Quan anava a la Facultat em van dir que si volíem les millors
col·leccions d'obres en llengua catalana, acudíssim als EUA, encara que
semblés mentida.
Quina gran veritat!
El
1956, l'editorial Hispano Americana publicava el primer còmic en català
després de la Guerra Civil: "Història i llegenda", publicat gràcies a
l'amistat que unia l'editor, Jorge Parendi, amb el Ministre Arias Salgado. Es feu a partir de textos del gran historiador i folklorista Joan Amades.
Tanmateix, el temut Governador Civil de Catalunya, Felipe Acedo Colunga,
va voler prohibir la publicació d'aquest còmic "que atentaba contra la
Unidad de la Patria" i va portar el cas a les Corts (tot i que els textos eren políticament innocus, essent una simple reconstrucció de fets i llegendes catalanes). Al final, la
situació es va arreglar quan Hispano Americana encarregà a una editorial
andorrana que se'n fes càrrec.
Els artistes que s'encarregaren de les historietes foren Ripoll G. (Miquel Ripoll), veterà del còmic d'aventures de l'editorial Bruguera, i Toni Batllori Jofré, pare del ninotaire de La Vanguardia i El Jueves Toni Batllori, que realitzà el número tres.
http://comicbookplus.com/?cid=2358
Aquí hi podeu llegir la col·lecció completa
dilluns, 15 de setembre del 2014
divendres, 12 de setembre del 2014
dimecres, 25 de desembre del 2013
diumenge, 22 de desembre del 2013
La grossa de Madronyolàndia -FINALITZAT-
Bon dia a totes les zones de parla catalana-valenciana-balear, que diria Joan Amades. Són les 8:44 del matí i estem en directe retransmetent la grossa de Nadal. Un paio amb ulleres passa les boles als notaris. Suposo que la majoria hem jugat les dues loteries, la nostra i la d'ells, tot i que l'anunci era per a per a boicotejar la d'avui.
Sóc Scaramanga des del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, i abans de res us introduïré a les loteries. Com a una manera de recaptar impostos, el rei Carles III va importar les loteries del seu Regne de Nàpols el 1763. Els catalans no debem res a nivell cultural a aquest home, però sí a nivell econòmic: descentralitzà el comerç amb Amèrica obrint Barcelona al món en lloc d'haver de passar per Sevilla sí o sí.
El gran José Maria Íñigo preveu que el número acaba en 15 i a RAC1 torna el Sr. Casamajor.
AAAAAH! El bombo gegant ataca, desil·lusionant al personal. A RAC1 parlen de gallifantes mentre el bombo ejecula sobre la tramuja, com diuen a l'emissora.
A mi l'escenari de la loteria em recorda el al laboratori de Frankenstein del 1930. És com si estuguéssin fotent... Un moment..Ahhhh... La tramuja em recorda un plat de cereals. Quina gana. Ja busquen frikis per la tele.
El Sardà ha dut un costumari Amades, així que comença la saragata.
Com caigui la tramuja riurem.
Estem en un moment rotllo. Que tirin les boles de cop, COLLONS! I ara surt el gafe del Poirot. Simptomàtic?
Tinc gana. En lloc de premis grossos veig brotxetes. Me'n vaig a buscar menjar. Si en Muramasa és per aquí, espero que em prengui el testimoni.
El dels premis sembla l'Angry Video Game Nerd.
El primer premi gros ha tocat entre altres llocs a SORT, BARCELONA (Plaça Urquinaona), MANISSES i PARLA (Madrid), on resideix un amigatxo d'aquí els blogaires. ¿Ké ase, Jesús?¿T'ha tocao o ké ase?
Merda de publicitat... I a sobre són els putos mateixos anuncis tota la puta estona! Ara surt un anunci sobre la pobresa a l'Índia. Contrastos. Gran home Vicenç Ferrer. Un gran home. Un català universal per a la Història de la Humanitat. Marxo una estona, que m'estic pixant.
La Bruixa d'Or ja arrassa: Te vah a acordá de la bruha!!!
