dijous, 28 de març del 2013

D'amagatotis

S'ho tenien ben amagat.

Ningú hagués sospitat que el president del Gobierno i el president de la Generalitat es van trobar en secret, un dia determinat de Març. Però ho van fer. Va ser una visita llampec, d'un sol dia, i amb cotxe, per aixecar menys polseguera. Es diu que van parlar principalment de dos temes, de ben segur coneguts per hom, economia i política. Per ser més concrets, en l'aspecte econòmic van tractar la flexibilització del dèficit, mentre que en l'aspecte polític van tractar la consulta.

Primer de tot comentaré el tema més curt. La consulta, pel cul i sense vaselina. No sé quina dèria tenen els governs espanyols per negar una cosa tan elemental i democràtica com que el poble sigui consultat. És a dir, molt bé que la "festa de la democràcia" (un altre dia tractaré aquesta nomenclatura) sigui cada quatre anys, però entre un examen final i un altre és normal que hi hagi exàmens parcials, i el fet que no n'hi hagi no vol dir els coneixements s'adquireixin adequadament, no necessàriament, com a mínim.

Dit això, hi ha veus que diuen que es va pactar una flexibilització de fins a l'1.5% del dèficit, en comptes del dramàtic i inassolible 0.7%. Això se simbolitza amb menys retallades de les inicialment planejades, però un any dur malgrat tot. Un tertulià de cal Basté, crec que va ser en Francesc-Marc Álvaro, va dir que fonts fiables seves li havien comentat que la flexibilització estava més a prop de l'1.8% que de l'1.5%. Això està per veure.

També es parla, i força, de la contrapartida que el president Mas hauria ofert a canvi del benefici econòmic. Encara no se sap ben bé gaire cosa, però pren força l'opció de que no hi va haver can tipus de contraprestació. Només faltaria... Tant com vénen aquí com sangoneres i a sobre hem d'anar a demanar-los caritat. El món al revés.

M'agradaria saber, en aquest cas, què hauria portat a Mariano Rajoy i la seva tropa a flexibilitzar asimètricament el dèficit. Estarem en una etapa de declivi del "café para todos"? Veuen que si l'atur no para de créixer i les empreses de tancar en una de les comunitats autònomes motor el país s'enfonsa? Hi ha interessos ocults, tant ocults que ni ells mateixos saben que els tenen? Ah, quin misteri.

Ho descobrirem (gairebé) tot en capítols posteriors.

dimarts, 26 de març del 2013

Terrorisme polític

Patètic. Infame. Desolador. Qualsevol qualificatiu es queda curt davant les declaracions de la delegada del Gobierno a Madrid, una tal Cristina Cifuentes. Es veu que els governadors civils, o en el cas que ens ocupa, les governadores civils, com la Llanos de Luna ho és a Catalunya o la recent descoberta Cifuentes a Madrid, tenen poca feina, i s'avorreixen, i acaben fent o dient coses molt discutibles. Deu ser que hi ha algun, o alguna, personatge del PP que es posa calent amb les dones dominadores i amb caràcter.

Doncs la Cifuentes aquesta l'ha cagat bastant en relacionar la senyora Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb ETA, que recordem que ja s'ha dissolt, i partits "filoetarres" (tal i com els agrada dir als de la seva "calanya"). Recordem que des de fa poc, la PAH ha començat a increpar els diputats del PP prop de la zona on viuen amb cartells en botigues i gent de la mateixa plataforma escampant veus.

Des de cal Basté i cal Cuní, ja li van dir a la senyora Colau que aquesta manera d'actuar no és la millor si es vol conservar la bona imatge de la plataforma ciutadana, el "escrache", o escarni, en català correcte. Jo crec que sí és una bona manera per dos motius. El primer és que els mateixos polítics durant la campanya electoral sí que es permeten el luxe de demanar el vot casa per casa, enviant cartes amb programes polítics, en el millor dels casos, que no compliran, en quasi la totalitat dels casos. El segon motiu és que els polítics són personatges públics, i per tant tenen el deure d'escoltar el que la ciutadania els ha de dir, com a representants seus que són.

Ja ho sabíem, però la guerra bruta ja ha començat, i Catalunya no és l'única víctima. Qualsevol que els ofereixi oposició és susceptible de ser increpat, al més pur estil feixista. Això és feixisme i no el que pretén la PAH.

