"Això és es Colmo!" us desitja Bones Festes

¿Per què la senyora Camacho parla per tots els catalans?

Em sembla motiu d'estudi que la senyora Sánchez-Camacho es refereixi a la majoria dels catalans en els seus discursos i declaracions quan el seu partit no representa ni el 15% dels habitants d'aquest país. Segons enquestes, si ens centrem en un possible referèndum, obtenim que més del 50 per cent dels enquestats votarien que sí, i per tant la senyora Sánchez-Camacho no pot referir-se a que la majoria dels catalans no vulguin separar-se d'Espanya, per exemple.

D'altra banda, i seguint amb les enquestes d'un possible referèndum, trobo de mal gust que acusi el senyor Mas o el senyor Junqueras del resultat del que ella mateixa no en fa cas (tal i com he dit en el paràgraf anterior), quan la gent del seu partit ha fet molt més per incrementar el nombre d'independentistes que els dos senyors prèviament citats. Hauria de saber que l'independentisme ha existit de fa temps, així que podem dir que la societat està fragmentada de fa temps, i no quan a la senyora Sánchez-Camacho li interessa electoralment.

Ara són els unionistes, i sempre segons enquestes, els que estan en minoria, per tant el discurs de la senyora Alicia Sánchez-Camacho hauria de canviar, i de pas intentar entendre per què s'està donant ara aquest paradigma.

Doncs quina merda d'autonomia...

Se suposa que quan es van establir les autonomies era perquè tinguessin prou autonomia, tal i com la mateixa paraula diu, perquè poguessin decidir coses importants per elles mateixes. Sembla, doncs, evident que certs sectors no han acabat d'entendre algun d'aquests conceptes.

Certa gent em recorden aquell senyor que es deia "Juan Palomo", perquè ells posen les regles del joc i ells decideixen quan complir-les i quan no. És evident que la constitució es va fer per a alguna cosa, però el que no es pot fer és que quan no t'agrada una norma anar sempre a l'amic Tribunal Constitucional per veure què hi pot fer, i quan et convé treure l'exemplar de la constitució i no en parlem més.

A sobre, ha estat finalitzar el pacte ERC-CiU i a la meseta li ha faltat temps per anar fent declaracions que més aviat semblen amenaces al més pur estil mafiós. El Ministre d'Hisenda vol treure-li a Catalunya el que primer li pren amb impostos, i que després li ha de donar perquè no arriba a pagar factures. És com si li demano a algú el seu sou d'un mes, i quan el pobre ja no pot més em diu que li deixi uns diners, jo els hi deixo i després encara l'amenaço amb treure'ls-hi. Increïble.

Encara hi ha més.

Els diaris mesetaris treuen portades com aquesta:



Sigui veritat o no, això demostra un esperit democràtic nul.

Perquè em pregunto què passaria si realment l'estat suspengués una autonomia. O si s'empresonés un polític a causa de la seva opció política, quan s'haurien d'empresonar molts polítics per fets comprovats, com robar diners als contribuents o gestionar malament durant el seu mandat. Això ho ha de veure Europa.

Legal? Abans no es podia...

L'altre dia estava mirant l'Àgora, concretament aquest dilluns, i en Xavier Bosch va entrevistar Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Hi va haver una sentència d'ella que em va semblar molt explícita i gràfica, relacionat amb tot el que diuen des de la meseta.

Des de les espanyes argumenten, entre d'altres coses, que això de la consulta/referèndum és il·legal i que no està previst en la constitució. La senyora Carme Forcadell, amb molt bon criteri, diu que abans les dones no podien votar, que era il·legal. I és veritat, afegeix que va ser la pressió social que va aconseguir canviar-ho.

Queden uns serrells

Després de les eleccions al Parlament i del terrabastall que es va produir on tothom esperava que en Mas separés les aigües ja que ho deien les enquestes ara arriba el patir de valent mentre esperem la nostra ansiada independència, o com a mínim un referèndum. Cal tornar a formar parlament, nomenar consellers, etc.