El notari principal florentineja. Històries de la ràdio amb la parella homosexual Hitchcock & Davis, professors del British Council de Barcelona.
Em pregunto si el S. XVIII ja es feia el sorteig igual...
A RAC1... El segon premi! Número 79712 He, he... A les Canàries, Tenerife. 7/12. El meu natalici. I més publicitat. A que em passo a TVE? Ja ho he fet. TVE amb àudio de RAC1.
Em pregunto si els tubs per on surten les boles són una representació del corn de l'abundància mitològic.
He de marxar. Espero que en Muramasa reculli el testimoni... Fins aviat!
Aquí la "retransmissió" d'en Muramasa. No m'agrada gens la loteria, trobo que és el que en castellà se'n diu un "engañabobos", així que tiraré de mínims, que una imatge val més que mil paraules:
Sóc Scaramanga des del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, i abans de res us introduïré a les loteries. Com a una manera de recaptar impostos, el rei Carles III va importar les loteries del seu Regne de Nàpols el 1763. Els catalans no debem res a nivell cultural a aquest home, però sí a nivell econòmic: descentralitzà el comerç amb Amèrica obrint Barcelona al món en lloc d'haver de passar per Sevilla sí o sí.
El gran José Maria Íñigo preveu que el número acaba en 15 i a RAC1 torna el Sr. Casamajor.
AAAAAH! El bombo gegant ataca, desil·lusionant al personal. A RAC1 parlen de gallifantes mentre el bombo ejecula sobre la tramuja, com diuen a l'emissora.
A mi l'escenari de la loteria em recorda el al laboratori de Frankenstein del 1930. És com si estuguéssin fotent... Un moment..Ahhhh... La tramuja em recorda un plat de cereals. Quina gana. Ja busquen frikis per la tele.
El Sardà ha dut un costumari Amades, així que comença la saragata.
Com caigui la tramuja riurem.
Estem en un moment rotllo. Que tirin les boles de cop, COLLONS! I ara surt el gafe del Poirot. Simptomàtic?
Tinc gana. En lloc de premis grossos veig brotxetes. Me'n vaig a buscar menjar. Si en Muramasa és per aquí, espero que em prengui el testimoni.
El dels premis sembla l'Angry Video Game Nerd.
El primer premi gros ha tocat entre altres llocs a SORT, BARCELONA (Plaça Urquinaona), MANISSES i PARLA (Madrid), on resideix un amigatxo d'aquí els blogaires. ¿Ké ase, Jesús?¿T'ha tocao o ké ase?
Merda de publicitat... I a sobre són els putos mateixos anuncis tota la puta estona! Ara surt un anunci sobre la pobresa a l'Índia. Contrastos. Gran home Vicenç Ferrer. Un gran home. Un català universal per a la Història de la Humanitat. Marxo una estona, que m'estic pixant.
La Bruixa d'Or ja arrassa: Te vah a acordá de la bruha!!!
El notari principal florentineja. Històries de la ràdio amb la parella homosexual Hitchcock & Davis, professors del British Council de Barcelona.
Em pregunto si el S. XVIII ja es feia el sorteig igual...
A RAC1... El segon premi! Número 79712 He, he... A les Canàries, Tenerife. 7/12. El meu natalici. I més publicitat. A que em passo a TVE? Ja ho he fet. TVE amb àudio de RAC1.
Em pregunto si els tubs per on surten les boles són una representació del corn de l'abundància mitològic.
He de marxar. Espero que en Muramasa reculli el testimoni... Fins aviat!
Aquí la "retransmissió" d'en Muramasa. No m'agrada gens la loteria, trobo que és el que en castellà se'n diu un "engañabobos", així que tiraré de mínims, que una imatge val més que mil paraules:
dijous, 19 de desembre del 2013
Democràcia
Estem vivint dies de la prostitució de la democràcia.
Bé, de fet es confon democràcia amb partitocràcia. Democràcia és el poder del poble, i no hi ha res més democràtic que deixar que el poble s'expressi, un referèndum és la màxima expressió de la democràcia. I els representants del poble tenen l'obligació de treballar per al poble, i preguntar-li quan calgui.