Un altre dels temes d'actualitat és el de Xipre. Amb tot el xivarri que s'ha causat, crec que el Gobierno s'ha quedat sense pólvora quan deien que si Catalunya passés a ser independent quedaria permanentment i eterna fora de la Unió Europea. Ara s'ho estan menjant amb patates. I amb accions de Bankia, que també els han petat a la cara. I les preferents, que és un altre tema de rabiosa actualitat, també els estan a punt de petar a la cara.

Mirem-ho pel costat positiu, cada dia queda un dia menys per a les eleccions generals.

dijous, 21 de març del 2013

La Puta i la Ramoneta reloaded

Semblaven mortes gràcies a l'instint assassí de Junqueras i la seva letal Esquerra, fins i tot el Polònia n'havia fet algun gag, però la Puta i la Ramoneta no han mort, només van anar a fer nones una estona.

Ara que Europa sembla a punt de flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a Espanya des del govern català s'ha engegat una mena de campanya per mirar de restablir ponts amb ells i que rebaixin l'exigència econòmica que tant ofegats ens fa anar.

Ja van fer una pantomima similar quan era l'època inicial de les retallades i el President Mas era l'alumne avantatjat, i van esperar i desitjar que des de Madrid els hi donessin un cop de mà, però aleshores el govern central només va ser capaç de centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes, espolsant-se així les puces i quedant bé amb Europa. Que mira que en són de ràpids quan es tracta de descentralitzar segons què.

Pel que sembla no han acabat d'aprendre la lliçó.

Només de pensar que s'han d'enfrontar al De Guindos amb en Montoro darrere i la Soraya mirant-ho tot m'entren calfreds. I a sobre amb els consellers d'Economia d'altres comunitats com Extremadura i Galícia rondant per allà. El Mas-co no sortirà viu d'allà.

En fi, que tornen els vells costums. Ja ho deia el Duran i Lleida del Polònia que tan bé que els hi havia anat, no sabia com a l'Artur li havia donat per canviar.

dimarts, 19 de març del 2013

Amb dos collons, i un disc

La notícia que no ha causat revolta avui és que el parlament de Xipre ha votat en contra de les mesures de rescat de la Unió Europea. Amb dos collons. Bé, en primera instància, hom creuria que s'ha votat en contra perquè els polítics pensen en la ciutadania i perquè es tractava d'una mesura un tant injusta. Si ho mirem amb deteniment podrem detectar una fissura en el raonament, i és que hi ha qui creu que han votat en contra per evitar fugues de capital rus, i és que el diner és un hàbil orador, capaç de fer canviar d'opinió.

El meu pare m'ha dit que els diners del rescat els hi deixaran els russos perquè es veu que cap al sud del país han trobat una zona amb petroli, i així ho podran explotar ells. Això no resta mèrit a haver dit que no a Europa.

Ai Europa, Europa. El vell continent, que cada cop ens dones més motiu per votar sí a la independència. Encara recordo quan des de Madrid i la meseta en general ens amenaçaven amb què si Catalunya esdevenia independent quedava fora de la Unió Europea. M'agradaria que fessin un referèndum per veure si els espanyols volen sortir de la UE, em sembla que només per tocar els collons votaria sí a continuar, però ni que sigui un referèndum per mostrar la sobirania del poble espanyol, crec que trigarem a veure'n un, sigui de la temàtica que sigui.

I més a prop de casa, l'Oriolet Pujol ha estat imputat pel "cas ITV", i tal i com va dir ha deixat els càrrecs, excepte l'acta de parlamentari, per tal de no entorpir el procés sobiranista del poble català. Em sap greu per ell perquè no em cau pas malament, i el que més greu em sap és que al Polònia té les hores comptades, tal i com ha passat amb altres grans personatges, com Acebes.

Espero que això de ser imputat i acte seguit es deixin els càrrecs públics es converteixi en tònica, contrària a la corrent política imperant d'aferrar-se amb ungles i dents a qualsevol càrrec de rellevància. Ara només cal que la justícia pugui anar un xic més ràpida i d'aquí res els polítics deixaran de robar i furtar.

