L'entrada d'avui serà breu. Tanmateix espero que sigui profitosa per a tots vosaltres.
Des de fa relativament poc temps, tinc coneixement d'un lloc web dedicat a la difusió de llibres electrònics en català. Es tracta d'ePUBCat i podreu trobar l'enllaç a continuació:
Lloc web d'ePUBCat
Els col·laboradors d'aquesta pàgina que us dic fan una feina magnífica d'edició per tal que els usuaris puguin/puguem gaudir d'una còmoda lectura en la nostra llengua i en format electrònic.
De moment compten amb uns 400 llibres editats i diverses revisions, i espero que en puguin fer molt més.
dimarts, 28 de maig del 2013
dijous, 23 de maig del 2013
Ancha es Castilla, que en diuen
Es veu que ahir l'ex-president del Gobierno, (diguem-li) senyor José María Aznar, va donar una entrevista a la cadena de televisió Antena 3 (el que de manera comuna a casa n'hi hem dit la 6, profunda discussió las dels comandaments a distància). Essent una cadena privada, era obvi que buscaven el titular fàcil que ell mateix estava disposat a donar-los.
Les xarxes en van anar plenes, i no era per a menys. Va disparar contra tot ésser vivent, com per exemple l'executiu del seu, aparentment, delfí, en Mariano Rajoy, o els inefables i dolentots separatistes independentistes (el que l'amic Paquito, no precisament en Marhuenda, però de ben segur que també, en deia el contubernio).
Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb ell en una cosa, i és que la política econòmica del PP d'aquests últims anys ha estat nefasta, per no dir que se l'han tret d'allà l'entrecuix i s'han saltat el seu programa electoral. No sóc economista, però la lògica em porta a pensar que es faci la política econòmica que es faci se sortirà de la crisi, l'únic que canvia és el quan i el com.
En l'altre tema, de l'independentisme, no estic tant d'acord amb ell. Suposo que per quan torni a manar deu voler tenir la seva Espanya grande i libre, sense traus ni amputacions. Malauradament, si un dia torna, m'agradaria que no fos el meu president.
La llei Wert o LOMCE ja ha estat prou discutida i no hi ficaré més llenya, em sembla una broma de mal gust i, sé que no ho hauria de dir, i sota el risc de que se m'acusi d'apologia de la violència, no ploraré pas si algú li fot un tret al cap al Wert dels nassos. Em sabria greu pel seu germà, que l'ha d'aguantar, però ja està.
I per fi, un altre tema apassionant, per anar tancant carpetes, la balança fiscal. El senyor Mas-Colell, conseller d'economia, va calcular els diners que s'envien a les espanyes i quants d'aquests tornen, o pitjor, quants no en tornen. I si hi ha algú que no m'agradaria tenir per enemic, una d'aquestes persones seria en Xavier Sala-Martín, que ja va predir ahir que el dèficit rondaria el 8% del PIB català, doncs ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-lo constant.
Van dir que això equival a uns 16.000 milions d'euros que s'envien allà i no tornen.
Era obvi que no tothom estaria d'acord amb aquestes xifres, i com sol passar, els primers en no estar-hi d'acord van ser els populars, de boca i veu del senyor Enric Millo. De nou, va haver de sortir el senyor Sala-Martín a posar ordre.
Ja passant a les bones notícies, avui ha començat el Primavera Sound, festival de música de referència. Demà més, i millor.
Les xarxes en van anar plenes, i no era per a menys. Va disparar contra tot ésser vivent, com per exemple l'executiu del seu, aparentment, delfí, en Mariano Rajoy, o els inefables i dolentots separatistes independentistes (el que l'amic Paquito, no precisament en Marhuenda, però de ben segur que també, en deia el contubernio).
Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb ell en una cosa, i és que la política econòmica del PP d'aquests últims anys ha estat nefasta, per no dir que se l'han tret d'allà l'entrecuix i s'han saltat el seu programa electoral. No sóc economista, però la lògica em porta a pensar que es faci la política econòmica que es faci se sortirà de la crisi, l'únic que canvia és el quan i el com.
En l'altre tema, de l'independentisme, no estic tant d'acord amb ell. Suposo que per quan torni a manar deu voler tenir la seva Espanya grande i libre, sense traus ni amputacions. Malauradament, si un dia torna, m'agradaria que no fos el meu president.
La llei Wert o LOMCE ja ha estat prou discutida i no hi ficaré més llenya, em sembla una broma de mal gust i, sé que no ho hauria de dir, i sota el risc de que se m'acusi d'apologia de la violència, no ploraré pas si algú li fot un tret al cap al Wert dels nassos. Em sabria greu pel seu germà, que l'ha d'aguantar, però ja està.
I per fi, un altre tema apassionant, per anar tancant carpetes, la balança fiscal. El senyor Mas-Colell, conseller d'economia, va calcular els diners que s'envien a les espanyes i quants d'aquests tornen, o pitjor, quants no en tornen. I si hi ha algú que no m'agradaria tenir per enemic, una d'aquestes persones seria en Xavier Sala-Martín, que ja va predir ahir que el dèficit rondaria el 8% del PIB català, doncs ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-lo constant.
Van dir que això equival a uns 16.000 milions d'euros que s'envien allà i no tornen.
Era obvi que no tothom estaria d'acord amb aquestes xifres, i com sol passar, els primers en no estar-hi d'acord van ser els populars, de boca i veu del senyor Enric Millo. De nou, va haver de sortir el senyor Sala-Martín a posar ordre.
Ja passant a les bones notícies, avui ha començat el Primavera Sound, festival de música de referència. Demà més, i millor.
dilluns, 20 de maig del 2013
Cap de setmana i dilluns mogudets
Avui el davantal d'en Jordi Basté al Món a RAC1 m'ha arribat, era molt profund, ho podeu escoltar aquí:
També, avui després de la tertúlia han entrevistat... vaja, millor escolteu-ho vosaltres mateixos:
Realment molt interessant.
Ja sabem que des de les espanyes tenen al·lèrgia a tot allò que soni a escissió, o independència. Encara que no sigui prop de casa. Espanya no reconeix la independència de Kosovo, i encara que des de segons quins punts diuen que no s'ha de barrejar esport i política, trobem que fins i tot al temple del madridisme ho fan:
Òbviament la resposta no es va fer esperar en un camo de futbol kosovar:
Per callar unes quantes boques.
He sentit que deien que en cas que la consulta no es pugui fer de cap de les maneres, les properes eleccions seran plebiscitàries. Me'n moro de ganes, i si després declaren la independència unilateral, ja em sembla que serà un orgasme col·lectiu. En qualsevol país seriós, aguantar el que aguantem els catalans, seria motiu d'anar al Constitucional i tenir la sentència a favor. En canvi aquí, ni en la justícia hi podem confiar.
Segueixo fent la crida a que per molt que rebaixin l'objectiu de dèficit, i moltes promeses que facin de que ens tractaran millor, NO en fem cas i busquem igualment la independència. Mentre estiguem lligats de peus i mans no podrem caminar com a poble.
També, avui després de la tertúlia han entrevistat... vaja, millor escolteu-ho vosaltres mateixos:
Realment molt interessant.
Ja sabem que des de les espanyes tenen al·lèrgia a tot allò que soni a escissió, o independència. Encara que no sigui prop de casa. Espanya no reconeix la independència de Kosovo, i encara que des de segons quins punts diuen que no s'ha de barrejar esport i política, trobem que fins i tot al temple del madridisme ho fan:
Òbviament la resposta no es va fer esperar en un camo de futbol kosovar:
Per callar unes quantes boques.