En canvi, en aquests temps la democràcia està segrestada pels partits polítics, el que anomenem partitocràcia. I això no és gens democràtic, perquè els partits, sobretot els majoritaris es creuen amb l'autoritat moral, no només de fer el que els dóna la gana amb els escons dels votants sense donar ni una explicació, sinó que a més es passen pel forro del dallonses el seu programa electoral. El pitjor ve quan retallen drets del poble sense preguntar al poble si vol desprendre's d'aquests drets.
I aquí vull diferenciar entre el govern espanyol i el català, ambdós han retallat pressupostos, i força, però amb tot això de les tarifes judicials i la llei de seguretat ciutadana, és obvi qui ha retallat drets i qui ha fet el que ha pogut.
D'altra banda, és cert que la democràcia implica unes lleis, però aquestes lleis no són inamovibles, i se suposa que si el poble vol canviar-les, els partits polítics han de fer tot el possible per adaptar les lleis a la situació. De fet, això m'inspira una mica per fer un altre petit article d'opinió sobre lleis.
Bé, de fet es confon democràcia amb partitocràcia. Democràcia és el poder del poble, i no hi ha res més democràtic que deixar que el poble s'expressi, un referèndum és la màxima expressió de la democràcia. I els representants del poble tenen l'obligació de treballar per al poble, i preguntar-li quan calgui.
En canvi, en aquests temps la democràcia està segrestada pels partits polítics, el que anomenem partitocràcia. I això no és gens democràtic, perquè els partits, sobretot els majoritaris es creuen amb l'autoritat moral, no només de fer el que els dóna la gana amb els escons dels votants sense donar ni una explicació, sinó que a més es passen pel forro del dallonses el seu programa electoral. El pitjor ve quan retallen drets del poble sense preguntar al poble si vol desprendre's d'aquests drets.
I aquí vull diferenciar entre el govern espanyol i el català, ambdós han retallat pressupostos, i força, però amb tot això de les tarifes judicials i la llei de seguretat ciutadana, és obvi qui ha retallat drets i qui ha fet el que ha pogut.
D'altra banda, és cert que la democràcia implica unes lleis, però aquestes lleis no són inamovibles, i se suposa que si el poble vol canviar-les, els partits polítics han de fer tot el possible per adaptar les lleis a la situació. De fet, això m'inspira una mica per fer un altre petit article d'opinió sobre lleis.
dimecres, 18 de desembre del 2013
Suposem, suposem, que la civada, que la civada...
A veure, juguem al joc d'imaginar coses,
Posem-nos en situació. Diuen que el referèndum per a la independència de Catalunya és il·legal i que la sobirania depèn del poble espanyol, tot i això, també diuen que en cas de fer-se a tota Espanya també seria il·legal (no en feu gaire cas, és lògica espanyola).
Pensem el cas contrari, suposem que un territori es vol annexionar a Espanya. Ja sé que és un panorama fictici excessivament optimista, però en principi seria possible. En cas de donar-se aquesta situació, també seria il·legal fer-ne un referèndum? o es trobaria alguna porta amagada per fer-lo?
Anem un xic més lluny, en cas que aquest suposat territori ho volgués fer de veritat, això d'annexionar-se, NOMÉS tindria dret a decidir el territori espanyol? o el territori en qüestió tindria alguna cosa a dir?
I per acabar, em remeto a les paraules del senyor Mas a la senyora Camacho, i és que "si fos per vostès, les dones no tindrien dret a vot i els esclaus seguirien sent esclaus."
Posem-nos en situació. Diuen que el referèndum per a la independència de Catalunya és il·legal i que la sobirania depèn del poble espanyol, tot i això, també diuen que en cas de fer-se a tota Espanya també seria il·legal (no en feu gaire cas, és lògica espanyola).
Pensem el cas contrari, suposem que un territori es vol annexionar a Espanya. Ja sé que és un panorama fictici excessivament optimista, però en principi seria possible. En cas de donar-se aquesta situació, també seria il·legal fer-ne un referèndum? o es trobaria alguna porta amagada per fer-lo?
