Tal i com vaig anunciar a la publicació inicial d'aquest blog, una de les idees era fer una mena de RACull de premsa, i finalment ho faré, agafant notícies de les edicions digitals en català de La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El Punt/Avui+ i El Mundo Deportivo.
Finalment he decidit anomenar la secció com a "Que en realitat vol dir..." degut a una intervenció d'en Jean Paul Desgrava de La Competència en una xerrada sobre economia que em va fer molta gràcia. Comencem:
Ara.cat
L'àmfora d'un vaixell deixa sense banda ampla d'internet l'est d'Àfrica: Quina àmfora més estranya, que pot deixar sense banda ampla...
La Generalitat prepara una nova dimissió de bons a particulars: Ara la Generalitat ja retalla fins i tot la gent bona.
El congrés dels mòbils busca fer el record: Doncs que no busqui, que ara els mòbils ja poden fer fotografies.
CiU estudia demanar reformar el dret de vaca: Ara les vaques faran un referèndum i tot.
Els lectors de l'ARA la claven: 7 de 9 encerts a la parra dels Oscars: Hi ha de tot a la vinya del senyor.
La UE augmenta la pressió a Súria amb noves sancions contra el règim de Baixar al-Assad: Coses de la globalització.
Repsol roba més petroli al Brasil: Ai se eu te robo.
Guarra al sistema elèctric espanyol: Significa que les companyies elèctriques ens les faran passar putes?
CDC presenta el lama del seu congrés: "Una manera de ser, una manera de fer": Ja deia jo que el Duran no era calb per casualitat...
José Mourinho serà calumnista del diari britànic 'The Sun of Sunday': I això ho fa de meravella.
El luxós i efímer Casino de la Rabassuda: la Rabassuda, una senyora petita i ampla.
dilluns, 27 de febrer del 2012
divendres, 24 de febrer del 2012
Top Secret - Eurovegas
Gràcies a unes filtracions de material classificat de la Generalitat de Catalunya que he aconseguit amb mètodes poc ortodoxos, he descobert el lloc on realment volen situar el macro-projecte d'EuroVegas. Aquí us deixo unes imatges que no deixen lloc a confusió:
Era obvi, que per homofonia, el millor lloc on podien situar el complex d'EuroVegas era a la catalana localitat de Begues. La imatge superior es una recreació fidedigna del cartell que s'està construïnt per posar a l'entrada del municipi.
La imatge inferior ens mostra el cartell que està pensat de posar a l'entrada del macro-complex, en cas que Madrid no sigui l'escollida.
Era obvi, que per homofonia, el millor lloc on podien situar el complex d'EuroVegas era a la catalana localitat de Begues. La imatge superior es una recreació fidedigna del cartell que s'està construïnt per posar a l'entrada del municipi.
La imatge inferior ens mostra el cartell que està pensat de posar a l'entrada del macro-complex, en cas que Madrid no sigui l'escollida.
[Damisel·les d'Orgull Nacional Excelsament Superbes] - Presentació
He estat rumiant de fer una secció dedicada a femelles del panorama català, a la que anomenaré, després de molt trencar-me el cap buscant paraules adequades, Damisel·les d'Orgull Nacional Excelsament Superbes, és a dir, DONES. El funcionament serà el següent:
Primer de tot anirà una imatge de la femella en qüestió, per tenir una imatge mental de qui parlarem.
Després m'inventaré alguna cosa per omplir.
Finalment estic pensant de fer algun tipus de puntuació subjectiva que encara he d'acabar de pensar, i on la podem trobar en el moment de publicar la publicació.
Pròximament a Això és es Colmo!
Estigueu atents.
Primer de tot anirà una imatge de la femella en qüestió, per tenir una imatge mental de qui parlarem.
Després m'inventaré alguna cosa per omplir.
Finalment estic pensant de fer algun tipus de puntuació subjectiva que encara he d'acabar de pensar, i on la podem trobar en el moment de publicar la publicació.
Pròximament a Això és es Colmo!
Estigueu atents.
dilluns, 20 de febrer del 2012
Presentació del Capità Catalonia
Seguint l'estela de l'últim lluitador mexicà decadent, el Pajero, us presento al lluitador que salvarà Catalunya de qualsevol mal, menys la crisi econòmica. El Capità Catalonia!
I a més us presentaré l'equip de militars catalans, renegats de la milicia espanyola, que dónen ple suport al Capità Catalonia des de la seva base secreta en un lloc indeterminat de Catalunya:
Comandant Artús Mos, cap de les operacions
Seriós, diligent i convergent.
