dimecres, 30 d’octubre del 2013

Felicitats a La Competència

El programa de ràdio La Competència de l'emissora RAC1 ha guanyat el Premio Ondas al millor programa de ràdio.

Jo m'hi vaig enganxar un estiu, en què anant en cotxe amb mon pare estava escoltant el programa especial d'estiu "La competència, especial 50 anys". El meu personatge preferit d'aleshores ençà és en Jean Paul Desgrava, i he anat escoltant bastant fidelment el programa, fins i tot més d'un cop m'he baixat algun podcast.

El programa d'humor basat en fets reals compta amb un munt de personatges, de les veus dels Òscars, Òscar Andreu (el moreno, l'altre) i Òscar Dalmau (el ros, el gran-dictat), amb Oriol de Balanzó, Tomàs fuentes i Natza Farré com a guionistes i Victor Ollé en l'apartat tècnic.

Hi ha personatges recurrents, com en Mohamed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany, en Jean Paul Desgrava o l'avi sense nom.

Personatges temàtics, com en Miquel Cirici en el tema d'estadístiques i enquestes, l'Alejandro Tusset en temes d'espionatge, en Cuautémoc i en Wilson (de Radio Latin Internacional) en temes d'Amèrica Llatina, el Mossèn Papiol en temes religiosos o catòlics

No hi falten traductors ni corresponsals, ja siguin japonesos, xinesos, africans, i entre els que tenen personalitat més definida hi són en Günter Gross per a temes d'Alemanya i en Giorgio Pappardelle per a temes d'Itàlia.

Si voleu descobrir la resta de personatges només heu de sintonitzar RAC1 de 12 a 1, de dilluns a divendres.

font: ARA.cat

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Mad-rid, estem bojos o què!?

Esquerra Republicana mai li podrà agrair prou a Madrid la quantitat d'independentistes que estan creant.

El més nou és la baixada d'impostos que des de la Comunidad de Madrid s'està promovent. Altres comunitats governades pel PP ja han fet els seus moviments, per exemple Extremadura va presentar el xec nadó. És obvi, doncs, que aquestes mesures estan omplint els pebrots, per dir-ho d'alguna manera, de comunitats donants.

Segurament els madrilenys estaran contents de la quantitat de diners que s'estalviaran, i miraran a Catalunya i se'n riuran de que el nostre conseller d'Economia digui que nosaltres no podem fer el mateix. Això és falta de visió de futur.

Amb una mica de sort, quan siguem independents, veurem con els fills dels que ara se'n riuen, els toca tornar a apoquinar. Això si no ens han exprimit del tot abans.

divendres, 25 d’octubre del 2013

Parot, Parot, que et fotré un mastegot

Henri Parot és un membre d’ETA reaponsable directe o indirecte de 82 assassinats. Aquest poca-vergonya va tenir els sants pebrots d’apel•lar a Estrasburg que l’havien condemnat a 4800 anys de presó quan en realitat tothom sap que el màxim són 30. El fer és que, certament, aquestes condemnes són ridícules i tot ha culminat amb una posada massiva en llibertat d’assassins i violadors que s’hagués pogur evitar posant una veritable cadena parpètua i punt final. Però aquests que ara baixen el cap avergonyits davant d’Estrasburg estaven molt ocupats recollint fiemes per anul•lar un Estatut legal, cosa que ens ha dut a l’actual situació.

Un dels pocs – per no dir l’únic - ministres del Gabinet actual que em sembla digne de cert respecte i consideració més enllà de la ideología que es tingui, Jorge Fernández Díaz, deia ahir que cal guanyar la batalla del relat, paraules que no deia pas quan l’Estatut, però no parlem més del tema.

Em deixa flipat el lema de la mani de demà “Justicia por un final con vencedores y vencidos”. Són conscients del que garlen i proclamen? És que el seu més que comprensible dolor els continua ennuvolant el seny? No han llegit mai sobre les nefastes conseqüències que va tenir el Tractat de Versalles, del 1918? O simplement segueixen al ditet les ehhhhh… “Condicions” per a la rendició del bàndol Nacional durant la Guerra Civil?