Anem un xic més lluny, en cas que aquest suposat territori ho volgués fer de veritat, això d'annexionar-se, NOMÉS tindria dret a decidir el territori espanyol? o el territori en qüestió tindria alguna cosa a dir?
I per acabar, em remeto a les paraules del senyor Mas a la senyora Camacho, i és que "si fos per vostès, les dones no tindrien dret a vot i els esclaus seguirien sent esclaus."
dimarts, 17 de desembre del 2013
Partir-se de riure i el karma còsmic
Diuen que qui riu últim, riu millor.
En Gallardón es veu que s'ha trencat dues costelles. Això deu ser cosa del karma, primer amb tota la sèrie de tarifes que volia aplicar al món jurídic i després unint-se a tota la colla de mesetaris en contra de la independència de Catalunya.
No m'agrada haver-me d'alegrar dels mals aliens, però ja posats espero que li faci molt de mal i que reflexioni sobre tot el mal que ha fet.
En Gallardón es veu que s'ha trencat dues costelles. Això deu ser cosa del karma, primer amb tota la sèrie de tarifes que volia aplicar al món jurídic i després unint-se a tota la colla de mesetaris en contra de la independència de Catalunya.
No m'agrada haver-me d'alegrar dels mals aliens, però ja posats espero que li faci molt de mal i que reflexioni sobre tot el mal que ha fet.
dilluns, 16 de desembre del 2013
diumenge, 15 de desembre del 2013
La nadala de la consulta
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ
EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
VOTAREM EN LLIBERTAT
SEREM ESTAT
SEREM ESTAT
I TINDREM INDEPENDÈNCIA
SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
JA N'HI HA UNS HOMENETS
CABREJADETS
CABREJADETS
QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
JA RESPON LA COSPEDAL
DONA FATAL
DONA FATAL
L'HI DAREM DEU MIL PATADES
I UN PARELL DE BOFETADES
SÍ, SÍ, SÍ
divendres, 13 de desembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts internes del Congreso de los Diputados ens confirmen que allà no fan servir separadors en els seus cartipassos. En declaracions al nostre enviat especial, afirmen que els separadors són anti-constitucionals i que els portaran al Tribunal Constitucional, diuen que prefereixen guardar-ho tot en sobres.
Seguirem informant
Seguirem informant
dijous, 12 de desembre del 2013
Sí o Sí, i per què no?
"Ja la tenim aquí!" que en dirien alguns,
S'ha fet pregar, i força, però per fi tenim el que seria la pregunta i la data. Després de dos dies de reunions semi-secretes entre els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, avui hem dinat amb un bombardeig constant de declaracions i connexions especials.
Com que som catalans, volem el doble de feina, i per això en tindrem dues, de preguntes. La primera seria:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
I la segona, relacionada amb la primera, seria:
- En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
La data, tal i com mostra la imatge, seria cap al 9 de Novembre de l'any vinent.
A mi, personalment, qualsevol cosa que no fos excessivament enrevessada em semblava bé, tot i així trobo estrany que s'hagi optat pel format de doble pregunta. La data, però, sí que em sembla allunyada de l'11-S i espero que això no faci abaixar el soufflé. Jo tinc clar el que votaré.
Les reaccions no s'han fet esperar, des de la meseta segueixen amb les seves tàctiques de quinqui a la sortida de l'escola, cosa esperable i fins a cert punt, normal.
He llegit que algú deia que aquest acord deixa el PSC en calces, ja que podria votar no a la primera pregunta i tots contents, però bé, què hi farem amb un paio que quan té l'oportunitat de fer propaganda del seu programa electoral a la TV comença dient "si, miri, bona nit..." i que el seu pare es declara obertament independentista.
La reacció de PP i C's no la comento ja que és la mateixa que la mesetària però en petit.
Em falta per veure la reacció, probablement tardana, de l'amic Duran i Lleida, queixant-se per qualsevol cosa. I això que en aquesta consulta té l'opció de votar NO a que Catalunya sigui un Estat, fins i tot votar Sí a la primera i NO a la segona.