Lema:"Cap de les operacions funciona sense el cap de les operacions"
Brigada Gabriel Bo de Font, encarregat de les comunicacions
Molt donat als acudits fàcils.
Lema:"Ai, caram!"
Caporal Casimiro Bonavista, el que faltava
Miop i pessimista de mena. Serà del Barça?
Lema:"No ho veig clar"
Les aventures i desventures del Capità Catalonia... ben aviat a "Això és es Colmo!"
I a més us presentaré l'equip de militars catalans, renegats de la milicia espanyola, que dónen ple suport al Capità Catalonia des de la seva base secreta en un lloc indeterminat de Catalunya:
Comandant Artús Mos, cap de les operacions
Seriós, diligent i convergent.
Lema:"Cap de les operacions funciona sense el cap de les operacions"
Brigada Gabriel Bo de Font, encarregat de les comunicacions
Molt donat als acudits fàcils.
Lema:"Ai, caram!"
Caporal Casimiro Bonavista, el que faltava
Miop i pessimista de mena. Serà del Barça?
Lema:"No ho veig clar"
Les aventures i desventures del Capità Catalonia... ben aviat a "Això és es Colmo!"
dijous, 16 de febrer del 2012
Teclat Convidat
"Pel sac (i ben lligat)
Mesos abans de morir, un militar gallec de record infaust per si fa no fa la meitat dels espanyols va dir que ho deixava tot “atado y bien atado”. Durant els 80, aquest comentari fou motiu de mofa per part de tots els opositors al règim militar, i aparegueren llibres com Desatado y bien desatado, explicant amb pèls i detalls com el suposat somni del dictador s’esvaïa en part degut a les reformes dutes a terme per antics seguidors del seu règim.
Però últimament han aparegut associacions i fundacions sense ànim de lucre que es dediquen a reivindicar l’obra del dictador, i que estan aconseguint grans avenços en la seva causa: al contrari d’altres païssos, inclosos alguns que alguns ignorants s’atrevirien a qualificar de “bananers” (Argentina i Xile, per exemple), hi hs esbirros, marmessors i botxins que encara corrien pel món que es moren i són saludats com a herois de la pàtria inclús pels que foren els seus pitjors enemics (parlem d’enemistat MORTAL), com un paisà del dictador aquell que es va esfumar del món fa cosa d’un mes; processen i aconsegueixen un veredicte de culpabilitat per a persones que han intentat investigar els crims d’aquell personatge (compte, que a mi “aquestes persones” tampoc em són pas simpatiques), deixant a milers de families sense cap lloc on enterrar els seus morts, i per postre, durant la pronuncia del veredicte, l’executor de la maça i la capelina va i compara una llengua de l’Estat com el català amb una d’estrangera com el mandinga (ara s’ha disculpat i diu que és fan de Salvador Espriu, com si això signifiqués alguna cosa. A mi m’encanten les pelis d’acció de la Cannon dels anys 80 i no per això deixaré d’admetre que són tan fatxes com “Raza” i que no comparteixo la seva ideologia). Records dels temps del dictador? Que va! Ells diuen que es patriotismo sin complejos, concordia entre los dagos de buena voluntad i amor entre los que antaño fueron enemigos. Jo ho anomeno usar la Declaración de Derechos Humanos para hacerme pajas con el permiso de Dios y [pensando en] el Caudillo.
I què fa la que es fa (desodorant Fa, ja, de pas) anomenar “majoria silenciosa”, mentrestant? Enviar camions a l’ambaixada francesa reivindicant les “manos limpias” dels esportistes de la Pell de Brau per acudits de dubtós humor fets per una cadena privada del país de les guillotines, el pa, Georgie Dann i Astèrix, com si l’Elisi en tingués cap culpa o s’hagues queixat algún que el Forges els pintés de mariques en quasi totes les seves vinyetes.
Voleu dir que són situacions com aquesta les que Ell va qualificar de “atadas y bien atadas”?"
per scaramanga
- Blogmaster de "Os Frikíadas"
- Blogmaster de "Fantasías Pixeladas de Ayer y Hoy"
Mesos abans de morir, un militar gallec de record infaust per si fa no fa la meitat dels espanyols va dir que ho deixava tot “atado y bien atado”. Durant els 80, aquest comentari fou motiu de mofa per part de tots els opositors al règim militar, i aparegueren llibres com Desatado y bien desatado, explicant amb pèls i detalls com el suposat somni del dictador s’esvaïa en part degut a les reformes dutes a terme per antics seguidors del seu règim.