Ja que hi som aprofito per dir que els Manel treuen nou disc el 16 d'Abril, tal i com han anunciat via Facebook i Twitter. Es dirà "Atletes, baixin de l'escenari":
Manel - Atletes, baixin de l'escenari

dilluns, 18 de març del 2013

Un dilluns qualsevol

Xipre és el trending topic europeu de les últimes hores. Tothom en parla, i és que no és per a menys. En aquella petita illa perduda als confins del Mediterrani Europa hi ha intervingut amb mesures dignes de lladres de guant blanc. Volen que el govern xipriota apliqui una mesura sobre els dipòsits bancaris, de forma que tothom amb una compte bancari a Xipre es veuria afectat per aquesta mesura. Aquest matí, mentre escoltava la tertúlia de can Basté, deien que era del 9,99% en dipòsits de més de 100.000€ i 6,75% per a dipòsits menors de la mateixa quantitat.

A mida que anava passant el dia les dades anaven canviant, per exemple el percentatge per a menys de 100.000€ he sentit que estaven negociant des del govern per reduir-ho, i també he sentit que es postposava la votació fins demà o demà passat. D'una banda em tranquil·litza que el govern espanyol, en el seu afany per dinamitar qualsevol mesura econòmica catalana, hagin fet un impost sobre la banca a interès 0. D'altra banda, com deia el professor De Debò de La Competència, un govern que deia que no pujaria l'IVA i el va apujar, un govern que deia que no pujaria l'IRPF i el va apujar, doncs no em genera gens de confiança.

Ara bé, avui en Rajoy feia unes declaracions o no sé quina història sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. Recordem que Roma es va retirar perquè la seva economia no estava per fer dispendi en uns Jocs, però ja sabem que la tossuderia mesetaria no coneix límits, i sigui com sigui no es retiraran. És força obvi que els madrilenys mesetaris i casposos volen els Jocs per poder-se comparar a Barcelona, que recordem que en va organitzar uns, i fer un dispendi enorme per superar-los i vantar-se'n. I també els volen per presentar el frontó com a esport olímpic, ja sabem que són uns amants dels "pelotazos", i segur que les comissions anirien i tornarien que dóna gust, mentre els ciutadans de carrer estarien immersos en una cortina de fum tan densa que es podria veure des del Meteosat.

I de ben segur que aquest és el motiu, segons El Mundo, pel qual el senyor Mas ha anat amb cua entre cames a trucar a Madrid per fer de fill pròdig que ha après la lliçó i ja no vol la independència. Malgrat la Pilar Rahola ho hagi desmentit avui a can Basté, adduint fonts pròximes al govern. A en Marhuenda li ha faltat temps per rebatre-li-ho, citant un company seu de professió, en Salvador Sostres, nom del qual em sona que és del bàndol mesetari.

He vist declaracions dels altres partits, després de la reunió de Govern on es deia això de restablir ponts amb Madrid, i el que puc dir és que faci el que faci el President serà atacat. Això no és política. De fet, des que en Paquito ho va deixar tot "atado y bien atado" crec que no hem pogut gaudir de democràcia real, ja se'n va guardar ben bé prou.

Sóc tan progre que sóc fatxa

Llegia avui les declaracions d'un autoproclamat progre com és Fernando Trueba i pensava en com preten vendre les seves pel·lis, qualificant d'imbècils i gilipolles (semi-sic) als que anem a veure cinema de superherois o ens agarada James Bond (semi-sic). Curiós que un progre pregui en la seva feina una posició tan pròpia del feixisme com és l' '"estàs amb mi o contra mi".

No es pot negar que fins i tot els que ens considerm d'esquerres tenim tics conservadors. El mateix Trueba fou un gran defensor de l'ultracapitalista (comandada per suposats progres) SGAE i la seva "transparència" (SIC) i de posar aranzels i cànons a les pel·lícules doblades. Però és que des de fa uns 15 o 20 anys, l'esquerra més bonrrollista i cumbayà està mostrant una sèrie de tics que fan que la qualitat de la classe política a tot l'Estat estigui pel terra votis a qui votis. Posem exemples

1) Respecte a Catalunya: El Trueba, el Sabina, l'Echanove, la Pilar Bardem, el Javier Gurruchaga... Sempre estan reivindicant millores a les polítiques socials, i presumeixen de la qualitat humana dels sues amics catalans... Ara bé, quan l'Estatut començà a rebere pals per part de la dreta, ells estaven ajudant al "pueblo hermano saharaui" i al Front Polisario. Con si els catalans no fóssim un poble ibèric, igual que ells. Dónen més suport a la independència d'una regió del Marroc que a l'augment d'autonomia del que paralant en termes neutrals i sense deixar-se portar per les passions personals, és part d'aquella pàtria per a la que demanen justicia social. Es van callar com a putes, com encertadament va dir algú que no és que sigui millor que ells: Pilar Rahola.

