dimarts, 18 de juny del 2013

423. Salvador Espriu. Obres completes. Teatre

Font: ePubCAT

Sinopsi:
Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat al Teatre i recull les obres Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980).

La "Puta i la Ramoneta" és realitat

Unes 24 hores abans de complir-se el plaç, el verkami del joc "La Puta i la Ramoneta" ha arribat als desitjats 4.000 €.

En tant que mecenes i promotor d'aquesta obra, aquest bloc vol felicitar Catalan Games, els companys mecenes, a Marc Zanni, que va estar implicat des del primer dia i al que ja mhe encarregat de felicitar personalment via Facebook, a la societat actalana per mantenir prou sentit de l'humor com per entendre que a nivell polític, el País és una autèntica casa de barrets,  a Artur Mas, CiU i tota la Oposició per continuar amb aquesta política que ha propiciat el naixement d'un nou joc de taula.

Ara és el torn dels ciutadans per a jugar a ser polítics, encara que, com sempre, ho haguem hagut de fer pagant.

I si encara no sabeu de que va...

http://www.youtube.com/watch?v=sB2PwRIPAak#!

dilluns, 17 de juny del 2013

Postals mesetàries, tercera part

Això de xiular a banderes, himnes i personalitats en senyal de descontent està de moda. El que potser no està tant de moda és que surti un paio pel Twitter despotricant dels catalans després de l'acte. Després de la cursa de motos va passar. Es va xiular al senyor Artur Mas i a l'himne d'Espanya.

Va ser llavors quan va aparèixer el secretari del Sindicat Unificat de la Policia i va emetre un tuit on hi va deixar tota la bilis. I passat un temps prudencial, és a dir, l'endemà, seguia en les mateixes. Ai, mareta...

També llegeixo que PP i PSC faran el buit al Concert per la Llibertat. Dels populars hom s'ho podria esperar, però dels sociates, si no fos perquè no te'n pots refiar, no m'ho creuria. Estan passant a ser l'ase dels cops, la nova Puta i Ramoneta, joc en el que per cert hi he acabat contribuint amb 12€ al seu Verkami.

Encara teniu més de 30 hores per acabar-hi de participar, malgrat ja han arribat a l'objectiu de 4000€. Verkami del joc de la Puta i la Ramoneta

Per últim, ara el habitants de la Meseta ho tindran més fàcil per accedir a una caseta "en la costa", i és que s'ha inaugurat l'AVE Madrid-Alacant. I ara que els senyors ministres tindran "la playa de Madrid" més a prop, mentrestant a Catalunya, València i Múrcia ens estem florint esperant el corredor mediterrani.

Responent a un pamflet del PP Català sobre les pensions i la seguretat social: Breu anàlisi sobre la seguretat social al web de Xavier Sala-i-Martín.

Per últim, tot i que ja us ho aniré recordant, Wert al Món a RAC1, dijous. Programa des de Madrid.

dijous, 13 de juny del 2013

421. Salvador Espriu. Obres completes. Narrativa

font: EPubCAT

Sinopsi: Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.
Aquest volum dedicat a la Narrativa recull les dues novel·les que va escriure, El Doctor Rip (1931) i Laia (1932), així com els reculls de relats Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952).

dimecres, 12 de juny del 2013

Si ens haguéssim conegut en altres circumstàncies

Sóc dels que fins i tot abans de poder votar, pensava que l'aliança entre ERC i CiU era una gran fita. Ajuntar dos partits que s'anomenaven catalanistes sobiranistes i fins i tot independentistes, malgrat llavors no em semblava tant important el fet que fossin de dretes o d'esquerres, era una possible coalició.

És clar que quan jo encara no podia votar la crisi encara no havia tret el cap. Si aleshores aquests dos partits s'haguessin trobat, les condicions per fer les coses bé serien millors. S'han hagut de trobar en unes circumstàncies molt desfavorables, el desgast polític és enorme, sobretot per al que és al poder i la capacitat de gestió es minimitza amb cada dia que passa.

Les enquestes, com ja s'ha comentat en altres llocs, permeten una lectura determinada, en què es veu com els partits tradicionals, que s'han renovat més aviat poc, o bé ho han fet malament, baixen força, el partits que es decanten per deixar les coses com estan també baixen. I el curiós és que es pot llegir un traspàs de vots de CiU cap a ERC. Aquest és el cas més flagrant.

També veiem com IC-V "aconsegueix" vots del PSC i C's sagna el PP.