Els d'Esquerra, que han après dels errors passats, no volen passar a formar part del poder, o com a mínim no mentre Catalunya no sigui independent. Però vist que CiU comparteix amb ells part del programa per dur la consulta/referèndum al poble, s'han ofert per dur a terme pactes estables, en gran mesura en dos temes diferenciats que són la consulta/referèndum i els pressupostos.

Per la part econòmica, no es posen d'acord en alguns temes socials, cosa normal ja que CiU no és d'esquerres, precisament, i ERC no és de dretes, tal i com indica el seu nom. Cal ajustar tant els pressupostos que CiU advoca per les retallades mentre que ERC ho fa per aplicar taxes per aconseguir ingressos.

Per la part política, estan d'acord en gairebé tot o això diuen gran part dels mitjans catalans (els mitjans mesetaris s'encarreguen de posar el ventilador de la merda), però hi ha un tema de vital importància que sembla que té les coses en punt mort, que és la data de la consulta.

Ahir, mentre escoltava "El Món a RAC1" amb en Jordi Basté, durant la tertúlia han contactat amb els Oriols (no, no m'he confós amb els Òscars), Oriol Pujol i Oriol Junqueras, un de cada partit implicat. Segons el primer, només "queden uns serrells", i ja està tot encaminat, optimista de mena. El segon admetia que malgrat estar les negociacions encarrilades, estar encarrilat no és estar completament tancat. En Junqueras també va reconèixer que per "data de la consulta" no vol dir explicitar la data concreta, però més aviat un any de referència (2013, 2014...).

Vista la cosa, Convergència i Unió podria escindir-se i Convergència Democràtica de Catalunya podria formar coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i dir-se, per exemple, Convergència Republicana de Catalunya (CRC) o Democràcia Republicana per Catalunya (DRC). Unió Democràtica de Catalunya podria passar a dir-se Unió Popular, o Unió de Ciutadans...

D'altra banda, en Rajoy segueix mentint més que parla i parlant del que no sap, igual que l'Aznar, que està de gira amb el seu llibre, com diu en Basté, "Meseta Tour"

Roda de Declaracions - I

Amb tot això del senyor Wert s'ha organitzat un bon sarau. I qui més qui menys hi ha dit la...

Ceba! Tomàquet! Nena, tinc verdura fresca i fruita de bona qualitat, Poma! Pera!...

"Mango, d'on sigui." va dir un polític, presumptament. O potser era l'Iñaki, qui ho va dir. En altre ordre de coses, el PP segueix prenent com certes les difamacions del Mundo i en Pedro...

Jota, ca, ela, ema, ena, o, pe, cu, erra, essa...

Té pebrots, la cosa. En Wert pot anar fent lleis absurdes i que tenen un caire de tornar de ple al franquisme, i en sa vida li caurà un...

Puro o caliquenyo?
No, gràcies, no fumo. Fumar es perjudicial per la salut.
Tens...

"Foc! No, jo no vaig ordenar-ho mai durant la manifestació del 14-N" va dir en Puig. Ara han sortit uns papers que diuen tot el contrari, i el departament d'Interior ho tindrà...

Magra, et vaig dir carn magra; això té massa greix.
Perdona, és que no et vaig sentir...

Be, ce, de, e, efa,...

Gesta. Això és el que ha fet el Messi amb el rècord del 'Torpede' Müller. I encara li queden rècords per superar, quin...

Monstre a la vista! Ai, no calla, que és en Wert amb una llei nova. Cada cop que surt per la tele tinc...

Po, La-la, Dipsy i Tinky-Winky, eren els noms dels Teletubbies. La Po era vermella, la La-la era groga, en Tinky-Winky estava entre blau i lila, el que no hi ha dubte és que en Dipsy era...

Wert. Quants jocs de paraules hem fet a la seva costa, i els que encara ens queden per...

Fe, necessitem fe, i creure en nosaltres mateixos, a veure si algun dia assolim la independència. Així no hauríem de fer tantes...

Retallades, rifles, escopetes. Tinc de tot i molt i a molt bon preu, a les altres botigues ha d'anar amb...