Només dues excepcions: José Sacristán sortint en defensa de Raimon i esbroncant el públic durant un concert per la pau a Euskadi que va resultar ser un míting del PP on el cantautor valencià cantà "PAís Basc" entre una xiulada generalitzada (a aquests només Sacristán els va renyar. La premsa callà. Quan es xiula la Marxa Reial (que no "Himne d'Espanya". Aquest és el republicà, l'himne de l'heroi Rafael Riego, aquell que els catalans cantaven amb orgull amb una lletra traduïda al català - que esdevingué oficial durant la República. No ens van imposar cantar-lo en castellà, així que teniem els dos himnes en català  - mentre plantaven cara al nefast Alfons XIII), NO VEAS. L'altre, el malaguanyat i estimat José Antonio Labordeta: "No entiendo una mierda de lo que pone el Estatuto este, pero como sé que será una mejora social para los catalanes que copiaremos los aragoneses para descentralizar, pues le votamos que sí". Consta que fou un dels més grans decepcionats pel "cepillao" estatutari de l'actual President Artur Mas i el Sr. Alfonso Guerra.

I el Sabina? Donant una cançó seva a un partit que a les Europees va estar en una coalició neo-nazi (gran relliscada que estigué a punt de defenestrar Albert Rivera, una taca en el currículum d'un polític de força talent). No hay más palabras, Señoría.

2) Dins de Catalunya: Iniciativa/EUiA i Ciutadans representen, en costats oposats, a l'esquerra guai catalana. Uns són una mica sobiranistes, altres visceralment centralistes. Dels segons, en Muramasa i jo podem donar testimoni de cert simpatitzant de Ciutadans que anava per fòrums de manga dient que tots els que votàvem per QUALSEVOL altra opció política erem nazis. Això ja no és acostar-se al feixisme, és ser, com ell molt bé deia, obertament nazi. D'ell només diré que era de Montcada (ESPAÑA) (re-sic) i molt del Real Madrid. Així, tenim l'atractiu - per al que pensi com ell - i colorista discurs de Rivera (por cierto, Arc_Squall, que es el más culerdo de todos los políticos del Parlament. Socio de nacimiento, conretamente. No es por nada, pero si nos lees, es necesario que sepas que  es también nazi según tus cánones y lo digo en ESPAÑOL, para que te pongas cachondo) parlant de convivència i flower power mentre per darrera som uns nazis.

I el cas d'Iniciativa... Crec que hauran de passar anys per a veure el mal que el monitor d'esplai Joan Saura i la seva txupi-companya Inma Mallol han fet a la nostra terra: repressió policial, tortures a comissaries, arbres de Nadal d'alumini a pedals, sospitoses tal·les "controlades" en una de les seves finques... En poques paraules: el mainstream Joan Herrera és Patton + Gandhi comparat amb ells.

3) Fora de Catalunya i d'Espanya:





Princeseta consentida amiga dels animals, de la natura i el budisme encara que sigui a costa de traïr i no tolerar un pare que l'adora i una mare patidora com poques. Ajuda al tercer món convençuda de que l'adoraran com una deesa, defensa tot allò que he dit anteriorment però té tics de tecnòcrata. No us recorda a algú que he anomenat anteriorment? S'accepten apostes.

(Aquest article m'estava sortint massa seriós i amb massa bilis; bé l'havia d'animar una mica,no?)





dijous, 14 de març del 2013

Canvis de jaqueta

Amb l'arribada del nou Papa se m'acumulen els temes, i casualment cap d'ells té a veure amb ell. Tanmateix, ja que hi som, diré que vaig anar a una escola de jesuïtes, on vaig rebre tota la meva educació obligatòria i post-obligatòria. Per si us interessa, és l'Escola Tècnica Professional del Clot, també coneguda com Sant Pere Claver.