He sentit que deien que en cas que la consulta no es pugui fer de cap de les maneres, les properes eleccions seran plebiscitàries. Me'n moro de ganes, i si després declaren la independència unilateral, ja em sembla que serà un orgasme col·lectiu. En qualsevol país seriós, aguantar el que aguantem els catalans, seria motiu d'anar al Constitucional i tenir la sentència a favor. En canvi aquí, ni en la justícia hi podem confiar.
Segueixo fent la crida a que per molt que rebaixin l'objectiu de dèficit, i moltes promeses que facin de que ens tractaran millor, NO en fem cas i busquem igualment la independència. Mentre estiguem lligats de peus i mans no podrem caminar com a poble.
divendres, 17 de maig del 2013
La setmana, en imatges
Avui no m'esplaiaré gaire, ja que una imatge, com se sol dir, val més que mil paraules.
dijous, 16 de maig del 2013
Qui és el nazi, eh, senyora Llanos de Luna?
Com ja us avançàvem des d'aquest mateix bloc, aquells que s'omplen la boca acusant a tothom de nazis són els primers que haurien de callar. I abaixar el cap. #TenimPressa
==========
Extret de: http://directa.cat/noticia/llanos-luna-fa-un-reconeixement-als-combatents-espanyols-l%E2%80%99exercit-nazi-lhomenatge-guardia-c
El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes va ser una de les participants en el primer homenatge a la guàrdia civil que rep aquest cos policial a Catalunya amb motiu del seu aniversari, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En l’acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la ‘Hermandad’ vestits de falangista.
==========
Extret de: http://directa.cat/noticia/llanos-luna-fa-un-reconeixement-als-combatents-espanyols-l%E2%80%99exercit-nazi-lhomenatge-guardia-c
El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes va ser una de les participants en el primer homenatge a la guàrdia civil que rep aquest cos policial a Catalunya amb motiu del seu aniversari, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En l’acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la ‘Hermandad’ vestits de falangista.
dimecres, 15 de maig del 2013
[ARA] 100.000 firmes en un mes perquè Europa reconegui el dret d'autodeterminació
Extret del Diari ARA: http://www.ara.cat/politica/Signatures-autodeterminacio-Europa_0_919708233.html
La campanya '1 milió de signatures per l'autodeterminació' de la International Commission of European Citizens (ICEC), integrada per moviments socials independentistes catalans, escocesos i flamencs, ha arribat a les 100.304 firmes en un mes. La campanya on-line, iniciada el 16 d'abril, ha desbordat els impulsors, que, segons han explicat en un comunicat, han hagut de "replantejar les sessions informatives programades".
La campanya es proposa arribar al milió de firmes en un any per tal que les institucions europees declarin "formalment i explícita" el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles que recull la Declaració Universal de Drets Humans. Els impulsors de la campanya han recollit el suport del Rector de la UB, Dídac Ramírez, o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines.
Catalunya, al capdavant
La demanda l'encapçala Catalunya, i segons els organitzadors de la campanya, Alemanya és el país que "demostra, per ara, una complicitat més marcada". També arriben adhesions d'Estats Units, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó. Ara bé, els suports externs a la UE no seran comptabilitzats i tindran tractament de "suport testimonial". Els 600 ajuntaments de l'Associació de Municipis per la Independència faran de recol·lectors dels sobres amb les firmes que es recullin de forma presencial.
La campanya de pedagogia internacional va iniciar-se durant les consultes d'independència i per via de la comissió internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per Anna Arqué. Es proposa recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el dret d'autodeterminació.
-----
Aquí teniu el web de l'Assemblea Nacional Catalana versió Internacional
La campanya '1 milió de signatures per l'autodeterminació' de la International Commission of European Citizens (ICEC), integrada per moviments socials independentistes catalans, escocesos i flamencs, ha arribat a les 100.304 firmes en un mes. La campanya on-line, iniciada el 16 d'abril, ha desbordat els impulsors, que, segons han explicat en un comunicat, han hagut de "replantejar les sessions informatives programades".
La campanya es proposa arribar al milió de firmes en un any per tal que les institucions europees declarin "formalment i explícita" el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles que recull la Declaració Universal de Drets Humans. Els impulsors de la campanya han recollit el suport del Rector de la UB, Dídac Ramírez, o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines.
Catalunya, al capdavant
La demanda l'encapçala Catalunya, i segons els organitzadors de la campanya, Alemanya és el país que "demostra, per ara, una complicitat més marcada". També arriben adhesions d'Estats Units, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó. Ara bé, els suports externs a la UE no seran comptabilitzats i tindran tractament de "suport testimonial". Els 600 ajuntaments de l'Associació de Municipis per la Independència faran de recol·lectors dels sobres amb les firmes que es recullin de forma presencial.
La campanya de pedagogia internacional va iniciar-se durant les consultes d'independència i per via de la comissió internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per Anna Arqué. Es proposa recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el dret d'autodeterminació.
-----
Aquí teniu el web de l'Assemblea Nacional Catalana versió Internacional
dimarts, 14 de maig del 2013
La major desigualtat és l'igualtat absoluta
Sembla que hi ha gent que no ho entén.
O ho entén a la seva manera.
M'estranya que gent com Monago, Ignacio Fernández o la Cospedal encara no hagin proposat que tots els habitants d'Extremadura, Madrid o Castilla-La Mancha, respectivament, tinguin un sou igual al dels polítics que els representen, ja que se suposa que tots els espanyols són iguals davant la llei. Deu ser que és inconstitucional que tothom cobri el mateix. I ja sabem com els agrada etiquetar-ho tot com a inconstitucional o anticonstitucional, o nazi.
Ara bé, ningú diu res del concert econòmic basc i navarrès, ni de la particularitat fiscal de les Illes Canàries, i no sé si Ceuta i Melilla també tenen alguna singularitat.
És de sentit comú, o hauria de ser-ho, pensar que no tothom té les mateixes necessitats, i això no hauria d'anar en contra de la Constitución.
Sembla que, bé, de fet no ho sembla, els hi surten feridures als barons espanyols cada cop que Catalunya mira pels seus interessos, que molts cops solen ser similars als dels valencians i balears. S'omplen la boca de solidaritat, però quan els toca cedir o fer un petit esforç, no en passen ni una. D'altra banda, els bascos i navarresos no diuen ni piu, no fos cas. I els mateixos balears i valencians pateixen de transtorn bipolar en què per una banda, com a "espanyols de bé" senten la irrefrenable necessitat de triturar tot el que vingui de Catalunya, i d'altra banda es moren de ganes de fer un front comú.
I cada cop que surten tota la flora i fauna casposa i ultraespanyolista i diuen de les seves generen, no només més vots per a ells i els seus partits, també aquí a part de la indignació, també generen nous independentistes.
El pitjor de tot és que encara que els barons peperos diguin missa, el Rajoy i el Montoro estan negociant amb el president Mas i en Mas-Colell, i en cas que s'aconseguixi un (sic) repartiment asimètric del dèficit, l'estat ens tractarà amb l'actitud perdona-vides i paternalista del que et treu les castanyes del foc, quan són ells mateixos els que han causat aquesta situació de desigualtat.
Espero que, malgrat l'estat espanyol sigui una mica més comprensiu, la gent no defalleixi en la seva ànsia per aconseguir la independència i un estat propi.
