-Camacho, que malgrat perdre alguns vots, que sembla ser es traslladen cap a Ciutadans, amb la política de la por i d'atacs constants al govern català (mai, o gairebé mai al govern central) pot treure'n rèdit. Així doncs tenim el representant de partit unionista/centralista i de dretes (de vegades podríem dir-ne extrema dreta).

L'altre és Esquerra Republicana de Catalunya, ERC. Aquests s'han guanyat tots i cada un dels vots que superin els de les anteriors eleccions (recordem que vénen de tenir com a màxims dirigents un tal Josep-Lluís Carod-Rovira i un tal Joan Puigcercós, a més d'escissions diverses i molt variades per totes bandes), i tot i que les enquestes solen tenir un cert punt de fiabilitat, no són 100% exactes, i ERC podria aconseguir més diputats dels que en un primer moment sembla que poden aconseguir, cosa que depèn de com portin la campanya IC-V i SI. ERC és el representant de partit d'esquerres i independentista, tot el contrari que l'anterior.

L'últim és el cas més flagrant de dilapidació de vots. Si bé en els casos anteriors, segons enquesta, guanyaven escons, el PSC de Pere Navarro en perd, però no un o dos. Fent un símil naval, és com si el PP remés, amb una velocitat petita, però sense aturar-se, ERC anés vent en popa i pel casc del vaixell PSC no deixés d'entrar aigua, enfonsant-se sense aturador.

Com dic, el PSC és el cas flagrant. Fa una legislatura o dues ningú hagués dubtat en posar el PSC com a segona força, de fet, malgrat ser la segona, era prou forta com per formar tripartit, i així superar CiU, i en segona instància va ser capaç de re-editar-lo. Ara les coses són diferents, bé, no totes. Tenen un líder que no parla clar (i tot i així acusa el president de ser el que no s'expressa amb claredat), fa els discursos a destemps (quan parla sobre un tema, ja no és un tema important), no té un suport ferm del seu electorat (Carmen Chacón o Montserrat Tura podrien haver estat millors alternatives).

Les coses que no canvien és que quan diu una cosa aquí ha de ser rebatut des de la meseta, cosa que li resta credibilitat, i a sobre ho fa un paio que fa temps que és cadàver polític, cosa que resta encara més credibilitat. A més el PSC, o com a mínim la veu oficial, dóna suport a la perduda causa del federalisme. Això s'havia de proposar abans, i no ara. El tema és que el votant el PSC no té clar què vota i per tant molts decideixen canviar de partit a algú que sí tingui les idees clares.

[Mascota] Presentació

Ja us vaig anunciar que a partir d'ara hi hauria més coses i més sorpreses, aquí a AeeC!. I heus aquí una d'elles.

L'scaramanga i jo hem decidit adoptar una "mascota" al bloc. Però res de convencionalismes barats, ni gats, ni gossos, ni lloros (Al loro! que no estamos tan mal). Acte seguit us mostrem els dissenys preliminars, però tenen força pinta d'esdevenir definitius.

Dissenys preliminars:



En SD



Dissenys 100% originals

A més, com tota mascota n'hem de decidir el nom, i per a aquesta tasca volem comptar amb tots els que des d'un primer moment ens heu fet confiança, mitjançant...

Enquesta per decidir-ne el nom:

- Catalina
- Ermessenda
- Isidreta
- Independència
- Estela/Estelada
- Senyera

Podreu votar en breus, en una enquesta al lateral.

[Vinyetes] Saló del Manga '12

Els vídeos de la discòrdia

Espero que aquests vídeos durin pujats a YouTube.

Són els anuncis institucionals per a les eleccions al Parlament de Catalunya, que han causat discòrdia en el si del PSC i el PP. Els seus arguments són que ells no hi van ser a la manifestació de l'11-S i que són molt partidistes. Admireu l'èpica:





PD: Jo no hi vaig ser al referèndum per la Constitución Española, i no em queixo pas.

Frikis, frikis everywhere - Mini-crònica salonera

Enllaçant amb una entrada que vaig fer l'altre dia al meu bloc personal en la que donava el meu punt de vista sobre aquest petit univers de frikisme (fes-hi un cop d'ull), l'altre dia, divendres per la tarda vaig anar al Saló del Manga. Ho sé, em podeu dir masoca, però va ser en part fruit de la inèrcia i en part perquè ja havia quedat amb uns amics.