El senyor Pere Navarro sembla haver entrat en raó, i veient que el PSOE no mourà fitxa per reformar la constitució, ha decidit aliar-se amb els independentistes per un instant, votant a favor d'un text que insta al Govern de la Generalitat a parlar i dialogar amb el Govern central. De moment, el PP no ha fet cap gest per portar aquest full de paper al Constitucional, però dubto que vulgui seure a parlar.

Aprofito per anunciar que no hi haurà cimera anti-crisi perquè segons Convergència, no hi ha voluntat d'arribar a un acord. Aquesta cimera havia estat demanada pel senyor Navarro durant el debat electoral a tres en presència del senyor Mas i la senyora Sánchez-Camacho, però ha estat finalment anul·lada.

Després d'aquest incís anem a Europa, i és que des de la vella Europa, aquella que té la paella pel mànec, diuen que la llei d'hipoteques no compleix la normativa europea i que disposa de clàusules abusives contra el consumidor. Aquella Europa que quan surt un mindundi qualsevol dient que si Catalunya assolís la independència estaria immediatament fora de la Unió, s'afanyen a donar-li tant de bombo que sembla que ho hagi dit algun president o director general important. A veure com queda la cosa.

Des de l'Instituto de Estudios Económicos (IEE) ens diuen que una Catalunya independent seria un catàstrofe. Fins que ha sortit el senyor Jordi Pujol i hi ha dit la seva, però.

Tenia un parell més de temes per comentar però ara mateix no els recordo.

dimecres, 13 de març del 2013

Corredor Madrid-terrani

Avui estava, com cada dia, escoltant la tertúlia de cal Basté, i han comentat que el Govern central havia inclòs en alguna clàusula amagada entre papers una desviació del traçat original del corredor mediterrani que feia que el tren es desviés a València per anar a Madrid, per arribar a Catalunya a través de Saragossa. La mania de fer-ho passar tot per Madrid, sigui o no necessari. Són capaços de crear un accés directe al seu ordinador i que hagi de passar per Madrid.

Amb tants informes ficticis que estan apareixent últimament, crec que seria una bona inversió demanar un peritatge sobre si Madrid aguantarà totes les infraestructures que hi volen posar i que no necessita, o bé s'acabarà enfonsant al Manzanares, com li va passar a l'Atlàntida, però en versió cutre.

El més fàcil d'assimilar és que el corredor mediterrani ha de ser la drecera per poder enviar a Europa ràpidament les mercaderies que arribin als ports per via marítima, i fins on jo sé, ni Madrid ni Saragossa tenen port, com a molt port de muntanya, però allà normalment no s'hi troben vaixells. De moment vaig donant per assumit que no veuré construït el corredor mediterrani en vida.

D'altra i allunyant-nos de la via del tren, que no acostuma a ser bon presagi, anem a l'abisme al que en Montoro vol abocar les comunitats. Avui l'Oriol Junqueras ha fet un petit discurs al Parlament on volia fer veure que l'objectiu de dèficit que plantegen des de Madrid és impossible de complir, fins i tot tancant l'aixeta pública a la televisió, a les universitats, als hospitals i tancant el Parlament i els bombers i els mossos.

En Montoro admetia, però, que si Europa li permetés flexibilitzar el dèficit, hauria de dialogar amb les comunitats, però coneixent el seu modus operandi em sembla que veuré construït el traçat original del corredor mediterrani abans de veure l'objectiu de dèficit flexibilitzat a les comunitats.

Tal i com està tot potser seria més ràpid contractar una tartana tirada d'ases que es dediqués a anar d'Algeciras a la frontera amb França, i així segur que el negoci de tartanes i el de cria d'ases refloten.

dilluns, 11 de març del 2013

Alicia en el país de les "pesadillas"

Sí, senyors.

Pensàveu que la troca no es podia embolicar més? Doncs anàveu ben errats. La senyora Sánchez-Camacho ho ha tornat a fer. Durant els cinc minuts de glòria que ha tingut durant el cap de setmana a aprofitat per donar dues voltes al marcador i seguir emmerdant el cas de casos d'espionatge de Método 3.

Ara ja barreja Mossos d'Esquadra amb Policia Nacional. I que si havia demanat escorta d'uns i no dels altres. I que si el cap de no-sé-què dels Mossos havia tractat directament o indirecta amb un presumpte imputat de Método 3, i que si els Mossos no són competents.