O ho entén a la seva manera.
M'estranya que gent com Monago, Ignacio Fernández o la Cospedal encara no hagin proposat que tots els habitants d'Extremadura, Madrid o Castilla-La Mancha, respectivament, tinguin un sou igual al dels polítics que els representen, ja que se suposa que tots els espanyols són iguals davant la llei. Deu ser que és inconstitucional que tothom cobri el mateix. I ja sabem com els agrada etiquetar-ho tot com a inconstitucional o anticonstitucional, o nazi.
Ara bé, ningú diu res del concert econòmic basc i navarrès, ni de la particularitat fiscal de les Illes Canàries, i no sé si Ceuta i Melilla també tenen alguna singularitat.
És de sentit comú, o hauria de ser-ho, pensar que no tothom té les mateixes necessitats, i això no hauria d'anar en contra de la Constitución.
Sembla que, bé, de fet no ho sembla, els hi surten feridures als barons espanyols cada cop que Catalunya mira pels seus interessos, que molts cops solen ser similars als dels valencians i balears. S'omplen la boca de solidaritat, però quan els toca cedir o fer un petit esforç, no en passen ni una. D'altra banda, els bascos i navarresos no diuen ni piu, no fos cas. I els mateixos balears i valencians pateixen de transtorn bipolar en què per una banda, com a "espanyols de bé" senten la irrefrenable necessitat de triturar tot el que vingui de Catalunya, i d'altra banda es moren de ganes de fer un front comú.
I cada cop que surten tota la flora i fauna casposa i ultraespanyolista i diuen de les seves generen, no només més vots per a ells i els seus partits, també aquí a part de la indignació, també generen nous independentistes.
El pitjor de tot és que encara que els barons peperos diguin missa, el Rajoy i el Montoro estan negociant amb el president Mas i en Mas-Colell, i en cas que s'aconseguixi un (sic) repartiment asimètric del dèficit, l'estat ens tractarà amb l'actitud perdona-vides i paternalista del que et treu les castanyes del foc, quan són ells mateixos els que han causat aquesta situació de desigualtat.
Espero que, malgrat l'estat espanyol sigui una mica més comprensiu, la gent no defalleixi en la seva ànsia per aconseguir la independència i un estat propi.
dilluns, 13 de maig del 2013
Gascón
Avui a la tertúlia no hi era en Paco Marhuenda, de nou, i ja porta tres setmanes desaparegut del territori Grup Godó. Tampoc ha calgut, ja que ha passat quelcom surrealista. Jutgeu per vosaltres mateixos.
Extret del bloc d'el Món a RAC1, on hi trobareu l'àudio.
“Ens entenem, però a l’Aragó no parlem el mateix idioma”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Luis Gascón creu que el català i l’aragonés oriental són llengües diferents. Ho atribueix a un interès polític “elevat per l’independentisme”, i una frisança dels catalans per “envair La Franja”. Ara bé, creu que l’idioma que es parla a Aragó i a Buenos Aires “és el mateix: el castellà”.
En una entrevista a El món a RAC1, el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, Luis Gascón ha dit que:
- “Ni hablo catalán ni hablo castellano. Hablo chaupurriau o aragonés oriental. No hablo otra cosa. A parte del castellano, lógicamente”.
- “Desde mi punto de vista el chapurriau no tiene nada que ver con el catalán. Debería ser al revés”.
- “Yo les entiendo perfectamente. Hablo Codoñerao. Li puc parlar com parlem a La Codonyera. Fa 25 anys que he estat alcalde de Valderobles i mai havíem parlat en català. Jo tinc 59 anys, i mai he parlat català. Respectant la gramàtica catalana, i la molta estima que tinc als catalans, i qui vulgui aprendre català a l’escola, que ho aprengui”.
- “Potser els ignorants són vostès. La única ignorància es no voler consentir que el Regne d’Aragó hi era abans que el Comptat de Catalunya. Confonen a tot Espanya. Aviat ens faran creure que hi era abans el Regne de Catalunya que el Comptat d’Aragó. A mi no m’entra això!”
- “Jo no em faig cap embolic amb la història. Ningú la pot tergiversar”.
- “Per què han de dir que parlem català d’Aragó? Els aragonesos ho som de pura cepa”.
- “En 59 anys que tinc a La Codonyera mai, mai fins fa al voltant de 25 anys, des que estem en democràcia, a la Franja s’havia dit que aquí parlàvem en català”.
- “Per què ha de ser així com diu vostè?. No ha sigut mai el català. Ho és per l’expansió de l’independentisme. No hi ha un altre problema.”
- “Ens entenem perfectament però no és el mateix”.
- “Ens entenem amb la mateixa llengua, però en gramàtica no parlem la mateixa llengua ni molt menys”.
- “Cada filòleg diu una cosa diferent. Els científics no es posen d’acord”.
- “A València i a Mallorca hi ha hagut un problema d’ordeno y mando polític, però la gramàtica és el català. Hi ha agrupacions de Balears que ens donen l’ehorabona per tenir la gosadia per dir la llengua pel seu nom: ni lapao, ni lapapyp, ni la polla, que s’han tret ara de la màniga”.
- “Per què he de fer un ridícul jo? Vostès és qui fan el ridícul”.
- “Vostès voldrien que l’Aragó Oriental formés part de Catalunya. Però, per què? No és invent meu. Això jo ho he llegit”.
- “Penso que si Aragó és capaç de formar la seva acadèmia, lèxic i vocabulari, per què no han de parlar com parlem aquí?”
- “A l’Aragó es parla castellà”.
- “No fem anticatalanisme”.
- “La llengua que es parla a la Codonyera és diferent a la d’Arnes. És distinta però hi ha molta diferència amb el vocabulari”.
- “La llengua que es parla a Buenos Aires és la mateixa que a Aragó, el castellà”.
- “El 94% dels parlants són aragonesos de pura cepa que parlen en castellà. La resta parlem en una altra llengua i no estem d’acord que se’ns digui que parlem en català. Ara el Govern d’Aragó ha de treure a colació com escriure i fer una acadèmia en aquesta llengua”.
- “Jo no sóc historiador ni filòleg, però és el que em diuen els filòlegs d’aquí”.
- “Com a bona persona he volgut participar en un debat, però no hem poden atacar. Entre tots hem fet una labor per arribar fins aquí. I vull denunciar que els acrònims que s’han fet servir com lapao o lapapyp que si la polla no s’ha parlat en cap lloc”.
- “És terrible que l’esquerra ens hagi fet mofa d’aquestes coses”.
Extret del bloc d'el Món a RAC1, on hi trobareu l'àudio.
“Ens entenem, però a l’Aragó no parlem el mateix idioma”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Luis Gascón creu que el català i l’aragonés oriental són llengües diferents. Ho atribueix a un interès polític “elevat per l’independentisme”, i una frisança dels catalans per “envair La Franja”. Ara bé, creu que l’idioma que es parla a Aragó i a Buenos Aires “és el mateix: el castellà”.
En una entrevista a El món a RAC1, el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, Luis Gascón ha dit que:
- “Ni hablo catalán ni hablo castellano. Hablo chaupurriau o aragonés oriental. No hablo otra cosa. A parte del castellano, lógicamente”.
- “Desde mi punto de vista el chapurriau no tiene nada que ver con el catalán. Debería ser al revés”.