Si ERC i CiU haguessin fet més cas als seus impulsos independentistes s'hauria pogut avançar molt més en aquest tema, però llavors imperaven les dues mascotes més irreverents del panorama català: la Puta i la Ramoneta.

Us recordo que queda menys d'una setmana perquè acabi el termini de mecentage a Verkami per al joc de cartes de la Puta i la Ramoneta

I aquí van dos tuits, per als qui els vulgui llegir:

- Zygmunt Bauman defensa que una Catalunya independent pugui ser membre de la Unió Europea

- Cameron a Rajoy sobre l'autodeterminació: 'Cal deixar que la gent decideixi'

dimarts, 11 de juny del 2013

Bandarres

Porto notícies fresques.

Un socialista defensant un popular. No ho havíeu vist mai, oi? En la post-compareixença del president Mas en Maurici Lucena ha sortit en defensa del Partit Popular.

Com que no volen donar peus a l'independentisme, i amb aquesta bajanada del federalisme s'estan quedant a l'estacada, s'han de buscar nous aliats per un llarg viatge a enlloc. Ja ho dic jo que això de la política fa estranys companys de viatge. El temps ja posarà a tothom on li correspon, i pel camí que van, els socialistes quedaran amb el cul a l'aire i untat amb vaselina.

Canviant de tema, anem a la Meseta i un xic més enllà.

Sí, senyores i senyors, el Monago n'ha tornat a fer de les seves.

Vol rebaixar l'IRPF dels extremenys amb les rendes més baixes. I a nosaltres qui ens rebaixa l'IRPF?

Li diria el nom del porc i encara no em quedaria tranquil. I a sobre el paio se n'enorgulleix del fet que la seva economia estigui sanejada fins el punt de presentar-se com a exemple a seguir. És clar que jo també viuria la mar de bé si la major part del meu pressupost fos degut a que són altres qui m'ho donen. I després en diuen solidaritat.

La cara de pallús que se'm queda és antològica.

I se suposa que hem de tractar amb gent com aquesta? #TenimPressa

PD: Recordeu el joc de La Puta i la Ramoneta, queda una setmana per finalitzar el termini de mecenatge.

dilluns, 10 de juny del 2013

Nivells alts de botiflerisme detectats

Molt bona frase d'en Mohamed Jordi avui a La Competència.

Deixant de banda això, es veu que demà el President Mas farà una presentació de plans d'acció per millorar l'economia. D'una banda, cleca pel president. No pot ser que reaccioni més de mig any després de les eleccions en un tema tant complicat.

D'altra banda, freguem-nos les mans, cleca per a l'oposició.

Perquè faci el que faci el govern ho troben malament. Sigui qui sigui el govern. Això no és fer oposició, això és posar pals a les rodes. I és per això que un sistema de llistes obertes afavoriria la política.

Després estan els d'Esquerra, que mengen a part. En les últimes enquestes publicades surten com a absoluts vencedors. I és normal que els desgast sigui mínim, doncs com a suport del govern no posen la galta, però tampoc són una oposició destroyer.

Ah, les enquestes.

No se'ls hi ha de fer massa cas, ni tampoc deixar-les completament de banda. Per exemple encara recordo la majoria absoluta que li atorgaven a CiU, i després va perdre 12 escons. Tanmateix, són la porta de l'esperança en veure que la majoria absoluta del PP al govern central s'esvaeix, i fins i tot el PSOE baixa. Us imagineu un popularsocialisme? I tot per evitar que IU entri al govern, segurament.

La desesperació i la guerra fan estranys companys de viatge.

Us recordo que queda poc menys d'una setmana perquè finalitzi el termini de micromecenatge per al joc de Catalunya, i no és la Botifarra; La Puta i la Ramoneta:



Participeu-hi!

dimecres, 5 de juny del 2013

Balades sociates i schuwertíades

Primer de tot, ha estat notícia el grup dels millors universitaris graduats que durant la seva gala de graduació han obviat donar la mà al ministre Wert. Què voleu que us digui. No em fa pas cap pena.

L'home fa una política que acaba reconeixent que és ideològica, encara que després rectifiqui, així que aquells que estan en contra d'aquesta manera de pensar no voldrà que siguin els seus súbdits. Sempre he pensat que això del protocol són bajanades i que el que hauria d'imperar és el sentit comú. No és broma, el sentit comú és el menys comú dels sentits i encara que sembli una altra bajanada s'infravalora.