He de dir que aquesta notícia a mi m'agafa un pèl en calces ja que feia temps que volia fer un article d'opinió on proposava votar no a la consulta, donant com a hipòtesi que la pregunta sofrís un gir d'intencionalitat, fent que fos quelcom com:
- Vol que Catalunya segueixi formant part d'Espanya?
De forma que aquesta suposada pregunta no entrés en conflicte amb la Constitució. Però com que se m'han avançat, ja no el podré fer.
Tindrem un any 2014 força entretingut, em moro de ganes de veure què fa l'Estat espanyol per tal d'impedir la consulta, de fet, ja ho he dit molts cops, friso per veure entrar els tancs a Barcelona, i veure com reaccionaria Europa.
S'ha fet pregar, i força, però per fi tenim el que seria la pregunta i la data. Després de dos dies de reunions semi-secretes entre els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, avui hem dinat amb un bombardeig constant de declaracions i connexions especials.
Com que som catalans, volem el doble de feina, i per això en tindrem dues, de preguntes. La primera seria:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
I la segona, relacionada amb la primera, seria:
- En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
La data, tal i com mostra la imatge, seria cap al 9 de Novembre de l'any vinent.
A mi, personalment, qualsevol cosa que no fos excessivament enrevessada em semblava bé, tot i així trobo estrany que s'hagi optat pel format de doble pregunta. La data, però, sí que em sembla allunyada de l'11-S i espero que això no faci abaixar el soufflé. Jo tinc clar el que votaré.
Les reaccions no s'han fet esperar, des de la meseta segueixen amb les seves tàctiques de quinqui a la sortida de l'escola, cosa esperable i fins a cert punt, normal.
He llegit que algú deia que aquest acord deixa el PSC en calces, ja que podria votar no a la primera pregunta i tots contents, però bé, què hi farem amb un paio que quan té l'oportunitat de fer propaganda del seu programa electoral a la TV comença dient "si, miri, bona nit..." i que el seu pare es declara obertament independentista.
La reacció de PP i C's no la comento ja que és la mateixa que la mesetària però en petit.
Em falta per veure la reacció, probablement tardana, de l'amic Duran i Lleida, queixant-se per qualsevol cosa. I això que en aquesta consulta té l'opció de votar NO a que Catalunya sigui un Estat, fins i tot votar Sí a la primera i NO a la segona.
He de dir que aquesta notícia a mi m'agafa un pèl en calces ja que feia temps que volia fer un article d'opinió on proposava votar no a la consulta, donant com a hipòtesi que la pregunta sofrís un gir d'intencionalitat, fent que fos quelcom com:
- Vol que Catalunya segueixi formant part d'Espanya?
De forma que aquesta suposada pregunta no entrés en conflicte amb la Constitució. Però com que se m'han avançat, ja no el podré fer.
Tindrem un any 2014 força entretingut, em moro de ganes de veure què fa l'Estat espanyol per tal d'impedir la consulta, de fet, ja ho he dit molts cops, friso per veure entrar els tancs a Barcelona, i veure com reaccionaria Europa.
dimarts, 10 de desembre del 2013
Nova capçalera
Benvolguts colmos, colmados i queviures,
Pràcticament des de que va començar aquest bloc ha viscut sense capçalera, possiblement degut a la falta de perícia, o a la mandra. Avui m'hi he posat, però, i he aconseguit alguna cosa interessant. La podeu veure al capdamunt, espero que us agradi, i si no, doncs no sé què hi feu aquí.
Salutacions.
Pràcticament des de que va començar aquest bloc ha viscut sense capçalera, possiblement degut a la falta de perícia, o a la mandra. Avui m'hi he posat, però, i he aconseguit alguna cosa interessant. La podeu veure al capdamunt, espero que us agradi, i si no, doncs no sé què hi feu aquí.