Ull. Diuen que l'impacte d'un projectil li va treure un ull a una senyora durant la manifestació. S'ha d'anar amb...

Compte de Twitter, qui no en té avui dia? Em podeu seguir a @tdd1_blog, no dic res interessant, però mai està de...

Mes de Desembre, s'acosta Nadal, però sembla que el consum no puja. O la gent no té diners o ho està deixant tot per a última...

Hora?
Ara mateix són les 15:42h.
Vols dir? Avui no et veig gaire...

Fi.

Carta abierta al Ministro Ignacio Wert

Font: http://aparachutemind.wordpress.com


"Señor Wert,

Me llamo Antonio, soy catalán hijo de catalanes de origen andaluz y entre mis varias actividades, soy profesor de catalán y de castellano en Inglaterra. Voy a ir directo al grano. Ustedes no entienden Catalunya más allá de sus prejuicios seculares y le puedo asegurar que en Catalunya, la inmensa mayoría de catalanes no entiende ni aceptará jamás su reforma educativa que quiere partir Catalunya en dos. Mire, soy hijo de la inmersión lingüística en Catalunya, nací en ella y me he educado plenamente en ella y créame, no tengo ninguna queja y no deseo que me hubieran educado en un sistema educativo diferente. No me puedo quejar por una razón muy sencilla señor Wert, porque si la educación en Catalunya hubiera seguido sus planes de españolización, yo ahora no sería un catalán más, sería un hijo de inmigrantes españoles.

Estos días me he planteado lo que hubiera significado para mí su intento de “españolizar” Catalunya si mis padres hubieran querido que a mí me enseñaran en castellano, y sabe lo que veo? Me imagino yendo a una escuela en la que mis amigos de origen catalán van a una clase y yo voy a otra, la de los castellano-hablantes. Se imagina usted el conflicto identitario que estaría sufriendo ahora mismo si a mí y a toda una generación de catalanes provenientes de otros lugares de España nos hubieran educado con el estigma de ser “los castellanos”, y que nosotros viéramos a nuestros colegas catalanes como “los catalanes”? Se imagina usted la fractura que existiría en la sociedad catalana si esa ley que pretende aplicar ahora se hubiera impuesto a principios de la transición? Seguramente sí, lo saben muy bien. Ustedes saben perfectamente cual es el secreto de la cohesión social en Catalunya y no es otro que la inmersión lingüística. Sepa usted que gracias a la inmersión lingüística nadie me ve como foráneo en Catalunya aún siendo hijo de inmigrantes andaluces. Gracias a la inmersión lingüística integrarse en Catalunya es solo una cuestión de sentido común, el sentido común que les falta a ustedes y que les sobra a los muchos inmigrantes que llegaron a Catalunya en los 60 y que con muchos menos estudios que ustedes, sentían el respeto suficiente por la sociedad que les acogía como para hacer que sus hijos aprendieran catalán después de la muerte de Franco. Es normal. A mis padres, como a muchos otros padres recién llegados de otros lugares de España, no se les pasó por la cabeza en ningún momento que nos escolarizaran en castellano. Porque mis padres miraban alrededor y veían gente que hablaba otro idioma aparte del suyo, y por una simple cuestión de respeto y de sentido común querían que yo aprendiera esa lengua para integrarme mejor. Fíjese usted que soy catalán y en Cataluña jamás me he sentido insultado o marginado por ser hijo de quién soy o por venir de otro lugar y sabe porqué? Se lo diré en una palabra: respeto. Respeto por la nueva sociedad en la que esa generación de andaluces, extremeños y gallegos (y de otras tantas partes del territorio español) iban a vivir posiblemente el resto de sus vidas; respeto por la gente que en Catalunya hablaba una lengua distinta del castellano.