No sé a què juga, però tal i com he sentit avui a la tertúlia de cal Basté, si vol arribar a Presidenta de la Generalitat, ho té difícil si rebutja el principal cos policial, i a la llarga em sembla que li restarà vots. Per sort durant la campanya electoral els seus amics de la meseta engegaran el ventilador de merda per tapar aquesta petita taca, al més pur estil espanyol.

Diu que aquest cap de no-sé-què dels Mossos d'Esquadra, un tal Manel Prat, hauria de dimitir, ja que si això passés en un país seriós ho hauria de fer. M'agradaria recordar-li que 1.- Mal que em pesi, encara estem a Espanya, i per tant això no deixa de desprestigiar la seva amada pàtria. I 2.- Sé d'algun polític que ara és president del govern espanyol que s'ha relacionat amb casos de blanqueig de capital i altres assumptes amb olor de socarrim i no ha dimitit. Allò de "ver la paja en ojo ajeno y no ver la viga en el propio", que en diuen per les espanyes.

Per mal que em pesi no puc deixar de pensar en el que diuen els mitjans catalans de que des d'Espanya s'intenta embrutar el procés sobiranista, encara que es tracti d'una teoria conspiranoica. Deien a cal Cuní (el senyor José Antich, concretament) que si no fos per la manifestació de l'11-S no hi hauria ni problemes amb els Mossos, ni Método 3, ni tan sols eleccions.

diumenge, 10 de març del 2013

El dia del Senyor, un senyor dia


Els consumidors catalans estem o dividits o amb sentiments contraposats. Alguns estem disposats a acceptar de bona gana que ens imposin la Llei de Liberització d'Horaris Comercials: el diumenge ha estat imposat com quelcom religiós. "El dia del Senyor", deien. Però en ple S. XXI, amb un sector serveis hiperactiu i amb un atur creixent, no crec que fos pas dolent per a la nostra economia que un cert nombre de comerços obrís el diumenge. És clar que alhesores el peix es mossegaria la cua: la majoria de comerciants de proximitat es trobaria amb que no es podrien permetre obrir el diumenge, mentre les grans superfícies, amb uns canvis en la política de conrtractació, podrien incorporar personal eventual, i si bé això reduïria l'atur, es produiria un cas clar de competència deslleial. I si fos només això... Hi ha un autèntic cisma entre els mateixos establiments de proximitat: si estan en zones turístiques, obrir el diumenge, amb fotimers de guiris disposats a deixar-se les peles, pot ser una taula de salvació, però, de nou, i els comerços dels altres barris?

Ho veieu? Sóc partidari de la liberalització (odio els diumenges: són avorrits. La liberalització seria una oportunitat molt bona per a que els anti-diumengers ens convertim en drugstore cowboys) però al mateix temps penso que la Generalitat ha de fer valdre els interessos del petit comerciant. Per al consumidor i per a l'aturat seria com escollir entre una ful·lana i una meuca.

Per altra banda, voldria recordar al senyor Mascarell i a Alicia en el país de las yogurteras que els partits que representen (bé, Mascarell és indie, més aviat proper al sector catalanista del PSC, però està en un govern de CiU) van arribar fa temps a un acord per a que les biblioteques obríssin el diumenge, cosa que podria ajudar als que hem estudiat la carrera de Biblioteconomia a trobar feina i a augmentar el nombre d'usuaris, ja que en un dia lliure, la gent tendirà a anar a la biblioteca cercant oci gratuït. Ja hi ha dues o tres biblioteques barcelonines que obren diumenge al matí, però sóc partidari de desplaçar el dia de festa de les biblioteques al dilluns, com quasi tot equipament cultural, i fer del diumenge el dia estratègicament clau de la setmana (ideal per als clubs de lectura, sortides culturals, visites guiades...), almenys en les biblioteques centrals o de districte. Perquè, a qui li ve de gust anar a la biblio el dilluns, eh?

dijous, 7 de març del 2013

Terror a Balmes 169bis

Segons els últims butlletins, el sobtat enderrocament de l'edifici on té la seu el Círculo Ecuestre hauria estat atacat per una euga gegantina que apareixia i desapareixia en el precís moment en que un grip d'empresaris se'n fotien dels afectats per la carn amb excrements de l'Ikea. Pere Navarro diu no sber res de l'afer, però la seva sobtada conversió al sobiranisme, sumada a l'alegria que ha causat la destitució del fiscal Rodríguez Sol i el fet de que quan quan un militar expressa la seva opinió (ergo, amenaça amb treure els tancs a passejar), aquí no pasa nada segadors no esmoleu l'eina que podriem prendre mal en general, podrian haver provocat l'ira del líder socialista i l'aparició sobrada de la seva amiga imaginària, que, sumada a  l'ira dels catalanistes i dels culers per l'expulsió de Nani, l'haurins fet molt enorme i enrabiada.