Salutacions.
dissabte, 7 de desembre del 2013
Com vam viure el dia de la Constitució (2013) a AeeC!
scaramanga
Dia 6 de desembre, dia de la Pepa: Avui m'he despertat, he planificat una novel·la amb en Muramasa, he dinat cap i pota, he seguit planificant, he jugat al Candy Crush, he vist el Barça, he sopat una poma i a clapar. Fin de la cita.
Muramasa
Jo, per la meva part em vaig posar el despertador del mòbil sobre les 6:30, com un dia normal, em va sonar una mica quan li va donar la gana, com un dia normal, vaig encendre el televisor amb RAC1, com un dia normal i vaig mandrejar fins les 8:30h aproximadament, com un dia normal.
Em vaig llevar sense presses, vaig encendre l'ordinador i vaig estar fent coses fins l'hora d'esmorzar. Vaig esmorzar el que esmorzo habitualment, i vaig escoltar la tertúlia de cal Basté (ahir amb Jofre Llombart) com gairebé cada dia; la meva mare em va demanar que pelés i tallés una carbassa, per fer-ne puré, ja que feia temps que la teniem i no volíem que se'ns fes malbé.
Vaig seguir fent coses, com intentar avançar un capítol d'un fan-fiction per al meu bloc, TDD-1, avançar l'entrada que faig per a un bloc que es diu Anti-Marca.com i que últimament vinc publicant dissabtes, intentar començar a dibuixar extres, també per al meu bloc TDD-1, fins que em van donar les 12, hora en la que havia quedat virtualment amb l'scaramanga per parlar d'un projecte a mig termini que m'agradaria que féssim junts, mentre escoltava música:
(Per als curiosos, és el disc que està sonant a l'habitació de Ms. Tiffany Case a la novel·la Diamonds are Forever de Ian Fleming)
Cap a un quart de dues vaig començar a preparar la part del dinar que la meva mare no havia preparat, pasta amb bolonyesa de tonyina. Vam dinar els meus pares i jo un xic més d'hora que de costum, i per tant vaig a acabar abans. Vaig estar de 14:30h a 17:00h aprox fent cosetes a l'ordinador fins que vaig reprendre la conversa amb l'scaramanga i a les 18:00 aproximadament vaig berenar, com faig habitualment, berenant el que solc prendre habitualment.
Després vaig veure el bàsquet i el futbol, aprofitant la mitja part del bàsquet per sopar, les sobres del dinar, i comentant els dos esdeveniments esportius amb l'scaramanga. Vaig seguir discutint afers d'alt secret amb ell fins que se'm va fer l'hora d'anar a dormir.
Dia 6 de desembre, dia de la Pepa: Avui m'he despertat, he planificat una novel·la amb en Muramasa, he dinat cap i pota, he seguit planificant, he jugat al Candy Crush, he vist el Barça, he sopat una poma i a clapar. Fin de la cita.
Muramasa
Jo, per la meva part em vaig posar el despertador del mòbil sobre les 6:30, com un dia normal, em va sonar una mica quan li va donar la gana, com un dia normal, vaig encendre el televisor amb RAC1, com un dia normal i vaig mandrejar fins les 8:30h aproximadament, com un dia normal.
Em vaig llevar sense presses, vaig encendre l'ordinador i vaig estar fent coses fins l'hora d'esmorzar. Vaig esmorzar el que esmorzo habitualment, i vaig escoltar la tertúlia de cal Basté (ahir amb Jofre Llombart) com gairebé cada dia; la meva mare em va demanar que pelés i tallés una carbassa, per fer-ne puré, ja que feia temps que la teniem i no volíem que se'ns fes malbé.