Eren aproximadament les 15:30h del divendres quan vaig sortir de casa. Minuts abans m'havia assegurat de que en la meva motxilla hi hagués la meva disfressa de molècula d'aigua (per tal d'entrar gratis, que seré friki, però no sóc babau). Per si de cas no colava portava a més, una boina verda, la màscara de Mister Krujidor i una ushanka; i tampoc podia faltar l'avituallament. Un cop comprovat això em vaig acomiadar dels meus pares i vaig procedir a l'evacuació. Em vaig dirigir al punt d'extracció i vaig agafar el vehicle que m'havia de portar fins la ciutat de Barcelona. Arribats a aquest punt cal dir que jo era el conductor.

Vaig sortir del meu poble a ritme de Manel, per minutatge, en aquell moment estaria sonant la versió de En la que en Bernat se't Troba, del concert a l'Auditori Enric Granados de Lleida.

Després d'un trajecte poc emocionant en cotxe, vaig arribar a la Zona Universitària i vaig aparcar en un carreró darrere de la Facultat d'Econòmiques de la UB. Després d'assegurar-me que el vehicle estigués ben tancat, i amb la motxilla a l'esquena, em vaig dirigir a la boca de metro més propera, hi vaig entrar i vaig esperar a que el metro arribés.   No va trigar massa. El vagó estava pràcticament buit, així que aprofitant que les meves ganes de fer un riu estaven augmentant, vaig seure per tal de pal·liar-ne els efectes. Les parades passaven una darrere l'altra, vaig pujar a Zona Universitària, després venia Palau reial, on va pujar una mossa de molt bon veure amb una samarreta ajustada i vermella, després venia Maria Cristina, Les Corts, crec que va ser aquí on van pujar un parell de captaires un dels quals tocava el violí i la senyora s'encarregava de recol·lectar les almoines, Plaça del Centre, Sants-Estació, els captaires van canviar de vagó, Tarragona i Espanya (és l'únic dolent del canvi de lloc del saló, que ara he de baixar a Espanya). En aquesta estació vaig baixar, vaig pujar les escales (a peu) fins arribar a la superfície.   Va ser con entrar en un món nou. Com si es tractés del doctor que t'injecta fàrmacs en vena. Arribats a aquest punt les meves ganes de fer un riu s'havien apaivagat, tot i que seguien latents, i vaig avançar per la marea friki. Va ser allà on vaig pensar "frikis, frikis everywhere". Arribat a la plaça on es trobava ubicat el palau del Saló, em vaig amagar darrere d'una estàtua, i com si es tractés d'un superheroi enmascarat em vaig enfundar la meva disfressa de molècula d'aigua. Vaig començar a avançar titubejant, però els dubtes es dissipaven amb cada pas que donava, llavors va arribar la prova de foc, quan em vaig encarar amb els dos vigilants de l'antre friki, que em van mirar i no van fer cap gest d'aturar-me en intentar passar. A mida que travessava l'antesala em vaig despendre del meu instantani camuflatge, que vaig guardar amb cura dins la motxilla.   Ja eren les 16:30h passades, que era l'hora en que m'havia de reunir amb el meu contacte al saló, al qui per mantenir la seva identitat en secret anomenaré scaramanga (que també és col·laborador d'aquest bloc). Vaig tornar a l'antesala per mirar de comunicar-me amb ell via SMS, però vam entrar ambdós en llurs camps visuals. Com l'scaramanga anava vestit de Ryu i volia canviar-se, i jo volia buidar el dipòsit, vam anar al lavabo de l'entrada. I ja a punt per a l'aventura friki ens vam endinsar en les abismals profunditats del XVIII Saló del Manga, aquest cop, sí a Barcelona.   Vam estar donant voltes, fins que l'scaramanga em va revel·lar que estaba buscant alguns ítems. Com que jo no tenia res per veure, el vaig ajudar en la seva quest. A mida que anàvem avançant per l'espai veia com el món del cine, de la televisió i del còmic americà van prenent espai al saló i viceversa, és a dir que els mons es fusionen i és difícil, cada cop més, establir fronteres clares. Vam donar més voltes mentre debatíem sobre el món friki (hom nota que es va fent gran quan deixa de conèixer gran quantitat de cosplays, o quan veu que cada cop els assistents són més petits), i particularment sobre aquest bloc, en un determinat moment vam decidir abandonar per uns moments la fressa i per això vam sortir, no sense abans haver-nos segellat la mà. Aquell dia el segell era vermell.   Com l'scaramanga tenia la gola seca ens vam apropar als voltants del CC Les Arenes, i vam entrar al Mercadona, on es va comprar un Sprite, salsa de soja i dos sucs per donar al Banc dels Aliments. Acte seguit vam tornar al recinte, on vam seguir donant voltes. Gràcies a un xivatasso del seu germà, l'scaramanga va saber on trobar el llibre dels dobladors de Goku i Vegeta de Bola de Drac, però el seu preu (18 euros (Joan, és gravíssim) a l'stand de Chunichi) li ho van fer repensar.  Malgrat tot, l'scaramanga es va comprar, en els stands de fanzines, una samarreta d'Objection! amb la silueta d'Edgeworth, i allà em vaig trobar amb un monitor de l'esplai on estic i un dels nens grans, que estaven intentant decidir-se entre dues samarretes cada un. L'scaramanga i jo vam seguir donant voltes, fins que un amic meu es va posar en contacte amb mi via telefònica, ens vam reunir amb ell i vam seguir donant voltes.   Al cap d'una estona la missió arribava al final, i vaig sortir del saló amb ànims renovats per tornar l'any vinent (espero que amb més ganes, més diners (fàcil si us passeu per aquí i feu donacions i demaneu dibuixos (sobretot la primera opció)) i més quedades). Després del trajecte en metro, de nou fins a Zona Universitària, em vaig dirigir fins el punt d'extracció on tenia el cotxe aparcat, i vaig abandonar la ciutat comtal, on la meva missió, un any més, havia finalitzat.   El dia després, abans d'escriure l'entrada original, he penjat l'entrada al saló que un amic em va donar (al cap i a la fi aquest any no donen manga amb l'entrada i jo vaig entrar disfressat així que no tenia l'entrada física) en un suro que tinc a l'habitació. He comprovat que tinc entrades des de l'XI saló fins els d'aquest any, el XVIII. Espero poder seguir penjant-ne moltes més en anys vinents, això significarà que encara hi ha quelcom que m'uneix a aquest univers friki, malgrat que es tracti només d'un petit, fi i fràgil fil.