- “Yo les entiendo perfectamente. Hablo Codoñerao. Li puc parlar com parlem a La Codonyera. Fa 25 anys que he estat alcalde de Valderobles i mai havíem parlat en català. Jo tinc 59 anys, i mai he parlat català. Respectant la gramàtica catalana, i la molta estima que tinc als catalans, i qui vulgui aprendre català a l’escola, que ho aprengui”.
- “Potser els ignorants són vostès. La única ignorància es no voler consentir que el Regne d’Aragó hi era abans que el Comptat de Catalunya. Confonen a tot Espanya. Aviat ens faran creure que hi era abans el Regne de Catalunya que el Comptat d’Aragó. A mi no m’entra això!”
- “Jo no em faig cap embolic amb la història. Ningú la pot tergiversar”.
- “Per què han de dir que parlem català d’Aragó? Els aragonesos ho som de pura cepa”.
- “En 59 anys que tinc a La Codonyera mai, mai fins fa al voltant de 25 anys, des que estem en democràcia, a la Franja s’havia dit que aquí parlàvem en català”.
- “Per què ha de ser així com diu vostè?. No ha sigut mai el català. Ho és per l’expansió de l’independentisme. No hi ha un altre problema.”
- “Ens entenem perfectament però no és el mateix”.
- “Ens entenem amb la mateixa llengua, però en gramàtica no parlem la mateixa llengua ni molt menys”.
- “Cada filòleg diu una cosa diferent. Els científics no es posen d’acord”.
- “A València i a Mallorca hi ha hagut un problema d’ordeno y mando polític, però la gramàtica és el català. Hi ha agrupacions de Balears que ens donen l’ehorabona per tenir la gosadia per dir la llengua pel seu nom: ni lapao, ni lapapyp, ni la polla, que s’han tret ara de la màniga”.
- “Per què he de fer un ridícul jo? Vostès és qui fan el ridícul”.
- “Vostès voldrien que l’Aragó Oriental formés part de Catalunya. Però, per què? No és invent meu. Això jo ho he llegit”.
- “Penso que si Aragó és capaç de formar la seva acadèmia, lèxic i vocabulari, per què no han de parlar com parlem aquí?”
- “A l’Aragó es parla castellà”.
- “No fem anticatalanisme”.
- “La llengua que es parla a la Codonyera és diferent a la d’Arnes. És distinta però hi ha molta diferència amb el vocabulari”.
- “La llengua que es parla a Buenos Aires és la mateixa que a Aragó, el castellà”.
- “El 94% dels parlants són aragonesos de pura cepa que parlen en castellà. La resta parlem en una altra llengua i no estem d’acord que se’ns digui que parlem en català. Ara el Govern d’Aragó ha de treure a colació com escriure i fer una acadèmia en aquesta llengua”.
- “Jo no sóc historiador ni filòleg, però és el que em diuen els filòlegs d’aquí”.
- “Com a bona persona he volgut participar en un debat, però no hem poden atacar. Entre tots hem fet una labor per arribar fins aquí. I vull denunciar que els acrònims que s’han fet servir com lapao o lapapyp que si la polla no s’ha parlat en cap lloc”.
- “És terrible que l’esquerra ens hagi fet mofa d’aquestes coses”.
dijous, 9 de maig del 2013
Que LAPAO sigui amb vosaltres
Per encetar el tema del LAPAO podria haver empleat un munt de bromes que corren per les xarxes. Diguem que és un tema absurd.
"De vegades per voler ser políticament original s'acaba fent el ridícul" Josep Cuní
L'absurd del tema es planteja quan, per exemple, els aragonesos hagin de fer un currículum. Si han estudiat català durant el seu ensenyament, al currículum què hi posaran, Nivell C de LAPAO? A l'inrevés també es planteja absurd. Si jo, per exemple, em presento per una vacant a l'Aragó, què hi poso al currículum, LAPAO com a llengua materna? Hi poso també català? Hi ha algun Institut d'Estudis que em convalidi el meu nivell C de català?
Hi ha qui no s'ha fet esperar i ja ha llençat al mercat per a smartphones un traductor català-LAPAO, LAPAO-català, concretament la gent de DAUApps, empresa emplaçada a Sabadell.
Suposo que quan el Partit Popular deixi de governar allà, tot tornarà a la normalitat. És aberrant que per no voler esmentar el català, es faci passar ridícul i vergonya als habitants d'un lloc. Sort que els moviments socials s'hi estan mobilitzant en contra, fins i tot s'han obert iniciatives a Change.org, la plataforma per recollir firmes.
Deia la Pilar, que gràcies a totes aquestes bajanades, els catalans ens estem tornant poliglotes sense ni tant sols adonar-nos-en. Aquest matí quan m'he llevat parlava català, però per la tarda no sé com he començat a parlar en LAPAO.
D'aquí em sorgeix un dubte, i és que quan el PP estigui en campanya aquí i surti el polític de fora de torn, si encara no han fet que parlar català sigui anticonstitucional, dirà que parla en català o dirà que parla en LAPAO?
Seguim amb la casuística. A l'estranger ja en tenen prou amb saber que existeix el català, si un aragonès de nova fornada que ha estudiat en LAPAO, i si us hi fixeu escric LAPAO en majúscules ja que el lapao en minúscules és una llengua que es parla al sud de la Xina, entre aquest país i el Tibet, si aquesta persona va a fora d'Espanya, dirà que parla LAPAO? No ho sé, ho veig com molt ridícul.
Ahir l'APM! va enviar un tuit tal que:
- Apeemes! Falten menys de dues hores perquè comenci l'APM?! Un programa 100% en lapao! #SaLapaoPaco -
Rebuscant pel Twitter he trobat un tuit força interessant:
@pifleck
- Avui: #declaraciósobirania, #lleiWert, #lapao,#llei de costes. Millor anar a dormir que demà hi ha consejo de ministros... #laqueensespera -
I té raó, demà hi ha consell de ministres. Com deia un professor meu de la universitat: "Socorro, mama, por..."
Un altre tuit força interessant i rellevant:
@Xativapelcanvi
- Bona nit (lapao), bona nit (valencià), bona nit (català), bona nit (balear),bona nit (rossellonés), bona nit (alguerés),bona nit (andorrà) -
"De vegades per voler ser políticament original s'acaba fent el ridícul" Josep Cuní
L'absurd del tema es planteja quan, per exemple, els aragonesos hagin de fer un currículum. Si han estudiat català durant el seu ensenyament, al currículum què hi posaran, Nivell C de LAPAO? A l'inrevés també es planteja absurd. Si jo, per exemple, em presento per una vacant a l'Aragó, què hi poso al currículum, LAPAO com a llengua materna? Hi poso també català? Hi ha algun Institut d'Estudis que em convalidi el meu nivell C de català?
Hi ha qui no s'ha fet esperar i ja ha llençat al mercat per a smartphones un traductor català-LAPAO, LAPAO-català, concretament la gent de DAUApps, empresa emplaçada a Sabadell.
Suposo que quan el Partit Popular deixi de governar allà, tot tornarà a la normalitat. És aberrant que per no voler esmentar el català, es faci passar ridícul i vergonya als habitants d'un lloc. Sort que els moviments socials s'hi estan mobilitzant en contra, fins i tot s'han obert iniciatives a Change.org, la plataforma per recollir firmes.
Deia la Pilar, que gràcies a totes aquestes bajanades, els catalans ens estem tornant poliglotes sense ni tant sols adonar-nos-en. Aquest matí quan m'he llevat parlava català, però per la tarda no sé com he començat a parlar en LAPAO.