Però últimament han aparegut associacions i fundacions sense ànim de lucre que es dediquen a reivindicar l’obra del dictador, i que estan aconseguint grans avenços en la seva causa: al contrari d’altres païssos, inclosos alguns que alguns ignorants s’atrevirien a qualificar de “bananers” (Argentina i Xile, per exemple), hi hs esbirros, marmessors i botxins que encara corrien pel món que es moren i són saludats com a herois de la pàtria inclús pels que foren els seus pitjors enemics (parlem d’enemistat MORTAL), com un paisà del dictador aquell que es va esfumar del món fa cosa d’un mes; processen i aconsegueixen un veredicte de culpabilitat per a persones que han intentat investigar els crims d’aquell personatge (compte, que a mi “aquestes persones” tampoc em són pas simpatiques), deixant a milers de families sense cap lloc on enterrar els seus morts, i per postre, durant la pronuncia del veredicte, l’executor de la maça i la capelina va i compara una llengua de l’Estat com el català amb una d’estrangera com el mandinga (ara s’ha disculpat i diu que és fan de Salvador Espriu, com si això signifiqués alguna cosa. A mi m’encanten les pelis d’acció de la Cannon dels anys 80 i no per això deixaré d’admetre que són tan fatxes com “Raza” i que no comparteixo la seva ideologia). Records dels temps del dictador? Que va! Ells diuen que es patriotismo sin complejos, concordia entre los dagos de buena voluntad i amor entre los que antaño fueron enemigos. Jo ho anomeno usar la Declaración de Derechos Humanos para hacerme pajas con el permiso de Dios y [pensando en] el Caudillo.
I què fa la que es fa (desodorant Fa, ja, de pas) anomenar “majoria silenciosa”, mentrestant? Enviar camions a l’ambaixada francesa reivindicant les “manos limpias” dels esportistes de la Pell de Brau per acudits de dubtós humor fets per una cadena privada del país de les guillotines, el pa, Georgie Dann i Astèrix, com si l’Elisi en tingués cap culpa o s’hagues queixat algún que el Forges els pintés de mariques en quasi totes les seves vinyetes.
Voleu dir que són situacions com aquesta les que Ell va qualificar de “atadas y bien atadas”?"
per scaramanga
- Blogmaster de "Os Frikíadas"
- Blogmaster de "Fantasías Pixeladas de Ayer y Hoy"
dimecres, 15 de febrer del 2012
Ara que tinc tres anys (per trobar feina)
Si llegiu el meu altre blog, TDD-1, sabreu que fa poc que vaig acabar l'última assignatura que em quedava per acabar la carrera que estava fent. Quan tingui el títol seré Llicenciat en Química. Per sort, el Pla Bolònia no m'ha atrapat, tot i que notava el seu alè darrere meu, però això de ser graduat no m'acabava de fer el pes.
Realment, i sent sincer, no tinc gaires expectatives, ni ganes, d'exercir com a químic. De fet, ja he explicat en altres ocasions que, quan vaig entrar a Química podia haver acabat fent qualsevol altra carrera que no hagués requerit més d'un 7 de nota de tall, però preguntant amb gent de la classe (estava fent la via científica) un dels meus amics va dir que faria química, i com que les opcions d'altres companys no em convencien o no m'arribava la nota, llavors vaig entrar amb ell. Cap al principi vaig fer amics que m'han hagut d'aguantar aquests cinc/sis anys que he trigat en acabar.
I ara la lògica i el sentit comú diuen que m'hauria de posar a buscar feina, però la lògica no sempre és tal i el sentit comú és el menys comú dels sentits. Amb tants aturats, i cada dia que passa n'hi ha més, s'ha de ser fort moralment per trobar quelcom. Bé, aquí és on volia arribar i per això he dedicat tres paràgrafs per posar-vos en situació.
Ara tinc 23 anys, que els vaig fer el Desembre. Segons la reforma de no-sé-quina-cosa-i-ara-per-ara-no-m'interessa l'edat de jubilació ha passat dels 65 als 67 per no sé quines històries de la seguretat social, que cada cop més amb les retallades sembla l'inseguretat social, i per a tenir la pensió màxima tinc entès que cal haver treballat almenys 40 anys. Per tant, fent uns petits càlculs, si a 67 n'hi restem 40, em dóna 27, per tant, tinc un lapse de temps de tres anys per trobar feina, que no vol dir que m'hi hagi de passar tres anys seguits, sino que puc alternar.
Pot resultar curiós plantejar-se el dubte si trigaré més en trobar feina o en trobar nòvia, i realment, ser tímid no ajuda gaire a cap de les dues coses. Seguirem informant.