Com van les eleccions? Setmana 2

Al blog de l'Higini Herrero hi ha dades de les enquestes dels diaris a dia 2 de novembre:

[Font: http://higiniherrero.files.wordpress.com/2012/11/enquestes-eleccions-2012-1nov.jpg]

Segons l'enquesta del diari Ara,  les grans guanyadores serien ERC (que pujaria 6 espectaculars escons) y C's, que doblaria els seus 3 escons a 6.

Aquesta es l' evolució del vot. Com es pot veure, els vots evolucionen  més que un Pokémon alimentat amb herba (Satoshi, ¿tá fumao un porro, so puta? po zí, OOOOINK ay omá. D.E.P Manuel Reyes Millán).

[Font: http://higiniherrero.files.wordpress.com/2012/11/enquestes-eleccions-parlament-1nov-2012.jpg]

El gràfic evidencia de manera molt visible que l'emoció de les eleccions es centrarà en qui guanya la segona plaça. Si el PP aconsegueix la plata es donaria un fet històric a Catalunya: un triomf total de la dreta. La divisió del vot d'esquerres, en gran part culpa de les polítiques del PSOE. Jo no sé com el PSC no s'escindeix d'una punyetera vegada i es converteix en el somni de Maragall: el naixement de Ciutadans pel Canvi com a força política 100% autònoma. una refundació del PSC com a CpC podria haver deixat el PSOE sol, en les incompetents mans dels grans alcaldes en el seu temps però pèssims polítics actualment Carmen Chacón, José Montilla o Celestino Corbacho. El PP... Bé, fa el més correcte des del seu reaccionari punt de vista: el Dios los cría y ellos se juntan.

Sobre els partits minoritaris és  simptomàtic que no vegem el logo de les CUP aquí però sí el de PxC, encara que no tingui ni una trista barra.

I això és tot per avui (o potser no...).
 

"Carta a la meva ex-alumna Alícia S. C."

per ÀNGELA FERRER I MATÓ, GIRONA.

"Benvolguda Alícia. No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d'alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t'has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t'acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t'entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t'ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar.

Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classe de castellà, s'entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T'ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s'atén prou bé el castellà a l'escola catalana. Tu saps que és mentida. Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans.

Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Catalunya : carreteres oblidades, mentre se'n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecució de la nostra llengua... sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l'anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m'envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així? No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya?

No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i les necessitats d'un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.

Amb l'esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l'escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment."

Font: Diari de Girona