D'aquí em sorgeix un dubte, i és que quan el PP estigui en campanya aquí i surti el polític de fora de torn, si encara no han fet que parlar català sigui anticonstitucional, dirà que parla en català o dirà que parla en LAPAO?
Seguim amb la casuística. A l'estranger ja en tenen prou amb saber que existeix el català, si un aragonès de nova fornada que ha estudiat en LAPAO, i si us hi fixeu escric LAPAO en majúscules ja que el lapao en minúscules és una llengua que es parla al sud de la Xina, entre aquest país i el Tibet, si aquesta persona va a fora d'Espanya, dirà que parla LAPAO? No ho sé, ho veig com molt ridícul.
Ahir l'APM! va enviar un tuit tal que:
- Apeemes! Falten menys de dues hores perquè comenci l'APM?! Un programa 100% en lapao! #SaLapaoPaco -
Rebuscant pel Twitter he trobat un tuit força interessant:
@pifleck
- Avui: #declaraciósobirania, #lleiWert, #lapao,#llei de costes. Millor anar a dormir que demà hi ha consejo de ministros... #laqueensespera -
I té raó, demà hi ha consell de ministres. Com deia un professor meu de la universitat: "Socorro, mama, por..."
Un altre tuit força interessant i rellevant:
@Xativapelcanvi
- Bona nit (lapao), bona nit (valencià), bona nit (català), bona nit (balear),bona nit (rossellonés), bona nit (alguerés),bona nit (andorrà) -
dimecres, 8 de maig del 2013
Rondalles catalanes: Quan Mick Jagger volgué matar Pau Porta
Això és un homenatge als llegendaris Rolling Stones, que han complet 50 anys en el negoci de la música, i la seva relació, una mica tempestuosa, més per culpa de les Autoritats que de la banda, amb Catalunya.
El 1976, gràcies a l'amistat del gran Gay Mercader i Keith Richards (es coneixien des de molt joves, quan Mercader feia de bohemi a París) i a que Mick Jagger era un home de paraula ("No actuarem a Espanya mentre hi sigui el dictador", digué tot vetant un concert gratuït que s'hauria celebrat a Granollers l'any 73 o 74), els ROLLING STONES ACTUAREN PER PRIMER COP A L'ESTAT, I SERIA A CATALUNYA! Han deixat un munt d'històries, i aquí comença tot.
Mercader va planificar la contrucció d'un gran Auditori a Cambrils amb capacitat per a 40.000 espectadors. Jordi Tardà explica que hauria estat una espècie de Meca del Rock per a Catalunya. Tanmateix, molta gent del poble temia els Stones, corruptors de la joventut segons ells, fecin ploure i tronar a casa seva. Després de que el poble es dividía en dos bàndols, l'Ajuntament es tragué de la màniga una excusa de que contruïr allà era il·legal, traient-se el problema de sobre. Segona parada, La Roca del Vallès. Mateixa reacció. Tercera parada, Les Arenes: l'Ajuntament de Barcelona no ho va permetre. Finalment actuaren a la Monumental. Hi ha opinions enfrontades, però una sola paraula definí el concert: anarquia. Keith Richards diu que poques vegades va gaudir tant en un concert. Els crítics van dir que fou un desastre. I ambdues parts tenien raó: Mentre la banda s'ho passava pipa amb l'escàs públic que havia vingut, amb Ronnie Wood vestit de torero d'acord amb el lloc on tocaven, fora, la resta de públic que havia pagat entrada rebia una pallissa policial. En efecte: el concert fou sabotejat per Governador Civil. Entre els testimonis hi ha Pep Binefa, professor d'història en l'institut on vaig estudiar i treballo, gran fan dels Stones. Com que es va jubilar fa dos mesos ja no li puc preguntar, però ho diré de memòria: "Jo estava corrent davant los grisos i de sobte va aparèixer un jeep, i los molt cabrons acceleraren i li van passar per sobre a una noia. A saber que va ser d'ella, que jo ja tenia prou feina corrent, però sospito que no va acabar bé". Àngel Casas explica per la seva banda que un altre fan que es va quedar sense concert fou l'entranyable Constantino Romero, que ja era bastant famós a nivell local com a periodista, locutor i actor de doblatge. Com que és un tros de tipus (i tenia tot el pèl, i no duia aquell mostatxo de morsa), un gris es fixà en ell (uuuuuuuiiiiiiii, què pirataaaa....) i el va perseguir sense motiu algun per varis carrers. Finalment arribaren a un carreró sense sortida, i Romero va reparar en que ell feia dos metres i el gris de la porra era un mitja merda. S'arraconà, i quan el Gris va ser a prop li etzibà tal puntada als collons que es va quedar literalment tieso i cridant com un mitja nena. Romero se'n va anar tan tranquil. Per a evitar que la gent que aconseguia entrar s'instal·lés, els Grisos dispararen pots de fum a les graderies superiors, sense haver-se de lamentar víctimes humanes (els Grisos no compten com a humans; i aviso que molts d'aquests éssers assedegats de sang aconseguiren el Nivell C i ara ocupen llocs rellevants en el Cos de Mossos d'Esquadra). És de destacar una frase de Jordi Tardà "El fill de Keith Richards s'ho mirava i no entenia res del que passava [què era aquell fum, per què la gent es pegava. etc.]". Els ulls d'un infant ho veuen tot tan diferent...
1982: any de Mundial. Els Rollings preparen la llegendària gira Love You Live i faran dos concerts a l'Estat: El primer a Madrid, al Vicente Calderón, el segon a Barcelona, a l'estadi de la Carretera de Sarrià. Tot està fet. De cop, Gay Mercader rep una trucada: Els Stones no tenen permís per tocar a Sarrià. És fàcil connectar caps: El president de RFEF (i ex de la Federació Catalana) era Pau Porta i Bussoms, un advocat burgès català ultraconservador, falangista de pro i soci del RCD Espanyol. Mercader i Jagger veuen clar que Porta ha fet mans i mànigues per a que aquells delinqüents no profanin el Santuari de la Carretera de Sarrià. Jagger es posa histèric en pena entrevista a TVE i declara: "A Pau Porta se li hauria de fotre un tret: mana més que el Rei!" Només es va emetre la segona part de l'entrevista. Milers de fans catalans han de desplaçar-se a Madrid per a veure el segon concert al Calderón. Dos concerts extraordinaris per cert. Tot per culpa d'un burgesot botifler, franquista i titafluixa, que el PSOE va haver d'expulsar de la federació PER DECRET! (I gràcies en gran part a una campanya d'assatjament mediàtic liderada pel Butanito. Així començà el Villarato).
Els Stones han vingut moltes més vegades a Catalunya. Un cop el Pinotxo de la Boqueria va confondre a Jagger amb el lleig dels Hermanos Calatrava ("HOMBRE, SI SÓN ELS CALATRAVA!" confessa que va exclamar), i no va caure en la cagada fins que va veure Keith Richards.
El més recent és que Ronnie Wood va passar pel Camp Nou a veure el Barça en l'última remuntada èpica contra el Milan, transmetent el partit per als fans per Twitter. Amb aquest CV de bona sort li podem dir que: "Paze usté maeh'tro, que la plasa está ¡ABARROTÁ!"
