Amb il·lusió!

Catalans, catalanes, gent que em segueix.

Feia temps que volia fer un blog (per ser correctes hauríem de dir "bloc", però prefereixo ser un pèl incorrecte i no tenir la imatge d'un bloc de notes passejant-se pel meu cap) en la meva llengua materna, però tampoc havia tingut cap motiu real per fer-ho, com si ser català no fos motiu suficient.

Tampoc vull convertir això en un cau d'independentisme barat, perquè m'agradaria que per aquí regnés l'humor en estat pur, sense retrets, sense venjances, però en català.

Quant al català sóc bastant aficionat a en Màrius Serra (La Vanguardia, etc.), a en Ramon Solsona (El Món a RAC1) i en Quim Monzó (La Vanguardia, El Món a RAC1), entre d'altres. Quant a l'humor m'agrada l'humor mínimament intel·ligent, o com a mínim que no impliqui fer el ridícul de manera estrepitosa; per exemple segueixo el programa de RAC1 La Competència, així com els programes de TV3 Polònia i Crackòvia. De tant en tant miro l'APM?

Per tant és probable que mentre estigui escrivint alguna publicació en aquest blog se m'escapi alguna referència a algun d'aquests programes. Amb tot això no faig fàstics als monòlegs, que n'hi ha que estan molt bé, per exemple de monologuistes com Goyo Jiménez, Agustín Jiménez, Tony Moog, Luis Piedrahita o Rober Bodegas.

Com que aquesta és la primera publicació i vull dir tantes coses al final mentre escric n'acabo oblidant la gran majoria, però en definitiva el meu objectiu és que passeu una bona estona mentre llegiu aquest blog, i ja m'aniré recordant de tot el que us volia dir en un principi.

Catalans, catalanes, gent que em segueix...

Visca Catalunya! Amb il·lusió...