Realment, i sent sincer, no tinc gaires expectatives, ni ganes, d'exercir com a químic. De fet, ja he explicat en altres ocasions que, quan vaig entrar a Química podia haver acabat fent qualsevol altra carrera que no hagués requerit més d'un 7 de nota de tall, però preguntant amb gent de la classe (estava fent la via científica) un dels meus amics va dir que faria química, i com que les opcions d'altres companys no em convencien o no m'arribava la nota, llavors vaig entrar amb ell. Cap al principi vaig fer amics que m'han hagut d'aguantar aquests cinc/sis anys que he trigat en acabar.
I ara la lògica i el sentit comú diuen que m'hauria de posar a buscar feina, però la lògica no sempre és tal i el sentit comú és el menys comú dels sentits. Amb tants aturats, i cada dia que passa n'hi ha més, s'ha de ser fort moralment per trobar quelcom. Bé, aquí és on volia arribar i per això he dedicat tres paràgrafs per posar-vos en situació.
Ara tinc 23 anys, que els vaig fer el Desembre. Segons la reforma de no-sé-quina-cosa-i-ara-per-ara-no-m'interessa l'edat de jubilació ha passat dels 65 als 67 per no sé quines històries de la seguretat social, que cada cop més amb les retallades sembla l'inseguretat social, i per a tenir la pensió màxima tinc entès que cal haver treballat almenys 40 anys. Per tant, fent uns petits càlculs, si a 67 n'hi restem 40, em dóna 27, per tant, tinc un lapse de temps de tres anys per trobar feina, que no vol dir que m'hi hagi de passar tres anys seguits, sino que puc alternar.
Pot resultar curiós plantejar-se el dubte si trigaré més en trobar feina o en trobar nòvia, i realment, ser tímid no ajuda gaire a cap de les dues coses. Seguirem informant.
dimarts, 14 de febrer del 2012
Llistó massa alt
Crec que en la primera publicació em vaig deixar el llistó tan alt que, certament, aquests dies he tingut por de ser devorat per la meva pròpia criatura, i no m'he decidit a tornar a escriure fins ara. Si bé és cert que part de la culpa, com li vaig comentar al meu amic scaramanga, ve de que vaig començar aquest blog en un rampell d'exaltació nacionalista. I tot i així, tampoc és l'únic motiu, doncs, no vull que serveixi d'excusa però estic començant altres dos blogs i n'he de mantenir un quart.
Com que diuen que rectificar és de savis, al que us comentava de "llengua catalana" i "humor", vull afegir que, mantenint com a llengua vehicular el català, tractaré altres temes per no fer això avorrit. Per exemple, saben aquell que diu... Va el govern central i reconeix que té un deute de gairebé 6.000 milions d'euros amb Catalunya. No en són pas d'economista però diria que això és molta pasta. Després vénen els aprofitats de sempre i diuen que Catalunya no és solidària i que som uns garrepes.
De moment tinc pensades un parell de cosetes/seccions, una d'elles és una mena de RACull de premsa com la que fan a "La Competència", tot i que a casa conmés comprem la Vanguardia, per tant no descarto títols tant interessants com: Gent de Vanguardia, El Deformatiu o alguna cosa similar. Cal dir que no serà una secció diària ja que això és impossible de portar si no es té un bon equip de guionistes que no tinc. Accepto suggerències pel nom.
L'altra seria una mena de relat-història-còmic, més o menys com AIXÒ, on el protagonista no seria "el Pajero" sino que ho seria algú amb més carisma, més classe, i sobretot, més català. Algú com el Capità Catalonia, Capità Catalunya o algún nom per l'estil. Cal dir que també accepto suggerències de cara al nom. Suggerències no vol dir que faci servir automàticament el que proposeu, però em servirà per tenir diferents punts de vista.
Finalment, i malgrat semblar repetitiu, com que això no té un rumb fix accepto idees per a seccions. És el que té començar una nova aventura.
Com que diuen que rectificar és de savis, al que us comentava de "llengua catalana" i "humor", vull afegir que, mantenint com a llengua vehicular el català, tractaré altres temes per no fer això avorrit. Per exemple, saben aquell que diu... Va el govern central i reconeix que té un deute de gairebé 6.000 milions d'euros amb Catalunya. No en són pas d'economista però diria que això és molta pasta. Després vénen els aprofitats de sempre i diuen que Catalunya no és solidària i que som uns garrepes.