Tinc la teoría personal de que si vols pau social, tots els bàndols s’han de baixar els pantalons, així de clar. I si vas amb l’esperit vençedor pujadet i amb ganes de fer sentir el teu membre en el cul del perdedor, la cagues segur.

Això, i que si existís una legislació més dura contra els crims de sang, RES D’AIXÒ HAURIA PASSAT. Però no, ells estaven recollint firmes contra l’Estatut mentre a ETA simplement els deien “aaaaaaaaai, dolentots!”… 

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Si Espanya no ens roba que ens deixi marxar

La cosa és molt senzilla.

Aparentment, des de Catalunya es recapten uns impostos i s'envien a Madrid on, aparentment, es reparteixen en funció de les aportacions. Aparentment, perquè des de Catalunya es denuncia un tracte injust en aquest aspecte.

El Montoro ha dit que tot això és mentida i que ho desmentirà amb números. Em fa gràcia perquè sempre estem amb el qui la té més grossa, en aquest cas, els altaveus. Allò que té un segell de "Gobierno de España" és l'únic que s'accepta com a verídic, un axioma, indiscutible, irrefutable i irrebatible; en canvi, un segell de "Generalitat de Catalunya" és sinònim de mentides.

És clar que per molt que els mitjans diguin missa, hi ha qui té credibilitat i hi ha qui no la té. Aquells que diuen que ja hem sortit de la crisi, per, mesos després dir que estem sortint-ne encara, per després dir que ja hem sortit... a mi no em generen ni credibilitat ni confiança.

Tot és molt senzill. Si és veritat que Espanya espolia Catalunya, doncs es fa una consulta al poble a veure si vol seguir sent espoliat o no. Si no és veritat que Espanya espolia Catalunya, això vol dir que els catalans rebem més del que hauriem, i per tant desestabilitzem les magnífiques balances fiscals del Gobierno, i per tant, com que no volem molestar, no els hauria d'importar que marxem. Són víctimes de les seves pròpies paraules.

Com a reflexió, la solidaritat deixa de ser solidaritat quan és obligatòria.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

AeeC! News (3)

El Gobierno es deu estar estirant dels cabells, o de la perruca, els que poden.

Em fa gràcia l'excusari de la Meseta per no concedir-nos als catalans el dret a decidir (concretament el dret a l'autodeterminació). Vénen a donar-nos lliçons de democràcia, dient que si aconseguim la independència sortirem de la Unió Europea, però després des del vell continent li fumen estocades per la rereguarda.

Ara es veu que això de la doctrina Parot està en contra d'un parell d'articles dels Drets Humans, i això faria que alguns dels terroristes d'ETA que estan a presó des de fa temps, puguin tornar a sortir al carrer, malgrat el pla inicial del Gobierno era que es podrissin a la garjola.

Vagi per davant que des d'AeeC! estem en contra de la violència com a recurs de protesta.

És clar, doncs, que han sortit les associacions de víctimes del terrorisme a defensar els seus drets, cosa que trobo legítima, però, i aquí ve el punt conflictiu: insten al Gobierno a que se salti aquesta sentència del Tribunal dels Drets Humans de la UE. Ara cal veure quina serà la resposta del Gobierno, i és que faci el que faci queda en una posició, com a mínim, incòmoda.

Si acata la sentència, com se suposa que hauria de fer (per això de predicar amb l'exemple), les associacions se li tiraran al damunt i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra del govern i a favor de les víctimes del terrorisme.