Vaig seguir fent coses, com intentar avançar un capítol d'un fan-fiction per al meu bloc, TDD-1, avançar l'entrada que faig per a un bloc que es diu Anti-Marca.com i que últimament vinc publicant dissabtes, intentar començar a dibuixar extres, també per al meu bloc TDD-1, fins que em van donar les 12, hora en la que havia quedat virtualment amb l'scaramanga per parlar d'un projecte a mig termini que m'agradaria que féssim junts, mentre escoltava música:
(Per als curiosos, és el disc que està sonant a l'habitació de Ms. Tiffany Case a la novel·la Diamonds are Forever de Ian Fleming)
Cap a un quart de dues vaig començar a preparar la part del dinar que la meva mare no havia preparat, pasta amb bolonyesa de tonyina. Vam dinar els meus pares i jo un xic més d'hora que de costum, i per tant vaig a acabar abans. Vaig estar de 14:30h a 17:00h aprox fent cosetes a l'ordinador fins que vaig reprendre la conversa amb l'scaramanga i a les 18:00 aproximadament vaig berenar, com faig habitualment, berenant el que solc prendre habitualment.
Després vaig veure el bàsquet i el futbol, aprofitant la mitja part del bàsquet per sopar, les sobres del dinar, i comentant els dos esdeveniments esportius amb l'scaramanga. Vaig seguir discutint afers d'alt secret amb ell fins que se'm va fer l'hora d'anar a dormir.
divendres, 6 de desembre del 2013
RIP Madiba
Ahir vam anar-nos-en a dormir amb la mort de Nelson Mandela, líder sud-africà i lluitador incansable. Des d'AeeC! li donem el més sentit condol.
dimarts, 3 de desembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
L'expert en música d'AeeC! ens ha informat de què els Antònia Font han dissolt el grup degut a què tots els components del grup s'han quedat sense paraules absurdes amb les quals fer les seves conegudes rimes i versos. És probable que ara es dediquin a revisar el Pompeu Fabra i el Maria Moliner cercant inspiració i tornin en un futur.
Seguirem informant.
Seguirem informant.
dimecres, 27 de novembre del 2013
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts externes a AeeC! m'informen de què el Gobierno de España està pensant seriosament en canviar la denominació de la comarca del Pallars Jussà. Addueixen que "una comarca (¡anda! como los hobbies esos) no puede ser soberana, pues la soberanía reside en todo el pueblo de España".
Seguirem informant.
Seguirem informant.
dijous, 21 de novembre del 2013
El temps a destemps (7)
Ja fa un parell de dies que ha començat a fer fred de veritat. I ja fa uns quants dies que dormo amb la finestra tancada perquè per la nit refresca. Ahir va ser un dia força ventós, avui no tant.
AeeC! Confidencial - Breu
Fonts pròximes a AeeC! informen que el PP ha decidit portar al Tribunal Constitucional l'Oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània perquè segons entenen estan emportant-se per la força trossets d'Espanya. Addueixen que la unitat d'Espanya és indissoluble.
dijous, 14 de novembre del 2013
Els comentaris dels diaris són ES COLMO!!!
En nom d’un mal definit
esperit democràtic, els diaris digitals s’han convertit en un pou de
hooliganisme polític. Tot diari, des de Vilaweb fins La Razón, té una línia
editorial i un sector de lectors determinat. Alhesores, què cony hi fa gent no
catalana ni catalanista donant pel cul a E-noticies i pijiprogres molestant la
gent de La Razón?
On és la suposada democràcia en un munt
d’exaburptes, insults, desqualidicacions i ameneces fets des l’anonimat i amb
la covardia de no donar ni el nom ni la cara? On són els suposats moderadors?
Perquè els comentaris dels diaris es van fer en principi per a crear un deabt
sa entre la ciutadania, pero vist el que s’ha vist, els pocs moderadors que
treballen el que fan és augmentar el sectarisme, deixant comentaris poc
respetuosos que estan en la seva línia ideològica i esborrant tot comentari
respectuós que hi vagi en contra. I si no heu llegit amb atenció, no, no parlo,
d’esports: parlo de noticies de societat, de vegades tan simples com “Un bomber
salva un gatet de la maledicció de Déu contra els masturbadors compulsius”
(home, és que m’estava quedant el post massa seriós, també).