Es diu que aquest any tornaran a visitar Catalunya, però no està confirmat. Mentre caiguin calés...
dimarts, 7 de maig del 2013
La puta, la Ramoneta, i primer Pau i després Glòria
Bé, anava a dedicar-li una entrada del bloc als socialistes catalans, però innocent de mi l'Estat al qual encara pertanyo, amb una mica de sort no fins gaire, m'ha començat a donar motius per deixar els socialistes en pau... de moment.
Comencem per la prostitució, en aquest cas del llenguatge.
Telemadrid va emetre la setmana passada un documental que comparava els nacionalismes "independentistes" amb la propaganda de Stalin i Hitler. Com ja vaig fer amb la carta de la Chacón, vaig obviar mirar-lo, em refio dels comentaris d'un periodista de primera com podria ser en Jordi Basté.
I és que ja ho deia jo en aquest mateix bloc fa poc, que els primers que haurien d'anar amb compte de parlar de totalitarismes i dictadures, són els primers que diuen nazis als altres. O són ganes molt grans de cridar l'atenció o són classes d'Història fent campana.
I avui l'ínclit Jorge Fernández Díaz, en un lapsus segurament, ha anat a comparar els avortaments amb ETA. Els pitjor de tot no és que sigui del PP, o que sigui ministre, el pitjor de tot és que és català. I el pitjor de tot és que crec que ha estat un lapsus, però l'inconscient l'ha traït de mala manera. En algun racó del seu cap, i en qualsevol alt càrrec del PP, porten de sèrie el botonet "La culpa és d'ETA".
Sense sortir del PP, algú a l'Aragó s'ha cobert de glòria avui. I és que volen presentar una mena de reforma en què el català passaria a dir-se LAPAO, de Lengua Aragonesa del Pirineo Área Oriental. El castellà, emperò, també canviaria de nomenclatura per passar a dir-se LAPAPYPP, o alguna frikada així. Ja ho diu la Pilar en casos com aquest, que qui no té feina, el gat pentina.
També, sense sortir del PP, però aquest cop a Extremadura, el Monago n'ha tornat a fer de les seves. Passo de citar les declaracions, perquè em treuen de polleguera. Valencia i les Balears, per no parlar de Madrid, fins al coll de merda i deutes, parlo de comunitats peperes, Catalunya també n'està fins el coll de merda i deutes, i surt el paio aquest i diu que Extremadura és l'epítom de la genialitat pressupostària. Si em paguessin tots els deutes jo també podria sortir de la crisi.
Infanta Cristina desimputada, això potser ho tracto una mica més a fons un altre dia.
Va, i ara sí, la puta i la Ramoneta reloaded, SOCIATA version.
Es veu que els socialistes no saben ben bé el que volen. I a sobre es pensen que el món gira al seu voltant. Van perdre una quantitat exagerada de vots en les darreres eleccions per la seva falta de definició, i és que es pensaven que aquell modus operandi que va perfeccionar l'ex-president Pujol, de dir sí i no a la vegada, els funcionaria, però en comptes de dir "sí i no" deien "ni", com el gag del Polònia.
El súmmum ha arribat quan estan tan debilitats que una sola persona, la Chacón, s'hi acarnissa a plaer i encara en surten més malparats. A més, anaven a anar a la cimera, diguem-li cimera, diguem-li reunió, pel dret a decidir, però és obvi que s'hi tractarà la independència. Doncs això, hi van, i a sobre es queixen de que el que s'ha tractat no va amb ells. Que ningú els obligava pas a anar-hi.
El pitjor és que en les declaracions posteriors, en Pere Navarro, diu coses i avui ha anat la Marta Rovira a desmentir que el que diu en Pere Navarro que va succeir a la trobada, en realitat no va succeir com ell ho explica. Ganes d'emmerdar?
Comencem per la prostitució, en aquest cas del llenguatge.
Telemadrid va emetre la setmana passada un documental que comparava els nacionalismes "independentistes" amb la propaganda de Stalin i Hitler. Com ja vaig fer amb la carta de la Chacón, vaig obviar mirar-lo, em refio dels comentaris d'un periodista de primera com podria ser en Jordi Basté.
I és que ja ho deia jo en aquest mateix bloc fa poc, que els primers que haurien d'anar amb compte de parlar de totalitarismes i dictadures, són els primers que diuen nazis als altres. O són ganes molt grans de cridar l'atenció o són classes d'Història fent campana.
I avui l'ínclit Jorge Fernández Díaz, en un lapsus segurament, ha anat a comparar els avortaments amb ETA. Els pitjor de tot no és que sigui del PP, o que sigui ministre, el pitjor de tot és que és català. I el pitjor de tot és que crec que ha estat un lapsus, però l'inconscient l'ha traït de mala manera. En algun racó del seu cap, i en qualsevol alt càrrec del PP, porten de sèrie el botonet "La culpa és d'ETA".
Sense sortir del PP, algú a l'Aragó s'ha cobert de glòria avui. I és que volen presentar una mena de reforma en què el català passaria a dir-se LAPAO, de Lengua Aragonesa del Pirineo Área Oriental. El castellà, emperò, també canviaria de nomenclatura per passar a dir-se LAPAPYPP, o alguna frikada així. Ja ho diu la Pilar en casos com aquest, que qui no té feina, el gat pentina.
També, sense sortir del PP, però aquest cop a Extremadura, el Monago n'ha tornat a fer de les seves. Passo de citar les declaracions, perquè em treuen de polleguera. Valencia i les Balears, per no parlar de Madrid, fins al coll de merda i deutes, parlo de comunitats peperes, Catalunya també n'està fins el coll de merda i deutes, i surt el paio aquest i diu que Extremadura és l'epítom de la genialitat pressupostària. Si em paguessin tots els deutes jo també podria sortir de la crisi.
Infanta Cristina desimputada, això potser ho tracto una mica més a fons un altre dia.
Va, i ara sí, la puta i la Ramoneta reloaded, SOCIATA version.
Es veu que els socialistes no saben ben bé el que volen. I a sobre es pensen que el món gira al seu voltant. Van perdre una quantitat exagerada de vots en les darreres eleccions per la seva falta de definició, i és que es pensaven que aquell modus operandi que va perfeccionar l'ex-president Pujol, de dir sí i no a la vegada, els funcionaria, però en comptes de dir "sí i no" deien "ni", com el gag del Polònia.
El súmmum ha arribat quan estan tan debilitats que una sola persona, la Chacón, s'hi acarnissa a plaer i encara en surten més malparats. A més, anaven a anar a la cimera, diguem-li cimera, diguem-li reunió, pel dret a decidir, però és obvi que s'hi tractarà la independència. Doncs això, hi van, i a sobre es queixen de que el que s'ha tractat no va amb ells. Que ningú els obligava pas a anar-hi.
El pitjor és que en les declaracions posteriors, en Pere Navarro, diu coses i avui ha anat la Marta Rovira a desmentir que el que diu en Pere Navarro que va succeir a la trobada, en realitat no va succeir com ell ho explica. Ganes d'emmerdar?
Chacón de Trons
En Tyrion Lannister també era un descastat però com a mínim feia gràcia.
Hi havia una cimera a la vista, moment en que la nostra socialista preferida ha aprofitat per enviar una mena de carta oberta a dos diaris de referència com poden ser el Periódico i... El Mundo.
Ha aprofitat per donar canya a tot socialista dret, vaja, bàsicament als líders, Rubalcaba i Pere Navarro. En concret al Pere Navarro, que és el que havia d'anar a la cimera pel dret a decidir. Els altres socialistes encara s'estan aixecant del terra després de les bufes electorals que han rebut tant el PSOE com el PSC.