Si no acata la sentència, a part de jugar-se alguna mena d'avís per part de la Unió Europea, ens donarà motius als catalans per convocar la consulta tant sí com no, i els inconformistes de sempre sortiran al carrer en contra el govern.

divendres, 11 d’octubre del 2013

Lítil Catalònia, Ep. 1

Un bon dia em van despertar de bon matí, i es presentà a la meva porta un missatger express amb un paquet misteriós. Quan el vaig obrir, vaig trobar que era tot de ninotets dibuixats a l'inrevés i que responien al títol de Lítil Catalònia. M'ho enviaven els meus amics Cortés i Fonollosa, mercaderia perillosa. En una nota adjuta em deien que havien descobert l'autor en un lloc molt específic de Sant Boi, i deien que es tractava d'un home que era la fusió mateixa d'Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Duran i Lleida i Carme Chacón. Em van encarregar que ho pengés al bloc, i així ho he fet. L'anònim autor és tot un visionari, ja que tota la paperassa que ha arribat tracta DEL FUUUUTUUUUUUR.

AAAAAAAAAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!

[I jo de que cony m'estic rient?]



Continuarà...

NOTA: El tebeo aquest es llegeix de dreta a esquerra. La dreta sempre primer, escolti.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Majories i altres bajanades

Ara que s'acosta el 12 d'Octubre em podré prendre la meva part de venjança contra la senyora Camacho (d'aquí endavant ASC).

Per què? Molt fàcil, fem números. Suposem que som 7 milions de catalans, la meitat de 7 és 3 i mig (3.5). Bé, crec que veieu per on vaig, però acabaré de fer la meva explicació. Tenint en compte que el dia de la Via Catalana es van comptar un milió i mig de persones, es poden donar tres casos aquest dissabte:

- Primer: menys d'un milió i mig de persones manifestant-se al carrer. Òbviament es tractaria d'un estrepitós fracàs. Si es té en compte que segons la senyora ASC la majoria de la població catalana vol mantenir-se a Espanya, obtenir un recompte inferior de persones en la seva manifestació no la deixaria en molt bon lloc.

- Segon: entre un milió i mig i tres milions i mig. Èxit gens menyspreable, però sense arribar a la meitat que preconitza la senyora ASC. Seria un bon moment per apel·lar a la majoria silenciosa que tan de moda està.

- Tercer: Més de tres milions i mig. Èxit rotund. Serà llavors quan començaré a pensar que la independència de Catalunya és impossible, mentre m'acomiado de tots els autobusos de fora de Catalunya que han vingut a passar el cap de setmana.

No he pogut evitar emprar l'expressió de moda "majoria silenciosa".

Què dirà ASC i la seva gent després de la manifestació? Acceptaran, si es donen el primer o el segon cas, que no són majoria? O desviaran l'atenció i tornaran a la seva excusa preferida, anomenada Constitución?


Bajanada número 1: El Montoro ha dit que els salaris a Espanya no s'estan reduint, que estan augmentant moderadament. Després ha hagut de rectificar, admetent que estava fent servir unes altres dades.

Bajanada número 2: El Rajoy ha dit que la recessió s'ha acabat. Algú a part de mi pensa que això no ha fet més que començar?

Bajanada número 3: Avui han entrat al Congrés unes mosses que han mostrat un missatge inscrit a la davantera, a favor de l'avortament, clarament en contra del nou reguitzell que lleis que vol impulsar el senyor Gallardón. Després el mateix Gallardón ha parlat sobre aquestes protestes, adduint les típiques excuses de sempre.

Bajanada número 4: El senyor Montoro va dir que el cinema espanyol no té qualitat. Així es fomenta la Marca España?

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Ai, Alícia!

I no, no és el títol d'un nou single dels Manel.

Com tots sabeu, o hauríeu de saber, l'Alícia Sánchez-Camacho ha anat a Madrid a parlar amb els seus amics presidents del seu partit. D'entrada, l'objectiu era molt noble i lloable, i és que amb afany d'aturar l'independentisme creixent a Catalunya, que se l'està, metafòricament, menjant vol desenterrar el pacte fiscal.

Segurament deu estar maleint la mala hora en què va enviar l'Estatut al Constitucional.