Así es señor Wert, la gente humilde no necesita estudios para entender lo más básico, que hablar dos lenguas es mejor que hablar solo una, que no pasa nada por hablar una lengua diferente a la propia. Señor Wert, en la sociedad catalana, como en cualquier otra sociedad, hay problemas pero créame, la convivencia entre catalanes no es uno de ellos gracias a la inmersión lingüística. Usted no habrá tenido el placer de oír recitar a García Lorca con acento catalán de Lleida, verdad? Yo sí, en la facultad de letras de la Universidad de Lérida, donde catalanes “de pura cepa” estudiaban Filología Hispánica con pasión desbordante. Quizás ésto a usted le suene raro pero créame, en Catalunya es normal. En el sistema catalán de inmersión, yo he aprendido las jarchas, he leído a Bécquer y se lo que es la desamortización de Mendizábal. Y he disfrutado de Ramón LLull, Jordi de Sant Jordi, del Decret de Nova Planta, y de la Renaixença catalana. Fíjese usted. Señor Wert, gracias a su proyecto de ley, el sentimiento independentista crece cada día en Catalunya, y gracias a su proyecto de ley seguiremos aprendiendo la lengua y la literatura de Catalunya y de España, pero esta vez en una Catalunya que será ya independiente porque gracias a la inmersión lingüística, en Catalunya casi nadie se traga sus delirios españolistas. No nos partirán. Señor Wert, en nombre de una mayoría de catalanes que se ha criado en la inmersión lingüística, le pido que dé marcha atrás a su proyecto de ley. Catalunya no lo necesita porque ese proyecto está a años luz de la realidad social catalana y de la experiencia vital de una inmensa mayoría de catalanes."

[Vinyetes] La Constitució

Prendre's seriosament la política

Des del 25-N s'ha especulat molt sobre l'estabilitat del govern català. Que si pactes aquí, que si pactes allà, però la cosa està molt magra si a sobre afegim l'orgull propi dels partits. Vegem amb qui podria pactar CiU:

Començarem pels partits amb menys representació:

UPyD: Home, tant poca representació no...

CUP: Tenint en compte que les CUP venen a ser uns anti-sistema, no crec que tinguin gaires ganes de pactar amb partits dins del sistema. Tot i així prefereixo donar-los un vot de confiança i deixar que em sorprenguin. D'altra banda, són d'esquerres, i CiU és de... dretes (més o menys, més aviat centre-dreta).

C's: Aquests han atacat durant tota la campanya a tot ésser vivent, però com que són pragmàtics i populistes, si es proposa una mesura de les que ells han fet bandera, segur que la voten a favor, l'hagi proposat qui l'hagi proposat. Sense manies.

IC-V/EUiA: Aquests tenen la pinta de votar propostes que vinguin de partits d'esquerres, presumiblement PSC i ERC. Com que l'Herrera es volia disputar els escons amb les CUP, probablement s'abstinguin en votacions que provinguin d'aquests nouvinguts al parlament, com a mesura d'escarment per haver-los tret escons.

PP: Aquests estan discutits amb CiU, i ignoren el PSC, per tant qualsevol mesura que provingui d'aquests dos partits serà immediatament votada en contra. Les propostes d'altres partits també les votaran en contra, perquè els altres són d'esquerres, a excepció de C's, a qui votaran en contra perquè els hi ha restat votants (la diferència entre ser populista (C's) i ser demagògic(PP)).

PSC-PSOE: Aquests no saben on són, ni saben que volen, per tant no votaran a favor ni d'uns ni d'altres. I a sobre diuen que són l'alternativa... llegir per creure. Sensata. *riure*

ERC: Qui anava a dir que algun dia diria que aquest sembla l'únic partit seriós de l'oposició. Clar que, si volen que el país funcioni, ni que sigui a mig gas, i per reduir dèficit, han de donar suport a CiU. Aquest cop no s'aventuraran a formar part del govern, però diuen que no li ho posaran difícil a CiU, sempre i quan no es traspassin unes línies vermelles. Podem dir que ERC durant aquesta legislatura seran la clau, ja que són els únics que semblen disposats a parlar i pactar amb qualsevol, sempre que la proposta sigui sensata.

