Els altres Catalans Universals: David Lyme

Aquesta sèrie d'articles parlaran de catalans que aconseguiren arribar molt lluny, però poca gent ho sap, i normalment es circumscriuen al món friki. Arrel del nou èxit dels Manel, us parlaré d'un cantant català que arribà a tenir un gran èxit internacional entre 1985 i 1990.

Es diu Jordi Cubino Bermejo, i va néixer el 2 de novembre de 1966 o de 1969, no hi ha acord entre les fonts. Als 17 anys, estudiant en un Conservatori, algú es va fixar en ell: sabia cantar òpera, composar, tocar els teclats i era maco de cara (havia fet de model). El van contractar per a que toqués música disco a l'estil italià (l'anomenat Sabadell Sound o Vallès Sound, ja que els estudis de les companyies discogràfiques eren a Sabadell, Terrassa i rodalies) i el rebatejaren com a David Lyme. Així es creà certa rivalitat entre ell, que composava i tocava i el madrileny Raúl, que tenia rere seu als germans Cano, de Mecano (no cal dir qui tenia més mèrit). Tot i que tingué èxit a Espanya, les seves marxoses cançons prefabricades però agradables d'escoltar van sonar sobretot a Itàlia, Corea del Sud, Taiwan, sobretot, Filipines i Japó. A Orient fou tota una estrella, fent-hi gires i apareixent en "prime-time" en diversos programes japonesos importants. Entre els seus grans èxits, Bambina, Let's Go To Sitges, Playboy, Bye Bye Mi Amor, I Don't Wanna Lose You (la meva preferida), Lady o Never Said You Love Me. Si us agrada el J-Pop, igual us agrada.

Però la cosa durà poc. Aquests músics van i venen: l'italo-disco és una música de cadena de muntatge, i tal com es creà David Lyme, desaparegué i tornà a ser Jordi Cubino, ara convertit en productor musical.

Després de la seva carrera discogràfica es va dedicar a fer cançons publicitàries cantades per diversos grups, destacant especialment les que va fer per a Estrella Damm, que foren autèntiques cançons de l'estiu a Catalunya (i en el primer cas, de l'Estat): el Happy World el Boom i el Livin' in Jam, totes de Blue 4 U, el grup de la cantant Txell Sust. Fins i tot treballà amb el popular director nord-americà Brian Yuzna quen traballà a Filmax, fent la cançó dels crèdits finals de la pel·li de culte Beyond Re-Animator. En total es calcula que com a cantant i com a productor, xifres combinades, ha venut més de 18.000.000 de discos a tot el món.

Desgraciadament, es va anar a ficar enmig dels triunfitos i la seva estrella, pel que a mi respecta, s'ha apagat força, ja que no suporto els paràsits musicals sortits d'aquell programa de nefast record. El 2008 va escriure la cançó que representà Andorra a Eurovisió, i li van fer aquesta entrevista:

Com a curiositat final: ha produït algun que un altre disc a Ana Torroja, la cantant del grup dels que foren els seus rivals, els germans Cano.