En poques paraules li han tancat la porta als morros. Així, sense més. Al principi venia dient que volia un finançament per a Catalunya amb límit de solidaritat, però segons ella s'ha entès malament, que ella no volia dir que havia de ser exclusiu per a Catalunya, és a dir, tornem al "café para todos".

Quan vegi que està topant contra un mur més sòlid que el formigó armat, ja canviarà d'opinió. O no...

La cosa era molt senzilla. Catalunya no volia rebre més, sinó que volia donar menys. Però ara ja és massa tard, i pel que he sentit avui a can Basté, sembla que els mitjans mesetaris li retiraran el suport a l'Alícia per donar-li l'Albert Rivera i el seu partit, Ciutadans.

Sé que no m'hauria d'alegrar per les desgràcies alienes, però no ho puc evitar... Ai, Alícia!

divendres, 4 d’octubre del 2013

No estem sols

La veritat és que després de sentir a gent com la senyora Camacho i els seus amics per la ràdio, o per la tele, m'entra una mena de depressió i se'm treuen les ganes de fer coses. Suposo que deu ser pel fet de veure com hi ha gent que es creu tot el que diu ella i la gent del seu partit.

També és veritat que a mida que passa el temps comencen a contradir-se en les declaracions, i si s'equivoquen, al més pur estil mafiós, ve el ministre o l'encarregat de torn a deixar les coses clares. Com li va passar a l'ambaixador espanyol a Andorra, que va dir que estava a favor d'un referèndum a Catalunya sempre que fos dins de la legalitat, i a més va afegir que ell estava en contra de la independència de Catalunya, però si hi havia una gran majoria que no s'hi oposaria: past del ministre Margallo.

Per sort hi ha coses que m'animen el dia.

Una associació, SÚMA+E (súmate, vaja), ha sorgit recentment per unir els espanyols catalans "d'adopció" en favor de l'estat propi. Sembla ser que cada cop hi ha més gent que veu les mentides que els mitjans mesetaris i decideix dir que ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou de que escampin impunement visions esbiaixades i falses.

En altre ordre de coses, el Parlament ha inaugurat l'Escó 136 per fomentar la participació ciutadana i acostar la política una mica més al poble. M'ho he d'acabar de mirar, per això.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Senyals

Avui parlarem del tema de moda: els pressupostos del Gobierno. Concretament del que falta dels pressupostos.

La dada: el 25% que ha rebaixat el Gobierno de la partida pressupostada respecte de l'any passat destinada a Catalunya referent a la inversió en infraestructures. Suposo que és això el que es coneix com la "Marca España", anar en contra del que dicta el sentit comú, i és estrany, perquè això de "dictar" sembla que a les espanyes ho porten força bé.

I a sobre el macarra d'en Montoro, amb to de perdonavides, ve i diu que amb això Catalunya n'hauria de tenir prou per tornar a ser el motor econòmic d'Espanya. Ara, això sí, després volen diàleg, com si aquí res hagués passat.

I encara que sortim al carrer, segons ells, haurien de sortir com a mínim uns 20 milions de persones al carrer a queixar-se dels pressupostos o de qualsevol altra cosa, i fins i tot i així encara dubto de si farien servir la ja famosa "majoria silenciosa", que ve a ser la meitat de la població espanyola.

Dit això, no li dóna al Margallo per sortir i dir que al Gobierno els preocupa que Catalunya es vulgui separar? Diu que com que són un partit plural cadascú té la seva visió. Però, no eren ells els que deien que farien caure el pes de la llei sobre el Govern català per evitar la ruptura? No eren ells el que deien que la Constitución no ho permet, i punt? Ara em vénen a dir que els preocupa? Doncs a mi això em sembla contradictori, i per què no dir-ho, poc seriós. No eren ells els que volien enviar tancs i fer bombardejos?

O serà que les declaracions d'alguns polítics alemanys en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya, gent que, d'altra banda no són tan fàcilment intimidats, té certa validesa i es veu com una amenaça real?

Per cert, em sembla que la tercera via va morir abans de néixer. Que li preguntin a en Duran. O a en Pere Navarro...