Com que no sóc periodista, ni tant sols tertulià de cap programa (encara) de televisió o radio, no em dec a informar-me per parlar de coses, així que no he llegit la carta, cosa que de ben segur el meu cervell m'agrairà.
Cal dir que a la cimera, que és malgrat tot és un nom molt grandiloqüent, no s'ha dit gran cosa.
I si no la vèieu feia temps la van trobar l'altre dia al Camp Nou assistint al FCB - Betis amb una personalitat de la Junta de Andalucía, o com a mínim això han dit a la tertúlia de cal Basté.
Sí, la tertúlia de cal Basté.
Avui tampoc ha assistit l'amic (bé, per dir-ho d'alguna manera) Paco Marhuenda. Al pobre (bé, per dir-ho d'alguna manera) ja l'imiten fins i tot al Polònia, al principi només ho feien al Versió RAC1. El propi Basté ha deixat anar que segurament tornarà, però no ha volgut donar res per cent per cent segur. Qui sí hi ha anat ha estat en Duran i Lleida, pobre home, que és massa independentista per als de la capital i massa unionista per als catalans.
A veure si demà surt en Gonzalo Bernardos i analitza les dades de l'atur a cal Basté; avui ha sortit en Santiago Niño Becerra a cal Cuní a fer-ho. Amb la moda d'imitar economistes, el mateix Niño Becerra, Josef Ajram, Xavier Sala-i-Martín i Leopoldo Abadía, afegir-hi en Gonzalo Bernardos seria un molt bon punt. Si algun guionista del Polònia em llegeix, ja ho sap.
Pròximament, SchuWertíades.
Hi havia una cimera a la vista, moment en que la nostra socialista preferida ha aprofitat per enviar una mena de carta oberta a dos diaris de referència com poden ser el Periódico i... El Mundo.
Ha aprofitat per donar canya a tot socialista dret, vaja, bàsicament als líders, Rubalcaba i Pere Navarro. En concret al Pere Navarro, que és el que havia d'anar a la cimera pel dret a decidir. Els altres socialistes encara s'estan aixecant del terra després de les bufes electorals que han rebut tant el PSOE com el PSC.
Com que no sóc periodista, ni tant sols tertulià de cap programa (encara) de televisió o radio, no em dec a informar-me per parlar de coses, així que no he llegit la carta, cosa que de ben segur el meu cervell m'agrairà.
Cal dir que a la cimera, que és malgrat tot és un nom molt grandiloqüent, no s'ha dit gran cosa.
I si no la vèieu feia temps la van trobar l'altre dia al Camp Nou assistint al FCB - Betis amb una personalitat de la Junta de Andalucía, o com a mínim això han dit a la tertúlia de cal Basté.
Sí, la tertúlia de cal Basté.
Avui tampoc ha assistit l'amic (bé, per dir-ho d'alguna manera) Paco Marhuenda. Al pobre (bé, per dir-ho d'alguna manera) ja l'imiten fins i tot al Polònia, al principi només ho feien al Versió RAC1. El propi Basté ha deixat anar que segurament tornarà, però no ha volgut donar res per cent per cent segur. Qui sí hi ha anat ha estat en Duran i Lleida, pobre home, que és massa independentista per als de la capital i massa unionista per als catalans.
A veure si demà surt en Gonzalo Bernardos i analitza les dades de l'atur a cal Basté; avui ha sortit en Santiago Niño Becerra a cal Cuní a fer-ho. Amb la moda d'imitar economistes, el mateix Niño Becerra, Josef Ajram, Xavier Sala-i-Martín i Leopoldo Abadía, afegir-hi en Gonzalo Bernardos seria un molt bon punt. Si algun guionista del Polònia em llegeix, ja ho sap.
Pròximament, SchuWertíades.
dilluns, 6 de maig del 2013
Els altres Catalans Universals: David Lyme
Aquesta sèrie d'articles parlaran de catalans que aconseguiren arribar molt lluny, però poca gent ho sap, i normalment es circumscriuen al món friki. Arrel del nou èxit dels Manel, us parlaré d'un cantant català que arribà a tenir un gran èxit internacional entre 1985 i 1990.
Es diu Jordi Cubino Bermejo, i va néixer el 2 de novembre de 1966 o de 1969, no hi ha acord entre les fonts. Als 17 anys, estudiant en un Conservatori, algú es va fixar en ell: sabia cantar òpera, composar, tocar els teclats i era maco de cara (havia fet de model). El van contractar per a que toqués música disco a l'estil italià (l'anomenat Sabadell Sound o Vallès Sound, ja que els estudis de les companyies discogràfiques eren a Sabadell, Terrassa i rodalies) i el rebatejaren com a David Lyme. Així es creà certa rivalitat entre ell, que composava i tocava i el madrileny Raúl, que tenia rere seu als germans Cano, de Mecano (no cal dir qui tenia més mèrit). Tot i que tingué èxit a Espanya, les seves marxoses cançons prefabricades però agradables d'escoltar van sonar sobretot a Itàlia, Corea del Sud, Taiwan, sobretot, Filipines i Japó. A Orient fou tota una estrella, fent-hi gires i apareixent en "prime-time" en diversos programes japonesos importants. Entre els seus grans èxits, Bambina, Let's Go To Sitges, Playboy, Bye Bye Mi Amor, I Don't Wanna Lose You (la meva preferida), Lady o Never Said You Love Me. Si us agrada el J-Pop, igual us agrada.
Però la cosa durà poc. Aquests músics van i venen: l'italo-disco és una música de cadena de muntatge, i tal com es creà David Lyme, desaparegué i tornà a ser Jordi Cubino, ara convertit en productor musical.
Després de la seva carrera discogràfica es va dedicar a fer cançons publicitàries cantades per diversos grups, destacant especialment les que va fer per a Estrella Damm, que foren autèntiques cançons de l'estiu a Catalunya (i en el primer cas, de l'Estat): el Happy World el Boom i el Livin' in Jam, totes de Blue 4 U, el grup de la cantant Txell Sust. Fins i tot treballà amb el popular director nord-americà Brian Yuzna quen traballà a Filmax, fent la cançó dels crèdits finals de la pel·li de culte Beyond Re-Animator. En total es calcula que com a cantant i com a productor, xifres combinades, ha venut més de 18.000.000 de discos a tot el món.
Desgraciadament, es va anar a ficar enmig dels triunfitos i la seva estrella, pel que a mi respecta, s'ha apagat força, ja que no suporto els paràsits musicals sortits d'aquell programa de nefast record. El 2008 va escriure la cançó que representà Andorra a Eurovisió, i li van fer aquesta entrevista:
Com a curiositat final: ha produït algun que un altre disc a Ana Torroja, la cantant del grup dels que foren els seus rivals, els germans Cano.