De moment tinc pensades un parell de cosetes/seccions, una d'elles és una mena de RACull de premsa com la que fan a "La Competència", tot i que a casa conmés comprem la Vanguardia, per tant no descarto títols tant interessants com: Gent de Vanguardia, El Deformatiu o alguna cosa similar. Cal dir que no serà una secció diària ja que això és impossible de portar si no es té un bon equip de guionistes que no tinc. Accepto suggerències pel nom.
L'altra seria una mena de relat-història-còmic, més o menys com AIXÒ, on el protagonista no seria "el Pajero" sino que ho seria algú amb més carisma, més classe, i sobretot, més català. Algú com el Capità Catalonia, Capità Catalunya o algún nom per l'estil. Cal dir que també accepto suggerències de cara al nom. Suggerències no vol dir que faci servir automàticament el que proposeu, però em servirà per tenir diferents punts de vista.
Finalment, i malgrat semblar repetitiu, com que això no té un rumb fix accepto idees per a seccions. És el que té començar una nova aventura.
dijous, 9 de febrer del 2012
Amb il·lusió!
Catalans, catalanes, gent que em segueix.
Feia temps que volia fer un blog (per ser correctes hauríem de dir "bloc", però prefereixo ser un pèl incorrecte i no tenir la imatge d'un bloc de notes passejant-se pel meu cap) en la meva llengua materna, però tampoc havia tingut cap motiu real per fer-ho, com si ser català no fos motiu suficient.
Tampoc vull convertir això en un cau d'independentisme barat, perquè m'agradaria que per aquí regnés l'humor en estat pur, sense retrets, sense venjances, però en català.
Quant al català sóc bastant aficionat a en Màrius Serra (La Vanguardia, etc.), a en Ramon Solsona (El Món a RAC1) i en Quim Monzó (La Vanguardia, El Món a RAC1), entre d'altres. Quant a l'humor m'agrada l'humor mínimament intel·ligent, o com a mínim que no impliqui fer el ridícul de manera estrepitosa; per exemple segueixo el programa de RAC1 La Competència, així com els programes de TV3 Polònia i Crackòvia. De tant en tant miro l'APM?
Per tant és probable que mentre estigui escrivint alguna publicació en aquest blog se m'escapi alguna referència a algun d'aquests programes. Amb tot això no faig fàstics als monòlegs, que n'hi ha que estan molt bé, per exemple de monologuistes com Goyo Jiménez, Agustín Jiménez, Tony Moog, Luis Piedrahita o Rober Bodegas.
Com que aquesta és la primera publicació i vull dir tantes coses al final mentre escric n'acabo oblidant la gran majoria, però en definitiva el meu objectiu és que passeu una bona estona mentre llegiu aquest blog, i ja m'aniré recordant de tot el que us volia dir en un principi.
Catalans, catalanes, gent que em segueix...
Visca Catalunya! Amb il·lusió...
Feia temps que volia fer un blog (per ser correctes hauríem de dir "bloc", però prefereixo ser un pèl incorrecte i no tenir la imatge d'un bloc de notes passejant-se pel meu cap) en la meva llengua materna, però tampoc havia tingut cap motiu real per fer-ho, com si ser català no fos motiu suficient.
Tampoc vull convertir això en un cau d'independentisme barat, perquè m'agradaria que per aquí regnés l'humor en estat pur, sense retrets, sense venjances, però en català.
Quant al català sóc bastant aficionat a en Màrius Serra (La Vanguardia, etc.), a en Ramon Solsona (El Món a RAC1) i en Quim Monzó (La Vanguardia, El Món a RAC1), entre d'altres. Quant a l'humor m'agrada l'humor mínimament intel·ligent, o com a mínim que no impliqui fer el ridícul de manera estrepitosa; per exemple segueixo el programa de RAC1 La Competència, així com els programes de TV3 Polònia i Crackòvia. De tant en tant miro l'APM?
Per tant és probable que mentre estigui escrivint alguna publicació en aquest blog se m'escapi alguna referència a algun d'aquests programes. Amb tot això no faig fàstics als monòlegs, que n'hi ha que estan molt bé, per exemple de monologuistes com Goyo Jiménez, Agustín Jiménez, Tony Moog, Luis Piedrahita o Rober Bodegas.
Com que aquesta és la primera publicació i vull dir tantes coses al final mentre escric n'acabo oblidant la gran majoria, però en definitiva el meu objectiu és que passeu una bona estona mentre llegiu aquest blog, i ja m'aniré recordant de tot el que us volia dir en un principi.
Catalans, catalanes, gent que em segueix...
Visca Catalunya! Amb il·lusió...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)