Es diu que aquesta foto és autèntica, la qual cosa té molts visos de ser real, ja que a la foto hi veiem els lagartos que es donen cita allà.



- Siscu Scaramanga per a Això és es colmo, si les vaques voléssin també ho diriem.

dimecres, 6 de març del 2013

Setmana mogudeta

Si la setmana començava moguda per les declaracions de Jorge Fernández Díaz i per la dimissió de Martín Rodríguez Sol, fins ahir fiscal de l'estat en cap de Catalunya, avui ens hem despertat amb la mort de Chávez, el cabdill veneçolà.

He de dir que amb això de les dictadures i el secretisme d'estat no me'n refio de les dates de mort, ja sigui amb Franco, amb Bin Laden o amb el mateix Chávez. Potser portava mort una setmana o un mes i fins ara no s'han decidit a "treure els morts de l'armari". Sigui com sigui, el chavisme com a tal deixarà d'existir. Si entra Maduro a president, llavors entrarem en la fase chavista-madurista, però tot seguirà com fins ara.

El meu pare em comentava que Evo Morales serà el nou Chávez de l'Amèrica Llatina, de moment ja ha començat amb algunes expropiacions, només li falten unes poques ganes més de fer-se notar i cridar l'atenció sortint per la televisió.

No tot passa a l'altra banda del món, però. I potser l'scaramanga s'anima a fer una articulet al respecte.

Ahir De Guindos deia que Brussel·les no demana més esforços a Espanya, que ja ha fet els deures (malgrat moltes retallades les han hagut d'assumir les comunitats i les alcaldies), i que no es planteja l'augment d'impostos ni altres reformes. Avui ha sortir Montoro a dir que "nunca digas nunca". I després s'exclamen quan veuen la quantitat de vots que perden amb les seves mesures a les enquestes.

I passant a l'agenda televisiva...

Avui a Singulars, amb Jaume Barberà, entrevista una senyora que va ser de les impulsores de la reforma islandesa que va deixar caure els bancs i va jutjar els polítics. La cosa promet. Si no ho podeu veure avui, ho repeteixen diumenge a la nit, després de Pan Am.

dimarts, 5 de març del 2013

La màquina del temps

Senyores i senyors,

Tornen temps obscurs. Dos casos succeïts entre aquesta setmana i l'anterior m'ho fan pensar.

El primer és el senyor Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior. L'home va fer unes declaracions en què admetia que veuria amb bons ulls afavorir les parelles heterosexuals per sobre de les homosexuals, ja que les últimes provocarien el declivi dels humans en no poder tenir fills naturals.

Crec que l'època en què la persona passa a ser l'important, més enllà del gènere, religió, etc. va quedar inaugurada fa molt temps. Es veu que hi ha persones que encara veuen la televisió en blanc i negre i pensen que Espanya és "el país donde nunca se pone el sol".

El segon cas és el del senyor Martín Rodríguez Sol, ex-Fiscal en cap de Catalunya, que va fer unes declaracions moderades tirant cap a conservadores fa un parell de dies, i a la meseta li ha faltat temps per saltar-li a la jugular. El tema és que les declaracions versaven sobre el dret a decidir.

Crec que l'època del NO-DO abans de les pel·lícules, dels censors tallant cintes de vídeo i de considerar delicte una reunió de més de dues persones ja ha passat. Es veu que hi ha persones que encara viuen com si aquell senyor militar baixet i amb bigoti encara fos viu. Senyal de què quan va dir que ho deixava tot "atado, y bien atado" parlava amb coneixement de causa.

D'aquí poc el govern repartirà "cartillas de racionamiento" i tornarà a posar en vigor la "ley de vagos y maleantes". Temps al temps.