dijous, 16 de febrer de 2012

Teclat Convidat

"Pel sac (i ben lligat)

Mesos abans de morir, un militar gallec de record infaust per si fa no fa la meitat dels espanyols va dir que ho deixava tot “atado y bien atado”. Durant els 80, aquest comentari fou motiu de mofa per part de tots els opositors al règim militar, i aparegueren llibres com Desatado y bien desatado, explicant amb pèls i detalls com el suposat somni del dictador s’esvaïa en part degut a les reformes dutes a terme per antics seguidors del seu règim.

Però últimament han aparegut associacions i fundacions sense ànim de lucre que es dediquen a reivindicar l’obra del dictador, i que estan aconseguint grans avenços en la seva causa: al contrari d’altres païssos, inclosos alguns que alguns ignorants s’atrevirien a qualificar de “bananers” (Argentina i Xile, per exemple), hi hs esbirros, marmessors i botxins que encara corrien pel món que es moren i són saludats com a herois de la pàtria inclús pels que foren els seus pitjors enemics (parlem d’enemistat MORTAL), com un paisà del dictador aquell que es va esfumar del món fa cosa d’un mes; processen i aconsegueixen un veredicte de culpabilitat per a persones que han intentat investigar els crims d’aquell personatge (compte, que a mi “aquestes persones” tampoc em són pas simpatiques), deixant a milers de families sense cap lloc on enterrar els seus morts, i per postre, durant la pronuncia del veredicte, l’executor de la maça i la capelina va i compara una llengua de l’Estat com el català amb una d’estrangera com el mandinga (ara s’ha disculpat i diu que és fan de Salvador Espriu, com si això signifiqués alguna cosa. A mi m’encanten les pelis d’acció de la Cannon dels anys 80 i no per això deixaré d’admetre que són tan fatxes com “Raza” i que no comparteixo la seva ideologia). Records dels temps del dictador? Que va! Ells diuen que es patriotismo sin complejos, concordia entre los dagos de buena voluntad i amor entre los que antaño fueron enemigos. Jo ho anomeno usar la Declaración de Derechos Humanos para hacerme pajas con el permiso de Dios y [pensando en] el Caudillo.

I què fa la que es fa (desodorant Fa, ja, de pas) anomenar “majoria silenciosa”, mentrestant? Enviar camions a l’ambaixada francesa reivindicant les “manos limpias” dels esportistes de la Pell de Brau per acudits de dubtós humor fets per una cadena privada del país de les guillotines, el pa, Georgie Dann i Astèrix, com si l’Elisi en tingués cap culpa o s’hagues queixat algún que el Forges els pintés de mariques en quasi totes les seves vinyetes.

Voleu dir que són situacions com aquesta les que Ell va qualificar de “atadas y bien atadas”?
"

per scaramanga

- Blogmaster de "Os Frikíadas"
- Blogmaster de "Fantasías Pixeladas de Ayer y Hoy"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada