Demà es jugarà la final de la Copa del Rei a Madrid, a l'estadi Vicente Calderón, i és clar, quan es barregen bascos, catalans i el centre de l'estat, Madrid, a més de quedar d'acudit és una combinació explosiva, i a sobre la Espe intenta apagar focs ruixant benzina.
L'equip d'investigació d'Això és es Colmo! (AeeC!) format per en Joan Vostè, en Miquel Fonts i un servidor hem arriscat la nostra pell per poder fer un reportatge a la capital de l'estat. També hem comptat amb l'ajuda del nostre expert en qüestions esportives, l'Unany Emèrit, el qual ens ha fet d'assessor.
La deessa Cibel·le observa atentament, esperant el moment en que els mortals vinguin i li ofereixin un títol esportiu. Fa tants anys que l'equip que venia tot sovint no ho fa que avui per avui li és igual l'equip que sigui, fins i tot si vesteix de blaugrana i parla català. A l'altra banda, Neptú, Déu del mar amb el sseu trident l'únic que fa és punxar calamars del típic "bocadillo de calamares", perquè per un cop que el veí pobre de la ciutat ve a oferir-li un títol ve la Espe i fa que la policia carregui contra els aficionats.
Tanmateix, aquests dies són especials, ja que es tracta dels separatistes bascos i catalans els que es passegen per la ciutat. Dues cultures i formes de ser i de viure molt diferents de "l'espanyola". Encara que els catalans són garrepes per definició, i jo en sóc l'exemple dels exemples, els bascos de Bilbao ho donen tot pel seu equip, fins i tot són capaços de quedar-se sense vacances d'estiu al Carib si és pel seu Athletic; uns diners que, d'altra banda poden venir bé per pal·liar part del dèficit que la comunitat pateix. És per això que la Espe i els seus companys ha autoritzat una manifestació "contra el separatisme", de manera que si la cosa es complica la rebuda serà, per sobre de tot, càlida.
A més, fonts fidedignes revelen que a l'estadi s'està instal·lant una megafonia espaterrant, megarrufolingolengo, per si a les aficions se'ls hi acut de xiular l'himne espanyol. Un himne que no té lletra i que per culpa d'això fa que els esportistes quedin malament en competicions internacionals, ja que mentre els altres canten ells no poden fer res més que escoltar. Total, que per només 27 segons que dura la versió abreujada estan fent-ne un gra massa.
dijous, 24 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
El Show de Tru-Mas - VII
Setè capítol: Pacte fiscal (Part 2)
Avui debuta un personatge nou, el portaveu del Govern, en Francesc Homs. No confondre amb la ciutat siriana del mateix nom. La ciutat d'Homs, no la ciutat de Francesc.
Avui debuta un personatge nou, el portaveu del Govern, en Francesc Homs. No confondre amb la ciutat siriana del mateix nom. La ciutat d'Homs, no la ciutat de Francesc.
dilluns, 7 de maig del 2012
L'Assassí de Banquers - Introducció
- Un crim curiós -
Ciutat de Banc-celona.
El detectiu Deixat de la Mà de Déu estava investigant l'escena del crim. Feia poc que hi havia arribat, gràcies a un contacte, i fins i tot abans que la policia. Tot i així, es van començar a sentir les sirenes que indicaven que els membres del cos policial eren a prop. El lloc on hi havia hagut el crim era una oficina d'un conegut banc, i la víctima, un banquer.
El detectiu Deixat seguia buscant proves, i de cop i volta l'inspector Metòdic li va fer un gest com de campar la boira. El detectiu es va ofendre doncs creia que la seva acreditació li donava tant de dret com al policia per ser allà. Tanmateix en Deixat no va abandonar, és més, va mostrar cert interès quan l'inspector va començar a interrogar els possibles testimonis.
Segons el que va poder escoltar en Deixat, les versions de tothom no tenien punts inconnexos, però ningú semblava saber què havia passat realment, i encara que ningú semblava dir cap mentida, era cert que res tenia sentit. L'inspector no semblava afectat per aquest tema i seguia prenent nota i apuntant les declaracions per a l'investigació.
El detectiu es va adonar de que allà no hi trobaria res més i va marxar, tot i que ningú el va trobar a faltar.
Caminava pels cèntrics carrers de la ciutat. La gent semblava que tingués pressa, i es movia de pressa i sense mirar ningú. En canvi, el detectiu avançava lentament i de tant en tant mirava algun aparador de botiga, però el seu cap seguia donant-hi voltes al curiós cas.
Finalment va arribar al bar que freqüentava i hi va entrar. L'amo del local el va saludar i li va preguntar:
- Ei Deixat! El de sempre?
En Deixat va fer un gest afirmatiu, i l'home li va servir un cacaolat. Amb el got ple va agafar el diari del dia i el va començar a fullejar. No hi buscava res concret, ni l'estava mirant amb atenció, només passava pàgines i llegia titulars. El món anava cada dia pitjor, les noticies eren cada dia més desesperants: més aturats, més delinqüencia, més desgràcies....
I ara, aquest cas.
Ciutat de Banc-celona.
El detectiu Deixat de la Mà de Déu estava investigant l'escena del crim. Feia poc que hi havia arribat, gràcies a un contacte, i fins i tot abans que la policia. Tot i així, es van començar a sentir les sirenes que indicaven que els membres del cos policial eren a prop. El lloc on hi havia hagut el crim era una oficina d'un conegut banc, i la víctima, un banquer.
El detectiu Deixat seguia buscant proves, i de cop i volta l'inspector Metòdic li va fer un gest com de campar la boira. El detectiu es va ofendre doncs creia que la seva acreditació li donava tant de dret com al policia per ser allà. Tanmateix en Deixat no va abandonar, és més, va mostrar cert interès quan l'inspector va començar a interrogar els possibles testimonis.
Segons el que va poder escoltar en Deixat, les versions de tothom no tenien punts inconnexos, però ningú semblava saber què havia passat realment, i encara que ningú semblava dir cap mentida, era cert que res tenia sentit. L'inspector no semblava afectat per aquest tema i seguia prenent nota i apuntant les declaracions per a l'investigació.
El detectiu es va adonar de que allà no hi trobaria res més i va marxar, tot i que ningú el va trobar a faltar.
Caminava pels cèntrics carrers de la ciutat. La gent semblava que tingués pressa, i es movia de pressa i sense mirar ningú. En canvi, el detectiu avançava lentament i de tant en tant mirava algun aparador de botiga, però el seu cap seguia donant-hi voltes al curiós cas.
Finalment va arribar al bar que freqüentava i hi va entrar. L'amo del local el va saludar i li va preguntar:
- Ei Deixat! El de sempre?
En Deixat va fer un gest afirmatiu, i l'home li va servir un cacaolat. Amb el got ple va agafar el diari del dia i el va començar a fullejar. No hi buscava res concret, ni l'estava mirant amb atenció, només passava pàgines i llegia titulars. El món anava cada dia pitjor, les noticies eren cada dia més desesperants: més aturats, més delinqüencia, més desgràcies....
I ara, aquest cas.
Els Tweet-ulars - II
Segona part d'una de les seccions que més ho peta:
Titular: El Govern romanès no roman
Titular: Elemental, aturat Watson
Titular: Espanyonyo
Titular: I què serà el següent?
Titular: I després què?
Titular: En què quedem?
Titular: Això és el que passa quan s'apuja l'IVA
Titular: Les previsions, per l'euriborda
Titular: El Govern romanès no roman
Titular: Elemental, aturat Watson
Titular: Espanyonyo
Titular: I què serà el següent?
Titular: I després què?
Titular: En què quedem?
Titular: Això és el que passa quan s'apuja l'IVA
Titular: Les previsions, per l'euriborda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)