I a tall d’exemple, per a
que vegeu que no em passo ni un pam, aquí teniu dos comentaris fets per gent
que només m’atreveixo a qualifizar de feixista: un de catalanista i un d’espanyolista:
[En una notícia sobre el
Barça a Vilaweb]: “Jo ja no sóc Culer: el Barça està ple de jugadors espanyols”. Amb
tres parells de collons i sense acceptar la realitat. Jo sóc nacionalista i el
primer que vol que La Roja,
sucursal espiritual del madridisme, ho perdi tot, però no hi ha dubte que a més
de ser un ase, el paio és naZionalista.
[En la notícia sobre Fernández
i la sabatilla a E-Noticies]: “Luego vendrán las pistolas”. Aquest
individu, resident a Amposta i que firma amb el nom de Benet [Mussolini?] ens
expressa el seu desig fent veure que no o desitja: que en lloc de parlar,
catalans i la resta de l’Estat anem a les armes i ens exterminem mutuament. El
neonazisme resumit en quatre paraules. Cal admirar la capacitat de síntesi d’aquest
fill de puta, no creieu?
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Felicitats a La Competència
El programa de ràdio La Competència de l'emissora RAC1 ha guanyat el Premio Ondas al millor programa de ràdio.
Jo m'hi vaig enganxar un estiu, en què anant en cotxe amb mon pare estava escoltant el programa especial d'estiu "La competència, especial 50 anys". El meu personatge preferit d'aleshores ençà és en Jean Paul Desgrava, i he anat escoltant bastant fidelment el programa, fins i tot més d'un cop m'he baixat algun podcast.
El programa d'humor basat en fets reals compta amb un munt de personatges, de les veus dels Òscars, Òscar Andreu (el moreno, l'altre) i Òscar Dalmau (el ros, el gran-dictat), amb Oriol de Balanzó, Tomàs fuentes i Natza Farré com a guionistes i Victor Ollé en l'apartat tècnic.
Hi ha personatges recurrents, com en Mohamed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany, en Jean Paul Desgrava o l'avi sense nom.
Personatges temàtics, com en Miquel Cirici en el tema d'estadístiques i enquestes, l'Alejandro Tusset en temes d'espionatge, en Cuautémoc i en Wilson (de Radio Latin Internacional) en temes d'Amèrica Llatina, el Mossèn Papiol en temes religiosos o catòlics
No hi falten traductors ni corresponsals, ja siguin japonesos, xinesos, africans, i entre els que tenen personalitat més definida hi són en Günter Gross per a temes d'Alemanya i en Giorgio Pappardelle per a temes d'Itàlia.
Si voleu descobrir la resta de personatges només heu de sintonitzar RAC1 de 12 a 1, de dilluns a divendres.
font: ARA.cat
Jo m'hi vaig enganxar un estiu, en què anant en cotxe amb mon pare estava escoltant el programa especial d'estiu "La competència, especial 50 anys". El meu personatge preferit d'aleshores ençà és en Jean Paul Desgrava, i he anat escoltant bastant fidelment el programa, fins i tot més d'un cop m'he baixat algun podcast.
El programa d'humor basat en fets reals compta amb un munt de personatges, de les veus dels Òscars, Òscar Andreu (el moreno, l'altre) i Òscar Dalmau (el ros, el gran-dictat), amb Oriol de Balanzó, Tomàs fuentes i Natza Farré com a guionistes i Victor Ollé en l'apartat tècnic.
Hi ha personatges recurrents, com en Mohamed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany, en Jean Paul Desgrava o l'avi sense nom.
Personatges temàtics, com en Miquel Cirici en el tema d'estadístiques i enquestes, l'Alejandro Tusset en temes d'espionatge, en Cuautémoc i en Wilson (de Radio Latin Internacional) en temes d'Amèrica Llatina, el Mossèn Papiol en temes religiosos o catòlics
No hi falten traductors ni corresponsals, ja siguin japonesos, xinesos, africans, i entre els que tenen personalitat més definida hi són en Günter Gross per a temes d'Alemanya i en Giorgio Pappardelle per a temes d'Itàlia.
Si voleu descobrir la resta de personatges només heu de sintonitzar RAC1 de 12 a 1, de dilluns a divendres.
font: ARA.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)