Es diu Jordi Cubino Bermejo, i va néixer el 2 de novembre de 1966 o de 1969, no hi ha acord entre les fonts. Als 17 anys, estudiant en un Conservatori, algú es va fixar en ell: sabia cantar òpera, composar, tocar els teclats i era maco de cara (havia fet de model). El van contractar per a que toqués música disco a l'estil italià (l'anomenat Sabadell Sound o Vallès Sound, ja que els estudis de les companyies discogràfiques eren a Sabadell, Terrassa i rodalies) i el rebatejaren com a David Lyme. Així es creà certa rivalitat entre ell, que composava i tocava i el madrileny Raúl, que tenia rere seu als germans Cano, de Mecano (no cal dir qui tenia més mèrit). Tot i que tingué èxit a Espanya, les seves marxoses cançons prefabricades però agradables d'escoltar van sonar sobretot a Itàlia, Corea del Sud, Taiwan, sobretot, Filipines i Japó. A Orient fou tota una estrella, fent-hi gires i apareixent en "prime-time" en diversos programes japonesos importants. Entre els seus grans èxits, Bambina, Let's Go To Sitges, Playboy, Bye Bye Mi Amor, I Don't Wanna Lose You (la meva preferida), Lady o Never Said You Love Me. Si us agrada el J-Pop, igual us agrada.
Però la cosa durà poc. Aquests músics van i venen: l'italo-disco és una música de cadena de muntatge, i tal com es creà David Lyme, desaparegué i tornà a ser Jordi Cubino, ara convertit en productor musical.
Després de la seva carrera discogràfica es va dedicar a fer cançons publicitàries cantades per diversos grups, destacant especialment les que va fer per a Estrella Damm, que foren autèntiques cançons de l'estiu a Catalunya (i en el primer cas, de l'Estat): el Happy World el Boom i el Livin' in Jam, totes de Blue 4 U, el grup de la cantant Txell Sust. Fins i tot treballà amb el popular director nord-americà Brian Yuzna quen traballà a Filmax, fent la cançó dels crèdits finals de la pel·li de culte Beyond Re-Animator. En total es calcula que com a cantant i com a productor, xifres combinades, ha venut més de 18.000.000 de discos a tot el món.
Desgraciadament, es va anar a ficar enmig dels triunfitos i la seva estrella, pel que a mi respecta, s'ha apagat força, ja que no suporto els paràsits musicals sortits d'aquell programa de nefast record. El 2008 va escriure la cançó que representà Andorra a Eurovisió, i li van fer aquesta entrevista:
Com a curiositat final: ha produït algun que un altre disc a Ana Torroja, la cantant del grup dels que foren els seus rivals, els germans Cano.
dijous, 2 de maig del 2013
Postals mesetàries, segona part
Senyores i senyors, nens i nenes, com diria el poeta, "PP is on the loose".
El Gobierno ha anunciat, o d'alguna manera s'ha sabut, que reduirà la prestació de la llei de la dependència. Bé, reduirà el poc que donava, ja que en el cas de Catalunya he sentit que es tractava d'un 20%, quan havien d'anar a parts iguals el govern de la Generalitat i el Gobierno. Amb això s'estan guanyant les garrofes de cara a les properes eleccions generals, on (i no sóc pas vident) anticipo una hecatombe per part del Partit Popular.
Si ja els vellets deixaran de votar popular a sobre la Ministra de Treball, tal i com està tot es podrien estalviar aquest ministeri, ve i diu que el fet els joves emigrin per trobar feina se n'hi diu "mobilitat exterior"; el que sigui, però com no s'espavilin aquests joves els deixaran de votar. I en el paquet de gent que els deixarà de votar ja hi tenim joves i vells.
A sobre tenim la ració periòdica de nazi.
Des de Telemadrid han tornat a fer de les seves, allò tant típic de comparar el nacionalisme català i basc amb els nazis. Sé que no m'hauria d'afectar, però em segueix fent molta ràbia, mentre penso, però, que aquells que venen de l'amic Paquito i companyia, que realment s'hi va fer, amb els nazis, són els primers d'acusar a tothom de ser-ho. És clar, ser nacionalista espanyol no és ser nazi ni feixista. Quins ous.
I ara ve el Mariscal i diu que, espero que siguin les paraules textuals (no voldria pas fer un Toni Cantó), "¿La Diada? ¿El día ese de las banderas que parecía como la época de Hitler?". Ara, això sí, quan li van pagar per fer el Cobi i tots aquells dissenys de les Olimpíades, perquè de ben segur que alguna cosa es deuria embutxacar, el paio no va dir ni mu.
Va, que aquesta és bona, la Llanos de Luna va dir que és important que hi hagi gent pija, que és la que consumeix. No en té prou amb guanyar-se les enemistats dels pobles catalans on trepitja que a sobre s'ha de guanyar l'enemistat de la gent no pija. Com si la gent del carrer no volgués consumir, tu. Ous d'estruç.
Recordeu el tema Marhuenda? Bé, doncs al final no va assistir a la tertúlia del dilluns. I el Basté, acostumat a que hi sigui, en acomiadar-se de la tertúlia li va dir a la Pilar, Paco Rahola. Veurem si dilluns que ve té el que ha de tenir o bé segueix amb la cua entre cames. I per cert, avui ha sortit al Polònia la seva imitació (Toni Albà). Tot i que m'agrada més l'imitació de veu que li fan al programa del Clapés.
Demà teniu un post molt entretingut de part de l'scaramanga.
El Gobierno ha anunciat, o d'alguna manera s'ha sabut, que reduirà la prestació de la llei de la dependència. Bé, reduirà el poc que donava, ja que en el cas de Catalunya he sentit que es tractava d'un 20%, quan havien d'anar a parts iguals el govern de la Generalitat i el Gobierno. Amb això s'estan guanyant les garrofes de cara a les properes eleccions generals, on (i no sóc pas vident) anticipo una hecatombe per part del Partit Popular.
Si ja els vellets deixaran de votar popular a sobre la Ministra de Treball, tal i com està tot es podrien estalviar aquest ministeri, ve i diu que el fet els joves emigrin per trobar feina se n'hi diu "mobilitat exterior"; el que sigui, però com no s'espavilin aquests joves els deixaran de votar. I en el paquet de gent que els deixarà de votar ja hi tenim joves i vells.
A sobre tenim la ració periòdica de nazi.
Des de Telemadrid han tornat a fer de les seves, allò tant típic de comparar el nacionalisme català i basc amb els nazis. Sé que no m'hauria d'afectar, però em segueix fent molta ràbia, mentre penso, però, que aquells que venen de l'amic Paquito i companyia, que realment s'hi va fer, amb els nazis, són els primers d'acusar a tothom de ser-ho. És clar, ser nacionalista espanyol no és ser nazi ni feixista. Quins ous.
I ara ve el Mariscal i diu que, espero que siguin les paraules textuals (no voldria pas fer un Toni Cantó), "¿La Diada? ¿El día ese de las banderas que parecía como la época de Hitler?". Ara, això sí, quan li van pagar per fer el Cobi i tots aquells dissenys de les Olimpíades, perquè de ben segur que alguna cosa es deuria embutxacar, el paio no va dir ni mu.
Va, que aquesta és bona, la Llanos de Luna va dir que és important que hi hagi gent pija, que és la que consumeix. No en té prou amb guanyar-se les enemistats dels pobles catalans on trepitja que a sobre s'ha de guanyar l'enemistat de la gent no pija. Com si la gent del carrer no volgués consumir, tu. Ous d'estruç.
Recordeu el tema Marhuenda? Bé, doncs al final no va assistir a la tertúlia del dilluns. I el Basté, acostumat a que hi sigui, en acomiadar-se de la tertúlia li va dir a la Pilar, Paco Rahola. Veurem si dilluns que ve té el que ha de tenir o bé segueix amb la cua entre cames. I per cert, avui ha sortit al Polònia la seva imitació (Toni Albà). Tot i que m'agrada més l'imitació de veu que li fan al programa del Clapés.
Demà teniu un post molt entretingut de part de l'scaramanga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)