CiU: Els guanyadors de les eleccions, però amb una majoria de m*rda. Estan obligats a fer pactes amb qui sigui. Acords amb ERC, PSC i PP, per separat serien suficient per dur endavant propostes, però el PP ja ha dit que no pactarà amb CiU, el PSC també ho ha deixat més o menys clar i només queda ERC, que té a CiU agafat pels dallonses.


Vist aquest panorama de "ara no pacto amb tu perquè has pactat amb l'altre", només em queda no prendre'm la política seriosament. Més aviat sembla un pati d'escola... On Rajoy fa de professor i Merkel de directora.

Van per nosaltres (?)

El tinent general de l'Exèrcit espanyol, Pedro Pitarch, és un home d'idees tan inmobilistes com el que més, però intenta apostar per la tolerància. És per això que ha avisat del que molts temiem: L'Exèrcit està encara ple de psicòpates:

El general Pitarch

Ya van siendo demasiados los disparates orquestados alrededor del cese del director de la revista Ejército. Mi opinión sobre el asunto la expresé en el post anterior: “Editorial desafortunado” (http://elblogdepitarch.blogspot.com.es/2012/12/editorial-desafortunado.html). Pero crecientemente, por la red y los ordenadores personales de militares y retirados —aprovechando que “el Pisuerga pasa por Valladolid”—, algunos están circulando profusamente mensajes y documentos gráficos incitando a saltarse las leyes y la normativa vigente. Compadecerse y apoyar al compañero en malos momentos es una cosa. Felicitarle públicamente cuando actúa fuera de la ley o la norma legalmente establecida es otra distinta. Cada vez me convenzo más que el asunto no fue cosa del general Pontijas solamente. 

Hay roncerías de todos los calibres. Una es tan tremendamente taimada, que me ha empujado a salir al paso de tanto fervor desvariado. Se trata de una magnífica presentación histórica de diapositivas en “power point” (se la denomina “resumen recordatorio” y se acompañan tres de ellas), que gira alrededor de la proclamación de estado catalán por Lluis Companys, el 6 de octubre de 1934, y los hechos posteriores (entre ellos el propio fusilamiento del ex presidente de la Generalidad, el 15 de octubre de 1940, con certificado de defunción incluido). Una de las diapositivas, por ejemplo, recuerda lo que se atribuye al general Espartero primero, y a Azaña un siglo después: “Para gobernar España hay que bombardear Barcelona cada 50 años”. La verdadera intención del lote, se remata en la diapositiva (nº 89), que cierra la presentación, en la que se transcriben varios artículos de la Constitución “aplicables al caso”. Obviamente, ahí está el artículo 8 (misión de las FAS). Sin embargo, brilla por su ausencia el 97, que asigna al gobierno la dirección de la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa del Estado. Más claro: se promueve el “ir por libre”. 

¿Con qué fuerza moral se puede exigir a otros el cumplimiento de las leyes cuando simultáneamente se está amagando con incumplirlas uno mismo? No solo se está desinformando a la gente, sino que parece intentarse inocular y fomentar en el interior de las FAS un nocivo estado de opinión, que bien poco se compadece ni con la disciplina ni con la neutralidad política que los militares deben observar siempre, por ser rasgos característicos de la institución militar en un estado democrático de derecho en el siglo XXI. Algunos no quieren entender que las armas de los Ejércitos y la Armada no son un patrimonio de los militares. Que éstos son meros depositarios de aquéllas. Que el monopolio de la gran fuerza de la Nación es un colosal depósito de confianza que el pueblo español, del que emanan todos los poderes del estado, hace en favor de sus FAS. Es por ello que, simultáneamente con lo anterior, la propia ley no solo prescribe el cómo y el cuándo del uso de aquella fuerza, sino que también limita la libertad de expresión de los militares, imponiéndoles un comportamiento de estricta neutralidad política. Así fue, así es y así debe ser. Es algo consustancial con lo militar. Decir lo contrario por quienes vistan o hayan vestido el uniforme militar es, simplemente, una ruindad. Seamos claros: el perverso espíritu que animó el intento del golpe del 23 F parece seguir latiendo y aflora a la menor ocasión. 