Aplaudeixo els que van tenir el valor suficient com per no oferir-li la mà a un personatge d'aquestes característiques, no sigui que alguna de les seves idees se li enganxés. Això sí que és perillós.

Si per un costat tenim els peperos, d'altra banda tenim els sociates. Catalans per més inri.

Si començàvem per L'Hospitalet, ciutat del nostre col·laborador scaramanga, on ja van començar a fer campanya en contra de la independència (a veure si ens pot fer un article sobre com s'està vivint aquesta situació per aquells furs), avui ens n'anem a dormir sabent que a Sant Feliu de Llobregat també han començat a fer campanya en contra de la independència.

Jo sempre ho he dit, que dels sociates no te'n pots refiar pas. Federalisme? Asimètric? Bestieses...

Sense abandonar l'òrbita socialista, avui també ens n'anem a dormir sabent que el tripartit, encapçalat pels nostres amics sociates, van deixar factures pendents de pagar fins l'any 2018, amb dos c-llons. I tot per poder inaugurar hospitals i altres instal·lacions, que qui vingui ja pagarà. Com deia un oncle meu, "los que vingon, que arreon".

Mentrestant, dèficit asimètric, Catalunya a la UNESCO, dades d'atur... qualsevol d'aquests temes pot ser bo per tractar-lo demà.

dilluns, 3 de juny del 2013

Articles interessants

L'altre dia l'scaramanga em va passar un enllaç força interessant a un Verkami. És el següent,

es tracta del joc de la Puta i la Ramoneta.

Aquí en teniu un petit resum:



Des d'aquí us animem a contribuir-hi. L'scaramanga ja ho ha fet, i jo m'ho estic rumiant.


L'altra cosa és un vídeo que he sentit que comentaven a la tertúlia de Cal Basté, on per quarta o cinquena setmana consecutiva no hi ha aparegut el nostre amic Paco Marhuenda. I tampoc hi era la Rahola, que es veu que ha anat a l'Argentina.

dissabte, 1 de juny del 2013

4 dades intrascendents sobre Catalunya i els catalans

Qui era la veu del Megazero?

Ferran Albiol, actor i titellaire que també fou la veu del Tomàtic i actualment fa de l'amic semi-invisible del Mic.

Qui és el futbolista català més golafre?

Com a bons rivals, el Barça té el seu representant i l'Espanyol també, encara que tots dos van jugar al Sant Andreu, que és per tant l'equip més golafre de tota Catalunya.

El defensa Manuel Doménech Comas és el representant perico: fill de Gurb (on hi ha la fàbrica de Casa Tarradellas) durant l'època daurada del Sant Andreu a mitjans dels anys 70, on es mantingué vàries temporades en zona tranquil·la, l'equip anava a fer un bolo a Matadepera quan Doménech va veure que s'hi celebrava una gran conillada. Sense dubtar i en un gest que esacndalitzaria qualsevol nutricionista esportiu actual es va fotre un conill sencer. L'endemà jugà partit i no va passar res.

Per la banda del Barça, l'internacional sabadellenc Eladio Silvestre, un dels grans centrals de la història blaugrana. Es va apuntar a un concurs de menjar costelles de be. La seva marca fou de 23. Ignoro si duien guarnició.

Qui són els campions de menjar calçots i de tintinologia de l'Star System català?

El presentador andalús Paco Vegara, presentador de concursos molt popular en aquells temps pel seu gracejo i les seves maneres una mica locazas va derrotar contra pronòstic i lògica al malaguanyat Jordi Estadella, un dels golafres i gourmets més distingits que hem tingut en un especial del Malalts de Tele, proclamant-se campió d'ingestió de calçots del nostre Star System... Sense formar-ne part, ja que venia de convidat des de Madrid.

Pel que fa a tintinologia, Gerard Quintana derrotà a Óscar Nebreda a Les mil i una.

Quin català té més rècords Guinness?

Un barman de Cornellà de Llobregat, Josep Masgrau, conegut com a Papitu i els seus fills (sempre en nom seu): 9 rècords batuts entre 1987 i 2005. Entre els seus rècords mundials homologats estigué la botifarra més llarga o la paella més petita, que li donaren molta popularitat arreu de l'Estat i a França. L'Ajuntament de Cornellà rebatejà el nom del carrer on es troba encara el seu restaurant per a dedicar-lo a ell.