Instigar, jalear, aplaudir y/o fomentar bien desde el uniforme, o bien desde la ropa civil, actitudes, actos o manifestaciones contrarios a las leyes no son comportamientos de recibo. En el siglo XXI eso no es “lo militar”. No vale escudarse en supuestas y grandilocuentes expresiones de cariño al compañero o de pretendido fervor patrio, para instar públicamente a quebrar la disciplina y el ordenamiento legal. Reitero lo que decía en el post “¿Adiós Sr. Mas?”, (http://elblogdepitarch.blogspot.com.es/2012/11/adios-sr-mas.html), al cierre de los colegios electorales de la pasadas autonómicas catalanas: “Ningún servidor del estado, civil o militar, tiene bula para atacar pública e impunemente, ni siquiera en el mero plano declarativo, lo prescrito por las leyes y la constitución que han jurado guardar y hacer guardar. Quien quiera “ordaguear” que se descabalgue de la nómina oficial, o se contente con jugar al mus. Es llegado, pues, el momento para que el gobierno gane su propia libertad de acción… ¿se atreverá el gobierno a decir “hasta aquí hemos llegado”? Porque si no lo hiciera, seguro que otros se creerían legitimados para hacerlo en su lugar". Re-avisado queda. 

 http://elblogdepitarch.blogspot.com.es/

En Duran està més maco calladet

Fa uns anys, en Duran semblava un polític correcte. Un pèl retrògrad en alguns aspectes, però res destacable tenint en compte que és el líder d'un partit democristià (Unió Democràtica de Catalunya). Fins i tot a Madrid estava ben valorat, sent algun cop l'únic polític que aprovava, per sobre fins i tot del president de torn. I, o bé tant de temps per la meseta, o bé aquests resultats de valoració, li deuria agafar una síndrome d'Estocolm.

Ara, de tant en tant li agafen uns rampells d'aquells en que es posa a fer declaracions i no queda viu ni l'apuntador.

Algú l'hauria d'agafar, asseure'l, i dir-li que estigui calladet, que les declaracions que fa contradient el que diuen el senyor Mas o el senyor Homs, entre d'altres, no ajuden a que la seva coalició arrenqui el vol (o com a mínim el mantingui). És com quan el senyor Navarro diu una cosa i després surten elements com en Rubalcaba o la Chacón dient tot el contrari. És a dir, no dóna sensació d'unitat.

Ara, això sí, amb declaracions anti-independentistes com les que ha fet últimament segur que molts espanyols el deuen tenir pels núvols.

Ai, Duran! Com se't nota que vols tastar un ministeri abans de deixar la política...

Què ràpid que n'aprenen... quan interessa

En ple recompte de vots durant la nit electoral... sí, sí, allò que va passar fa tant de temps, el senyor Mariano Rajoy va enviar aquest tuit donant ànims a la senyora Sánchez-Camacho:



Em toca molt la carn d'olla que vingui un senyor gallec, que ni tant sols el parla (o com l'Aznar, que parlava català en l'intimitat) o molt poc (consti que no l'he sentit parlant gallec, encara), i per tractar de quedar bé escriu un dia un tuit (igual o menys de 140 caràcters) en una llengua que durant els 1460 (l'equivalent a quatre anys, sumant el dia 29 de Febrer i restant la nit electoral) dies restants se'ls passa intentant fer-lo desaparèixer. O com a mínim desitjant-ho.

Ja des dels bons temps de Tele-Espe intentaven dinamitar el català, portant testimonis de dubtosa procedència i maquillant, o directament inventant-se, estadístiques que deien que el castellà a Catalunya es persegueix. Això d'inventar-se coses, per cert, sembla que en les espanyes no ha canviat d'aleshores ençà.

Quando èramos da sentro: Una cançó vigent

Aquest tema l'interpretà La Trinca el 1979 utilitzant un castellà macarrònic que ara els costaria una demanda. No us recorda la lletra a certes situacions actuals?

Comparats amb els d'ara, els centristes d'alhesores eren comunistes, titos!!!